No vol menjar... bé, si, però només cereals

[Nur79]

Hola guapes

Mireu, us explico el cas d'aquesta amiga meva amb el seu fill Víctor que tot just acaba de fer un any.

Mireu, en Víctor sempre ha estat un nen que li ha costat molt la introducció dels aliments. Dels bàsics, sempre ha menjat molt bé els cereals, més o menys la fruita i fatal la verdura. Ara amb 12 mesos, ja li han dit que pot menjar de tot i han provat des de les coses més bàsiques a fins i tot estofats passats per la pimer i no hi ha manera.

Ho he vist amb els meus ulls, i aquesta es la odissea:

1) Seure'l a la trona, ja és una lluita forçosa... i des del segon 1 ja esta plorant... i quan dic plorar, em refereixo a rabieta incontrolable
2) SI l'asseguda ha anat bé, i no plora, en quant la mare li acosta la cullera, el nen dona bofetades a tort ia dret per evitar que la cullera li entri. Li han d'aguantar les mans i ficar la cullera.
3) En aquest moment es poden trobar en que:
a) Es quedi amb la boca oberta amb el menjar a la boca sense tragar ( i aixi pot estar 1 minut i mig tranquilament)
b) Que tragui, que la mare li dongui una altra cullarada, es repeteixi la lletra a) i que després de varies cullarades plorant cada vegada que li posen la cullera, de la propia rabieta, acabi vomitant.

I aixi, cada dia per dinar, per berenar depen del dia, i també per sopar. Ni tan sols, donant el menjar altres persones.

Com entendreu, els pares estan una mica desesperats.

Han intentat d'adelantar l'hora, d'enderrerir-la, de donar-li calent, de donar-li fred... i res....

Jo els hi vaig dir, escolteu, si tant li agraden els cerals, quan li toqui dinar, li dones el que toqui i si veus que hi ha una negativa rotunda, prova de donar cereals, i aixi sabras si es que el nen no té gana o que. Així ho va fer el pare ahir. Negativa i rabieta a la cullarada de verdura i ou, pero en canvi es va fotre 260ml de cereals!!!

Us ha passat a alguna això. I si ho heu passat, com ho vau sol.lucionar?

POtser la sol.lució seria camuflar-li el menjar amb cereals, i a mesura que s'anés acostumant, anar treient-li cereals... pero, quina classe de barreges serien? No se fins a quin punt unes llenties barrejades amb cereals poden ser bones...

Ah! per cert, el nen fa pit. Es capaç d'estar des de les 8 del matí que fa els cereals, fins que vingui la mare, sense menjar res.

Ja em diueu, aviam si entre totes els podem ajudar, que començen a estar al limits.


Mil gracies!

[Julyet]

Hola! :).

No sé com és la teva amiga, però jo de totes totes li recomanaria que es llegís el llibre del Carlos González "El meu nen no menja" o "Mi niño no me come". No és un llibre de "trucs", sinó tranquil·litzador i pràctic.
Hi ha una frase que m'encanta: "ningú es mor de gana tenint menjar a prop". I justament en aquest moment el menjar "no llet" té una part educacional molt gran (bé, casi total). És ara el millor moment perquè aprengui a menjar el menjar de casa seva, el que menjarà tota la vida. I això no són farinetes de cereals ni estofats triturats.

Si no vol trona, a la faldeta. Si els nens hi estan feliços, és fantàstica, però si no volen (que és normal, prefereixen braços moltes vegades i pel que expliques sembla que aquest nen relaciona trona amb que comença la tortura). Que no li donin cullerades a la boca, que el nen marrenegi amb les manetes, que li donin el mateix menjar (perdó, que li ofereixin i li deixin al seu abast). I mai de la vida obligar ni fer drames. Deixar menjar a l'abast del nen, que els pares siguin un exemple del que és menjar saludable i sobretot, que gaudeixin.

[Julyet]

Mira, no volia sortir amb el meu rotllo de "el que jo vaig fer",però la meva gran fins els 13-14 mesos el 90% del que prenia era teta... A partir d'aleshores va començar a fer un canvi progressiu però lent. Als 18 mesos va ser quan ja menjava més de "no teta". Als 22 mesos es va acabar la lactància (pel meu 2n embaràs).
No t'enganyaré, tret de mares del SP (i poquetes :P) no tenia cap referent que s'hagués deixat "guiar pel nen" i va haver-hi un moment que em vaig ratllar una mica... però ara miro enrere i no canviaria ni una coma, tot al contrari. De fet amb la meva 2a ho estic fent igual i aquest cop sense cap mena de dubte.
Relaxa als teus amics i recomana'ls-hi el llibre ;). I si poden anar a una xerrada del Carlos González, millor :).

[charito]

Hola, doncs jo et diria que quasi tothom s'hi ha trobat.

Com diuen el llibre esta molt be. El que vaig fer jo, si el nen no vol menjar, cap problema, fora de la trona i a correr. Pero no es fa una altra cosa, si vol menjar be, sino ja menjara quan tingui gana. Si entres en l'espiral de la tortura, obligant-lo nomes consegueixes acabar tots histerics i que agafi mania al moment del menjar.

Tot i aixo abans de dormir li cau un bibe, en el cas de la teva amiga pit, pero força estona mes tard, que no relacioni.

[FloR]

Pobres.. Quina angúnia.. Està clar que el nen relaciona la trona amb la tortura!! Jo li recomanaría que ho canviés tot, des del lloc on menja fins el què menja.. Que li deixi tocar, potinejar, diferents textures, temperatures, que juguin!! Agafar-li les mans per fotre cullarades és el pitjor que pot fer.. Encara sort que tenen la teta!! Que ho aprofiti i faci una pausa, un borrón i cuenta nueva

[Nur79]

Hola guapes

La veritat es q tot es molt dramatic, si. Tant pel nen com.per ells.

Us contesto el que he qnat llegint.

No vol trona, pero tampoc falda ni braços.

Te cero curiositat xl menjar. No es deleix per provar res q provin eks pares.

Han provat deixar-li trossets. Ni els toca, ni els llepa. Res de res.

Ja fan aixo de guardar la teta xl final. Com he dit, el nen aguanta les hores q faci falta sense queixar-se.

Han intentat donar-li xafat, i ho vomita.

Ells tb veuen que el nen veu el dinar com una tortura,pero no saben com sol.lucionar-ho...

Jo tinc el llibre del gonzalez, li deixare. Encara que com ys dic, si el nen no menja res no crec q els tranquitzi gaire.

Mil gracies guapes.

[FloR]

I que diu el pedi? Com va de pes? Tampoc crec que canvii d'un dia per l'altre, ni que li sorgeixi la curiositat de cop.. Personalment crec que ha de tornar a aprendre a menjar i necessitarà un temps..

[Nur79]

Doncs el pediatra diu que va just de pes pero q mentre no perdi, doncs paciencia...

Pero el mes deswsperant de tot es que deixa de lluitar amb la cullera, la trona i els pares si el que li posen al davant son cereals, sigui l'hora que sigui.

La veritat es que es una situació que deu n'hi do...

[Eve]

Hola Nur!!

A veure, jo només puc donar la meva opinió i bé, com han dit les altres mares jo també penso que ara ja associa el fet de menjar i la trona amb una mena de tortura...el fet de haver d'agafar-li les mans perquè mengi segur que li ha quedat ben gravat i ara deu tenir com una mena de pànic al moment de menjar...i també queda molt clar que els cereals li encanten
També sóc de la opinió com comenteu que aniria bé fer una mena de punt i apart. Nur, es clar que ara no té interés pels trossets de menjar ni per res que li posin a l'abast, suposo que sempre ha associat el moment de menjar als purés i si ja no li venien de gust i només sel's menjava obligat ara els té encara més mania....el Carlos Gonzalez ja ho diu que hi ha un moment en el qual s'interessen pels trossets i el menjar, per tocar-lo i experimentar i que això es sol donar cap als 7-8 mesos i cap als 10...si deixem passar aquestes "oportunitats" el nen perd el interès que segurament és el que ha passat en cas del nen dels teus amics i ara no li crida l'atenció però jo penso que si hi van insistint, vull dir, deixant tocar i a l'abast, potser uns quants dies no ho tocarà però arribarà un moment que si que li tornarà a picar la curiositat...i de moment, bé, amb el pit ben alimentat està i les papilles també l'alimenten ja que no deixen de ser cereals com ho són la pasta i el pà i l'arròs...També segons el Carlos González no cal neguitejar-nos si no volen veure les verdures total, el que més els alimenta i els engreixa en aquesta etapa és els cereals, la carn, el peix i el plàtan...el demés doncs si en menja perfecte i si no en menja tant tampoc passa res...
Et deixo l'enllaç d'un article de la revista Ser Padres on el Carlos té consulta (estan penjades i les poden consultar o fer-ne una si ho volen) i que segueix el que ell explica sobre l'alimentació en nens d'un any...ja ho diu ell mateix que pateixen com una fobia als aliments cap a l'any i no volen provar res de nou...potser li passa això al nen dels teus amics... http://www.serpadres.es/1-2anos/educacion-y-desarrollo/problemas-cambios-alimentacion-ninos-1-ano.html

[mdemare]

Jo vaig començar a introduir la vetdura fa un mes... I no la vol veure en pintura. De moment he optat per fer caldo amb cereals.tMbe una mica de lket d'arros. Jo no l'obligaria. Deu ser dur. Sort!

[Nur79]

Gracies guapes!

tenim novetats. Li van donar un potito de verdura comprat a la farmacia i s'ho va menjar tot. Al dia seguent, toca jalo menjar en plat. Drama. El pare li va ficar el mejar al potito i s'ho va jalar.

Jo també penso el mateix que vosaltres, que el nen ho veu com una tortura.. i que quedi clar, que no només es amb la verdiura eh! es amb tot , menys amb els cereals.

Merci pels consells!