3 anys i cada nit ve al nostre llit

[tunyina]

Hola!
Tinc bessons de tres anys i mai he tingut cap problema per dormir. Van dormir amb nosaltres fins que van fer els 2 anys, i sovint feiem collit, primer un i despres l' altre quan donava el pit i quan ja no donava el pit si es despertaven a la nit els posava amb nosaltres, normalment mes en Roc que la Ona.
Fa un any els vam passar a la seva habitacio i per adormirse mai han tingut problemes, es fan companyia i s' adormen solets xerrant i cantant. Pero cada dia de matinada en Roc s' aixeca i es cola al meu llit, cada dia igual, a vegades ni m' en adono i m' el trobo al costat. Fins ara no em preocupava, i m'agrada perque em busca i m' abraça adormit. Pero m' he tornat a quedar embarassada i aqui ve la meva por, primer perque ara estic de poquet pero quan estigui de mes, no se si podre dormir amb ell al llit, les que feu collit m' entendreu perque ells ocupen mig llit i l' altre mig en l' hem de repartir el seu pare i jo i clar ja em veig amb panxota i sense poder dormir, i tambe em fa por perque tinc molt clar que amb el bebe fare collit i em fa por la seva reaccio, no vull que es senti desplaça i que tingui gelos del bebe, no se que fer.

[sandrajuli]

i posar un matalàs al terra, al costat del vostre llit, per quan vingui a la matinada? ja sé que no és el mateix... però potser és una solució intermitja...

[entrerius]

estic segura que el dia a dia us donarà la solució... no t'hi capfiquis gaire.... sobre la marxa aniràs veient les necessitats i buscant solucions
Molta sort

[Noname]

El nostres cas comença diferent però acaba igual.
El nostre no tenia cap problema en dormir al seu llit, a la seva habitació. Amb 3 anys em vaig tornar a quedar embarassada i a partir d'aquí volia dormir amb nosaltres. Li varem proposar un "tracte": de dilluns a divendres ( quan toca cole) al seu llit i els festius al nostre. Així i tot hi ha nits que ve al nostre llit. No li diem res. Durant l'embaràs igual.
I ara que el petit tè 16 dies, continuem igual. Alguna nit la fa sencera al seu llit i d'altres al nostre.
I quan ve, ni s'enteta quan l'altre plora de gana... Pensem que ell mateix... Descansa doncs no el veiem cansat si no fos així, alguna cosa faríem.