Consells per dormir en co-llit
Consells per dormir en co-llit
Jo el que faig és donar-li el pit asseguda al sofà, a vegades s'adorm mentre mama però a vegades es desvetlla (i no se perque perque es molt petitona 
) i llavors li costa agafar el son... (he arribat nits a estar desperta 3 hores seguides entre que tarda una hora en la toma i la faig dormir...)
He intentat algunes nits que estic molt cansada de dormir amb la Clàudia pero em fa l'efecte que dormo pitjor i ella mama pitjor també.
Quan menja les dues ajuguedes al llit com que es va adormint ( i jo també) doncs acaba caient i desenganxan-se del llit i tota ella i el llit brut de llet... ( no se si deu ser glopada o és el meu pit que raja i ella com que té la boca mig i mig la llet cau fora). A més també veig que mamant en aquesta posició sembla que ella respiri pitjor i fins i tot li surten mocs...
A més jo dormo tant "tiesa" i amb una postura gens comoda que acabo amb l'esquena fatal.
També he vist que si està neguitosa encara que la posi al llit amb mi continua plorant i gemegant, però no se perquè.... mal de panxa potser?
Algun consell per coallitar millor i aixi jo pugui dormir millor i ella menji sense que es desperti???
A vegades em desespero perque no se interpretar el plor de la Clàudia i sempre acabo donant-li el pit... (porta dos dies demanant-me cada hora o dos hores....)
) i llavors li costa agafar el son... (he arribat nits a estar desperta 3 hores seguides entre que tarda una hora en la toma i la faig dormir...)
He intentat algunes nits que estic molt cansada de dormir amb la Clàudia pero em fa l'efecte que dormo pitjor i ella mama pitjor també.
Quan menja les dues ajuguedes al llit com que es va adormint ( i jo també) doncs acaba caient i desenganxan-se del llit i tota ella i el llit brut de llet... ( no se si deu ser glopada o és el meu pit que raja i ella com que té la boca mig i mig la llet cau fora). A més també veig que mamant en aquesta posició sembla que ella respiri pitjor i fins i tot li surten mocs...
A més jo dormo tant "tiesa" i amb una postura gens comoda que acabo amb l'esquena fatal.
També he vist que si està neguitosa encara que la posi al llit amb mi continua plorant i gemegant, però no se perquè.... mal de panxa potser?
Algun consell per coallitar millor i aixi jo pugui dormir millor i ella menji sense que es desperti???
A vegades em desespero perque no se interpretar el plor de la Clàudia i sempre acabo donant-li el pit... (porta dos dies demanant-me cada hora o dos hores....)
nosaltres, quan dormiem amb el nen ens posavem un protector de matalàs, com els dels nens petits. els fan pels iaios, amb pòc control d'esfinters. No són massa cars i així no taques el matalàs. Perno haver de canviar els llençols tant sovint pots posar una tovallola.
Peró els meus consells no se si et serviran gaire, perque ho vam fer poquet temps, uns 5 o 6 mesos.
Peró els meus consells no se si et serviran gaire, perque ho vam fer poquet temps, uns 5 o 6 mesos.
...
jo també hi poso una tovallola a sota, i així evito aquestes molestes taques. Jo sempre els he donat el pit estirada al llit (de nit) i a mi sempre m'ha funcionat molt bé. Respecte a lo del co-llit, nosaltres hem acabat amb el llitet de baranes d'en Marc en sidecar. És una opció de co-llit molt còmoda ja que ell té el seu espai i nosaltres el nostre, i almenys no has de dormir "tieso"!
Molts petons i ànims! els principis sempre són els més durs.
Molts petons i ànims! els principis sempre són els més durs.
Aquest és el post d'en Marc:
viewtopic.php?f=36&t=4521
Aquest és el post de la Bet:
viewtopic.php?t=4492
-
VisitantVi
Jo també poso una tovallola a sota. I en tinc una altra de petita a mà per quan s'adorm i li cau el rajolinet.
Més coses útils per que tenir a mà: un parell de coixins petits tipus 'xurro', que són un per posar a l'esquena d'en Nil perquè s'aguanti de costadet, i l'altre per acabar-me de posar còmoda jo. Discos de lactància de recanvi. Un reproductor de MP3 per si la presa s'allarga i jo em desvetllo (de fet només el faig servir al vespre, a mitja nit no em desvetllo mai). Una ampolleta d'aigua, sempre em ve set... I em penso que no em deixo res!
Ja li aniràs agafant el 'truquillo' a la postura, a mi al principi també em costava, no estava gens còmoda. Però ara ens acoplem la mar de bé!
Ànims!
Més coses útils per que tenir a mà: un parell de coixins petits tipus 'xurro', que són un per posar a l'esquena d'en Nil perquè s'aguanti de costadet, i l'altre per acabar-me de posar còmoda jo. Discos de lactància de recanvi. Un reproductor de MP3 per si la presa s'allarga i jo em desvetllo (de fet només el faig servir al vespre, a mitja nit no em desvetllo mai). Una ampolleta d'aigua, sempre em ve set... I em penso que no em deixo res!
Ja li aniràs agafant el 'truquillo' a la postura, a mi al principi també em costava, no estava gens còmoda. Però ara ens acoplem la mar de bé!
Ànims!
A mi també em desesperava el plor de l'Olívia i com amb l'únic que es calmava una mica era amb la teta, doncs apa, li enxufava. Vam passar algunes nits terribles sense dormir ni una estoneta, tota la nit donant voltes pel pis i ella mamant cada 15 minuts.
Tothom em deia que això de la "quarentena" era tant per la mare com pels bbs, i realment ha estat així, a partir del mes i mig, la cosa ha canviat radicalment. Tot és més fàcil, dorm millor, quasi no plora, i ens hem acostumat mútuament, interpretar el que li passa é
Tothom em deia que això de la "quarentena" era tant per la mare com pels bbs, i realment ha estat així, a partir del mes i mig, la cosa ha canviat radicalment. Tot és més fàcil, dorm millor, quasi no plora, i ens hem acostumat mútuament, interpretar el que li passa é
No sé a quina tecla li he donat i s'ha enviat el missatge abans d'acabar-lo (això de ser novata es nota!)
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar, durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar, durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
No sé a quina tecla li he donat i s'ha enviat el missatge abans d'acabar-lo (això de ser novata es nota!)
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar. Durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Sort, i una mica de paciència, veuràs que ben aviat tot millora.
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar. Durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Sort, i una mica de paciència, veuràs que ben aviat tot millora.
No sé a quina tecla li he donat i s'ha enviat el missatge abans d'acabar-lo (això de ser novata es nota!)
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar. Durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Sort, i una mica de paciència, veuràs que ben aviat tot millora.
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar. Durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Sort, i una mica de paciència, veuràs que ben aviat tot millora.
No sé a quina tecla li he donat i s'ha enviat el missatge abans d'acabar-lo (això de ser novata es nota!)
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar. Durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Sort, i una mica de paciència, veuràs que ben aviat tot millora.
Bé continuo...
El nostre collit no va resultar. Durant una mica més d'un mes la posava a dormir al llit, al meu costat. El resultat era que jo no descansava, m'aixecava feta pols, i dormia sempre amb l'angunia de xafar-la. O sigui que, una mica amb la sensació d'haver fracassat (he llegit molt sobre el collit i hi crec totalment), un dia vaig tirar pel dret. Ara l'Olívia dorm al seu llitet, amb la barana baixada i totalment enganxada al meu (penso que és alguna cosa semblant al sidecar del què parleu). Ella dorm ben tranquil·leta i jo com una reina.
Sort, i una mica de paciència, veuràs que ben aviat tot millora.
-
VisitantVi
jo també faig servir protector de matalàs i a sobre el llençol una tovallola. així no he de canviar tots els llençols.
En quant a la posició, al ppi era més incòmode, dorms patint una mica per si l'aixafaràs o què.
Poc a poc t'adones que ets super conscient d'on és la criatura en tot moment, la bellugues quan et vols bellugar i acabes dormint en les mateixes posicions de sempre. Com a mínim nosaltres.
I quan demana pit la poso al costat on toca, aixeco la samarreta i tan tranquiles!
En quant a la posició, al ppi era més incòmode, dorms patint una mica per si l'aixafaràs o què.
Poc a poc t'adones que ets super conscient d'on és la criatura en tot moment, la bellugues quan et vols bellugar i acabes dormint en les mateixes posicions de sempre. Com a mínim nosaltres.
I quan demana pit la poso al costat on toca, aixeco la samarreta i tan tranquiles!
Yo hago como la Bruna,al principio si que es un poco dificil a mi me pasaba que Maia de lado no llegaba bien a la teta y la tenia que poner en un cojin ahora ya estamos supersincronizadas las dos y dormimos superbien de hecho Maia tiene la costumbre de dormir con las piernas encima de mi barriga,lo del sidecar creo que es una muy buena opcion,nosotros tenemos la habitacion un poco rara y una parte de la cama esta pegada a la pared y es donde pongo a Maia,le pongo en el hueco de la cama y la pared un cojin y ya esta
-
VisitantVi
JO TB POSO UNA TOVALLOLA PER NO TACAR ELS LLENÇOLS PERO QUASI MAI FA GLOPADES A LES NITS. JO TAMPOC PUC DORMIR MASSA BE AMB LA JOANA AL NOSTRE LLIT I ELLA DORM AL LLITET DE BARANES SENSE UNA BARANA ENGANXAT AL NOSTRE LLIT I A MI EM VA MOLT BE.
SOBRE AIXO DE DONAR-LI PIT MOLT SOVINT A MI AL PRINCIPI TB EM PASSAVA. EN LLUIS EM DEIA QUE L'ATIPAVA MASSA. EN EL NOSTRE CAS ES PER QUE ELLA TENIA MAL DE PANXA I NOMES ES CALMAVA MENJANT. QUAN SE LI VAN PASSAR ELS MALS DE PANXA JA NO ENS HA PASSAT MES
SOBRE AIXO DE DONAR-LI PIT MOLT SOVINT A MI AL PRINCIPI TB EM PASSAVA. EN LLUIS EM DEIA QUE L'ATIPAVA MASSA. EN EL NOSTRE CAS ES PER QUE ELLA TENIA MAL DE PANXA I NOMES ES CALMAVA MENJANT. QUAN SE LI VAN PASSAR ELS MALS DE PANXA JA NO ENS HA PASSAT MES
-
Marta_fp
- :: zebra
- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Lolavi! acaparadora! 
Ha valgut la pena entrar en aquest post només per veure els teus SIS missatges. Quin tip de riure Demà quan hi pensi encara riuré.
Monfran, el sofà el tens al menjador? Potser la teva filla és de les que té el son lleuger, però potser el que passa és que la mous massa.
Amb la Mariona dormim tipus sidecar (o sidebed), sense barana. Com que amb el matalàs seu arrambat al nostre queda un forat a l'altra banda, el tapem amb uns coixins i tots tranquils.
Quan encara no teníem el seu llit vam provar de tenir-la al nostre llit, però jo no dormia. Una amiga també ens va deixar un llit d'aquests pensats per fer collit com aquest: http://store.babycenter.com/product/nur ... ?asc=false , però jo sempre em faig un tip de mirar-la durant la nit i havia d'aixecar el cap cada vegada per veure-la. No m'agradava
Amb el sidebed la puc veure i tocar i no he ni d'aixecar el cap. Totes dues agraïm tenir el nostre espai i quan volem ens intercanviem els llits.
Per donar-li el pit. Em poso un coixí al capçal i li dono asseguda al llit. Per ajudar-me a aguantar el seu pes, les cames les tinc doblegades (genolls amunt) amb els peus travats pels llençols perquè no patinin. Poso el cap al capçal i em quedo adormida mentre la Mariona mama. Així des del llit, fem molt pocs moviments i cap de les dues es desvetlla.
A nosaltres mentre va ser petita tampoc ens anava bé donar-li el pit estirada. També semblava que tenia problemes per respirar o per empassar. Em sembla que no ho vam començar a fer amb èxit fins que ella tenia cinc o sis mesos, però mai ens ha agradat.
Jo també pecava de donar-li el pit massa sovint. Sobretot a les nits quan la mateixa son no m'ajudava a interpretar el seu plor. Jo no descansava, però sobretot em sabia greu que no la deixés dormir. Ho vaig solucionar deixant que es queixés una mica sense agafar-la. L'observava durant una estona per veure si obria la boca i torçava el cap o si només estava neguitosa pel mal de panxa. Quan ella va perdre aquests reflexes jo ja havia après a interpretar-la i ella a comunicar-se amb mi. Saber a quina hora havia menjat per última vegada també m'ajudava. Vam anar establint una rutina de cada dues hores.
Ha valgut la pena entrar en aquest post només per veure els teus SIS missatges. Quin tip de riure
Demà quan hi pensi encara riuré.
Monfran, el sofà el tens al menjador? Potser la teva filla és de les que té el son lleuger, però potser el que passa és que la mous massa.
Amb la Mariona dormim tipus sidecar (o sidebed), sense barana. Com que amb el matalàs seu arrambat al nostre queda un forat a l'altra banda, el tapem amb uns coixins i tots tranquils.
Quan encara no teníem el seu llit vam provar de tenir-la al nostre llit, però jo no dormia. Una amiga també ens va deixar un llit d'aquests pensats per fer collit com aquest: http://store.babycenter.com/product/nur ... ?asc=false , però jo sempre em faig un tip de mirar-la durant la nit i havia d'aixecar el cap cada vegada per veure-la. No m'agradava
Amb el sidebed la puc veure i tocar i no he ni d'aixecar el cap. Totes dues agraïm tenir el nostre espai i quan volem ens intercanviem els llits.
Per donar-li el pit. Em poso un coixí al capçal i li dono asseguda al llit. Per ajudar-me a aguantar el seu pes, les cames les tinc doblegades (genolls amunt) amb els peus travats pels llençols perquè no patinin. Poso el cap al capçal i em quedo adormida mentre la Mariona mama. Així des del llit, fem molt pocs moviments i cap de les dues es desvetlla.
A nosaltres mentre va ser petita tampoc ens anava bé donar-li el pit estirada. També semblava que tenia problemes per respirar o per empassar. Em sembla que no ho vam començar a fer amb èxit fins que ella tenia cinc o sis mesos, però mai ens ha agradat.
Jo també pecava de donar-li el pit massa sovint. Sobretot a les nits quan la mateixa son no m'ajudava a interpretar el seu plor. Jo no descansava, però sobretot em sabia greu que no la deixés dormir. Ho vaig solucionar deixant que es queixés una mica sense agafar-la. L'observava durant una estona per veure si obria la boca i torçava el cap o si només estava neguitosa pel mal de panxa. Quan ella va perdre aquests reflexes jo ja havia après a interpretar-la i ella a comunicar-se amb mi. Saber a quina hora havia menjat per última vegada també m'ajudava. Vam anar establint una rutina de cada dues hores.
Sobretot paciencia, molt paciencia
com diu la marta no sempre tenen gana pero jo tambe li donava pit cada cop que feia mu, ara faig shhhhhh i a vegades li poso el pipo i no cal treure la teta
Ja se que es dificil dormir junts, jo soc de les que no pot dormir quan l'Amalia menja... i em feia una rabia llegir que tothom podia dormir i jo ben desvetllada... ostres ara m'adono que podia haver tingut musica (que tonta)
Estic convencuda que si mai tinc un altre fill fare aixo del sidecar o algun invent per tenir mes espai...pero ara per ara, alguna nit l'Amalia dorm al mig i ja ens hem acostumat tots tres... aixo si quan el pare marxa a treballar ens espatarrem totes dues!!
com diu la marta no sempre tenen gana pero jo tambe li donava pit cada cop que feia mu, ara faig shhhhhh i a vegades li poso el pipo i no cal treure la teta
Ja se que es dificil dormir junts, jo soc de les que no pot dormir quan l'Amalia menja... i em feia una rabia llegir que tothom podia dormir i jo ben desvetllada... ostres ara m'adono que podia haver tingut musica (que tonta)
Estic convencuda que si mai tinc un altre fill fare aixo del sidecar o algun invent per tenir mes espai...pero ara per ara, alguna nit l'Amalia dorm al mig i ja ens hem acostumat tots tres... aixo si quan el pare marxa a treballar ens espatarrem totes dues!!
Hola!
Jo amb la Camil·la faig com la Bruna i la DJ.
Per ara també li dono de mamar sempre que rondina, i sempre funciona (a banda que s'està engreixant cosa fina!), excepte amb els maleïts còlics, que no es tranquilitza i a més em matxaca els mugrons a base d'estrebades...
Jo no veig cap pega en donar-li el pit per tranquilitzar-la (ja que no només el volen per alimentar-se, no???). L'única pega és que a vegades tinc els mugrons tan sensibilitzats que em fa un pal terrible. De moment no he gosat posar-li xumet perquè és molt petitona i ha tingut alguns problemes per agafar-se bé al pit... Què en penseu?
(Ostres, no hi ha cap emoticon de "mamar", llàstima!)
Apa, una abraçada!
Per cert, us envio una foto de la meva nena, que no ho vaig fer quan va néixer! (en aquesta foto tenia la boca lila perquè estàvem fent un tractament de violeta de genciana.... no és que la maquilli en plan Alaska i los Pegamoides!)
Salut i descans!
L.
Jo amb la Camil·la faig com la Bruna i la DJ.
Per ara també li dono de mamar sempre que rondina, i sempre funciona (a banda que s'està engreixant cosa fina!), excepte amb els maleïts còlics, que no es tranquilitza i a més em matxaca els mugrons a base d'estrebades...
Jo no veig cap pega en donar-li el pit per tranquilitzar-la (ja que no només el volen per alimentar-se, no???). L'única pega és que a vegades tinc els mugrons tan sensibilitzats que em fa un pal terrible. De moment no he gosat posar-li xumet perquè és molt petitona i ha tingut alguns problemes per agafar-se bé al pit... Què en penseu?
(Ostres, no hi ha cap emoticon de "mamar", llàstima!)
Apa, una abraçada!
Per cert, us envio una foto de la meva nena, que no ho vaig fer quan va néixer! (en aquesta foto tenia la boca lila perquè estàvem fent un tractament de violeta de genciana.... no és que la maquilli en plan Alaska i los Pegamoides!)
Salut i descans!
L.
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Dues princeses del pèsol!
Gràcies noies per contestar, veig que no soc la única que té "problemes" amb el collit al principi. La veritat és que tampoc el pràctiquem massa.. només alguna nit que jo no m'aguanto de son.
Nosaltres vivim en un pis moooolt petit i la nostra habitació dona just al menjador. El moises no el tenim a la nostra habitació (abans si pero era molt incomode perque gairebé no hi cap) i llavors vam possar el moises al menjador al davant la nostra porta. Quan la sento me de llevar i li dono el pit al sofa. Si s'adorm de seguida doncs la poso al moises sino li continuo donant el pit al meu llit fins que s'adormi perque potser s'ha desvetllat i no s'adorm de cap manera sino és amb el pit o en braços durant una hora...
El que passa és que com que em fa molta cosa xafar-la (el meu home és mou mooolt) doncs quan de sobte m'he despertat i me la trobo al costat l'agafo i la torno al moises (alguna vegada amb tanta mal sort que ha obert un ull...). Però com diu la Marta, donar el pit estirades em dona la sensació que no respira tant bé, potser quan sigui més gran doncs anirà millor.
Julieta jo a vegades també ho penso que l'estic sobrealimentant de tant donar-li el pit i és cert que quan sembla que té mal de panxa si li dono el pit es tranquilitza.. per aixo em penso que s'ha quedat amb gana.
Una pregunta: si no tinguessin gana mamen igual si els hi dones pit o directament no l'agafen?
Nosaltres vivim en un pis moooolt petit i la nostra habitació dona just al menjador. El moises no el tenim a la nostra habitació (abans si pero era molt incomode perque gairebé no hi cap) i llavors vam possar el moises al menjador al davant la nostra porta. Quan la sento me de llevar i li dono el pit al sofa. Si s'adorm de seguida doncs la poso al moises sino li continuo donant el pit al meu llit fins que s'adormi perque potser s'ha desvetllat i no s'adorm de cap manera sino és amb el pit o en braços durant una hora...
El que passa és que com que em fa molta cosa xafar-la (el meu home és mou mooolt) doncs quan de sobte m'he despertat i me la trobo al costat l'agafo i la torno al moises (alguna vegada amb tanta mal sort que ha obert un ull...). Però com diu la Marta, donar el pit estirades em dona la sensació que no respira tant bé, potser quan sigui més gran doncs anirà millor.
Julieta jo a vegades també ho penso que l'estic sobrealimentant de tant donar-li el pit i és cert que quan sembla que té mal de panxa si li dono el pit es tranquilitza.. per aixo em penso que s'ha quedat amb gana.
Una pregunta: si no tinguessin gana mamen igual si els hi dones pit o directament no l'agafen?
-
Marta_fp
- :: zebra
- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Monfran, jo penso que mamen només si tenen gana. Potser una mica més, però tampoc gaire perquè l'estómac que tenen és molt petit. Més endavant ja aprenen a dir-te prou.
Això dels mugrons sensibles se us passarà. Ara sembla mentida fins a quin punt la Mariona me'ls estira i me'ls pessiga i no em fa mal. Són de goma.
La Mariona també va tenir problemes per agafar-se al pit durant dos o tres dies. La pipa li vam donar a partir dels dos mesos perquè primer no la volia. Als dos mesos no és que la volgués, però jo vaig anar insistint i al cap de dos dies ja l'agafava amb desesperació.
Jo vaig decidir donar-li perquè com a mare inexperta estava cagadíssima amb el tema de la mort sobtada i l'Acadèmia Americana de Pediatria la recomana per evitar-la. Si tinc un altre fill, però, no sé si li donaré.
Als sis mesos li vaig anar traient progressivament la pipa de dia i tinc decidit treure-li la pipa per dormir cap a l'any, però encara no sé com ho faré.
Això dels mugrons sensibles se us passarà. Ara sembla mentida fins a quin punt la Mariona me'ls estira i me'ls pessiga i no em fa mal. Són de goma.
La Mariona també va tenir problemes per agafar-se al pit durant dos o tres dies. La pipa li vam donar a partir dels dos mesos perquè primer no la volia. Als dos mesos no és que la volgués, però jo vaig anar insistint i al cap de dos dies ja l'agafava amb desesperació.
Jo vaig decidir donar-li perquè com a mare inexperta estava cagadíssima amb el tema de la mort sobtada i l'Acadèmia Americana de Pediatria la recomana per evitar-la. Si tinc un altre fill, però, no sé si li donaré.
Als sis mesos li vaig anar traient progressivament la pipa de dia i tinc decidit treure-li la pipa per dormir cap a l'any, però encara no sé com ho faré.
-
VisitantVi
ara si que quan la joana no te gana no menja. al prinicpi amb aixo del mal de panxa es complicat, pq s'enganxen molt desesperadament i de vegades havia menjat tant que sembla que no pogues tenir gana i despres feia glopades com si estigues massa tipa.
aixo de donar de mamar estirades jo al prinicpi tampoc podia. em feien mal els pits i sempre m'aixecava a la nit i tovallola calenta i quan acabava freda. ara penso que no se com vaig aguantar els primers 15 dies pq em passava les nits voltant per casa. quan els mugrons van deixar de fer-me mal vaig anar provant de donar-li estirada i ja ens va anar be. a la joana la relaxa molt i fins i tot mama millor de nit mig adormida que quan esta desperta, pq no es desconcentra tant i esta molt mes tranquila. fins i tot de dia hi ha moments que no vol menjar, sobretot quan te molta son i esta molt nerviosa, doncs li dono estirada i llavors si que vol
aixo de donar de mamar estirades jo al prinicpi tampoc podia. em feien mal els pits i sempre m'aixecava a la nit i tovallola calenta i quan acabava freda. ara penso que no se com vaig aguantar els primers 15 dies pq em passava les nits voltant per casa. quan els mugrons van deixar de fer-me mal vaig anar provant de donar-li estirada i ja ens va anar be. a la joana la relaxa molt i fins i tot mama millor de nit mig adormida que quan esta desperta, pq no es desconcentra tant i esta molt mes tranquila. fins i tot de dia hi ha moments que no vol menjar, sobretot quan te molta son i esta molt nerviosa, doncs li dono estirada i llavors si que vol
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |