Menjar sòlids

[rvizcaino]

Hola a totes, aviam si alguna de vosaltres em pot donar un cop de mà, us explico:

Tinc un nen de gairebé 21 mesos que es nega rotundament a menjar trocets, només menja pà i galetes, el pà pot ser torrat amb mantega, si li poso tomàquet i oli em mira i em diu "no". Els triturats s'els menja molt bé, no em puc queixar, només que ara també es nega a menjar fruita. No mostra cap interés per cap aliment que li ofereixi o que estiguem menjant nosaltres, un simple troç de pernil en dolç, truita, un trocet de carn, o verdura, sopa amb estrelles o amb sèmola... fruita... Fins ara no m'havia preocupat gaire per què ell menja, però penso que igual m'he relaxat massa??? o soc massa toba??? si li ofereixo una papilla amb trocets em mira amb cara de fàstic i s'ho treu de la boca, jo li torno a passar més per que no soc capaç de deixar-lo sense menjar com a "càstig"... tampoc he volgut obligar-lo mai per qué és un drama i no m'agrada...estic una mica confosa.

Ah, per cert, va a la llar d'infants i aquí tampoc vol trocets, tots els seus companys de classe els menjen i tenen un menú, peró ell res, triturat...

Gràcies!

Rosa

[MENTA78]

Hola,

T' estic llegint i sembla que estiguis parlant de la meva filla.

Tranquila, la meva només fa tres mesos que ha començat a menjar sencer ( ara en té 30 mesos). Jo estava molt desesperada perquè feia
excactament el mateix que estàs explicant, el menjar sencer no el volia ni veure ( excepte les galetes, és clar) , i tampoc tenia cap interés en el menjar nostre. A la guarde li havien de fer el menú especial triturat perquè sino ni el testava. Però un bon dia, li va cambiar el chip, va començar a voler trossets i a tenir a interés pel que menjaven nosaltres.

És qüestió de paciència, jo ho veus!

[montsebd]

Hola noies, us explico una mica la meva experiència que encara ara està sent complicada.
La meva petita té 3 anys i a dia d'avui encara menja aliments triturats.
Vam aconseguir introduir els trossets cap als 2 anys però només en el segon plat (carn, peix, truites). I el primer plat a dia d'avui encara ha de ser majoritàriament triturat (verdura i llegums), la pasta de la sopa sí que se la menja si és maravilla, i els macarrons també, però d'aquí no la trec, no aconsegueixo que vulgui menjar res de nou. La fruita a trossets és un drama (i acabo fent-li triturat) però ho trobo una mica exagerat amb 3 anys fer-li "papilles".
Val a dir que la situació em comença a angoixar una mica, i que consti que em vaig llegir un llibre del Carlos González que es diu "Mi niño no me come" que en teoria m'havia de tranquilitzar però....no, jo tinc la necessitat que mengi més variat.
Aquesta setmana estic intentant amb ingredients de les amanides, pastanaga i tomata a trossets i uffff no us ho explico.
Com tot en els nens, deu ser tema un tema d'aprenentatge, uns van més ràpid que altres en depen quins aspectes. I com sempre també en ells, tot requereix d'una paciència enorme!!
Espero que tinguis sort i poc a poc puguis anar introduint els trossets.

[Nur79]

Ánims Rosa! Com veus, no ets l'unica!

Segur que altres mamis et poden ajudar! :)

[gloria*]

ostres...el meu fill, en francesc, des del juliol(15mesos) que vem començar a menjar força bé en trossos...la base el triturat i després trossets de salmó, de pastanaga, sèmola, pasta rodona...però d'aqui no passem, el tall ha de ser triturat. La pediatre em diu que li segueixi oferint com fins ara i que a l'escola el forçin una mica més...i jo penso que cada nen té el seu ritme (en tot, en caminar, rutina del son...) i que es pot ajudar i facilitar la tasca però no forçar.
Una amiga em diu que ella va probar una manera més radical que és oferir trossos i si no en vol que no sopi... però no, està descartada aquesta opció, no la vul ni contemplar. El que sí que faré és ser més insistent i buscar el millor moment per oferir-li i fer-ho amb allò que més li agrada.
Tan de bó canviïn el xip ben ràpid ;)

[rvizcaino]

Moltes gràcies a totes per explicar les vostres experiències, la veritat és que em serveixen molt, i em tranquilitza veure q el Joel no és l'únic! com bé dieu és cert que cada nen te el seu ritme, i nosaltres molta paciència! Jo també m'he llegit el llibre del pediatra Carlos González, i sí que és cert que m'ha fet veure les coses una mica diferents, peró és clar, jo vull que també provi nous aliments i si li agraden bé i si no fora, peró que al menys els provi! Ho continuarem intentant amb paciència i sense forçar... Avui hem parlat amb la seva senyo de la guarde, hem quedat que si aixó no canvia (em consta que elles també ho intenten) ho parlarem amb més calma i mirarem quina estratègia decidim seguir... ja us explicaré, i ja m'explicareu que tal us va a vosaltres!

Ei Núr! moltes gràcies pels ànims i per aconsellar-me aquesta pàgina, guapissima! un petonàs per tú i l'Ona!