Em poso a treballar de nits
Em poso a treballar de nits
Hola noies!!!
Sóc nova al fòrum. Necessito consells o suport moral...no ser què dir-vos.
D'aqui a 15 dies em poso a treballar de nits i la meva filla de 9 mesos ha fet sempre collit i pit al gust. Es sol llevar un o dos cops per la nit i amb el pit s'adorm de seguida. Si està refredada, mocs,... que ultimament és cada dos per tres, es desperta varis cops a la nit i sempre reclama pit. Ara es quedarà amb el pare. El tema és que ella no vol el pare per la nit (de dia està encantada amb ell), es posa a plorar i no para fins que hi vaig jo. El pare està una mica espantat, però em diu que ja se'n sortirà.
Tinc por de que la nena pateixi, de que el meu marit ho passi malament...algu ha passat per alguna situació similar?
Li dono bibis a la nena? Pla Pare? La canvio d'habitació? segueixo amb el collit (encara que alguns dies es quedi sola amb el pare)?
Ai, no ser què he de fer...potser res. Em diuen que la nena ja s'acostumarà. Tardarà molt a acostumar-si?
Espero els vostres consells....Merci.
Sóc nova al fòrum. Necessito consells o suport moral...no ser què dir-vos.
D'aqui a 15 dies em poso a treballar de nits i la meva filla de 9 mesos ha fet sempre collit i pit al gust. Es sol llevar un o dos cops per la nit i amb el pit s'adorm de seguida. Si està refredada, mocs,... que ultimament és cada dos per tres, es desperta varis cops a la nit i sempre reclama pit. Ara es quedarà amb el pare. El tema és que ella no vol el pare per la nit (de dia està encantada amb ell), es posa a plorar i no para fins que hi vaig jo. El pare està una mica espantat, però em diu que ja se'n sortirà.
Tinc por de que la nena pateixi, de que el meu marit ho passi malament...algu ha passat per alguna situació similar?
Li dono bibis a la nena? Pla Pare? La canvio d'habitació? segueixo amb el collit (encara que alguns dies es quedi sola amb el pare)?
Ai, no ser què he de fer...potser res. Em diuen que la nena ja s'acostumarà. Tardarà molt a acostumar-si?
Espero els vostres consells....Merci.
Re: Em poso a treballar de nits
Hola!
Entro per donar-te ànims. Al fet que tu no hi siguis i hagi de dormir amb el pare... segur que s'hi adaptarà, encara que el més probable és que li costi al principi. El meu cas no és tan extrem com el teu, jo per horari no la podia posar a dormir i des dels 5 mesos que ho va fer el pare. Amb la motxilleta i amb paciència va aconseguir que s'hi adaptés. Després quan arribava jo si es despertava li donava pit i tenia barra lliure tota la nit i durant el matí.
Jo no faria ara cap altre canvi gros, com això de l'habitació, perquè ja serà prou per ella adaptar-se a la teva absència nocturna. Tema bibis no sé què dir-te, si durant el dia et té a tu i pot mamar quan vulgui, no crec que es ressenteixi la lactància, però potser pots deixar llet teva o tenir algun bibi de recurs per si de cas. En el meu cas, jo em treia llet i, encara que era molt poca, era un moment molt especial tant per al pare com per la criatura quan li donava la meva llet. Ara, era un pal treure-se'n, la veritat.
Molta sort i sobretot paciència...
Entro per donar-te ànims. Al fet que tu no hi siguis i hagi de dormir amb el pare... segur que s'hi adaptarà, encara que el més probable és que li costi al principi. El meu cas no és tan extrem com el teu, jo per horari no la podia posar a dormir i des dels 5 mesos que ho va fer el pare. Amb la motxilleta i amb paciència va aconseguir que s'hi adaptés. Després quan arribava jo si es despertava li donava pit i tenia barra lliure tota la nit i durant el matí.
Jo no faria ara cap altre canvi gros, com això de l'habitació, perquè ja serà prou per ella adaptar-se a la teva absència nocturna. Tema bibis no sé què dir-te, si durant el dia et té a tu i pot mamar quan vulgui, no crec que es ressenteixi la lactància, però potser pots deixar llet teva o tenir algun bibi de recurs per si de cas. En el meu cas, jo em treia llet i, encara que era molt poca, era un moment molt especial tant per al pare com per la criatura quan li donava la meva llet. Ara, era un pal treure-se'n, la veritat.
Molta sort i sobretot paciència...
Re: Em poso a treballar de nits
Merci Airin pel teu suport!!!
Suposo que si, que la nena s'adaptarà i ja està... hauré d'esperar a veure com va.
Penso que tens raó amb lo del canvi d'habitació, suposo que és millor no fer el canvi en aquest moment.
La veritat és que em fa molta mandra que arribi el dia d'anar a treballar.
Ja us explicaré com ens ha anat.
Suposo que si, que la nena s'adaptarà i ja està... hauré d'esperar a veure com va.
Penso que tens raó amb lo del canvi d'habitació, suposo que és millor no fer el canvi en aquest moment.
La veritat és que em fa molta mandra que arribi el dia d'anar a treballar.
Ja us explicaré com ens ha anat.
Re: Em poso a treballar de nits
Hola!!!
Vaig dir que explicaria com m'havia anat l'experiència de deixar la nena perquè començava a treballar de nit. Espero que pugui servir a algu altre que es pugui trobar en una situació similar.
La veritat és que estava molt angoixada abans de començar a treballar ( sobretot perquè la nena encara es llevava varis cops durant la nit i feia pit). Al final hem superat la primera setmana, hem passat moments de tot, sobretot enyorança i angoixa. Peró ara ja estem més tranquiles, tan ella com jo.
La primera nit va ser molt dura perquè la vaig haver de deixar moltes hores (jo treballo unes 10 hores cada nit i el mati dormo, mentre la nena és a la llar d'infants). Total, a les 3 de la tarda ens vam retrobar i va ser molt dur perquè al cap d'una estona de veurem, va esclatar a plorar ( devia treure tota l'angoixa de no veurem durant tantes hores), vaig quedar desfeta i a sobre el meu home em va dir que s'havia llevat molts cops plorant i mirant a la porta a veure si arribava. Vaig pensar que no ho aguantaria. Però la següent nit ja va ser diferent, a la nit ja va està més relaxada, tot i que es va llevar varis cops, al cap d'uns 15 minuts ja es tornava a dormir. I a la tarda quan em va veure es va posar molt contenta i va continuar jugant tranquilament. Les dues ultimes nits les ha dormit del tirón i sembla que ja sap que a la tarda ens veurem altre cop.
Estic contenta de com ha anat aquesta primera setmana, tot i que ha estat molt dura. És veritat que els nens de mica en mica es van adaptant a tot. Seria millor que no els haguessim de deixar però si no es pot evitar, cal fer el cor fort i mimar-los molt ( com ha fet el meu home a les nits amb la nena - moltes abraçades i petons-) i de mica en mica ells també es relaxen i s'adapten a la nova situació, sobretot quan veuen que marxes però tornes.
Espero que pugui fer servei a algu aquesta experiència.
Petons!!!
Vaig dir que explicaria com m'havia anat l'experiència de deixar la nena perquè començava a treballar de nit. Espero que pugui servir a algu altre que es pugui trobar en una situació similar.
La veritat és que estava molt angoixada abans de començar a treballar ( sobretot perquè la nena encara es llevava varis cops durant la nit i feia pit). Al final hem superat la primera setmana, hem passat moments de tot, sobretot enyorança i angoixa. Peró ara ja estem més tranquiles, tan ella com jo.
La primera nit va ser molt dura perquè la vaig haver de deixar moltes hores (jo treballo unes 10 hores cada nit i el mati dormo, mentre la nena és a la llar d'infants). Total, a les 3 de la tarda ens vam retrobar i va ser molt dur perquè al cap d'una estona de veurem, va esclatar a plorar ( devia treure tota l'angoixa de no veurem durant tantes hores), vaig quedar desfeta i a sobre el meu home em va dir que s'havia llevat molts cops plorant i mirant a la porta a veure si arribava. Vaig pensar que no ho aguantaria. Però la següent nit ja va ser diferent, a la nit ja va està més relaxada, tot i que es va llevar varis cops, al cap d'uns 15 minuts ja es tornava a dormir. I a la tarda quan em va veure es va posar molt contenta i va continuar jugant tranquilament. Les dues ultimes nits les ha dormit del tirón i sembla que ja sap que a la tarda ens veurem altre cop.
Estic contenta de com ha anat aquesta primera setmana, tot i que ha estat molt dura. És veritat que els nens de mica en mica es van adaptant a tot. Seria millor que no els haguessim de deixar però si no es pot evitar, cal fer el cor fort i mimar-los molt ( com ha fet el meu home a les nits amb la nena - moltes abraçades i petons-) i de mica en mica ells també es relaxen i s'adapten a la nova situació, sobretot quan veuen que marxes però tornes.
Espero que pugui fer servei a algu aquesta experiència.
Petons!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 18 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |