nen que no vol menjar

[dama]

Hola, tinc un nen de 22 mesos que fa unes tres setmanes que alhora de menjar és un calvari. Fins ara era un nen que menjava força de tot i tenia molta gana. Va començar a no volguer llet a la nit, despres tampoc vol llet al matí. Ara tots els apats son difícils, a la llar d´infants es queda a dinar i diuen que també els hi costa però un per l´altre va menjant. A casa no se que passa, comença a dir que no, mama no i has de fer les mil i una xq. menji.Ja porta dos dies que va a dormir sense dinar. Després quant s´aixeca dina. Al matí no hi ha maneres que menji, ho hem provat tot, per ara el que menja és un iogurt però també li costa. No se si es una etapa de reveldia i de posar-nos a prova. Potser no té tanta gana com temps enrera però dona més la sensació que ell vol manar i si diu no és no, i clar això no pot ser però no ser com plantejar el tema.Si intento forçar xq menji és posa histèric i no hi ha maneres. No ser si quan no vol no donar-li fins que ell tingui gana i demani o això es donar-li la raó? Pel tema pes estic tranquila ja que és un nen que sempre ha anat per sobre del seu pes, ara s´ha aprimat una mica però encara està grassonet.El vaig portar al pediatre i hem va dir que està sa, que son etapes que passen però és angoixant de la manera que es posa. Es que temps enrera tenia curiositat per provar-ho tot però ara no vol provar res. Suposo que haurem de tenir paciencia.

[sandrajuli]

Al nostre també li va passar i de fet encara té etapes que menja mési etapes que menja superpoquet (a la manera d'entendre de la resta del món) i això que el nostre és primet, però el que passa és que ell menja segons el que necessita, ni més, ni menys. I pel tema de forçar-lo, no trobes normal que es posi histèric? tu com et posaries si t'enxufessin la forquilla a la boca sense tenir gana? No sé si t'has llegit "El meu nen no menja" del Carlos González, però potser t'ajudaria a relativitzar el problema.
Una altra cosa que funciona, no sé si ja ho fas, és posar-li el menjar a la taula igual que els papes,... Vull dir, de no donar-li el menjar abans a ell a part, sinó fer-lo participar de l'acte dels àpats en família... segurament ho troba més interessant i vol imitar el que fan els grans... menjar, xerrar, etc...

[macri.lg]

Al nostre també li va passar i de fet encara té etapes que menja mési etapes que menja superpoquet (a la manera d'entendre de la resta del món) i això que el nostre és primet, però el que passa és que ell menja segons el que necessita, ni més, ni menys. I pel tema de forçar-lo, no trobes normal que es posi histèric? tu com et posaries si t'enxufessin la forquilla a la boca sense tenir gana? No sé si t'has llegit "El meu nen no menja" del Carlos González, però potser t'ajudaria a relativitzar el problema.
Una altra cosa que funciona, no sé si ja ho fas, és posar-li el menjar a la taula igual que els papes,... Vull dir, de no donar-li el menjar abans a ell a part, sinó fer-lo participar de l'acte dels àpats en família... segurament ho troba més interessant i vol imitar el que fan els grans... menjar, xerrar, etc...

Totalment d'acord.. Aquest és un tema que preocupa moltissim, però és tant senzill com deixar que decideixi ell i no és donar-li la raó... Si el seu pes no és preocupant, no hi ha res per patir!

[petitaemma]

Totalment d'acord amb la Snadrajuli!
Les nostres han vomitat durant mesos perquè els hi embutiem més menjar del que necessitaven, des que hem deixat de forçar.les i enganyar-les de mil maneres menjen molt a gust i del que volen; encara que m'ha costat mil i un disgustos i discussions amb àvies i pare
A l'Ariadna, per exemple, li agrada agafar ella el menjar, com li fiqui a la boca s'indigna que no vegis i ja no hi ha manera que menji, així que mira que bé, menja soleta i millor!
I ma sogra encara de tant en quant me diu: i si la miro d'enganyar amb una joguina i jo li dic: quan tú no vulguis més menjar, me ficaré al davant teu movent un nino i t'embutiré més menjar, a veure què et sembla
Ànims, no et preocupis, de seguida entendrà que quan diu que no no li dones més i menjarà, creu-me. I ja veuràs que di dina poc després berenar més i en conjunt en el dia acaba menjant el que necessita.
Les meves van ser molt prematures i encara no tenen bon pes, però han sortit a mi que menjava com un pardalet de petita i al seu pare que és un secalló, així que ara estem tots molt més contents i relaxats. Te diré més, va haver una temporada que pràcticament s'alimentaven de iogurts, jeje. I si me tiren el dinar al terra els hi dic que si ho tornen a fer m'emportaré el menjar i descuida que no ho fan gaire, eh!

[Midian]

Jo des de que vaig començar a menjar amb el nen tots asseguts a la taula i gairebé sempre amb el mateix menjar tots va començar a menjar sol i gairebé de tot. Intento no obligar-li mai i si diu que no a un menjar li dic que només un tros, que només ho tasti una vegada i ja
està. Normalment, a la següent vegada ho menja ell solet. He arribat a la conclusió de que si és un nen que normalment menja bé no li hem d'oblligar ni posar-nos pesats amb el menjar, deixar-li una mica al seu aire tot i que ens costa perquè pensem que no està ben alimentat. En un principi, cap nen és mor de gana per si sol, així que paciencia.

Salutacions!

[dama]

Gràcies per contestar. Crec que teniu raó però és una sensació rara que no menji, hem fa sentir mala mare, com si no el cuidés prou bé. També s´afegeix la meva mare que comença a dir "a aquest nen li passa algu" "no pot ser que no menji" i etc.... i hem posa molt nerviosa.M´apunto el llibre, moltes gràcies. El que passa també es que no acavo d´entendre el canvi d´actitud del nen amb el menjar. Ja us aniré informant de com van les coses.

[sandrajuli]

Ja veuràs que a partir d'ara n'hi aniran sortint de canvis d'actitud al peque... Van canviant, provant, investigant... de fet estan formant la seva personalitat!