Canvi d'habitació

[ariadnafv]

Hola!
Quan vau canviar els petits d'habitació? jo durant l'embaràs no volia fer collit...tenia la sensació que era com si a mi emfessin dormir amb un gegant...Pensava si la pobreta pesa tres quilos i jo la faig dormir amb mi que en peos 50 i amb el meu home que en pesa 75 és com si jo dormis amb algú que peses 800 kg... Però la veritat e´s que des que tinc aquí a la nena m'encanta i ella dorm tant a gust...No faig collit estricte, ells té el seu bressol i dorm molt bé, però a vegades si s'atabala la pso amb noslatres o els caps de setmana si vull que duri una mica més al matí tb...Desprès de dinar tb la poso a dormir amb mi, é sl'única manera que dorm més d'una hora i jo ho necessito...
Ahir a la vsiita dels 4 mesos el pediatra em va dir que m'ho hauria de començar a palnetjar de canviar-la (jo crec que opinen de masses coses els pediatres); xo quan li vaig preguntar xq? I li vaig dir que ella encara mama 2 o 3 vegades a la nit i que a mi em resultaria incomode canviar-me d'habitació... em diu que mama xq li ofereixo el pit i em dóna a entendre que estic inculcant una mala rutina! I em diu que l'he de canviar abansd e que ella se senti que l'estic abandonant i que si m'espero ja etsra massa acsotumada a les nostres olors i respuracions..
M'agradaria sentir alguna experiencia vostra

Gràcies marones!!

[jpc]

Déu ni do amb amb les opinios de la pediatra!!! Fa por saber que aquestes "tonteries" les diu amb el respecte que imposa un metge.

La meva opinió: canvia-la d'habitació quan tu i el teu home considereu que ho heu de fer, sigui amb 4 mesos o amb 4 anys. Ningú millor que vosaltres sap el que necessita la vostra filla i a on està millor.

La meva experiencia: primer moisés i després bressol al costat meu del llit durant un any. Combinaba bressol i collit tot i que gairebé es passaba la nit sencera al llit amb nosaltres. Quan va fer l'any ja no hi podía dormir ningú allà, el nen s'habia fet gran i ja dormiem tots tres malament, ell el primer. Així que a l'any el vam passar a la seva habitació, directament a un llit de 1,90 m amb barana perquè al bressol em deia que res de res. Al ser el seu llit d' 1,90 quan es desperta m'en vaig amb ell i fem collit però a la seva habitació i més amples

Jo mai em vaig fixar una data per fer el canvi, el vam fer quan ho vam necessitar o decidir però no perquè algún il.luminat/ada ens digués que s'habia de fer a determinada edat perquè sino ho fas li passaran mil coses dolentes al nen/a jeje.

[neulita]

Bona tarda,
el que penso, sincerament, és el que dius tu: que els pediatres opinen de massa coses. Si a tu et va bé que la nena dormi amb tu perquè encara pren pit, doncs endavant! O serà ell el que et porti la nena a les 3 del matí fins al teu llit perquè tu no t'hagis de llevar? Els que teniu l'última paraula en aquest tema sou els pares i vosaltres i només vosaltres heu de decidir quan voleu fer el canvi d'habitació.
I sobre que la teva nena mama a la nit i ell ho veu com un mal hàbit, sense comentaris...

[sandrajuli]

Buf amb el pediatre... Jo li hauria preguntat si dorm sol o amb algú, els seus hàbits, quants cops a la setmana té relacions sexuals i si és durant la nit li hauria dit que ja no té edat per aquests mals hàbits.
Si ell pot opinar sobre els vostres costums familiars, tu hi tens el mateix dret, no?

[neuetes]

Buf amb el pediatre... Jo li hauria preguntat si dorm sol o amb algú, els seus hàbits, quants cops a la setmana té relacions sexuals i si és durant la nit li hauria dit que ja no té edat per aquests mals hàbits.
Si ell pot opinar sobre els vostres costums familiars, tu hi tens el mateix dret, no?

Ho vaig fer un cop no amb un pediatra però si amb una parenta i es va quedar de pasta de moniato.

Ariadna, tu mateixa ho has dit, al pediatra no se li ha d'explicar gaires coses, les justes i necessàries per la salut del nen i prou!

[ariadnafv]

Moltes gràcies! Ajuda saber que no estas sola! Foncs de moment la peque a seguir amb nosaltres!

[mdemare]

Jo directament li dic que dorm tota la nit sense despertar-se al seu llitet quan de fet fem collit i l'adormo al pit. Al final he optat per mentir, és una llàstima si. Però ja me n'he afartat de que em diguin que això no es fa quan és l'única manera de que dormim tots. Els seus consells són molt poc práctics. Si no els hi mola que vinguin ells a adormir-los!

[Belisa]

ostres mdemare......nosaltres fem igual. La nena dorm la nit sensera? i el meu home i jo: i taaaaant!!!- La nena menja tot el triturat?- el meu home i jo: i taaaaaaant - se li nota esta que s.ha surt de la grafica( mirada complice amb el meu home. la nena no ha menjat mai un triturat) ja.ja
.ja......nosaltres "pasem" del pediatre en aquests aspectes. La baldufa es nostre i sabem que es lo millor per ella, la resta de mon que si posi fulles........

[Inda]

Ariadna..hi ha coses que als pediatres millor no comentar o, si ja saps com pensa, dir-li el que vol escoltar i au! Són opcions personals i diria que, fins i tot, íntimes. A nosaltres no ens agrada que la gent ens pregunti si dormim en parella en un llit o en dos, si per dormir necessitem fer-nos petons i mirar la teve,no?

Nosaltres als 5 mesos ja vàrem decidir que canviaria d'habitació quan ja no fes pit o quan dormís més hores seguides. Tenim el bressol adossat al meu costat i encara continuem.

Pot ser arribarà un dia que ell ens demanarà el seu propi llit, hi ha nens que ho fan...i, no creieu que el trobaré a faltar? XD

[bertian]

Sí, la veritat és que són molt pesats ficant-se en les nostres vides d'aquesta manera! Hi ha coses de les que no n'han de fer res!!
Jo aquest cap de setmana he tingut una bona experiència amb una pediatra, per variar!, tenim la nena amb gastrointeritis i tot i que té 2 anys (els fa avui, pobreta!) s'ha passat 2 dies només fent teta. La pediatra em va dir que era el millor que li podia oferir, que anava moooolt bé que encara féssim pit!
Quan et trobes en situacions així encara estàs més satisfet d'haver arribat fins aquí fent pit!! (tot i que no necessito ningú que em convenci eh!)

[Bryckley]

Bona nit noies,

A veure què en penseu:

Nosaltres no fem collit estricte. Ell dorm a la nostra habitació en el seu llitet però quan està amb les dents intranquil o es desperta pel matí i volem allargar una mica el poso amb nosaltres... i no tenim cap problema.

El problema el tinc amb MOLTA gent que em diu que ja tardo a canviar-lo d'habitació i que ara és massa tard i que mai el podré canviar amb èxit a la seva habitació.

És veritat? Vull dir que les que heu fet el canvi passats els 10 mesos heu tingut problemes??? Em diuen que el nen ara és conscient que "l'abandono" i que hauria d'haver fet el canvi abans perquè no n'hagués estat conscient...

A mi tot això em fa una mica de "pudor a socarrim". Escoltant-me a mi penso que ell i jo estem feliços dormint de costat i que ja arribarà el moment.... però de vegades em fan dubtar si estic fent el millor per ell... Aix... sóc una cagadubtes...

Bona nit!!!

[Martina20]

La gent sempre opina. Mira a mi quan em diuen això que després em costarà treure'l del llit, que se n'adonarà de l'abandonament i bla bla bla, contesto ben seria que suposo que ell ja voldrà marxar quan tingui 18 anys Així els faig callar.
Estàs fent el millor no ho dubtis, el teu instint et diu que encara no. Doncs ja ho faràs quan ho creguis conveneient. En Max dorm a la nostra habitació i al seu llitet i així volem estar durant un temps. El cert és que no em plantejo quan posar-lo a un altre habitació perquè ara per ara sento que és la NOSTRA habitació. Suposo que aviat ho farem perquè dorm gairebé tota la nit sense despertar-se però no tenim pressa.

[rateta2013]

Jo feia collit i no em va costar canviar-lo d'habitació. Ho vaig fer als 10 mesos i el vaig passar a un llit (era llit-niu i el vaig posar al de sota, per tant estava a ran de terra i no podia caure).
Normlament es despertava un cop, jo anava i m'estirava amb ell i li donava pit. Molts cops em quedava fregida allà amb ell. I si no, me'n tornava al meu llit.

Jo el que no volia era posar-lo a una altra habitació amb bressol, perquè aleshores si es desperta, o l'has de portar al teu llit (i es desvetlla) o has de donar pit en una butaca (i com vulgui vàries tomes, t'hi pots morir!). Però és tan personal que no s'hi ha de posar ningú, és cosa dels pares decidir això. No hi ha cap norma, cada família ha de pensar què li convé.

Quan jo era petita, no s'estilava que els bebés dormissin sols. Jo vaig estar gairebé 2 anys als bressol, a l'habitació dels pares, i després vaig tenir la meva pròpia habitació. Ma mare diu que cap problema... algun dia me'n anava a dormir amb ells, però no pas cada dia.

[Bryckley]

Gràcies rateta i martina per les vostres respostes!

[picdeladona]

Hola noies
El meu bebé farà demà 3 mesos. Doncs l'altre dia vaig tenir una discussió diguem-ne disgust amb el meu home. Tot just arribar de la feina va i em diu: "Hauriem d'anar pensant de canviar-lo d'habitació no?, A la feina els companys m'han dit que sino es malacostumarà, que després serà un trauma per ell... bla bla bla".
El nostre peque dorm al seu bressolet just al costat meu. No fem collit ja que el meu home es mou massa dormint i no ho trobàvem segur. A més cal dir que sortosament el peque després del bany i la seva toma es queda adormit quasi del tirón fins a les 7 del matí aproximadament. Fem lactància mixta per tant li dono bibe i teti però no exclusivament teti.
No sé noies, va ser dir-me això el meu home i em entrar una pena!! És com si me'l volgués arrencar!! Ja sé que sóc exagerada però és el que vaig sentir. Li vaig fer veure que encara era molt petitó i jo el necessito a la meva vora per domir tranquil·la i encara que el nostre fill dormi molt bé crec que també notaria un canvi i que potser és molt aviat per ell.
No em nego a que tingui la seva habitació i el seu propi espai. De fet pensem que si no hi han problemes amb el dormir és bo que també tingui el seu espai vital.. amb això no vull dir que estigui en contra del collit ni molt menys!! Simplement tenim una altra visió, suposo que degut a que de moment ens dorm fantàsticament bé. Li possem la seva musiqueta, li donem petonets li cantem una micona i es queda clapat en 15 minuts.
Però ostres dir-me que ja hauriem de pensar en posar-ho a la seva habitació ho vaig trobar molt heavy!
Al meu home pobre els companys de feina l'estàn bombardejant amb milers d'opinions...
Després de parlar-ho em va entendre perfectament i vam quedar en parlar-ho més endavant quan jo estigui preparada...quan m'hagi de reincorporar a la feina o vés a saber..jjj
No sé noies.. us ho volia explicar

[puski]

Hola Karma, bufff a mi em va passar el mateix. Abans de tenir al peque tenim unes idees preconcebudes de com voliem que es fessin les coses...que si teta pocs mesos, que si aviat al llit i res de collit bla bla bla...
Doncs va neixer el nostre fill i tot el que vam dir ens ho hem menjat amb patates (i encantada d'haver-les tragat !!!)
Ja veus, te 7 mesos i mig i continuem amb teta, dorm a la nostra habitació i sovint fem collit. Bé collit no, o dorm un o l'altre amb ell. La primera tirada la fa al bressol i cap a els 4 el meu marit marxa al sofa pq es lleva molt aviat i a vegades li costa tornar a agafar el son (i nosaltres més amples)
Total ,que m'estic enredant jeje, que fa temps tambe em va dir: ei que haviem quedat que el portariem aviat...i em va invadir una pena... és el mateix que quan el passem de cadireta del cotxe al grup 1 jo començare a anar altre cop de copilot...i també em fa una pena...
Jo crec q aqui entren les hormones i l'instint maternal. Aquesta necessitat de tenir-los al costat és més nostre que seva, no? almenys en el meu cas...nosé
Nosaltres no tardarem pq al bressol li comença a anar justet i la cuna no ens hi cap a l cuarto...
Però amb tres mesets son tan petits...

jo us volia comentar una cosa.
Des de fa una mesos es desperta molt i vam començar amb el collit...algunes nit be, però per norma crec q dormim pitjor. jo segur, pq es passa tota la nit intentant apropar-se a mi, i jo cada vegada més arraconada...i un cop esta amb mi, no para de moure's molt neguitós...en canvi quan el torno al bressol o dorm amb son pare aguanta més hores seguides. Us ha passat???

[picdeladona]

Hola noies
Després de molt rumiar i parlar-ho amb el meu home vam decidir passar al nostre petitó a la seva habitació i al seu bressol, amb 5 mesos.
Jo en un principi no ho veia clar. Pensava segons havia llegit que potser ell se sentiria malament, amb sentiment d'abandó, etc..
Vam quedar passar-ho a la seva habitació (que està al costat de la nostra) però que si es posava a plorar, estava inquiet o qualsevol cosa desmuntariem el bressol i el posariem en sidecar al costat nostre.
Doncs no ha fet falta. Li encanta sentir la musiqueta del movil del bressol i mirar les llumetes. Li dono una mica de teti, ell va sentint la musica i en 15 minuts ja s'ha quedat clapat.
De moment no té despertars..a veure com evoluciona.
He volgut deixar la meva experiència..perquè realment no ho vaig passar bé..però era jo no pas ell i ara dormim tots fantàsticament bé. Esperem que duri i sino a buscar sol.lucions sense complexes..el que importa es que poguem dormir bé! Amb canvi d'habitació, amb sidecar amb collit o com sigui..jejj
Una abraçada

[ada_bcn]

Nosaltres dormim tots a al mateixa habitació, el gran alguns dies dorm al seu llit a una altra habitació però si vol dormir amb mi el deixo (té 6 anys i no se sent abandonat em sembla quan dorm a la seva habitació) ha dormit sempre a la seva habitació primer al llit de baranes i després al llit gran (jo em quedaba amb ell o el tenia a coll fins que s'adormía) i llavors va ser quan va començar a venir al meu llit quan es despertava i com era més cómode per mi vam acabar dormint junts, vaig descubrir a més uqe a l'hivern em donava molta escalfor i no passava gens de fred... el petit té 13 mesos i ni m'he plantejat treure'l de la habitació, allà estarà jo crec uqe com a mínim els 2 anys i ja veurem, el que aguanti sense saltar del llit de baranes però a aquest si que no el veig fent collit perquè mai mai se m'ha adormit a braços, no li agrada... Són nens perfectament independents, no tenen por a la foscor ni a res... però no sé, si que amb 6 anys és una mica pal tenir-lo al llit perquè es mou molt i em dóna cops i patades, no em deixa espai, em va arraconant...i molts cops acabo marxant jo del llit! També penso que quan tingui 15 anys no voldrà pas dormir amb mi (espero...) i que quan al petit el passi al llit gran que decoraré la habitació pels dos els farà gracia i es quedarán els dos a dormir allà... La veritat és que el gran sempre ha tingut molts problemas de son, terros nocturns, es despertava mil cops, li costa cantitat adormir-se i si al meu llit s'adorm ràpit i dorm d'una tirada gairebé sempre doncs pensó que és molt millor això que les coses negatives que em diguin que pot tenir (la veritat és que ningú em diu res però és uq etampoc explico com dormim...)

[Mara17]

19 mesos i dormim (la mar de bé) tots junts. És horrible que s'acostumin a la teva olor i respiració,eh? Quina infantesa més terrible... En fi, quins pediatres...

[ada_bcn]

Ah! el meu fill gran dormia sol a la habitació amorrat a al meva samarreta suada de tot el dia, sino es despertava