Li dona por el soroll...

[feeling]

Hola
Tinc un nen q farà 3 anys a l'abril. Desde fa uns mesos té por quan s'acosta a llocs on hi ha soroll, una fira per exemple o no soporta els tipics xiulets d festa, es mor de por quan els escolta pitar.
No ha tingut cap mala experiencia q jo sàpiga, però no sé q fer per treure-li aquesta por.
Algu s'ha trobat amb situacions semblants amb els seus fills?

[soclamarga]

Hola! Segur que és por el que li passa quan sent un soroll??? Ho dic perquè potser té un tap de cera que quan hi ha soroll se li "belluga" i li molesta, o bé té alguna otitis i li fa mal l'orella en aquests casos, i més si dius que li passa des de fa relativament poc... Jo aniria a un otorrino (millor que el pediatre) per descartar-ho!

[feeling]

hola Soclamarga,
si, segur q es por perque es q el pobre es tapa els ulls i fins i tot tremola!!
a l'aniversari del seu cosi el vaig tenir 3/4 d'hora enganxat al meu coll fins q va començar a soltar-se una mica pobret meu...

[glorieta]

Hola feeling,

En Pol té 4 anys i també li passa. Li fan pànic els petards, correfocs, i els globus per que exploten. I els sorolls massa forts diu que li fan mal a les orelles. I si anem a un lloc molt sorollós es queda enganxat a mi fins que veu que no passa res. I la veritat es que no m'havia plantejat mai si es normal o no. Si no vol globus doncs els rebutjem amablement, si els petards li fan por i no en vol anar a tirar doncs em quedo amb ell mentres tothom es fora, si la música es massa forta doncs la baixem. I crec que a poc a poc ja anirà superant-ho. De fet l'altre dia estava super content per que teniem un globus a casa pq al petit si que li agraden i va explotar i no va plorar. I m'ho deia super orgullos d'ell pq ell n'es conscinet d'aquesta por.
No sé, crec que ja hi ha prou soroll a les nostres vides, així que si ell no en vol doncs millor (apa! nota filosófica )

[marta9]

M,ha fet gràcia aquest post, perquè jo sempre n,he tingut , de por als sorolls! Jajaja... Recordo que de petitona quan anava al lavabo em feia molta por tirar de la cadena, sobretot fora de casa, quin xivarri! Se,m posava el cor a mil! Així que normalment em pujava els pantalons, obria la porta, agafava els trastos que portés... tirava de la cadena amb el braç ben estirat quasi des de fora... I sortia corrent!!! Jajaja. I per suposat, mai li he trobat la gràcia a Sant Joan, ni he tirat petards...