maternitat vs paternitat

[novella]

Tinc una bona amiga, mare enamorada dels seus dos fills, que sempre em diu, mig en broma mig en serio, que li encanta ser mare, però que a la propera vida es demana ser pare!!! Segons creu, per molt que el paper dels pares hagi canviat moltíssim (per sort) hi continua havent una gran diferència entre el rol de pare i el rol de mare. Ella diu que els pares és queden la millor part: el joc, l’oci... i deixen les partes més dures... poster és exagerar però... Sigui per un tema d’instint i hormonal, sigui per qüestions culturals, la dedicació de les mares als nostres petits és sempre molt més intensa. A vegades les diferències estan en petites coses, altres són molt evidents.

Jo sóc d’aquestes afortunades que tinc un home que gaudeix essent pare i que no li cauen els anells per fer res. I així i tot, quan miro el balanç general, dons sí, hi ha diferències:

- El temps per un mateix: el meu home va recuperar el seu oci (tot i que en menor mesura, però deu ni dó) ben aviat. Crec que cap als 2-3 mesos del nostre fill ell ja va començar a tornar a fer esport uns 3 dies a la setmana, i tots els dissabtes surt a la muntanya gran part del dia. Jo, cap als 14 mesos del xic vaig començar a anar de nou a nedar, 1 dia a la setmana, una horeta (abans hi anava 3 dies). I així i tot, moltes setmanes sorgeixen coses que ho impedeixen...
- Les nits: fins a l’any sempre era jo qui posava el xic a dormir i, tot i que el meu home no diu mai que no a atendre’l a les nits, la realitat és que la teta tira, i molt!! Així que les que solem anar més mancades de són som nosaltres!! I ja no dic res de les postures impossibles!
- Feines de casa: certament el meu home fa de tot en relació al nen (jugar, banyar, àpats...)però sovint s’oblida de la resta de les tasques de la llar. D’altra banda, qui organitza àpats (perquè el xic mengi variat), preveu que hem de comprar al súper i està al cas del menú que fa a l’escola bressol sempre sóc jo.
- Temes quotidians “d’organització”: qui s’ocupa de preparar la motxilla de l’escola (muda, pitet...) sóc jo, ell no ho ha fet MAI. Qui renta a mà la roba tacada del nen sóc jo. Qui fa la maleta del xic quan marxem algun lloc, qui sap quan toca canviar els llençols del llitet, quan s’ha de treure la roba que li ha quedat petita, quan li calen sabates noves...

Doncs això, que al final del dia no parem, i encara em diu que m’he de cuidar perquè he guanyat alguns quilets!!! Ells tenen temps de fer les seves coses, no tenen sentiment de culpa quan arriba el cap de setmana i marxen un munt d’hores a fer la seva sense els petits. Viuen la paternitat molt diferent que nosaltres la maternitat. I potser ha de ser així. O potser no.
Sé que hi ha una part d’instint que no puc, ni vull canviar. També hi ha una part biològica (només nosaltres podem donar pit), però segurament també hi ha coses que encara han de canviar.

Què en penseu marones, en la propera vida, us demaneu ser PARES?

[glorieta]

Ai Novella no ho podies explicar millor!!

Jo em demano ser la mare i tenir un home una mica afeminat!!

I jo no ho canvio per res, per em fa ràbia quan després de sopar amb la casa potes enlaire em diu: "vaig a treballar" i desapareix al despatx ( i treballa, he!) i jo frego plats, escombro, preparo lo de l'endemà.... com si jo no treballés!!!
O un dia em diu: 'agradaria que t'aprimessis ( molt sensible ell, els quilos de més hi son per gust) i em va sortir de l'ànima: i jo que arribis més d'hora (com a molt d'hora arriba a les 8h i algun dia de casa setmana no veu els nens pq quan arriba ja son dormint), aquí es va acabar la conversa.

Els caps de setmana els nens només volen al pare, pq ell es passa tot el dia jugant, i jo segueixo fent el mateix de sempre, àpats, rentadores,....i etcs, varis i ell tant orgullós.

Jo he desistit, és el que hi ha pq després de varies bronques per aquests temes, no hi ha manera, no hi pensa o no vol pensar-hi...

[jessixcarlos]

Hola!!!!
Quina rao teniu.
Veig que no soc l'unica a la que li passa tot aixo.
L'unic que jo a vegades penso que tampoc tinc dret a queixar-me quan per exemple acavem de sopar i ell s'aixeca i em diu : m'en vaig al menjador a seure al sofa una estoneta.
Aleee jo em quedo alla pringada amb tota la cuina per recollir i els tappers de l'endema.
Tonta de mi penso: pobret, treballa moltes hores i necessita descansar. Pero despres penso, joerrrrr, jo potser no treballo tantes hores, pero estic prenyada, amb una panxa de casi 7 mesos, i tambe vull descansar!!!!!!!!!!
Segons com m'enganxi el mataria o be penso deixa-ho estar, treballa mes de 12h...
Jo haig d'aguantar les rabietes del nen, l'hora de dinar, que es un suplici pq has d'estar darrera d'ell, etc... i ara amb les hormones revolucionades com les tinc, el dia que tinc de baixon i em dona per plorar, em diu que soc massa tova, que em pren el pel i que no em preocupi que el cap de setmana, s'encarregara ell del nen, jajajjajajajajajajja quin fart de riure quan el veig perdre els nervis, pitjor que jo, i per dintre penso :P ale, te vas a enterar lo que vale un peine!!!!!!!!!
Nosaltres portem el pes de la casa, l'educació directa amb els fills (la majoria som les que passem mes temps amb ells), l'economia domestica, organització (pq com dieu, nose els vostres per el meu sempre em demana que que li ha de possar al nen de roba, les maletes sempre les haig de fer jo...)

El que em fa moltissima rabia es quan em d'anar algun lloc, que ell es lleva com dic jo "con la hora pegada en el culo", es vesteix en 3 min i diu "ale, ja estic, ja podem marxar!!!!" i aqui la mendas a de llevar-se una hora abans, donar l'esmorzar al nen, vestir-lo, recollir la casa i per ultim arreglar-me jo i a sobre te la barra de dir "sempre t'haig d'esperar". Llavors es quan li llenço una mirada d'aquelles que el mataria...

Total, que amb la diferencia d'anys que hi ha entre la meva mare i jo (24) em sento igual que ella, veig que faig les mateixes coses que feia ella quan el meu germa i jo erem petits, l'única diferencia es que a tot aixo li em de sumar el fet de que la gran majoria de mamis treballem a fora i a dintre de casa. Aixi que la cosa encara es complica mes.

Ale ja m'he desfogat, jajajjajajajaj!!!!

[numa1982]

Novella i Jessixcarlos,

Teniu tota la raó del món però crec que jo sóc una mica masoquista i hi tornaria a passar! Això sí, si tingués diners, tindria algú que fes les coses de casa (neteja i bugada). En Pau té set mesos i mig i tot i que ja fem poc pit, encara tenim les nostres sessions privades i crec que el pare se les perd. Tampoc canviaria per res l'experiència de l'embaràs (encara enyoro la panxeta) i sentir com es mou, així que a la propera, un altre cop mare però, això sí, amb cèntims!

[novella]

Noies, va bé desfogar-se!! Jo encara m’oblidava d’un punt!! El tema econòmic!! Normalment som les mares les que fem la reducció de jornada o deixem de treballar (amb les conseqüències a nivell de salari, progrés laboral i de cotització!!), i si, ho fem perquè volem i ben de gust! Però no treu que la implicació econòmica i laboral és ben real.

Per cert Numa, aquest és un exercici terapèutic!! Jeje! Però tens raó, i segurament cap de nosaltres renunciaríem a res del què suposa ser mare.

[xirimoia]

Novella, com sempre, les teves reflexions són pura veritat!
Sembla mentida que a aquestes alçades els homes encara semblin els nostres pares. I el que fa més gràcia és quan queden amb els amics i comenten com ha canviat la seva vida. Aquest cap de setmana mateix, sento que el meu home li diu a un amic que fa uns mesos que ha sigut pare que ara triga mitja hora més a sortir de casa perquè has de preparar tote les coses de la nena... Què??? Però si ell no ho ha fet MAI!

Millor agafar-s'ho a broma. Per sort, la seva dona i jo ens vam mirar de reüll i ja ens vam entendre...

[Marieta vola vola]

Quanta raó teniu noies...

Sí que és veritat, que la generació dels nostres companys és molt diferent a la dels nostres pares però, no ens enganyem, estem molt lluny d'una igualtat... Precisament avui parlava amb la meva mare i li explicava que, si la "feina" d'estar pels nostres fills i per la nostra casa fos remunerada, estic seguríssima que moltes de nosaltres no treballaríem fora de casa... El meu company és qui cuina, qui passa l'aspirador i qui tira les escombraries... Però, la veritat, la logística real de la casa és meva (qui planeja menús, qui sap què ha menjat a l'escola bressol, ...). Ahir també parlava amb la meva cosina i em deia que nosaltres sabem si hi ha roba per rentar, per estendre, per planxar, per endreçar... Ells ja ho fan, si tu els hi dius.

A vegades li dic al meu company que em posaré en vaga tres dies seguits, a veure com va tot... A més, com a mares, crec que ens enduem l'ho millor dels nostres fills, però també l'ho pitjor.

El que és mig recomfortant és que veig que no sóc l'única que passa per la mateixa situació. Si en una pròxima vida m'agraderia ser pare? No crec, la satisfacció al notar com creix la teva filla dins teu, com surt, com et necessita és increïble.

[charito]

Vaja vaja, tema calentet.... a casa meva causa de discusió constant, al final he optat per acceptar que es el que hi ha i no ho canviare perque sino m'amargo la vida.... tot xerrant amb altres mamis sembla ser tema recurrent i es que no se si es tema genetic, de evolució, o pura vagancia pero la majoria de parelles sembla que s'ho prenen amb moooolta calma per dir-ho d'alguna manera...

La majoria no senten els nens quan ploren o no els senten com nosaltres, almenys jo ho tinc comprovat, el nen plorant a ple pulmo al nostre llit i el pare roncant.... encara no ho entenc.

I tema feines de casa doncs ells no li veuen la

Fins ara no he sigut conscient de que cert es la frase "Madre no hay mas que una..." i jo si que voldria en la meva proxima vida ser pare i disfrutar la vida amb una mica mes de relax, francament.

[Abril_86]

Jo m'havia proposat no ser com ma mare, treballadora fora i dintre de casa. Però al final he repetit i treballo moltes hores fora de casa i faig pràcticament tota la feina de casa i del nen. i dic "pràcticament" per dir alguna cosa, ja que la sensació és que ho faig tot.

no sóc d'aquelles que no li deixa fer res, però als 6 mesos va i pregunta on estan els panyals? doncs al mateix lloc de sempre!! o m'el treu en pijama a passejar o un dia despistar-se i no li dona de menjar res en tot un mati... homes..... si no ho deixes tot clar no veuen les coses...

segur que n'hi ha que no ho són d'aquesta manera, els hi faria un monument i els posaria d'exemple!! jeje

és veritat que el meu treballa moltes hores i que cada cop intenta participar més de les coses de casa i del nen, però una vegada agafes el rol costa molt canviar els torns. poc a poc aniré aconseguint-ho!!!

ara, no canviaria per res ser mare, tornaria a repetir mil vegades!!!!

[AnnaGP]

A casa meva, mas de lo mismo!!!! Ell te festa dimarts i dimecres, i em diu que com s'ha de quedar amb el nen, doncs que ja no es tindre festa, doncs apa, a sobre em de pagar perque la cangur un mati, i així ell poder gaudir del seu temps, aixo si, segons ell jo no he demanat mai temps per mi, ens ha fotut!!!!! Pero el colmo del colmo, el dia de la mare, el meu primer dia de la mare i va i se n'oblida!!!!! Segons ell no es per tant!!!

Mes que ser pare en una altra vida, m,agradaria que ells fossin mare per un mes en aquesta, que vegin la feinada que hi ha, treballar fora i treballar dins de casa, el estar pels nens, per la roba, pel menjar, per la neteja, per la parella, i per una mateixa. Que per molt cansada que vinguis de fora, per poques hores que hagis dormit, que per molt malament que hagi anat el dia, quan arribes a casa, la feina continua. Ja no dic si ens posem malalts, val mes que ell no agafi ni un mal de cap, que sinó s,estira al llit i es com si es morís!!!!!!

En fi noies, ja sabeu, respirar, expirar, respirar, experar,

[Charliemi]

AnnaGP, que no hi ha per tant??!! Jo se s'oblida del dia de la mare el mato!! Es una tontería, potser sí, però el mato.

Està calentet el post, eh?? Jo el que trobo que tinc és esgotament psicológic, de debó! Treballo en un despatx, per tant asseguda, però la meva feina requereix seguir moltes converses i fer gestions que físicament no em cansen però psicològicament sí i a més a la que tinc un momentet estic fent la llista de la compra, els menús de la setmana, pensant que necessitarà la nena de roba amb el canvi de temps, si marxem el cap de setmana la llista de coses per endur-nos, etc, etc, etc. Quan arribo a casa segueixo donant-li voltes a tot això i a més preparant-ho i acabo el dia amb el cap que em treu fum!! Doncs el divendres que va tenir pont li deixo encàrrecs per fer i em diu que si no li anoto no es recordarà de tot!! Eren quatre coses! Jo tinc aquestes quatre i mil més!! I a sobre els divendres que és l'únic dia que arriba abans que jo a casa en lloc d'avançar feina fa la migdiada perquè està molt cansat!! Clar... jo que treballo, porto la casa i quan vosaltres aneu a dormir em quedo estudiant no estic cansada nooooo!! Vinga ja!!

En fi, em temo que tots son iguals, tenen sort d'això... El meu encara que tot el que li demano ho fa sense protestar que ja és molt però, com pot ser que no se'ls ocorri a ells??! A mi m'encantaria saber que és tenir menys coses al cap, de debó.

[Raqueleta]

Veig que passa a moltes cases, per no dir a totes!
El meu marit s'implica molt amb la nena però com dèieu, qui ho té tot al cap sóc jo: quan toca psico, quan toca piscina, quan s'han de canviar els llençols, la roba que cal comprar per l'estiu, etc. I pel que fa a les tasques, ell fa coses però la balança no està equilibrada.
Voleu que siguin mares per un temps? Trenqueu-vos un braç i hauran d'espavilar! Jo me'l vaig trencar divendres i a casa tot va a mig gas i jo em sento impotent però ell s'ha hagut de posar les piles: ara la banya ell sempre, els dies de cole la vesteix ell (i a mi de cintura en amunt també), està aprenent a fer cues, ha de fer el llit sol, etc. Continuo tenint l'organització al cap i li he d'anar dient què cal fer però ara està veient totes les feines invisibles que jo feia fins ara!

[MiMi_M_T]

I no us ha passat mai aixo de...
Papa vaig al wc, fes un cop d'ull als nens.
I q et contesti: val val pero tú no triguis eh !! I al final acabeu amb els nens al wc tambe jajajajja

[Marieta vola vola]

Oi tant Mimi-M-T!!! L'altre dia sense anar més lluny... La meva filla, mentre son pare estava descansant, que venia cansat de treballar, m'acompanya a fer pipi (pobreta la mama, no fos cas que es perdés pel camí...) que inclús va tirar la pupa a dins el wàter... A sobre et sents: "Dona, què has fet? Que no la vigilaves?" Ufff... Després és quan necessito respirar 3 vegades i tornar-hi.

Com s'ha dit per aquí dalt, seria bo que els papes es convertissin en mames durant una setmana seguida i, si a més és la setmana en que tenim la regla, millor!!

[Aly84]

M'ha encantat llegir el teu escrit novella t'expresses molt bé!

De totes maneres, pel que veig en els altres comentaris, el meu marit és una excepció !! I en tasques d'aquest tipus si que veig que tenim la balança força equilibrada.

Ell fa tant les tasques que fan referència a la nena com les de la casa (pasa el pols, neteja, frega els plats, fa el lavabo... tot segons ens ho anem repertint en referència a la setmana)

I referent, a l'agenda mental ell sí que té el cap allò que fa falta comprar d'alimentació de la casa, i també algunes activitats de la llar, però sí que sóc jo la que té en compte quina roba li fa falta a la nena per a cada temporada (tot i que ell tampoc s'hi desentèn, a vegades quan anem a l'hipermercat diu: Agafem pantalons, trobo que a la nena li fan falta)

I referent, el temps ell no em dóna cap pressa per a dutxar-me ni anar al lavabo va fent amb la nena!

I referent, a les nits tot i que el pit és el pit... ell procura també quedar-se despert!! És un Sant!!

[Anna Maria]

Hola!
Ja veig que les coses no han canviat gaire respecte anteriors generacions... quin desastre! Aly84, ens deixes el teu home uns dies per saber que és això de "compartir les feines de casa?"
Jo encara no tinc canalla, però si ho aconsegueixo ja fa temps que sé el que em tocarà, perquè ara la cosa ja està definida o sigui que només podré queixar-me...
Una abraçada,
Anna Maria

[silvieta85]

Veig que la majoria són iguals... jo he anat aconseguint que faci més coses de la casa però és el que dieu, que si no li dius el que ha de fer... per pròpia voluntat no veu quasi res!!
Lo de trencar-se un braç està be!! jeje ho tindré en compte... ;)

[nessy]

Uff quina calma mental m'ha entrat al llegir-vos, i això que a casa neteja ell!

He de dir que iniciallment netejar era una feina repartida, però és que ell té punts de "neurosi del tot perfecte" que a mi em superen, així que al final: el lavabo: seu, treure la pols: seu, escombrar i fregar : seu (aqui hi té a veure també la salut personal meva)

Així que amb això no em puc queixar.

El problema és que creu que AIXÒ ÉS TOT, jo tinc reducció de jornada i "la tarda lliure". No hi ha manera de fer-li entendre que engulleixo que no menjo en 15 minuts, depeu mentre preparo el berenar dels nens i la bossa de les extraescolars, els vaig a buscar a les 16:30 un i després l'altre, anem a activitats (basquet, piscina, anglés, el que toqui), arribem a casa i toca dutxa, sopars, fer deures, dents i anar a dormir. Et plantes a les 9:15 i t'ha desaparegut la tarde lliure des de les 15:00 que plego de treballar.

Al matí si no preparo jo la motxila, despés falten els llençols, la bata, els pitets o l'esmorzar!

I aquest cap de setmana ha tocat canvi d'armari i revisar tota la roba de l'estiu passat per veure que es pot aprofitar, i ell encara em deia si marxavem a donar una volta que "lo de la roba" ja es farà (al seu ritme no cal que la canvii, ha arribat altre cop l'hivern).

I Rquel, després de veure't l'altre dia, quasi prefereixo els dos braços sans (però em va encantar poder fer-li la cua a la nena, amb les ganes que en tinc i els meus fills que no es deixen )

Tonets princeses

[Raqueleta]

I Rquel, després de veure't l'altre dia, quasi prefereixo els dos braços sans (però em va encantar poder fer-li la cua a la nena, amb les ganes que en tinc i els meus fills que no es deixen )

Ja et vaig dir que per mi pots venir cada matí a pentinar-la perquè d'aquí a que jo torni a tenir dues mans l'hauré hagut de portar a la pelu a que la rapin... sort que tu li vas treure els nussos dimecres i ma mare dissabte, així no va acumulant tant. La cua d'avui ha quedat tan desastrosa que li he hagut de treure, raspallar-li jo els cabells i l'hem fet a tres mans (dues ell i una jo...), però sobreviurem...

[FloR]

Raqueleta un toc d'humor

http://m.youtube.com/watch?v=QA6nHT03y2s

Jo no tinc cap queixa nenes, tots dos currem moltes hores i a casa fem el mateix, potser ell una mica més i tot i l'organització si la porta ell, jo sóc bastant desastrillo..