El pit és el seu xumet!

[EMAMI]

Hola!
Bé doncs, com dic, ma filla mama i després fa servir el pit de xumet.
A les nits es desperta molt i reclama pit, però no menja, només juga...
Ara té quasi 10 mesos i la gent em diu que ara ja és vici i que és el moment de treure-li el pit, però jo no vull...
Per una altra banda penso que tenen rao, que és vici però em fa por equivocar-me...
Algú es troba igual?
Es pot despertar cada hora, o cada dues...
Què farieu?
Moltes gràcies!

[Rossinyola]

Hola Emami,

Primer de tot, jo no faria cas als comentaris de la gent, si tu no li vols treure el pit no ho facis, jo crec que només té 10 mesos i que és natural el que fa, més ben dit, els nadons fan servir el xumet de mare i no al revés.
Un altre tema és que tu et sentis cansada i vulguis que deixi de fer això. Quan dius que juga no sé si et refereixes a que es desperta o bé a que segueix dormint però succiona suaument per relaxar- se. Si és això últim hi ha un post que en parla i expliquen trucs per reduïr aquesta associació viewtopic.php?nomobile=1&f=17&t=23842
Jo no ho he provat però sembla ser que és un mètode lent però efectiu i sense necessitat de destetar.

Molts ànims!

[EMAMI]

Gràcies per contestar!
És això que només té el mugró a la boca per relaxar-se!
No vaig cansada perquè fem collit i jo dormo!
Gràcies per l'enllaç!!!

[Julyet]

El xumet es fa servir de pit, i no al revés. El que és normal és fer servir el pit per relaxar-se, el xumet és un invent per substituir-ho. El que fa la teva filla de preferir la pell al plàstic no és un problema, el problema el tenen els que ho tenen mal entès.

[EMAMI]

Julyet m'agrada molt el que has dit! Gràcies per les respostes. Suposo que ja arribarà el dia que dormirà sense teta o que no es despertarà tant sovint per agafar el mugró!

[Julyet]

Emami, t'asseguro que tard o d'hora ja no voldrà el pit, sigui per voluntat teva, seva o de les dues ;).
El que vivim i sentim amb els nostres fills moltes vegades ve condicionat pels prejudicis dels demés, que ens treuen seguretat i fan que desconfiem dels nostres petits, que en realitat són els que porten als gens escrit el que necessiten.
Quan necessitis una dosi de confiança en els vostres instints et recomano que passis per aquí, que som una bona colla amb moltes "etapes passades" i moltes aventures darrera ;), o que llegeixis al Carlos González (qualsevol dels seus llibres, articles, entrevistes, vídeos que pots trobar al youtube...), a la Rosa Jové, a l'Alba Padró, al Julio Basulto, a l'Adolfo Gómez Papi, a la Yolanda González... així ràpid se m'acudeixen aquests com a referents number 1 en quant a criança respectuosa i sentit comú.
Ànims i a gaudir! :).

[Inda]

Hola EMAMY, aqui una altre mare amb el petit tota la
nit al pit. Ell te 12 mesos i bé..no et diré res de nou perqué les altres mares o ham dit tot molt bé. Només que sàpigues que com veus som varies les mares que dormirm així i, com be dius, sort del collit.

El meu petit va tenint époques, fa una setmana que va acabar una (tot i que sempre son curtetes ) que dormia al seu bressol (que el.tinc adossat) i potser es despertava 2 cops a la nit, només per mamar. Però ara ja ha tornat al que és més habitual en ell, ben aprop meu i cada cop que canvia de fase de son demana el pit per relaxar-se, potser cada hora i mitja, no sé...tampoc ja miro el rellotge.
Com ben tant dit, si de moment és còmode per totes dues doncs aneu fent i ja arribarà el moment

[EMAMI]

Gràcies Inda!
És que la gent em diu que l'estic viciant a la teta i que no és bo... Viciada ja ho està, però i què? I els que estan viciats al xumet?
No res, que la gent a vegades em fa sentir que m'equivoco...

[Rossinyola]

Emami, la teva filla no està viciada, fa el que ha de fer... La paraula vici connota quelcom negatiu, i no hi ha absolutament rès negatiu en atendre les necessitats de la teva filla. Que la societat actual occidental no està preparada per entendre-ho, és veritat, però això no vol dir que estigui malament, simplement no estan ben informats. Pensa que tan tu com la teva filla esteu seguint els vostres instints, segurament tal com van fer les teves rebesàvies i des d'elles fins als inicis de la humanitat. Tal com et comenta la Julyet, quan et facin trontollar les teves idees, passa't per aquí, o llegeix algun d'aquests autors i veuràs com no et sentiràs rara. Parlant de l'Alba Padró, fa poc en un altre fil recomanaven aquest article http://criatures.ara.cat/somlallet/2009 ... a-materna/ Segur que t'hi sentiràs identificada, i si remenes pel seu blog veuràs que és una delícia, i tot tan natural com la vida

[EMAMI]

M'encanta aquest article! Gràcies!

[AdrianaGC]

Emami, si tu no li vols treure el pit no ho facis! Qui et diu que és vici? Si són persones que t'importen, fes-los entendre el que suposa per tu i per la teva filla l'alletament (el vincle, les sensacions, la salut...). Així potser aconseguiràs que ho vegin d'una altra manera. Si és gent que ni et va ni et bé, doncs no hi perdis ni un segon.

D'altra banda, aviat veuràs que farà un canvi, deixarà de demanar tant, i allargarà més a les nits. És un procés lent, o almenys en el nostre cas ho està essent, però és tant gratificant!!

[MamaMón]

Hola Emami i a totes! jo tambe tinc un nen de 10 mesos enganxat a la teta tota la nit. No puc dir més del que ja s'ha dit per aquí i la veritat és que a mi també m'han ajudat molt tots els comentaris.

Jo he tingut èpoques de tot...en ocasions he tingut ganes de deixar de donar-li el pit només per poder descansar tota una nit sense postures extranyes i incomodes, però a poc a poc la veritat és que m'he anat acostumant i així seguim! jo no li vull treure el pit i malgrat les nits no siguin les més tranquil.les del Món penso que ja farà un canvi i que algun dia dormirà més i millor. També va a dies...hi ha dies que em fa migdiada al llitet sol, d'altres amb mi i la teta...hi ha nits més tranquil.les i nits més mogudetes...sempre intento pensar que ell deu tenir els seus motius per estar més relaxat o més inquiet i si el puc acompanyar, consolar i cuidar durants aquests primers mesos de vida doncs millor que millor! suposo que quan ens llevem d'una mala nit hem de mirar més en general i pensar amb perspectiva...si ens quedem amb aquella nit fatídica o aquell dia amb la teta a fóra 24 hores segurament ja hauriem deixat de donar el pit. No sé on vaig llegir que quan pensis en treure-li el pit al teu fill/a primer deixis passar una setmana després d'aquest pensament...si passats aquests dies segueixes pensant igual endavant!

Pel tema dels comentaris externs buufff!! intento passar bastant però reconec que ne determinades situacions et questionen i costa sentir-se bé!


Avui estic optimista!

Una abraçada

Mercè

[mdemare]

Jo sóc una altra que té un pit xumet! No et preocupis per això, és normal.

[sagmai]

Ja ja ja! I jo una més!

[Bacilos]

M'he sentit identificada perquè (tot i que fa poc pit directe actualment) em trobo que després de menjar, es queda allà, amb la boca oberta i la mugronera dins d'ella i adormit. O això és el què penso, perquè quan intento treure-li i ho aconsegueixo sense que es desperti, llavors un cop està al llitet és quan es desperta i plora. I això que només té 2 setmanes!