necessito ànims per les nits

[turuleta]

Hola, ja he vist que hi ha posts diversos sobre el tema... i jo mateixa he intervingut/obert temes per desfogar-me...però per més que busco no trobo exemples animosos. és a dir, us agraeixo les paraules d'ànims, que el meu nen no és l'únic, que és normal, que ja passarà. sí, ja ho sé, pero no per això deixa de ser duríssim que el meu nen d'1 any es desperti una mitja de 10 vegades a la nit, i només dorm 10 hores. adormir-lo és una inversió de temps i paciència que cada vegada s'm fa més ferragosa. fem collit i intento portar-ho amb dignitat. però si us plau. algú em pot explicar canvis meravellosos que hgin experimentat els seus fills? que per fi han dormit millor, o més ràpid...o no sé... vull saber de gent que realment han millorat...és que no m'esperva que amb 1 any estiguessim pitjor que amb 3 mesos...
en fi, gràcies per deixar-me desfogar.

[ginko biloba]

Ànims, noia! Que tot acaba millorant, o si més no passant.
El meu primer fill sempre ha dormit molt bé. Ara té quasi 5 anys, han passat volant. Pel camí n'ha aparegut un altre (que per cert, és una pallissa a l'hora de dormir). Però això, que aquest 5 anys han passat volant, i que arriba un moment en que no saps com, tot canvia. No és per sempre més.
El segon, dorm amb nosaltres, perquè es desperta tot sovint, i perquè no tinc prou energia per intentar tornar-lo a dormir al seu llit. Però ho faig amb el convenciment que arribará un dia que ni tan sols voldrá venir al nostre llit, al matí, perquè voldrà anar a mirar la tele, o bé a jugar amb les seves joguines. I aquest dia arribarà aviat, potser demà, o potser demà passat. I potser aquest dia mirarás amb una mica d'enyor les hores que heu passat plegats al llit, despertant-se cada 10 minuts, o fent la croqueta a sobre teu, o la nit que has passat desperta evitant que s'escapi del llit. S'haurà fet una mica més gran, i tindrás nous reptes, nous problemes y sobretot moltes alegries per endavant.
Se que és dur tenir un nen que no dorm gaire, però creu-me que això s'acabarà demà, o potser demà passat.
En tot cas, i si la teva habitació t'ho permet, permet-me un consell: fica un matalàs junt amb el vostre llit. Si més no, dormireu més amples, i potser, el teu fill, al disposar de més espai, al igual que tu, dormireu més bé. (el plan bé, que aplico ocasionalment és desterrar el pare a un altre llit.....) És una mesura per si aquest demà, tarda una mica més....
Molta sort, maca!

[noviachuky]

Jo estic com la ginko, fill gran de quasi 5 anys (han passat volant) dormia més bé que el petit, ara té 15 mesos quasi els 16 i des de fa uns 3 o 4 mesos que "només" es desperta 3 vegades, ara quan les dents l'apreten tornem a les 10 vegades.
Nosaltres per adormi-lo sempre fem el mateix, als volts de les 8.30 el posem a l'hamaqueta i l'anem gronxant fins que s'adorm, a les 10 o 11 me l'emporto al meu llit i dormim junts, el pare dorm a l'habitació del gran. M'emporto tot el necessari per no haver-me d'aixecar i ho deixo a la tauleta de nit, així quan remuga li poso primer la pipa si no la vol li dono bibi i au a seguir dormint sense moure'm del llit.

Molts ànims guapa!

[charito]

Anims maca jo tambe vaig estar molt i molt enfonsada amb aquest tema i no veia la llum al final del tunel. Jo no he fet mai collit.

Com que busques experiencies positives et dire que a partir de l'any el Quim va passar a despertarse 3-4 cops a la nit i progressivament hem anat millorant fins ja fa uns mesos que dorm com una soca de les 9.30-10 fins les 7.30-8.

Nomes espero i no se a qui resar perque la que ve dormi una micaaaaa millor

[Marieta vola vola]

Jo també t'explicaré el nostre cas. La nostra petita no havia fet mai cap nit sencera... Fins els 16 mesos!!! No sé per què, però un dia, de cop i volta, va voler anar a dormir al seu llit (fins llavors dormia amb nosaltres) i va dormir tooota la nit... Suposo que també perquè començava a caminar i es cansava més. Ara té 19 mesos i, no et dic que no es desperti mai, però acostuma a fer la nit sencera o es desperta una o dues vegades. Descansem tots i així, tal com diu ella: Maria contenta, mama contenta i papa content.

[Niu]

Quin tipus de part vas tenir? la meva nena va néixer amb espàtules després de moltes hores. Va passar un any i mig dormint fatal. La vaig dur a l'osteòpata i tenia una tortículis o bé congènita (dins la panxa per la postura) o per culpa del naixement. A la nit, amb el relax de la contractura, es despertava. La va posar bé del coll i va millorar un 70%. La resta ho vaig solucionar donant-li variargil, un antihistamínic que com a efecte secundària provoca son, en una dosis mooooolt petita (dues gotetes). entenc com et sents. No descansar i despertar-se durant tant temps seguit no et deixa capacitat per a funcionar amb normalitat l'endemà.

[alfonsoicecilia]

Entenc tant bé el que dius i el to en el què ho dius. De fet, no ha estat fins als dos anys que nosaltres no hem notat un canvi important. En el nostre cas ella dorm a la seva habitació (la vam canviar cap als 9 mesos) i es despertava mil cops demanant bibi!!! I li vam treure el bibi, d'un dia per l'altre. Havia fet els dos anys i no necessitava menjar de nit. Era una bogeria. Vam dir prou. La primera nit va ser horrorosa. Es va enfadar, hi vam haver d'anar mil cops... però a la segona ja hi va haver un canvi. No demanava bibi i enlloc de les 6 o 7 vegades va començar a despertar-se'n només dues o tres. Ara estem en aquest punt. Espero que algun dia dormi tota la nit sencera.
De moment, això ha fet que tanquem l'aixeta, jo no podria suportar tornar a passar per això. Les seqüeles són horroroses, jo ja tinc cansament crònic i pateixo insomni (i no n'havia patit mai) perquè sé que quan m'adormi es despertarà. A nivell psicològic és molt molt dur, però mira, em consola pensar que al menys ja no es desperta com abans, ni demana bibi... hem millorat molt.

ànims!

[Hellobaby]

Molts ànims tu ruleta no m'imaginaba que fos tant llarg en el temps això del "mal dormir"...

[Rousi23]

Nosaltres més de lo mismo. El Miquel es despertava molt i menjava fatal, al final li vam fer una analítica i va sortir que li faltava ferrom a la que li vam fer el tractament va dormir millor.
La Laura farà divendres 7 mesos i quan va nèixer dormia molt i en canvi ara, es desperta cada mitja hora ho menys, suposo que son les dents.
Ànims!!!

[Tutty29]

El meu nen tambe quan era mes petit es despertqva totes les nits i vam començar a fer collit i aixi descansavem tots. EL diumenge fara 2 anys i fa 2 mesos que dorm a la seva habitacio( em aprofitat el canvi de pis) i super be, es desperta pel canvi de panyal. Quan el poso a dormir m'estiro amb ell fins que s'adorm.

[Karpa]

Jo també necessito anims. Les meves bessones de 26 mesos encara es desperten moltes vegades i jo ja no veig llum al final de túnel....

[turuleta]

gràcies a otes per les vostres paraules, consells i exemples.
ginko biloba: ja tinc un bressol en sidecar, però només hi dorm la primera hora. qan es desperta la primera vegada ja ha d'estar a llit gran, pq si no es desperta en 2 minuts. no només ha d'estar al llit gran sino que ha d'estar en contacte estret amb mi. amb les mans a la cara o les cames a sobre meu. sino es desperta. en part tb per aix`m'agobio, pq quan ja dom, com estem tan apretadets, a la qe jo em moc, encara que sigui inconscient pq dormo, es desperta.
noviachucky:tan de bo el meu nen aguantés a la hamaquita! és un neguit i no para quiet, a la trona per menjar el temps just i la resta del temps en mmoviment continu.ni tan sols es deixa posar a la falda per fer-li uns mimitos que ja vol saltar a terra.i xumet no n'ha pres mai no en sap de xuclar-lo.
charito!anims per la que bé! tan de bo disminueixin els despertar 4 seria tot un èxit! i el dissabte fa l'any ja.
marieta vola vola: m'ha encntat la frase. des de ahir mateix que li dic al meu nen. mama contenta, nen content, papa content
niu: gràcies, no crec que sigui el meu cas. va ser un part habitual, i de fet va dormir força bé fins els 4 mesos i cada vegada anem a pitjor.
alfonsoicecilia: buf, no sé que dir...és horrible estar-se així. potser als 2 anys tb ens plantarem, o farem pla pare, ara intento seguir passant.
hellobay: jo tampoc ho sabia que era així d'horrible, i jo sempre he estat suuuuuuuuuuper dormilega.
rousi 23: gràcies. crec que m'esperare a fer-li una analitica, pq el meu nen potser no es massa bon menjador, nomes vol carn peix patata o pa, però està gordote.
tutty 29: per ser-te sincera...nosaltres no tenim una altra habitacio on posar-lo...jijij, des de fa temps busquem pis de cmpra..potser tb ens serà una bona opció fer algo aix´.
karpa: ànims. quin horror passar això amb bessones...jo aquesta setmana ja estic tan frustrada que fins i tot de dia em noto que no estic amb ànims ni per jugar amb el nen. i pobret, no en tté la culpa, pero em posa negra.
bé, gràcies a totes de nou. no us explico la nit qeu hem passat avui...

[ginko biloba]

Potser et semblarà una tonteria, però per provar-ho no s'hi perd res.
Quan s'ha adormit al seu sidecar, agafar un coixí, ficar-li la teva samarreta que faci olor a tu, i posar-li ben a la vora, a tocar.... La meva germana ho feia amb els sostens de làctancia, i sembla que li funcionava. A vegades... I bé, el seu fill era més petitó, quan ho feia.