Amb dos anys i encara no parla

[parmac]

Hola, volia compartir amb vosaltres un tema que últimament m'està traient la son.

El meu parmaquet acaba de fer dos anys i no parla, vaja sí que rondina i balboteja però res intel.ligible. Pot ser algunes en penseu que cada nen té un ritme i que ja parlarà, però és que no diu ni 'mama' ni 'papa'. Només reconeixem una cosa semblant a 'aigua' per l'aigua i alguna cosa com 'otaaaaa' per la pilota.
Tinc un nebot 7 mesos més gran que s'està amb el meu fill, els cuiden els meus pares, i tampoc no parla massa, paraules concretes i per aquest motiu, tot i que m'amoinava, no m'havia preocupat molt.
Però a la última visita al pediatra em van començar a dir que si jo veia que el nen sentia, que no fos sord, .... com es comportava amb altres nens... al final em van dir que mirarien l'evolució d'aquí 6 mesos ja que al setembre comença la guarde però m'han deixat totalment paranòica.
Coneixeu algun cas similar? Trobeu que hauria de portar el nen a l'otorrino o a algun altre especialista??

La verita és que estic cansada amb això dels canvis, el nostre va gatejar gairebé als 11 mesos (tard), va caminar cap als 14 mesos (tard) i ara tornem a començar amb aquest tema. bufffffff Sempre a patir!

[sunthorg]

Hola,

Gatejar als 11 mesos no és tard, pensa que hi ha nens que ni gategen...
Caminar als 14 mesos no és tard, ho veig perfectament normal. No és cap competició perquè el nen camini amb 9 mesos (que hi ha pares que sembla que ho intentin).
I sobre el parlar, tampoc et preocupis gaire: hi ha nens que són més lents amb això i més espabilats amb altres coses. El que és primordial és que l'aneu motivant, sense cap mena de pressió per ell ni per vosaltres i el dia menys pensat veuràs que la situació està normalitzada.
Ara bé, jo no m'esperaria 6 mesos, aniria ja a l'otorrino i em treuria de dubtes.

Que vagi tot molt bé,

Sunthorg

[parmac]

Sunthorg, gràcies.
Jo penso com tu que els canvis els ha anat fent quan estava preparat i que realment no era tard, però de tant en tant els pares sembla que estiguem en una competició.
El meu ja gateja, doncs el meu ja camina, doncs el meu ja corre, doncs el meu ja parla, doncs el meu ja no porta xumet, doncs el meu ja no porta bolquer... alguna vegada s'acaba???
I a més amb el pediatra sempre ficant-nos la por al cos, pot ser hauria de buscar-ne un altre, no?

Per cert, teniu referències d'algun otorrino infantil que sigui bo a Barcelona?

[pesol]

Exacte, gatejar als 11 no és tard, ni tampoc és tard caminar als 14! El "normal" és començar a caminar entre els 12 i els 18! cada nen fa el que pot i no saben de què van les "competicions de pares".

Ma germana no va començar a parlar fins als 3 anys, i ara no calla! i tampoc és sorda! és normal amoïnar-se, però confia més en el teu fill i ja veuràs com aviat parlarà!

[Elidé]

Com a mare d'una nena amb hipoacúsia, jo també t'aconsello que no esperis sis mesos i demanis cita amb l'otorrino per descartar problemes d'oïda. Si hi fossin (que no necessàriament ha de ser així), és molt important intervenir ràpidament perquè la parla no es vegi ressentida. Li van fer els potencials evocats al teu fill quan va néixer? Ara són obligatoris però fa dos anys no ho eren...
Jo d'otorrinos només conec els que segueixen a la meva filla a Sant Joan de Déu: el doctor Lacima i la doctora Claveria, tots dos molt bons professionals.
Dit això, és veritat que cada nen té el seu ritme i, sense anar més lluny, el meu marit no es va decidir a parlar de veritat fins als 6 anys...
En resum, et diria que actuessis però sense alarmar-te ni fer-ne una muntanya.

[neuetes]

Primer de tot, no comparis el teu nen amb els altres. Cada nen té el seu ritme i si no parlar als dos anys tampoc és cap disbarat. La meva nena ara té 3 anys i mig i comença a parlar. No et fa conferències, ni t'explica la seva vida, però ja comença a dir paraules que s'entenen i fa petits avenços amb la construcció de frases (que és el que li costa més).
I en segon lloc, jo aniria al teu pediatra a demanar-li un volant per anar a un CDIAP. Allà el veurà un logopeda, un neuropediatra, un psicòleg infantil,... vaja, tot un equip de professionals, que valoraràn el teu nen i segurament li faràn un seguiment fins als 5 anys, amb sessions setmanals d'estimulació del llenguatge. La nena hi va i n'estem molt contents. Paral.lelament, i com t'han dit les altres noies, també demanaria una visita al otorrino per veure si hi sent bè. De vegades els problemes amb la parla venen per falta d'audició (otitis repetitives, per exemple, la Neus n'ha tingut unes quantes) ja que al no sentir-hi bè, no agafen correctament la fonètica.

Molts ànims.

[parmac]

No li van fer cap prova d'audició quan va nèixer, si ens van informar sobre possibles proves però totes eren opcionals i com tampoc no hi ha antecedents familiars ni res doncs vam decidir no fer-les. Ara em penedeixo pq segurament et deixen més tranquil.la. No sabia que ara aquestes proves són obligatòries, mira doncs això està molt bé pq estic d'acord amb tu neuetes que si hi ha res s'ha de poder detectar el més aviat possible.

Demanaré visita per l'otorrino i miraré l'evolució del primer mes a l'escola bressol, segons com vagi aniré al pediatra per veure si pot enviar-me a un CDIAP.

Moltes gràcies per la vostra ajuda.

[Elidé]

Parmac, per anar al CDIAP no necessites derivació de la pediatra, pots trucar tu mateixa i demanar visita
Estadísticament, la probabilitat de sordesa lleu és de 1/1.000, i severa/pregona 1/3.000, però com t'ha dit la Neuetes, de vegades es formen taps per otitis recurrents i minva l'audició. Si el problema és aquest, la solució és molt senzilla, així que de totes maneres estigues tranquil·la

[parmac]

Ostres Elidé, no ho sabia. Estava convençuda que o anaves amb una derivació del pediatra o res.
Moltes gràcies, trucaré.

[neuetes]

Ostres Elidé, no ho sabia. Estava convençuda que o anaves amb una derivació del pediatra o res.
Moltes gràcies, trucaré.

A nosaltres ens va derivar el pediatra, per això et deia lo del volant. Però si que hi pots anar pel teu compte, es clar.

[Dana81]

hola! Si té intenció de comunicar estigues tranquila. El que sí que faria és consultar amb un especialista. I com t'ha dit l'Elidé, quan abans millor.
Penso que anar a la llar d'infants l'ajudarà moltíssim. A casa molts nens no fan l'esforç perquè els pares ja entenen les seves necessitats... però a l'escola s'haurà d'esforçar per a que els companys i mestres l'entenguin i jo crec que desenvoluparà les habilitats.
També crec que és bàsic que des de ja la persona que el cuida el parli molt sovint, li canti, li expliqui contes. Funcionen per imitació...i sobretot que li aneu explicant tot confiant en que ho entén a la perfecció encara que no s'expressi amb el llenguatge verbal. A través del joc és una bona manera d'estimular-lo....
Molt important també no acabar-li les frases quan s'entrabanqui o tartamudegi, no corregir-lo sempre. És important que sigui espontàni per a que agafi carrerilla i seguretat amb la parla. I sobretot no obessionar-te si els metges et diuen que és normal. De vegades quan alguna cosa ens preocupa d'ells, ho capten i és la seva forma d'assegurar-se que estem per a ells. Aix no se m'acudeix res més. Cada nen és un món i no es pot generalitzar ni comparar, només són petits truquillos que poden ajudar-te.

Una abraçada.

[Ítaca]

A mi és un tema q fa mesos q em "preocupa" també... La meva nena acaba de fer els 2 anys i just ara comença a ampliar una "mica" el seu vocabulari.
Papa i mama, sí q fa temps q ho diu, però les úniques "paraules" q deia a part, eren "ABA/AMA=AIGUA i PITA=PILOTA" (les mateixes q el teu nen), i just fa unes setmanes q sembla q s'ha començat a "llençar" (iaia, avi, aquí, a dalt, coco, nyam, patata, anem... i poca cosa més). Jo crec q problemes d'oïda no en té, pq quan li demanes q et porti alguna cosa, ho entèn perfectament... i sé q cada nano té el seu ritme.
Ara, t'entenc pq les comparacions són odioses, sobretot quan altres mamis amb nens de la mateixa edat q la Txell expliquen q el seus nens fan "mini" frases... i clar, jo em caic de cul pq comparo i penso, ai... la meva va molt endarrerida. Però, mira, ella es fa entendre perfectament... quan vol alguna cosa ja s'espavila pq l'entenguem
També et dic q no va a la llar, i no sé si això tindrà a veure en què no xerri tant...

Sobre començar a caminar als 14 mesos, és ben normal! La meva va començar als 13 i gairebé no va gatejar...

Espero q no hi hagi res, i sigui sols q li fa mandra llençar-se!

[noviachuky]

El nostre rosset es va llançar a xerrar quan va fer els 2 anys, pero abans poca cosa deia, inclús pensava que raro que no parli si va a l'escola amb nens més grans.
Pero no t'amoïnis, pots anar al CDIAP i ja veuras que tot va bé.

Petons i ànims

[entrerius]

parmac, penso que no t'has d'amoïnar innecessàriament. No és el meu cas, però suposo que jo el que faria és estar pendent del dia a dia amb ell, de les seves reaccions, el posaria a prova..... i al mateix temps demanaria hora a l'especialista si veiés que alguna cosa no rutlla.
Però lo bàsic suposo que és veure si el teu nen t’entén a tu quan li parles, si es fa entendre quan vol alguna cosa, si es gira quan li parles de lluny o fluixet des del darrera, si escolta una cançó a la TV i va a veure que és......
Segur que hi ha reaccions que tu mateixa pots comprovar a casa.

Espero que no sigui res. Ja ens ho explicaràs. Ànims.

[surtelsol]

Hola Parmar!
Jo sóc Logopeda i Terapeuta Ocupacional, t'explico:

Referent a la evolució motriu, el que dius de gatejar i caminar entra perfectament dins la normalitat, per aquest costat estigues del tot tranquila.
Referent al llenguatge, la "normalitat" és que als 18 mesos els nens diuen unes 10 paraules amb objectiu (mama, papa, aigua, pa, cotxe... aquestes més típiques) i progressivament va augmentant el seu vocabulari. És cert que amb dos anys el teu fill hauria de relacionar paraula -encara que le diguis tu- amb el seu significat. Si ho vols comprovar pots posar per exemple un got d'aigua i tu al costar i dir-li mama i que vingui cap a tu o aigua i que vagi cap el got.
Per un altre costat cal saber si és un nen amb otitis freqüents i com va ser l'adquicisió del llenguatge teva i del seu pare.

És cert que a nivell de llenguatge potser va una mica tard però res massa preocupant, si et vols quedar tranquila ves al teu pediatra de referència i demana que et derivi al Centre d'Atenció Precoç per tal que valorin al teu fill i així sabràs el què. Són centres especialitzats en edats molt primerenques i així tindràs un diagnòstic molt acurat i et diràn el què. Ja et dic és perquè el valorin no perquè hagi de passar res.

[parmac]

Hola, moltes gràcies a totes. Teniu raó que per descartar el portaré a l'especialista.
Jo ja l'observo i tot i que es comunica a la seva manera no sé fins a quin punt ens està entenent o no quan li parlem ja que, sense adonar-nos tots acompanyen les paraules amb gestos que ajuden al nen a saber que li volem dir.
Es un nen super despistat, i això creiem nosaltres, perque no ens fa cas quan el cridem i li diem que faci alguna cosa. Però a vegades sí que ens mira si el cridem, casualitat o no, no ho sé.
surtelsol,gràcies per la teva opinió i consells com a professional.
El nen no ha patit mai d'otitis, com a mínim ni s'ha queixat ni en les visites de revisió amb el pediatra ens han dit res. I, segons el que recorden les avies, ni jo ni el parmaco vam ser lents per parlar.
Hi ha situacions que a vegades em posa neguitosa. Per exemple abans de l'estiu vam apuntar-nos a l'escola de música municipal que fan cursos de 2-3 mesos, molt recomanables per cert, per nens fins a 24 mesos. Allà quan tots els nens s'estaven quiets escoltant quan cantavem o imitaven els adults per ballar, el meu es dedicava a explorar tot sol la sala buscant portes, calaixos per obrir. Però això era el 80% del temps i de tant en tant si que parava més atenció. Quan ho he explicat què m'han dit? El teu fill és més mogut, no l'interessarà la música, ... però i si és un problema d'atenció? i si l'audició no la te ve i com no ens escolta no l'interessem???
Vaja, us explicaré que ens diuen. Si puc trucaré per demanar visita aquesta tarda.

Això sí, gràcies a totes pels consells i el suport. Algunes veig que realment heu passat per situacions difícils amb el peques i us agraeixo que compartiu la vostra experiencia.

[aivlis]

Hola, veig k és una preocupació recurrent entre algunes de nosaltres (jo en soc una!) el peke acaba de fer els 20 mesos i avancem super-super lentament pel que fa a la parla: diu mama (amb sentit però a vegades també encara k jo no hi sigui) tot just ara comença a dir papa i tampoc ho té gaire clar pk a vegades l'hi pregunto ki soc jo i em diu PAPA... la resta de paraules són BRUM (per cotxes, busos...), CACA (per "merdufies" k hi ha per terra), WAU (gosos...) i sembla que comença a dir NO (el que si sap es negar i afirmar amb el cap) i aqui s'acaba!!! Prefereix fer servir gestos per dir k te gana, son, veure cantajocs, MIC....
Pel que fa a entendre crec k m'enten b, encara k a vegades no em fa ni cas i no sé si és k no l'hi dona la gana o k no m'enten (la preocupacio fa k a vegades t'emparanoiis una mica).
També em preocupa k no te cap mena de ganes d'mitar sons i ni s'hi fixa.

ah! i va començar a caminar amb 16 mesos!!!

[agg_sgc]

M'alegro de llegir aquest post pq veig que no sóc l'única a qui li preocupa el tema de la parla!! El meu nen farà 20 mesos d'aquí a una setmana i ja fa temps que em preocupa que no parli més!! Però sobretot pq el comparo amb altres nens que tenim al nostre entorn i això és el pitjor que podem fer!!!
Ell només diu "papa", "mama" (a nosaltres ens identifica però també sovint ho fa servir per referir-se a un munt de coses més!), també sap dir "nem", "no", "si, "hola" i "més". Però el veí amb només un mes més xerra com un lloro!! Costa d'entendre'l però veus que diu un munt de paraules i que ja encadena 2 seguides... total que la família i tothom no paren de comparar-los i n'estic tipa!!
però penso que en la resta d'àrees està ben desenvolupat i que ja anirà fent al seu ritme, no hem de caure en aquestes competicions inútils!!!
Ara que si sospiteu d'algun problema d'oïda jo consultaria i sortiria de dubtes!!

[Takita]

Estic d'acord amb l'agg_sgc, si no hi ha sospites d'un possible problema d'oïda, jo no m'hi amoinaria i és que, com en tot, cada nen té el seu ritme.
L'Arnau té 20 mesos i xerra molt, però no se l'entén quasi res. Diu mama, papa, hola, aba (aigua), té (de donar), allí, Ais (Thais, la nostra gosseta), iaia, mi (quan es refereix a que alguna cosa és seva), i diria que res més, però el més important és que es fa entendre (amb aquestes parauletes i amb gestos) i que veiem que ens entén.

[Mª José]

Hola mamis!!!

El meu nen, Adrián, té ara 2 anys i mig i encara no parla com "és suposa" o suposo jo que tindria que fer-ho. Fa uns 5 mesos li vaig comentar al pediatra i en va dir que haviem d´esperar fins als 3 anys per "preocupar-nos" de veritat perquè de moment el nen és feia entendre molt i molt bé a la seva manera i que clar, que pensés que el nen estava a casa amb mi i la seva germana petita i que haviem format un vincle molt estret o tancat tots 3 i que per això segurament encara no parlava. Jo amb aquesta última explicació no estic gaire d´acord, no crec que sigui per la meva culpa que el nen no parli, vamos, dic jo, no??? Perquè el nen és relaciona cada dia amb el seu pare, amb els seus avis, els tiets, amb la kioskera, la noia de la farmàcia, el cambrer del bar i etc, etc i més etcètera.

Adrián amb 2 anys deia parauletes com mamà, papà, tata, yaya, agua, chu-chu i poca cosa més, per descomptat és feia (i és fa encara) entendre amb onomatopeies, gestos i amb el seu llenguatge de xino-mandarí... Aquest estiu, a les vacances, va ampliar una mica més el seu vocabulari i va començar a dir altres coses com "tonto" (bonica paraula!!! Però un gosset li va mossegar a la maneta i la meva mare li va dir que el "Tobi és tonto, no t´acostis a ell!!! I bueno... tonto al canto!!! ) I ara amb els 2 anys i mig pues sí que diu moltes més paraules: pan bimbo, pizza, salxitxa, yogur, petit-suisse (de gana no és morirà pas!!! ) verd, blau, susto, tirita, termòmetre, tren, bob esponja, Tom i Jerry... Ara podria dir que "comença a repetir paraules noves" però parlar, parlar, el que entenem per fer frases de 2, 3 o més paraules pues no, a no ser que "Sí, mamà" sigui una frase, son les 2 úniques paraules que diu juntes quan li pregunto alguna cosa.

Bueno, us estic foten un rotllo xulo, xulo, xulo. El que us vull dir és que ara estic més contenta perquè he vist un gran avanç en el seu llenguatge però no puc evitar sentir-me amoïnada perquè veig que va una mica atrassadet i penso que potser tindria ja que parlar perfectament o al menys quasi. Adrián és un nen molt independent, bastant mogut i no sol fer cas quan li crides l´atenció o pel seu nom, va a la seva bola, feliç com una perdiu... Aixx, no sé! No vull preocupar-me, ell no ha patit mai otitis ni res d´això però tampoc li van fer les proves de l´oïda de bebé perquè eren opcionals però per altra part penso que ni tingués un problema d´oïda no hauria evolucionat res de res i ell sí que ho ha fet, al seu ritme potser... no???


Ja us aniré explicant, dintre de 2 setmanes tenim un altre cop revisió rutinària amb el pediatra, a veure que ens diu!