Deslletament als 3 anys

[Airin]

Hola noies!

Vull deixar constància aquí de la meva experiència, per si pot ser útil a alguna de vosaltres. Fa molt poc que he deslletat la meva filla de 3 anys, i el pas l'he fet jo però intentant ser el màxim de respectuosa amb ella.

Quan vam començar no em plantejava gaire res, sabia que volia fer LME, però no tenia clar com aniria ni si ho podria combinar amb la tornada a la feina o com em sentiria jo. Anava passant el temps, tot va anar força bé i ens vam plantar als 2 anys. Em vaig quedar embarassada, no em veia fent tàndem, però vaig tenir un avortament als 2 mesos. Ella tampoc va rebutjar mai el pit, continuava com sempre, i a mi ja em va anar bé. Van passar els mesos i jo sabia que tard o d'hora m'haurien d'operar i li vaig anar dient que un dia ja no faria pit, perquè seria gran. Volia que fos ella la que es decidís, no volia tallar aquell vincle de manera brusca després de tant de temps, però ja em va quedar clar que ella no es deslletaria sola fins més endavant.

Potser egoistament, vaig decidir que aprofitaria els 3 anys per fer el deslletament. La vaig anar preparant, quan l'adormia jo, ja no s'adormia al pit de feia temps. Sí que el demanava sempre quan es llevava, i a la nit, els dies que es despertava, també. Li vaig explicar que als 3 anys ja seria molt gran i no faria "lleteta", però que ella la podria tocar i fer-li petons i, a més, la mama li faria moltes moixaines.

La setmana abans d'operar-me vaig aconseguir que als matins no mamés, amb algun plor, però per sort ho reconduíem ràpid. A les nits li permetia fer només un pit, i ho va acceptar, quan últimament anava combinant un pit i l'altre, jugant. No diré que va ser facilíssim, perquè alguna nit va plorar i demanava el pit "si us plau" i això em va trencar el cor. Vaig tornar-li a donar, però després li vaig explicar novament tot el que passava, com sempre he fet amb ella. Tots els dies vaig compensar el canvi explicant-li tres contes inventats que li van agradar molt, me la posava a la falda i li feia moltes carícies, vaig intentar transmetre-li tota la dolçor que ja no li podia donar la meva llet. Ella també volia fer-me petons, abraçar-me. Tot això ho hem multiplicat sempre que ha fet falta.

Tenia por de pensar "aquest és l'últim cop que mama". Així que no em vaig fixar una data, però crec que l'últim cop va ser un parell de dies abans d'operar-me. Sabia que en el postoperatori no podria agafar-la ni la podria tenir a la falda. Ella ho ha entès i ens hem mimat mútuament com hem pogut. De vegades vol fer un petó a la "lleteta", o abraçar-la. Hem trobat una altra manera de connectar. No ha estat fàcil ni per ella ni per mi prescindir d'un acte que ens ha unit molt i hem gaudit fins a límits que no hagués pensat (a més de ser el millor per ella, super pràctic i útil per a moltes coses). Però ens n'hem sortit i per això volia explicar-ho aquí, per si algú es troba en la meva situació i no sap ben bé què fer.

[Albercoca]

T'agraeixo molt el que has escrit Airin!
El meu fill aviat farà tres anys i seguim fent teta. Hi ha dies que penso de començar a deslletar-lo, però d'altres veig que li agrada tant aquest contacte amb mi (i a mi també, tot i que de vegades em canso) que penso en deixar-li fins que vulgui. De vegades em diu "Gràcies" per donar-li teta.
La teva experiència em serveix de molt, per poder fer el deslletament de la manera més respectuosa que m'agradaria que fos. Moltes gràcies!

[garota]

M'ha agradat molt llegir-te! El meu fill té 8 mesos i fa molt pit, i com tu no em plantejo fins quan,...va bé tenir referències d'altres mamis i com ha funcionat tot plegat!
Mil gràcies!

[garota]

Albercoca que mono quan et diu gràcies,..oix!!! I la teva airin que et demanava si us plau,...! Aixxx que guapos que són!

[flordelavida]

Hola! Moltes gràcies per compartir la vostra experiència, m'he emocionat moltíssim Airin amb el teu relat,,, semblava la meva descripció. La meva cuca farà 3 anys en un mes i mig i no veig el deslletament gaire proper, ho pnso i no vull, no em veig amb cor de fer-ho a decisió meva i això que he anat raonant i buscant alternatives vàries pq ella ho rebutjés però cadda pas q he intentat ha resultat q la demanda ha augmentat,, aixxx si és q la teti és la teti!!!

[Airin]

Gràcies pels vostres comentaris. Veig que no sóc l'única a qui li costava fer aquest pas. Ja us he dit que primer em vaig haver de mentalitzar jo, molta gent pensa que són les criatures les teta-addictes però no saben totes les emocions i virtuts que hi trobem les mares.

Per cert, us recomano que immortalitzeu alguna de les preses de lactància materna prolongada, jo tinc unes fotos de l'estiu passat a la platja que em reconforten només de mirar-les, la cara d'estar tant a gust que posa la meva filla no té preu!