Dilema: dues nits sense la mama

[Maria V.]

Demano perdó a la Nacristai. Em sap moltíssim greu. És horrible haver escrit aquell comentari. No sé anglès; és clar que això no és excusa ara. Em dol molt. I és clar que faig propòsit d'esmena.

[Raqueleta]

Nacristai, reina, des d'aquí també una abraçada.
Maria, val la pena tenir més sensibilitat. A la Nacristai aquest tema, com és lògic, l'afecta molt. Ni t'imagines com l'ha deixada el teu comentari que ens ho ha explicat plorant a unes quantes per whatsapp. Espero no haver de viure mai el que ha viscut ella i, per suposat, si no conec els casos miro de no dir res que pugui ferir. Encara que no hagi estat la teva intenció, la conseqüència s'ha produït igualment...

[SINDRIA]

ningú millor que tu coneixes al teu fill. la Clàudia necessita cada nit el ritual del colacao de sonpare i que joem posi al llit amb ella fins que s'adorm rascant-li. sembla que no podria dormir sense natres no? Doncs quan li ve de gust agafa la seva bossa de las princesas i diu que l'ajudi a preparar-la i si es pot quedar a dormir amb els iaos!!!
aquella nit jo ho paso fatal però ella tan feliç!!allà té un altre ritual..

[Marieta vola vola]

Jo crec que has de fer el que et digui el cor...

La nostra té 11 mesos i fem collit des que va néixer. Mai havia dormit fora de casa fins que a mi em van haver d'operar i vaig haver d'estar 5 nits ingressada (ella tenia 9 mesos)!!! Quines nits tan horroroses per mi... Ella es va quedar a casa els meus pares i va dormir totes les nits senceres (a casa es desperta unes quatre vegades com a mitjana). Ho vaig consultar a una psicòloga i em va dir que ella havia dormit tota la nit perquè no sabia quina reacció tindrien els avis si ella es despertava i plorava.

De moment tenim molt clar que la nostra vida de parella s'ha convertit en vida en família, ens encanta estar i fer coses tots tres junts i no pensem en res que no sigui poder compartir el temps tots tres. De totes maneres, crec que és una cosa molt personal, cadascú sap el que té i el que necessita, però nosaltres tenim claríssim que ens volem a tots tres. També trobem momentets d'intimitat entre la parella, però encara no ens ha passat pel cap deixar la petita per poder estar els dos sols.

[Takita]

Jo també crec que has de fer el que et digui el cor. Nosaltres, només vam deixar el meu fill 4 nits quan tenia 2 anys i 2 mesos i perquè va néixer la seva germana i ho vaig passar fatal, i això que cada dia venia a la Clínica amb els meus sogres, però no podia evitar sentir-me malament i el trobava moooolt a faltar. Aquest va ser l'únic cop i amb la meva filla, mai. Ara, ens comencem a plantejar deixar-los una nit de dissabte i fer una escapadeta, doncs la meva filla fa temps que dorm tota la nit seguida, però tot i així, sempre que en parlem, acabem ajornant l'escapadeta, perquè realment no ens volem separar d'ells.

nacristai,

[bertian]

Em sap greu ser tan poc original, però jo penso exactament el mateix!!! Hi ha moltes maneres de fer vida en parella i no cal haver de marxar un cap de setmana!! ja tindrem temps!!!
La Berta encara no té 2 anys i tampoc l'hem deixat mai cap nit sense nosaltres i jo (i crec que ella tampoc) no estic preparada per fer-ho! El què em ve més de gust ara és fer coses els 3, la veritat! potser quan es fagi més gran ho veuré diferent però ara com ara no és el moment!!

[MamaMón]

Hola a totes!! moltes gràcies per les vostres aportacions i comentaris! la veritat és que hem reflexionat una mica més i hem pensat que serà millor deixar la sortida "en parella" per més endavant quan el Món tingui els hàbits de dormir més establerts i poguem estar segurs de que no ho passarà malament.
Ens ha ajudat a donar-li voltes al fet de pensar en tres i reubicar el terme "parella"...encara no ho tenim del tot clar però sabem que és quelcom que s'està i ens està transformant.

De totes formes també estem d'acord en no precipitar-nos ni frustrar-nos abans d'hora..a vegades ens avancem als fets sense cap necessitat! així que esperarem a que arribi el dia i valorarem però ara més que mai ja hem decidit continuar dormint amb el petit i gaudint d'aquest fet amb papa, mama, teta i el que calgui!

Moltes gràcies!!

[turuleta]

Senzillament perquè no he de cuidar cap vida de parella perquè la vida de parella va cabar un 14 d'agost del 2010. I va néixer la vida de familia. I no la canviem per res del món.

preciosa afirmació!

[MisaeBRU]

MamaMon, estic en una situació molt similar! Per feina, la primera setmana d'octubre hauré d dormir dues nits fora d casa. El Lluís tindrà quasi 14 mesos i sera la primera vegada q no dormirà amb mi. Nosaltres fem collit i pit, i ell es desperta sovint per fer pit i controlar q hi soc. Em fa molta pena per ell, em temo q no sera fàcil ni per ell ni pel meu marit. Pro tb tinc clar q no vull implementar cap pla radical q ens faci patir a tots diran varies setmanes. Crec q el q provaré es fer el metodo padre, q el meu marit dormi al seu canto, per a q s'acostumi a veure'l, i quan vulgui teta ja el posarem al mig. Aixi d retruc potser tb fa alguna nit sencera! A veure com va...