Mètode Estivill per aprendre a menjar
Mètode Estivill per aprendre a menjar
Si no hem tingut prou amb el mètode per aprendre a dormir ara ataca amb un semblant per apendre a menjar, qué un sembla?
http://www.aquimama.com/ninos-1a3-anos/estivill_comer01.shtml
http://www.aquimama.com/ninos-1a3-anos/estivill_comer01.shtml
Daina l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. feb. 04, 2008 10:01 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
VisitantVi
EM SEMBLA INDIGNANT, NEFAST, UN HOME AMB POCA FEINA, UNA MANERA ABSURDA DE COMPLICAR LA VIDA ALS PARES I D'AMARGAR LA DELS NENS, UN POC-AMIC-DELS NENS, UNA PERSONA INCULTA I REPELENT, UNA MENA DE "JOSÓC DEU I SENSE MI ESTEU PERDUTS"
CALDRIA DENUNCIAR-LO EN MASSA, DENUNCIAR ELS SEUS MÈTODES ABUSIUS I GENS RESPECTUOSOS, DENUNCIAR PK MOLTS NENS ARA SI que TENEN PROBLEMES DE SON DE VERITAT,....
JO AKEST HOME....BUUUUUUF....EM FA VOMITAR.
ES UN PREPOTENT DE CUIADU A SOBRE I VA DE GRAN AMIC DELS NANOS..
SIMPLEMENT CREC que S'HA EQUIVOCAT D'ÈPOCA O NO HA SABUT EVOLUCIONAR AMB EL TEMPS...
ES UN SEÑORITO ROTENMEIER".
SEGUR que MOLTS PENSAREU que MHE PASSAT, PERÒ ÉS que ME PUEDE, AKEST HOME EM FA RABIAR, ....
CALDRIA DENUNCIAR-LO EN MASSA, DENUNCIAR ELS SEUS MÈTODES ABUSIUS I GENS RESPECTUOSOS, DENUNCIAR PK MOLTS NENS ARA SI que TENEN PROBLEMES DE SON DE VERITAT,....
JO AKEST HOME....BUUUUUUF....EM FA VOMITAR.
ES UN PREPOTENT DE CUIADU A SOBRE I VA DE GRAN AMIC DELS NANOS..
SIMPLEMENT CREC que S'HA EQUIVOCAT D'ÈPOCA O NO HA SABUT EVOLUCIONAR AMB EL TEMPS...
ES UN SEÑORITO ROTENMEIER".
SEGUR que MOLTS PENSAREU que MHE PASSAT, PERÒ ÉS que ME PUEDE, AKEST HOME EM FA RABIAR, ....
JE JE JE Natrix... com t'has posat.
A mi més que fer-me rabiar l'Estivill, em fan rabiar les veïnes-mares-xafarderes-porteres-... que et diuen que el seu nen clapa tota la nit des del primer dia gràcies a St. Estivill, aplicat desde el paritori, i et diuen a la cara lo tonta i quicorra posant-me els nens al llit, o donant pit a demanda,.... "con lo cómodo que són los biberones cada 3 horas y a dormir, y si llora, pues que llore.." AIxxxxxxxxxxxxxxx, això sí no que no soporto.
El llibre aquest de de menjar ja el coneixia. Ens el van desaconsellar a la guarderia quan la Laura feia P1., i ens van presentar el d'en Carlos González.
A mi més que fer-me rabiar l'Estivill, em fan rabiar les veïnes-mares-xafarderes-porteres-... que et diuen que el seu nen clapa tota la nit des del primer dia gràcies a St. Estivill, aplicat desde el paritori, i et diuen a la cara lo tonta i quicorra posant-me els nens al llit, o donant pit a demanda,.... "con lo cómodo que són los biberones cada 3 horas y a dormir, y si llora, pues que llore.." AIxxxxxxxxxxxxxxx, això sí no que no soporto.
El llibre aquest de de menjar ja el coneixia. Ens el van desaconsellar a la guarderia quan la Laura feia P1., i ens van presentar el d'en Carlos González.
De veritat que els mètodes d'aquest "senyor" per no dir-li d'una altra manera em semblen molt forts!!!!
"Ya mientras va sentándole en la sillita, el «conductor» le explica a Juan qué es lo que tiene preparado para comer y le anuncia lo bueno que está"
"..En cierto modo, en cuanto nos sentamos al lado de un niño para acompañarle mientras come, debemos hacernos a la idea de que, a partir de ese momento, nos hemos vuelto sordos y ciegos"
.."Nuestra actitud seguirá siendo tranquila, sonriente y positiva, aunque por dentro nos esté corroyendo el malestar y estemos hartos y deseosos de que el niño empiece a comer, que interiorice por sí solo lo que queremos que haga"
"..Ya no habrá más intentos y tendrá que esperar hasta la siguiente hora, que será su merienda. Si de verdad no ha comido nada, no tenemos que preocuparnos. El cuerpo está preparado para resistir largos ayunos, y recordad que un niño pasa once o doce horas sin comer durante la noche ¡y no ocurre nada! Hay mucho tiempo por delante hasta que se le agoten los recursos energéticos, y seguro que vuestro hijo no llegará jamás a ese extremo"
No sé, em sembla que sobren els comentaris, però jo com a MARE sóc incapaç, crec que això no és manera de criar ni educar, aquest home és un NAZI.
I sóc mare d'un nen d'onze mesos que ni dorm la nit sencera i no menja res a part de la lleteta, i filla d'una mare que em deixava plorar al bressol fins que m'adormia i de les que fins i tot tapàven el nas perquè engolís el mejar
"Ya mientras va sentándole en la sillita, el «conductor» le explica a Juan qué es lo que tiene preparado para comer y le anuncia lo bueno que está"
"..En cierto modo, en cuanto nos sentamos al lado de un niño para acompañarle mientras come, debemos hacernos a la idea de que, a partir de ese momento, nos hemos vuelto sordos y ciegos"
.."Nuestra actitud seguirá siendo tranquila, sonriente y positiva, aunque por dentro nos esté corroyendo el malestar y estemos hartos y deseosos de que el niño empiece a comer, que interiorice por sí solo lo que queremos que haga"
"..Ya no habrá más intentos y tendrá que esperar hasta la siguiente hora, que será su merienda. Si de verdad no ha comido nada, no tenemos que preocuparnos. El cuerpo está preparado para resistir largos ayunos, y recordad que un niño pasa once o doce horas sin comer durante la noche ¡y no ocurre nada! Hay mucho tiempo por delante hasta que se le agoten los recursos energéticos, y seguro que vuestro hijo no llegará jamás a ese extremo"
No sé, em sembla que sobren els comentaris, però jo com a MARE sóc incapaç, crec que això no és manera de criar ni educar, aquest home és un NAZI.
I sóc mare d'un nen d'onze mesos que ni dorm la nit sencera i no menja res a part de la lleteta, i filla d'una mare que em deixava plorar al bressol fins que m'adormia i de les que fins i tot tapàven el nas perquè engolís el mejar
El problema amb aquest home és que tot ho veu des de la prespectiva enmpresarial: vendre llibres i fer caixa. Aprofitant-se de temes com la son, el manjar, que en un moment o altre ens agoixen a tots els pares...
A lloro amb el que diu al segon paràgraf...
Cuando ya tenemos a Juan sentado en su sillita, nos colocamos a su lado para ayudarle a comer todo lo que le hemos preparado. Ahora es cuando pueden pasar dos cosas: que Juan se lo coma todo sin ningún problema (con lo cual, los padres de Juan ya podrían regalar este libro a otros padres a quienes pudiera serles más útil)
Si, i de passada, que en comprin 20 més i els regalin a tota l comunitat de veïns, no et fot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que els nens mengen sols i bé quan volen i no quan aquest home li doni la gana, que plassta!!!!
Amb altres temes puc tenir matisos, però amb el menjar si que sóc CarlosGonzalista al 100%... i el que diu ell sí que funciona!!!
A lloro amb el que diu al segon paràgraf...
Cuando ya tenemos a Juan sentado en su sillita, nos colocamos a su lado para ayudarle a comer todo lo que le hemos preparado. Ahora es cuando pueden pasar dos cosas: que Juan se lo coma todo sin ningún problema (con lo cual, los padres de Juan ya podrían regalar este libro a otros padres a quienes pudiera serles más útil)
Si, i de passada, que en comprin 20 més i els regalin a tota l comunitat de veïns, no et fot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que els nens mengen sols i bé quan volen i no quan aquest home li doni la gana, que plassta!!!!
Amb altres temes puc tenir matisos, però amb el menjar si que sóc CarlosGonzalista al 100%... i el que diu ell sí que funciona!!!
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Eso sí: hasta la hora de la merienda no podremos darle nada de comer, aunque él lo pida desesperadamente. Tenemos que armarnos de paciencia para poder transmitírsela también al pequeño, pues… ¡hasta la hora de la merienda, nada!
Me parece super fuerte vamos,yo estoy con la Martona soy CarlosGonzalista, ademas de que lo he comprobado con Maia y nos ha funcionado,Maia no ha llorado en ningun momento ni por comer,ni por no comer y yo sin traumas ni frustraciones como las que tubo que pasar mi madre porque su niña no comia,lloraba toooooooodas las noches pero claro como era un vicio y no podia cogerla y ahora no veais como se arrepiente
Me parece super fuerte vamos,yo estoy con la Martona soy CarlosGonzalista, ademas de que lo he comprobado con Maia y nos ha funcionado,Maia no ha llorado en ningun momento ni por comer,ni por no comer y yo sin traumas ni frustraciones como las que tubo que pasar mi madre porque su niña no comia,lloraba toooooooodas las noches pero claro como era un vicio y no podia cogerla y ahora no veais como se arrepiente
-
VisitantVi
Si se da cuenta de que su rechazo a la comida llama nuestra atención, nos preocupa o provoca en nosotros un cambio de actitud, ¡estamos perdidos!
Pasapalabra...
A mi aquest tio no m'enganya: té una fàbrica de cronòmetres i no sap com vendre'ls. És la única explicació que li trobo a aquesta mania patològica que té a cronometrar-ho tot.
Pasapalabra...
A mi aquest tio no m'enganya: té una fàbrica de cronòmetres i no sap com vendre'ls. És la única explicació que li trobo a aquesta mania patològica que té a cronometrar-ho tot.
-
VisitantVi
Je, je. com m'agraden les vostres opinions!
Jo crec que el problema d'aquest home és que obvia que els bebés encara no han perdut l'instint animal, i com qualsevol animal en llibertat, menjen dormen i caguen quan tenen ganes no quan se'ls imposa. Per desgràcia amb l'edat cada vegada anem perdent més aquest instint i alguns fins itot ens convertitm en èssers recargolats com l'Esticvell.
Jo amb l'Aina he aplicat tot el que diu el Carlos González en el seu llibre. Li he donat de menjar fins que ella ha dit rou, i en un principi era a la primera o segiona cullerada però amb paciència i no agobiant-me per llançar cada dia el menjar que amb tant carinyo li feia crec que puc dir que ho hem aconseguit. No menja molt però menja de tot!
Jo crec que el problema d'aquest home és que obvia que els bebés encara no han perdut l'instint animal, i com qualsevol animal en llibertat, menjen dormen i caguen quan tenen ganes no quan se'ls imposa. Per desgràcia amb l'edat cada vegada anem perdent més aquest instint i alguns fins itot ens convertitm en èssers recargolats com l'Esticvell.
Jo amb l'Aina he aplicat tot el que diu el Carlos González en el seu llibre. Li he donat de menjar fins que ella ha dit rou, i en un principi era a la primera o segiona cullerada però amb paciència i no agobiant-me per llançar cada dia el menjar que amb tant carinyo li feia crec que puc dir que ho hem aconseguit. No menja molt però menja de tot!
-
jochechita
- :: lleona
- Entrades: 923
- Membre des de: dv. set. 21, 2007 9:04 am
mamajoe hola!!
jo també tinc una problema greu amb el meu fill, té 3 anys i 3 mesos i no vol menjar sòlids, ....a banda da patates , madalenes i marranades varies, li poses davant una truita i li entren tots els mals.
com ho havia provat tot em van parlar d´aquest metode, em vaig llegir el llibre i vaig pensar, provem-ho....
v ser una ruina, li vaig fer durant 2 dies, és no, aixó de treure el plat fer com si res passes, tornar a posar-li ...tot amb un somriure...el meu fill anava perdudissim ,li treia el plat i deia: mama ja està?? i al cap de 2 minuts totnem-hi....i
.
el vem deixar a l´escola a dinar per si així veient als altres nens s´animava i tampoc menjava res, a més les monitores em van recomenar que per fer "gana" li portes per esmorzar poma i per berenar mandarina...el pobre anava mort de gana, total que va caure malat amb acetona i va perdre pes, a banda de que es dormia en un pal....
el vaig portar al pediatra i em va dir: però la papilla se la menja?? si, se la menja més content que un jinjol!! doncs...on està el problema?? quan ell vulgui ja farà el canvi...
ostres i jo agobiadissima.
jo penso que aquest senyor, l´estivill no ha vist massa nens de prop i que no té molt clar que cada nen és un món i no es po t fer un patró generalitzat, a alguns pares suposo que el hi deu funcionar, tot depend del caracter que tingui el nen, el meu es cabut com una mula, el vaig tenir fent el ramadan 3 setmanes, quan es quedava a dinar al cole de l´escola i no va voler menjar sòlid en cap moment.
jo de tu, no ho provaria...
jo també tinc una problema greu amb el meu fill, té 3 anys i 3 mesos i no vol menjar sòlids, ....a banda da patates , madalenes i marranades varies, li poses davant una truita i li entren tots els mals.
com ho havia provat tot em van parlar d´aquest metode, em vaig llegir el llibre i vaig pensar, provem-ho....
v ser una ruina, li vaig fer durant 2 dies, és no, aixó de treure el plat fer com si res passes, tornar a posar-li ...tot amb un somriure...el meu fill anava perdudissim ,li treia el plat i deia: mama ja està?? i al cap de 2 minuts totnem-hi....i
.
el vem deixar a l´escola a dinar per si així veient als altres nens s´animava i tampoc menjava res, a més les monitores em van recomenar que per fer "gana" li portes per esmorzar poma i per berenar mandarina...el pobre anava mort de gana, total que va caure malat amb acetona i va perdre pes, a banda de que es dormia en un pal....
el vaig portar al pediatra i em va dir: però la papilla se la menja?? si, se la menja més content que un jinjol!! doncs...on està el problema?? quan ell vulgui ja farà el canvi...
ostres i jo agobiadissima.
jo penso que aquest senyor, l´estivill no ha vist massa nens de prop i que no té molt clar que cada nen és un món i no es po t fer un patró generalitzat, a alguns pares suposo que el hi deu funcionar, tot depend del caracter que tingui el nen, el meu es cabut com una mula, el vaig tenir fent el ramadan 3 setmanes, quan es quedava a dinar al cole de l´escola i no va voler menjar sòlid en cap moment.
jo de tu, no ho provaria...
-
jochechita
- :: lleona
- Entrades: 923
- Membre des de: dv. set. 21, 2007 9:04 am
mamajoe hola!!
jo també tinc una problema greu amb el meu fill, té 3 anys i 3 mesos i no vol menjar sòlids, ....a banda da patates , madalenes i marranades varies, li poses davant una truita i li entren tots els mals.
com ho havia provat tot em van parlar d´aquest metode, em vaig llegir el llibre i vaig pensar, provem-ho....
v ser una ruina, li vaig fer durant 2 dies, és no, aixó de treure el plat fer com si res passes, tornar a posar-li ...tot amb un somriure...el meu fill anava perdudissim ,li treia el plat i deia: mama ja està?? i al cap de 2 minuts totnem-hi....i .
el vem deixar a l´escola a dinar per si així veient als altres nens s´animava i tampoc menjava res, a més les monitores em van recomenar que per fer "gana" li portes per esmorzar poma i per berenar mandarina...el pobre anava mort de gana, total que va caure malat amb acetona i va perdre pes, a banda de que es dormia en un pal....
el vaig portar al pediatra i em va dir: però la papilla se la menja?? si, se la menja més content que un jinjol!! doncs...on està el problema?? quan ell vulgui ja farà el canvi... ostres i jo agobiadissima.
jo penso que aquest senyor, l´estivill no ha vist massa nens de prop i que no té molt clar que cada nen és un món i no es po t fer un patró generalitzat, a alguns pares suposo que el hi deu funcionar, tot depend del caracter que tingui el nen, el meu es cabut com una mula, el vaig tenir fent el ramadan 3 setmanes, quan es quedava a dinar al cole de l´escola i no va voler menjar sòlid en cap moment.
jo de tu, no ho provaria...
jo també tinc una problema greu amb el meu fill, té 3 anys i 3 mesos i no vol menjar sòlids, ....a banda da patates , madalenes i marranades varies, li poses davant una truita i li entren tots els mals.
com ho havia provat tot em van parlar d´aquest metode, em vaig llegir el llibre i vaig pensar, provem-ho....
v ser una ruina, li vaig fer durant 2 dies, és no, aixó de treure el plat fer com si res passes, tornar a posar-li ...tot amb un somriure...el meu fill anava perdudissim ,li treia el plat i deia: mama ja està?? i al cap de 2 minuts totnem-hi....i
.
el vem deixar a l´escola a dinar per si així veient als altres nens s´animava i tampoc menjava res, a més les monitores em van recomenar que per fer "gana" li portes per esmorzar poma i per berenar mandarina...el pobre anava mort de gana, total que va caure malat amb acetona i va perdre pes, a banda de que es dormia en un pal....
el vaig portar al pediatra i em va dir: però la papilla se la menja?? si, se la menja més content que un jinjol!! doncs...on està el problema?? quan ell vulgui ja farà el canvi...
ostres i jo agobiadissima.
jo penso que aquest senyor, l´estivill no ha vist massa nens de prop i que no té molt clar que cada nen és un món i no es po t fer un patró generalitzat, a alguns pares suposo que el hi deu funcionar, tot depend del caracter que tingui el nen, el meu es cabut com una mula, el vaig tenir fent el ramadan 3 setmanes, quan es quedava a dinar al cole de l´escola i no va voler menjar sòlid en cap moment.
jo de tu, no ho provaria...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 13 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |