Pernil i saltxitxa mama!

[karla]

Ai....
Tinc dos bessons de dos anys i un és molt bon menjador però l'altre és un desastre. Suspenso total :D
El tio només menja saltxitxa i pernil. Literal. Qualsevol altre cosa l'escup. I clar, és un desespero pq evidentment no els dono sempre saltxitxa. No vol RES que pugui ser un primer: arròs, macarrons, purés, patates, sopes... RES. I de segon només vol saltxitxa. A vegades cola i es menja algún trosset d'hamburguesa però vaja, que normalment no cola.
I de postres, lúnic que es menja (i no sempre) és el petit suisse o les natilles. Res de iogurts i, per suposat, res de fruita.
Això sí, el pernil i les saltxitxes se les menja com si no hi hagués demà. No pararia mai. O sigui que gana en deu tenir.
Ahh i al cole s'ho menja TOT.
Jo ja no sé què fer.
Mai els he forçat a menjar, mai.
Però ara ja és un catxondeo això. Ho he provat de bon rollo, de mal rollo, que la mare es posa trista, que la mare s'enfada, i totes les possibilitats que s'us puguin passar pel cap. Però res. El tio pot passar de fer el drama més absolut a mirar-me desafiant i dedicar-se a llençar els trossets de truita/pollastre/peix/macarrons... un per un...
He provat a no donar-li res si no vol menjar el que jo li poso. Res de pernil i res de saltxitxes si és que aquell dia no toquen saltxitxes. Doncs el tio es podria passar tota la vida sense menjar.....

Algú té alguna idea????????? què s'ha de fer en aquests casos?????????????

[mireiafor]

O sigui que en determinades situacions ell s'ho menja tot, no? Si és així llavors saps que no és un problema que no li agradi res, sinó potser més d'hàbits. El perquè ho fa potser ja no importa tant, si per rebequeria, per rebelar-se, perquè a casa té més confiança... el cas és que no pots continuar així o pararas boja

Jo et puc dir el que jo faria, però evidentment no sé si tinc raó o no i parteixo de la base que com dius ja ho has provat tot. Per a mi com a mare tens l'obligació de donar de menjar al teu fill i intentar que l'estona de menjar sigui el més agradable possible, però tampoc pots obligar-lo a menjar en contra de la seva voluntat. Doncs quan arribi l'hora de dinar prepares l'àpat que toqui aquell dia, seieu tots a taula i dineu. No sé quina autonomia tenen els teus fills, vull dir que potser els agrada menjar solets, o els ho dones tot tu, o bé tu els punxes el menjar i ells s'ho fiquen a la boca. El cas és que seguiu les normes habituals i aneu menjant, si ell vol menjar molt bé i si no vol que no mengi. Quan arribi l'hora de berenar igual i quan arribi l'hora de sopar igual (val a dir que cada àpat sigui el que toca, que no cal guardar el dinar i tornar-li a posar per berenar i per sopar). Ni li cridis, ni t'enfadis, ni en parleu del tema, quan tothom hagi acabat a ell li preguntes "no vols més?" si et diu que sí que es quedi ell menjant mentre la resta ja marxa (si vols tu et pots quedar amb ell), i si et diu que no li treus i llestos.

Jo sincerament crec que acabarà menjant, de veritat crec que el nen no es morirà de gana, el seu instint animal no li permetrà. Per a mi l'important és que entengui que el menjar és un acte necessari i fisiològic, i que tu no guanyes res si ell menja, ni que tampoc t'enfades si no ho fa. Això de no enfadar-se ni pendre-s'ho com alguna cosa personal per a mi és vital.

Que consti que et parla la mare d'una nena molt dolenta menjant, que també vaig passar per enfadar-me, desesperar-me o fins i tot provar el mètode estivll per menjar (em vaig comprar el llibre i tot), i al final vaig decidir respectar el seu ritme (no oblidaré mai una nit amb un tall de rap el que va arribar a plorar ella i el que vaig arribar a plorar jo després sentint-me mala mare, potser aquell dia va ser quan vaig tocar fons amb el tema del menjar i vaig decidir canviar). Jo posava cada dia un menjar variat i saludable, i ella decidia quina quantitat menjava, des d'aleshores mai l'he obligat a acabar-se un plat i encara és el dia que si no vol sopar no sopa (ahir no tenia gana i només va pendre un gaspatxo) Un gaspatxo!!! si m'haguessin dit amb l'edat que tenen els teus que algun dia pendria gaspatxo o escarxofes els hagués dit que eren bojos però mira ara!!

Està clar que cada nen és un món i el que ha funcionat amb ella no té perquè funcionar-te a tu però tant de bo tinguis sort!!

[Elbereth]

Karla!! No he pogut evitar somriure al llegir-te doncs un dels meus bessons (també de dos anys) "era" així. Tot ho escupía i a la guarde s'ho jalava TOT. I li encanta desafiar-te tirant un per un cada tros al terra. (vamos, idéntic a lo que expliques) L'unic que aquest nomes volia "popa villa" (sopa maravilla). Despres d'uns dies xunguillos li vaig inculcar que li diria a la señu (que es posa de molt mala osti si no mengen XD) i poc a poc anava menjant. Els meus mengen solets, els hi encanta! I jo si puc amb ells!
Quan feia arros amb llenguado i tomaquet li deia....si t'acabes l'arros et faig la sopa...s'ho acabava i despres ja no tenia gana...
I aixi han pasat els dies...
Ara menja de tot, saltxitxes, macarrons, arros, hamburguesa, sopa per soposat, croquetes, bunyols de bacallà, calamars a la romana, pollastre, peix, cremes de verdures, truita, pernil, inclús algun bikini els hi he fet!
Pero a la pregunta de....que farem avui per sopar?...la resposta es clara! POPA VILLA!

Questió d'hàbits, i no deixar que et prengui el pel!

[Ítaca]

Em sembla q som unes quantes q ens trobem en la teva situació...
Jo no fa gaire vaig obrir un post semblant... (escup el menjar), i bé, ja et pots imaginar el plan... la meva sols menjaria fuet i pernil, i ja està... si molt m'apures, els macarrons també entren força bé (però clar, depèn del dia... pq hi ha dies q al 3er macarró diu prou i d'aquí no la treus).
Després de moltes enrabiades (ella plorant i jo també) vaig decidir fer el q diu la Mireia... quan diu prou, li trec el plat i llestos.
Sé q faig una cosa malament, q és oferir-li bibe (amb xocolata, clar q sinó tampoc) i tot i q la majoria dels dies beu 30 o 60 ml com a molt, penso q millor això q no pas q no porti res a la panxona.

Tinc clar, q el problema el tenim quan és a casa... amb ma mare, q és qui li dóna cada dia el menjar entre setmana, el 95% es menja el seu bon plat de verdura i el tall, però quan li dono jo, ja hi som.
Ahir mateix, per sopar, li vaig fer una mica de crema de verdures i després dos talles de gall d'indi a la planxa, i mentre jo feia el gall d'indi li va donar la verdura l'itaco i se la va fotre tota (tinc clar q si li hagués donat jo ni la meitat hagués entrat). De gall d'indi va menjar poquet, però bé, no em queixaré pas...

Cada cop tenim més clar, q quan comenci l'escola, segurament la deixarem a dinar pq es vagi acostumant a menjar de tot (q a casa és impensable), i tot i q possiblement seguirà marrenejant a l'hora del sopar, pensem q li anirà bé ... ànimsi no perdis la paciència!

[123martri]

Hem sap greu treure el tema però si només ho fa amb tu i a l'escola s'ho menjano pot ser un tema de cridar-te l'atenció? i sembla que li funciona, tu pateixes per ell i ell equivocadament creu que l'estimes més. és una opinió, no t'ho prenguis malament eh?, però l'has contemplat?, si realment menja poc amb tu, algu altre, el pare o avis ho ha de fer quan trenquis el rol, li has de donar un temps d'exclusivitat amb ell, és a dir el sopar li dona el pare i tu aprofites per dutxar-te i després tu ets la que li llegeixes el conte d'anar a dormir, i com tens dos també hauras de dedicar 5' d'exclusivitat a l'altre. Prova-ho, funcionarà.

[entrerius]

.... El cas és que seguiu les normes habituals i aneu menjant, si ell vol menjar molt bé i si no vol que no mengi. Quan arribi l'hora de berenar igual i quan arribi l'hora de sopar igual (val a dir que cada àpat sigui el que toca, que no cal guardar el dinar i tornar-li a posar per berenar i per sopar). Ni li cridis, ni t'enfadis, ni en parleu del tema, quan tothom hagi acabat a ell li preguntes "no vols més?" si et diu que sí que es quedi ell menjant mentre la resta ja marxa (si vols tu et pots quedar amb ell), i si et diu que no li treus i llestos.

jo t'anava a dir exactament el mateix. Ja veuràs com al final acaba menjant

[karla]

Gràcies a totes per les respostes, noies!
No, no, si jo ja sé que no es morirà de gana! però bé, ja ho sabeu, és una situació que acaba amb els nervis de qualsevol.

A veure, tot això que dieu ja ho faig! tots a taula, tots el mateix, deixant que mengin sols (el Cesc si que ho fa, el Marc es dedica a jugar amb la forquilla/cullera i a fotre'es el menjar pel cap, però si fas l'intent de donar-li tu diu 'nonono, tol' - o sigui ' sol'. Això és una excusa barata per guanyar temps, clar, pq lo únic que es menja sol (o acompanyat) són les saltxitxes i el pernil, evidentment. Ah, i en sap de sobres eh, que és un mestre de la forquilla! si el veiessiu punxar la saltxitxa!!

Jo el que faig (i que no funciona, d'aquí el consell) és intentar negociar amb ell, sense enfadar-me. Quan comença a dir que vol 'pinil' o 'xaxitxa' li dic que d'acord, però que primer ha de menjar doncs la sopa, per exemple. I au, ja hi som. 'no mama, topa no. caldet pata no'. Al principi em pensava jo 'val, caldet, pasta no' però és mentida! és una altra maniobra de distracció pq en realitat el que fa es treure tota la pasta i deixar-la a la taula (evidentment, s'emporta més de la meitat del caldo). Jo el deixo/ava fer i penso, a veure... i quan ja ho ha buidat tot diu 'jatà mama. tot, tot, tot'. Com si s'ho hagués menjat. Ara faig 'val, caldet, però t'ho dona la mare' i el tio 'toooooooooooooool, toooooooooooool'. Al final li trec, clar. Intento no enfadar-me ni dir-li més que 'val, així és que no en vols' però molts cops acabo a la cuina amb els punys tancats per no fotre el crit del segle.

I també intento convence'l amb el pernil. Li dic 'la mare et dóna pernil però primer has de tastar elquesiguiquehihagi' (tastar! ni tan sols pretenc que s'ho mengi i menys encara que s'ho acabi) i no. Ell plora i crida 'mamaaaaaaaaaaa piniiiiiiiiiiiiiiiiil' com si estés famèlic. Però no funciona. Jo, evidentment, no n'hi dono i li explico 'com que no has volgut tastar elquesiguiquehihagi, la mare no et dóna pernil. Ja t'ho explicat'. I res.

Ah! i només s'ho menja tot a la llar. Ni amb els avis, ni amb la cangur ni amb ningú. No és només amb mi. Vull dir que no dic que no sigui un toc d'atenció (que probablement ho sigui) però no és només amb mi.

Brrrrrrrrrrrrr

Gràcies altre cop i perdoneu el rollo!