S.O.S, Per què plora al cotxe?

[MARUXA]

Hola,
A casa estem desesperadets amb el tema. He buscat algún post al respecte però no n´he trobat cap.

En quant entrem al cotxe el Roger ja es posa a cridar com un boig i normalment els trajectes són un malson. Jo sóc la conductora, el Maruxo va al darrere amb ell i en fi... no hem tingut una pinya encara per casualitat. El pobre de tant que plora de vegades s´ennuega i tot, és horrorós, i mira que el meu home li parla, li ensenya joguines, les claus, el mòvil, l´acarona... Però no hi ha res a fer, de vegades segons com, s´esgota de tant plorar i s´adrom rendit, però a la que es desperta, a plorar i bramar novament.
Em desespera la situació... No ens atrevim a fer trajectes llargs, aquest cap de setmana hem fet un trajecte de 25 minuts i tant a l´anada com a la tornada ha plorat i cridat sense parar. Jo no tinc tampoc gaire experiència al volant i, bé, després dels "viatjets" fins i tot em trobo malament, s´em treu la gana i tot, em fa mal l´estòmac. I és clar, jo no deixo mai que el meu nen plori, a la nit si m´haig d´aixecar 6 vegades m´aixeco, vaja, que no sé què pot ser estic molt desesperada, ell pateix molt, però també és bo que ens apropem a la platja o a la muntanya (la platja li encanta), però no suporta el cotxe. Inclús he pensat que no fos cosa que no li agradi la cadireta del cotxe, però és una "Chicco Próxima", vaja, que tampoc és una cadireta "no t´hi fixis", no és una Römer, però vaja, jo crec que està bé...

De veritat que estic desesperada, ni tan sols sabia ben bé on obrir aquest post

Algú ens pot donar un cop de mà? què pot ser? què podem fer?

Moltíssimes gràcies per endevant

PD, edito, per dir que hi ha gent que m´ha arribat a dir que és culpa meva, és a dir, que el nen percep que estic tensa per la meva falta de pràctica, i de retruc ell també es posa tens i neguitós , creieu que això és així?

[MIRJAN]

Només et puc dir que no és culpa teva, això segur! vomita? pot ser que es maregi o que s'hagi maregat algun cop i tingui un mal record??
No se, és de difícil solució, vull dir que se li passarà però no se què podeu fer vosaltres que no estigueu fent ja, potser te por d'algun dia que no s'ha trobat bé.

[nuriaau]

Hola,


pffff...no et puc ajudar perquè nosaltres estem igual! al nen li encanta anar amb cotxe, mai ha plorat, però la nena des del primer dia que la vam posar al maxi-cosi no para de xisclar i plorar (es posa morada i tot!) fins que la treiem del cotxe....ara ja l'hem passat a la cadira grup 1 i 2 (Playextrem) i fa igual...pensava que potser no li agradava anar contra el sentit de la marxa, però continua plorant igual, no li agrada de cap manera. Abans em posava jo al darrere entre les dues cadiretes i li anava fent ruqueries per distreure-la (tot i així sols aguantava 20 minuts com a molt sense plorar), però ara amb les dues cadires en el sentit de la marxa com que són més grans jo no hi cabo i hem d'anar "aguantant" els plors. A mi em posa molt nerviosa perquè tampoc la deixo plorar mai i deixar-la que plori tan desesperadament em fa posar dels nervis i sols faig que patir per a ella, el meu home també es posa nerviós i a vegades em fa por que no tinguem un accident...
de moment l'única "solució" que hem trobat és fer coincidir els viatges amb les seves hores de fer la migdiada (o sigui, cap a les 11 del dematí i cap a les 6 de la tarda)....uf, nosaltres també necessitem ajuda, ja no sé què fer!

[Niu]

Ens passava igual i vam passar dos anys ben bé només viatjant en les hores de la migdiada. Paciència, es va arreglant de mica en mica però és horrorós mentres dura.

[sandrajuli]

I tant que no és culpa teva!!
A nosaltres en passava el mateix, i vam reduir els viatges en cotxe a només els imprescindibles... i després vam trobar la solució magica: un dvd portatil!!!!
Genial, proveu-ho!

[MARUXA]

Hola!
Gràcies pels vostres comentaris, Sandrajuli i sherine, provarem això del DVD, per provar que no quedi!! encara que a casa no li fa gens de cas a la tele.
Niu, quin horror... potser que em prepari, un any més de viatges teribles?...
Nuriaau, a veure si ho aconseguim... tal com dius a mi em fa por de tenir un accident, a veure si posant un dvd es solucionés una miqueta...
Nirjan i Sandrajuli, gràcies per "l´exculpació"... en fi sembla que quan ets mare ets "culpable" de tot... si no s´agafa bé al pit, si no agafa pes és de la teva llet, o si has decidit donar biberó i el nen/a es posa malalt és per que no li has donat el pit, si plora al final del dia és per que tu estàs nerviosa, si li fan por els gossos potser per que a tú et fan por... jajajaja! (ens hem de riure al final)
Per cert Nirjan, no ha vomitat mai el Roger al cotxe, fa poc varem agafar l´autobús i es va posar a tremolar i a xisclar, el vaig haver de treure del cotxet i va costar molt calmar-lo... potser té por?... ay no sé...

La tàctica "migdiada", per desgràcia tampoc ens serveix gaire , el Roger és molt mal dormidor, de nit encara ens aixequem unes cuantes vegades i té la son super lleugera (de fet costa una mica que s´adormi per fer les migdiades i es desperta amb una mosca...

[ratolineta]

A nosaltres el que ens ha funcionat ha estat la música. Portem al cotxe un repertori bastant gran de cançons infantils, i com que ja se les coneix es relaxa i fins i tot s'adorm. Abans era horrorós i això que nosalres cada cap de setmana anem al poble i triguem uns 40 min en anar i 40 en tornar. No parava de plorar i desde que la vam canviar a la cadireta de grup I i li posem la música, oli en un llum.
A veure si et funciona alguna cosa.
Molta sort

[gretagalgo]

Potser us dic una tonteria pero a la meva neboda gran li passava i era esgarrifos, es posava fora de si i sabeu que te claustrofobia, ara te 28 anys condueix ella pero amb les finestres obertes, no soporta espais, com el cotxe , e metro, ascensor.
igualment jo crec que mica amb mica s´anira acostumant,

[perla]

Hola maca,

hi ha aquest post obert també, viewtopic.php?f=55&t=16836&start=0 ja veus que som moltes les desesperades .. fes-hi una ullada, si no trobes cap solució potser almenys et sentiràs més compresa

[nessy]

Hola, jo no he tingut aquest problema, de fet tenim comprobat que quan plors 15' al cotxe triga 5' en quedar-se adormit, però pq no proveu a anar amb contxe sense anar enlloc? Vui dir, podrieu provar a dedicar una estoneta al dia a jugar dins del cotxe, al davant, al darrera, tinc uns amics que així van aconseguir que li perdés la por (aixó i un micona de temps i pasència).

Tonets

[MARUXA]

Hola noies,
Gràcies mils pels vostres comentaris, Perla, moltísimes gràcies pel link!!! no el vaig saber trobar aquest post quan vaig obrir el meu . M´he rigut molt i m´he sentit identificada... els nostres són "cotxes de bojos" el nen bramant i els papes amb la música a tope i cantant... al Roger li relaxan (de vegades) les "rancheras" cantades per una tal Linda Rondstadt... de bojos... bé com tot, haurem de tenir molta paciència fins que aquesta fase passi.