"comportament entre germans propers"

[Ganga]

bones!
no he trobat ben bé un lloc que es parli d'això...
tinc dos fills petits (nens) de 15 mesos i 34 mesos, es porten any i mig i ara començen a interactuar a tota hora.
El cas és que no m'està agradant la "relació" que s'està creant entre ells.
El "gran" juga amb el germà més aviat empipant, fent-lo fora, no deixant-li res...i dient-li coses que no m'agraden..per tant no juga ni deixa jugar ..peruquè si el petit es distreu..ell va i li vol prendre el que té i ja la tenim liada..
El petit evidentment no entèn tant però també li rondina quan no el vol o l'aparta a cops de mà.
Quan a vegades juguen a tirar-se un sobre l'altre, per exemple al llit, veig que s'ho passen bé, però si no vigilem la cosa acaba fatal perquè el gran no es reprimeix amb ell i el que comença bé, acaba amb patades i empentes..

El gran no és un nen violent, almenys a l'escola no, i amb nosaltres tampoc..però veig que li costa reprimir-se i abraça suau..i acaba escanyant, o fa "guapo" i acaba apretant les galtes de l'altre..veig que li pot...En quan a gelos..ja vam tenir una etapa dura i ara penso que més o menys està "controlat"..no sé és com una espiral perquè sempre acabo cridant i rondinant al gran perquè el petit sempre rep i molt. L'assento, reflexiono, demana perdó i al cap d'una estona sant tornem-hi...

Hem provat també que el pare jugui amb un i jo amb l'altre però es busquen i acaba malament al final...

Realment no sé si és que encara tots dos són petits per tenir un joc no tant bruto...
Realment potser no s'acaben d'acceptar...no sé
i al gran..no creieu que ja hauria de controlar aquests impulsos i no empipar tant?

Ja no sé si fer un coixi de cops..no sé perquè parlar-hi ho faig però no arribem enlloc i em sento fatal. No vull aquesta relacio per ells.

M'he llegit un llibre "hermanos, no rivales" que està molt bé però no acaba de ser el que vull perquè l'edat dels meus fills no es poden fer masses coses que hi diu.
Perdoneu el rotllo

[Cotones]

Jo no hem preocuparia massa, no se penso que juguen de la manera més normal...

Jo tinc 34 anys i hem porto no arriba a dos anys amb el meu germà i amb la meva germana 12, i encara continuem jugant així..
Que poder no és l'habitual, però aixó mai a estat signes de gelossia sinó signe de que com diu en Cotones (que ell mai ha jugat així i ho veu com algo terrible) "som unes besties pardes"....Ara seriosament aquest joc és signe de que son molt actius i és un joc que és genial però que hi ha que parar-lo abans de que la sang arribi al riu, per que arriba un moment en el que el joc es desmadra i las mares les pobres, es tornes bojes...
I respecte lo de no deixar les coses i apartar-lo, i després voler ell..si et fixes és el mateix, que fan tots els nens al parc..No deixen res, i despré volen el que tenen els altres.

No se, pensa que amb 34 mesos és molt petitó encara...I tot que va a la guarde o cole, és molt difícil que sápigue reprimir les emocions..Apretar-li les galtes pot ser signe de "t'estimo tant que no se como demostrar-ho i ho faig així per que no se fer-ho d'altre manera"...i nosaltres com adults ho interpretem com si fos una agressió..

Ja et dic, que et parlo desde el coneixement..al Gener quan vingui el segon..poder ho veig amb altres ulls..Ànims.

[Takita]

Tots dos són petits i nens, però a mi més aviat em sembla gelosia. Amb 3 anys encara són petits per a controlar les emocions; el meu té 4 i mig i, de tant en tant, es posa una mica gelós i s'empipa amb la seva germana, però no arriben a barallar-se físicament. Quan li explico que la seva germana és més petita i hi ha coses que encara no comprèn i que han de compartir les joguines, reflexiona i ho acaba comprenent.