Si us plau que s'adormin ja!

[glorieta]

Doncs si, avui he tingut un dia, bé, només un parell d'hores que m'han fet arribar aquí. De fet el post es per desaforgar-me i per intentar trobar la part còmica del moment...

Us poso en antecedents. En jan es l'allergic a la llet, semblava que ho havíem superat però està fent reacció una altre vegada. A en Pol Avui li han regalat una caixa de peçes de l'lego i quan hem arribat a casa ha perdut un mini pistola, li he dit que després la buscaria.

Doncs hem arribat a casa cap a les 19:15, i abans d'entrar he avisat a en Pol que no el podria ajudar a montar les naus d'starwars de l'lego per que es tard i he de fer el sopar. Faig el sopar i com cada dia he d'avisar a en Pol mil cops per que vingui. M'enfado i li dic que deixi les naus i vingui sinó guardo el joc. Empipada monumental, crits varis i patada a una joguina. Se m'ha escapat la ma i l'he picat (M'he sentit fatal, però no es la primera i probablement no es la ultima vegada que em passa, però això es un tema que estic intentant aprendre a gestionar). Després d'aixo hem aconseguit sopar de manera tranquilla. Després de sopar en Pol ha anat a jugar amb el lego i jo li he donat a en jan els 50ml de llet que li he de donar (avui era el primer dia després de dues reaccions). Li ha fet una mica de reacció aixi que després de sopar m'he assegut a terra a prop d'en jan per controlar com anava la reacció i veure si li havia de donar antiestaminic. Ha vingut en Pol i m'ha demanat que li montes una nau que vam fer l'altre dia (inventada i per tant impossible de fer idèntica) i li he dit això que igual no li podria fer però que en podíem fer una altre de semblant que seria igual de xula. Doncs aquest ha estat el desencadenant d'un "pollo" monumental.... Crits, plors, mes crits i corregudes histeriques, mes plors.... Ufff, i jo per un costat amb un ull a sobre en jan i la seva cara ( que ell també anava fent de les seves intentant cridar L'atenció, com ara pujar dalt del sofà i saltar, posar-se pals del xilofon a la boca, algun crit i plor per unir-se a la festa...) i per l'altre intentar calmar a en Pol que crec que poques vegades s'ha posat tant histèric dient-li que podíem fer la nau però seria una mica diferent, que començes i que ara l'ajudaria (així donava temps a la reacció d'en jan) però res no l'ha calmat. Fins i tot en algun moment se m'escapava el riure de les cares que feia.... Al final he agafat als nens i a en Pol l'he posat al llit sense rentar ni conte ni res i l'altre amb lo just i necessari. I en Pol després d'algun crit i plor mes ha caigut rendit i en jan ja dorm per sort amb una petita reacció alergica per la que de moment no ha calgut medicació.

I jo ara estic aquí intentant analitzar com hem arribat a aquesta situació en tant poc temps!
Conclusio1: en Pol no vol fer migdiada i per tant arriba rebentat a la nit, o tinc el "pollo" ara de cansament o a la migdia per que s'adormi!
Conclusio2: en Pol necessita que li dediqui algú mes de temps, però avui amb l'allergia de l'altre com ho feia? A vegades poden jugar junts però amb aquestes peçes no, per una banda son perilloses i per l'altre en Pol no els hi deixa per que li desmonta.
Conclusio3: ara mateix em posaria a plorar i a riure a l'hora, per una banda em sento la pitjor mare del mon per no haver sapigut ajudar a en Pol i per l'altre penso que ho he fet el millor que he sapigut, tot i que es moooolt millorable.
Conclusio4: ara siquesi tots dos son adormits, vaig a sopar i a fer feina sinó acabo a les mil!

Apa, ja m'he desafogat!!!!
I perdo per les faltes, estic amb l'ipad i no ho acabo de controlar.

[turuleta]

Nena quin dramon...men puc fer,una idea de ka situacio estressant...hi ha moments molt durs...com b dius ho has fet el millor q has pogut,i com som humans sempre es pot fer millor,pero sobretot molts anims!!!

[petitacuca]

Jo no sóc mama encara (estic embarassada), però m'agrada aprendre com s'eduquen els fills, perquè tot i que m'equivocaré (com tothom) vull evitar els màxims errors possibles (com suposo q totes les mares).

Per què dic això? Perquè m'has fet pensar amb alguna situació (q entenc que és altament exagerada en comparació a la teva) d'alguna situació que he vist al programa Supernany. És interessant com la supernany ensenya als pares a gestionar situacions així (quan són diàries).

Què en penso jo des del meu humil punt de vista? Sé que no és correcte que "se t'escapi la mà", i jo també evitaré fer-ho, però a mi em va caure alguna bufetada i algun cop al cul i tampoc tinc cap trauma. Algun moment d'histerisme, crec que una bufetada tampoc fa cap mal.

Mala o bona mare? Per mi el més important: ets mare, i com els nens s'equivoquen, els grans també ens podem equivocar. Trobo molt positiu que tu mateixa intentis reflexionar la situació pq no es torni a repetir. No hi donaria més voltes en si ets o no ets mala mare.

Crec que ets bona mare, intentes jugar amb ells, els eduques, no els consenteixes, etc..

Ànims i sort!!

[ada_bcn]

Jo també he tingut pollo avui. El gran que vol tenir el cabell llarg i l'estem deixant creixer, hem passat per un lloc on hi ha sempre una dona que fa trenes i té fotos de pentinats, i que volia que li fessin les trenes llargues... li hem explicat que trenes llargues les poden fer si es tenen els cabells llargs, que a ell amb trenes li quedaran més llargs del que li quedes arrissats però no com la foto, que s'havia de fer amb extensions iq ue extensions no li posariem, marxem i a als 10 metres drama, li he dit que si li semblava l'abraçava per calmar-se (sort que el petit no diu ni mu...), l'he tingut a coll abraçat fins que s'ha calmat, tot el camí de casa anar plorant i que perqué no li poden fer trenes llargues, que pq el pentino que li trec tot el cabell del cap, i que no es pensa rentar mai més, llavors ja ha començat a dir de tot, parlar-me malament... l'he fet começar a pujar sol les escales de casa pq jo anava amb el peque a coll i la bossa de la platja i estaba ja fins el monyo de sentir-lo, plorant per l'escala (els veïns ja m'han dit que están molt tranquils fins que arriba el meu nen...). Hem entrat a casa i li he dit que anés a fer pipi i rentar-se les dents, i quan he posat al peque al llit a l'altre l'he enviat a dormir sense sopar i ara estic aquí (que també m'he de posar a currar però no en tinc ni ganes tot el dia a la platja amb els dos, el peque encara no camina...) i m'he engegat la tele per veure una película, que lo únic que veig és el doraemon i estic fins els monyo també... Ha anat al llit sense ni queixar-se, no està dormit però no diu ni mu, normalment no se m'adorm fins les 12 o 1 de la nit i em sembla que a partir d'ara menja un bocata a la tarda i s'ha acabat el sopar... directe al llit.

[Mara17]

Hahahabuàaaaa!

Jo avui he viscut una situació surrealista... Tinc bessons d'un any i mig i quan no és l'un és l'altre, pollastres around the world... Però avui, el nen, (que jo no sabia què tenia i "només" era que volia tomàquet del que estava tallant quan feia el sopar) se'm penjava de les calces (sí, fa molta calor) cridant "mamaaaaaa, mamaaaaaaa"... i jo amb les calces a mitja cuixa.

Per favor... Quin quadre! I l'altra que venia cada 30 segons a demanar rondanxes de pastanaga...

[noviachuky]

Nosaltres quasi cada dia també tenim festival a casa, o sigui que és completament normal pel que veig.
Hi ha dies que perdo la paciència i penso si ho estaré fent bé, però hi ha altres moments que me n'adono que això només ens passarà un cop a la vida, quan siguin grans els problemes seran molt més grans així que hem d'apendre a viure aquests moments.

Una abraçada a totes les súper mares!

[Cotones]

Glorieta..puff!! Jo no se que hagués fet. Si ja amb una de vegades perds els nervis, amb dos deu ser festa total..Una pregunta? en pol és el gran o el petit?

Totalmente d'acord amb noviachuky.

Però sempre he pensat que ser bona mare implica moltes vegades preguntarse a una mateixa si ho està fent bé..I intentar aprendre dels seus propis errors, no?

[charito]

Jo crec q totes ens hem trobat en situacions similars, el que potser hagues fet es reconduir la situacio amb el gran per estar amb ell mentres controlo el petit, per exemple llegint un conte a la falda. Si mes no si preveus que el lego sera conflictiu perque et necessita i tu no hi pots estar intentar q jugui a un altre cosa o avisarlo, de totes maneres quan estan cansats el pollastre es bastant normal pq tambe es la seva manera de petar i relaxarse.

[marta9]

hahaha! Sembla que parlis de mi, gairebé cada vespre! Quin xou... De fet, el títol del teu post el penso jo tot sovint només llevar-me! Què ben mirat, és ben trist... Diria que els mesos d'escola tot va més suau i organitzadet però ara a l'estiu... Buf! Per sort entre batalla i batalla m'ho prenc amb humor... I em vénen ganes de riure i tot...

Per posar un exemple, un matí qualsevol d'aquests que havíem d'anar a casals d'estiu: el temps just per marxar, va començar un debat entre el Guiu (5 anys) i jo sobre si un banyador de pantaló era o no un banyador... "Mama! Que això no és un banyador i no m'ho penso posar!!!" No van ser servir de res els mil arguments que vaig utilitzar, plors, crits, cops... A tot això la Cèlia (8 anys) continuava exigint que li comprés nosequè que fa dies que em demana... "perquè ets una garrepa, tu bé que et compres coses, a mi no em compres mai res, i per què no m'ho vols comprar...". Tot amanit amb els plors desesperats de la Bruna (5 mesos) que estava morteta de son i volia braços, però jo anava en calces i m'havia de rentar (evidentment una dutxa com déu mana quedava descartada) i vestir... I no podia agafar-la ni posar-la al fular fins que no acabés...

A casa sembla que haguem patit un terratrèmol, camino entre joguines i papers, restes de menjar... Hi ha playmòbils mossegats per la gossa que em somriuen des dels llocs més insospitats... I les nostres converses semblen un debat de telecinco: em parlen tots alhora (pare inclòs) intentant cridar més que el del costat per ser escoltats...

Quan estan entretinguts jugant, que hauria de ser tranquil.litzador, gairebé és pitjor: se sent un xivarri com si tingués 5 paletes fent reformes a l'habitació del costat... Clinc, catacloc "hahaha" pim, patapum! hihihi... Pataplof! "aaaaaaai! Maaaaaaamaaaaa!""no és veritat mama!, lo que et digui que li he fet no és veritaaaaat!"

[Mara17]

Per posar un exemple, un matí qualsevol d'aquests que havíem d'anar a casals d'estiu: el temps just per marxar, va començar un debat entre el Guiu (5 anys) i jo sobre si un banyador de pantaló era o no un banyador... "Mama! Que això no és un banyador i no m'ho penso posar!!!" No van ser servir de res els mil arguments que vaig utilitzar, plors, crits, cops... A tot això la Cèlia (8 anys) continuava exigint que li comprés nosequè que fa dies que em demana... "perquè ets una garrepa, tu bé que et compres coses, a mi no em compres mai res, i per què no m'ho vols comprar...". Tot amanit amb els plors desesperats de la Bruna (5 mesos) que estava morteta de son i volia braços, però jo anava en calces i m'havia de rentar (evidentment una dutxa com déu mana quedava descartada) i vestir... I no podia agafar-la ni posar-la al fular fins que no acabés...

A casa sembla que haguem patit un terratrèmol, camino entre joguines i papers, restes de menjar... Hi ha playmòbils mossegats per la gossa que em somriuen des dels llocs més insospitats... I les nostres converses semblen un debat de telecinco: em parlen tots alhora (pare inclòs) intentant cridar més que el del costat per ser escoltats...

Quan estan entretinguts jugant, que hauria de ser tranquil.litzador, gairebé és pitjor: se sent un xivarri com si tingués 5 paletes fent reformes a l'habitació del costat... Clinc, catacloc "hahaha" pim, patapum! hihihi... Pataplof! "aaaaaaai! Maaaaaaamaaaaa!""no és veritat mama!, lo que et digui que li he fet no és veritaaaaat!"

Hahahahaha! M'has fet riure molt! Jo avui he tret una rodanxa de cogombre deshidratat d'entre els coixins del sofà. Li volia fer la prova del carboni 14 per saber les setmanes que feia que era allà.

[Abril :)]

Jo també he rigut molt!!! Riem per no plorar, oi?! També tinc "festivals" d'aquests! Ho hauríem de gravar, segur que quan tinguin 20 anys els farà gràcia veure-ho, i nosaltres pensarem: "buf, no sé com podia agunta això..."
Comparteixo la idea que ser bona mare és fer-se autocrítica per ser millor demà. Però noies, enmig d'aquests rebomboris a qui li queda un espai per pensar? Hauríem de poder dir: "Un moment!" i que tot s'aturés de cop. Em sembla que l'Àlex del super3 té un mando que ho fa! ;)
Amunt supermares!!