Nens sense joguines
Nens sense joguines
Us volia explicar el que m'ha passat: el meu fill de 7 anys m'ha preguntat si podia disfressar-se i jo li he dit que no perquè havíem de marxar i al cap d'un moment s'ha posat a plorar. Li he preguntat per què plorava (jo em pensava que em diria perquè no l'he deixat disfrassar-se) i m'ha contestat "perquè no sé a què jugar"!!!!! i té un munt de joguines!!!! Aleshores, la que s'ha enfadat he estat jo perquè li he dit que no em semblava bé que estigués plorant per això quan té moltes joguines i hi ha molts nens que no en tenen....
Total, he estat donant voltes perquè penso que encara que li digui ell no és conscient i m'agradaria portar-lo a algun lloc on pugui veure i adonar-se que no tots els nens tenen la mateixa sort que ell. El que passa és que no sé on puc dirigir-me i si la idea és prou bona per l'edat del nen. Què en penseu? Sabeu d'algun un lloc a Barcelona ciutat? Com ho podria fer?
M'agradaria escoltar les vostres opinions i respostes.
Moltes gràcies.
Total, he estat donant voltes perquè penso que encara que li digui ell no és conscient i m'agradaria portar-lo a algun lloc on pugui veure i adonar-se que no tots els nens tenen la mateixa sort que ell. El que passa és que no sé on puc dirigir-me i si la idea és prou bona per l'edat del nen. Què en penseu? Sabeu d'algun un lloc a Barcelona ciutat? Com ho podria fer?
M'agradaria escoltar les vostres opinions i respostes.
Moltes gràcies.
Re: Nens sense joguines
Doncs no en tinc ni idea.
Ja passa que tenen moltes joguines però al final s'avorreixen amb elles. És normal. Molt plàstic, moltes llumetes... Pero dirigeixen tant el joc que avorreixen (jo tenia una nina que anava amb bici que funcionava amb piles y vaig tirar la bici, em vaig cansar de mirar com la nina donava voltes i jo sense fer res...)
Jo crec que és important ensenyar-li que pot entretenir-se amb altres coses com pintar, joc simbòlic, llegir, inventar històries...
Diuen que és bo que s'avorreixin per a que per ells mateixos per a que utilitzin la imaginació per a distreure`s.
Ja passa que tenen moltes joguines però al final s'avorreixen amb elles. És normal. Molt plàstic, moltes llumetes... Pero dirigeixen tant el joc que avorreixen (jo tenia una nina que anava amb bici que funcionava amb piles y vaig tirar la bici, em vaig cansar de mirar com la nina donava voltes i jo sense fer res...)
Jo crec que és important ensenyar-li que pot entretenir-se amb altres coses com pintar, joc simbòlic, llegir, inventar històries...
Diuen que és bo que s'avorreixin per a que per ells mateixos per a que utilitzin la imaginació per a distreure`s.
Re: Nens sense joguines
Ostres a mi no em sembla bé que el portis a veure nens sense joguines... Em sona com si vulguessis portar el teu fill a un zoo de pobres...
Entenc la teva inquietud, i crec que és molt correcta, però jo tiraria més per ensenyar-li a jugar, a llegir, potser anar a un esplai...
Entenc la teva inquietud, i crec que és molt correcta, però jo tiraria més per ensenyar-li a jugar, a llegir, potser anar a un esplai...
Re: Nens sense joguines
No se si et servirà però nosaltres el que hem fet fa poc és que ell mateix triï les joguines que ja no fa servir per nens que no en tenen. Vem fer una bosseta i ho vaig regalar a una associcació. Li va costar de fer la tria però ho vam aconseguir. és una manera d'ensenyar-li a valorar-les. un petonet!
Re: Nens sense joguines
Jo trobo que la idea de la laure es bona, perque encara es petit i es una manera de fer-lo veure que el que ell no dona valor pot fer felic altres nens.
Mes endavant si que trobo be que es relacionin amb altres nens mes desfavorits pero es delicat, jo vaig passar forca temps amb nens de cases d'acollida i ara de gran me n'adono del molt que em va marcar...
Mes endavant si que trobo be que es relacionin amb altres nens mes desfavorits pero es delicat, jo vaig passar forca temps amb nens de cases d'acollida i ara de gran me n'adono del molt que em va marcar...
Re: Nens sense joguines
Jo penso com la catalanna, i m'agrada la idea de que trii de quines joguines pot prescindir per compartir-les amb nens que no tenen, encara que el trobo petit perque capti el missatge..
Re: Nens sense joguines
Fa molts anysvaig participar a varies camoanyes de cap nen sense reis, i si a mi em va fer mal i mai oblidaré aquells nens quan els entregavem les joguines, ni em vull pensar q seria xl teu fill. Crec q seria millor q no tingués tantes joguines i l'ajudéssiu a imaginar, experimentar... Es mes important donar-li eines per divertir-se que joguines que li tallin les ales a la imaginació, mirat el bloc de la elisabet salie segur que trobes un munt d'idees!
Estem fent la manteta dels 100 desitjos, ens hi vols ajudar???
http://www.elfildenjan.blogspot.com
Fotopacte de panxulina: martabv, Naiff, tonamar, campanilla, maneta, xuxe, aRaSal, Mof, soleilua, nacristai, Hawi, Laida, Ninetaa, solet2, Peke25, Ada82, Ania, nuit
Re: Nens sense joguines
Moltes gràcies a totes! Sempre és bo escoltar les opinions d'altres no implicats directament perquè la visió és més objectiva i et poden ensenyar allò que un no veia.
No m'ha agradat massa això del "zoo", perquè aquesta no era, ni molt menys, la meva idea, però vist des de fora les coses no es veuen igual. Tot i això, capto el missatge i em sembla molt important.
Gràcies de nou!
No m'ha agradat massa això del "zoo", perquè aquesta no era, ni molt menys, la meva idea, però vist des de fora les coses no es veuen igual. Tot i això, capto el missatge i em sembla molt important.
Gràcies de nou!
Re: Nens sense joguines
Laure, a quina associació vas regalar les joguines de segona mà? Caritas i semblant només acepten joguines noves i no trobo ningú que en vulgui d'usades. Em sembla una barbaritat llençar joguines en perfectes condicions.
- Rossinyola
- :: pantera
- Entrades: 806
- Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am
Re: Nens sense joguines
núvol, el que expliques a mi em recorda a la típica situació d'obrir l'armari i dir "què em poso? no tinc robaa!!!", quan és evident que no hi cap ni un mitjó més. Com a adults sabem de sobres que hi ha gent que realment no té roba, o no té per menjar i continuem llençant el menjar a les escombraries... Així doncs, tot i fer-li passar per aquesta experiència, potser no tindria l'efecte que busques, primer de tot, perquè el raonament a aquesta edat funciona diferent, i segon, perquè nosaltres mateixos sovint no prediquem amb l'exemple. Jo m'inclinaria més perquè li costés més esforç aconseguir les joguines (potser un any els reis no porten exactament el que demanem a la carta...), o com et comentaven més amunt buscar activitats que fomentin la imaginació, o jugar en família. D'altra banda, un mal dia el té tothom, no? potser demà el trobaràs jugant tan panxo amb les seves joguines!!
- alfonsoicecilia
- :: granota
- Entrades: 223
- Membre des de: dc. maig 25, 2011 6:47 pm
Re: Nens sense joguines
de veritat que al·lucino... què són els pobres? monos del zoo? I l'edat del nen...??? disculpa, però em sembla al·lucinant que hi hagi gent que tingui idees com aquestes. Com li explicaràs que hi ha nens que tenen coses i nens que no? Pq és just o injust? Pq ell té sort i els altres són uns desgraciats? Com li faràs entendre? Què podrà interpretar ell? Que la família d'aquell nen és pobra per quin motiu??? De fet jo, amb 31 anys no sóc capaç d'entendre que el món sigui com és i que vagi pel carrer i em trobi una criatura famèl·lica al costat d'una mare que demana almoïna.
Si com jo haguéssis treballat en el tercer o quart sector et semblaria aberrant una idea com la que has tingut. Em sap greu ser dura... però és que m'ha semblat molt fort.
Si com jo haguéssis treballat en el tercer o quart sector et semblaria aberrant una idea com la que has tingut. Em sap greu ser dura... però és que m'ha semblat molt fort.
Els meus blogs:
http://www.cecilialopezmartinez.com
http://www.ceciemperatriz.blogspot.com - pastissets, cupcakes i altres postres en miniatura
- kabbisa
- :: zebra
- Entrades: 1397
- Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
- Ubicació: Barcelona / Cabrils
Re: Nens sense joguines
Melela, no cal anar a alguna associació. Segur que al reu barri hi ha una parròquia que estaria encantada de "distribuir" les vostres joguines
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR
"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
05.set.11 : DPP : DPR
"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Re: Nens sense joguines
A l'escola del meu nen, per Nadal, van agafar joguines per portar-les a una fundació del poble. Llavors el que va fer ell va ser escollir les joguines que ja no feia servir i portar-les a l'escola.
<a><img src="http://bd.lilypie.com/8oIop1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
Re: Nens sense joguines
També de vegades les recullen a les llars d'infants i a les ludoteques, al menys a les del meu poble ho fan...
En quant al comportament del teu fill a mi em sembla ben normal, tenim als nens, per regla general, tant mimats com podem, jo la primera, i tenen de tot!!!!! Amb l'edat adquirira mes conneixement de la situació i ja s'adonarà de q la vida no es igual de justa per tothom... Jo crec q no cal q ho aprengui ara...
En quant al comportament del teu fill a mi em sembla ben normal, tenim als nens, per regla general, tant mimats com podem, jo la primera, i tenen de tot!!!!! Amb l'edat adquirira mes conneixement de la situació i ja s'adonarà de q la vida no es igual de justa per tothom... Jo crec q no cal q ho aprengui ara...
- superpeach
- :: granota
- Entrades: 205
- Membre des de: dv. gen. 11, 2013 9:50 am
Re: Nens sense joguines
no sé molt bé en quin tipus d'activitat estava pensant la núvol quan ho ha comentat, però m'agrada pensar que la seva intenció era bona i no pas una manera de tractar als pobres com un zoo o fer-li sentir malament al seu fill pq hi ha gent q viu amb grans comoditats i gent que sense res, sense cap justícia. Jo crec que no és mala idea inculcar als nens que s'ha de donar gràcies per tot allò que tenim i que tenim moltíssima sort de poder triar entre moltíssimes joguines com en el cas del seu fill. No crec que la idea sigui fer-lo sentir culpable, ni amenaçar-lo, ni fer-ne una diversió parlar d'aquets temes. Però fer entendre als nens i no tan nens que hem d'estat en tot moment agraïts pel q tenim, tant material com no material em sembla una gran lliçó :)
núvol no crec que faci falta que el portis enlloc per a que se n'adoni :) Jo crec que el millor és que tu mateixa li expliquis amb tranquilitat^^ I tot i així, cada dia, aprop de casa en podem ser conscients de que hi ha injustícies i hauria de ser més una feina del dia dia amb fets per ensenyar-li que hem d'estar agraïts per allò que tenim :)
Tot i així, el que he dit és la meva opinió :) respecto totes les altres que heu dit, ja que totes han estat des del respecte
núvol no crec que faci falta que el portis enlloc per a que se n'adoni :) Jo crec que el millor és que tu mateixa li expliquis amb tranquilitat^^ I tot i així, cada dia, aprop de casa en podem ser conscients de que hi ha injustícies i hauria de ser més una feina del dia dia amb fets per ensenyar-li que hem d'estar agraïts per allò que tenim :)
Tot i així, el que he dit és la meva opinió :) respecto totes les altres que heu dit, ja que totes han estat des del respecte
Re: Nens sense joguines
melela ha escrit:Laure, a quina associació vas regalar les joguines de segona mà? Caritas i semblant només acepten joguines noves i no trobo ningú que en vulgui d'usades. Em sembla una barbaritat llençar joguines en perfectes condicions.
Hola!
vam fer una recolecta a l'escola, recollien joguines en bon estat per SOS Africa
L'únic "problema" que tenim ara és que es pensa que només els nens d'Africa necessiten joguines. Per Reis em va dir que volia fer una carta per ells (devia pensar encara els hauré de donar les meves joguines noves)
Mica en mica va entenent més coses.
Un dia al tren li vaig donar 1 euro per una senyora que venia kleenex. Quan la senyora estava al cantó em va preguntar de cop que per què li donavem diners. Jo li vaig dir en veu baixa que no en tenia i que així l'ajudàvem, i de cop i volta diu cridant: AHHHHH!! VAL!!!! ÉS DE L'ÀFRICA!!!!
Bé, tallo el rotllo
Crec que és mol important que d'alguna manera o altre que valorin el que tenen, i per part nostra evitar que s'acumulin coses inecessàries.
Re: Nens sense joguines
alfonsoicecilia ha escrit:de veritat que al·lucino... què són els pobres? monos del zoo? I l'edat del nen...??? disculpa, però em sembla al·lucinant que hi hagi gent que tingui idees com aquestes. Com li explicaràs que hi ha nens que tenen coses i nens que no? Pq és just o injust? Pq ell té sort i els altres són uns desgraciats? Com li faràs entendre? Què podrà interpretar ell? Que la família d'aquell nen és pobra per quin motiu??? De fet jo, amb 31 anys no sóc capaç d'entendre que el món sigui com és i que vagi pel carrer i em trobi una criatura famèl·lica al costat d'una mare que demana almoïna.
Si com jo haguéssis treballat en el tercer o quart sector et semblaria aberrant una idea com la que has tingut. Em sap greu ser dura... però és que m'ha semblat molt fort.
Hola!
Crec que la Núvol ha pensat això i ha demanat opinió només.
De totes maneres jo em pregunto: El meu fill no sap que hi ha nens que tenen coses i nens que no? Potser ara no n'és conscient però li he d'amagar? és la realitat. Si és just o injust ja m'encarregaré d'explicar-li. Evidentment ell té molta sort. No sé com li faré entendre que la família d'aquell nen és pobra, i com tu dius, ni jo mateixa tindré moltes respostes, però bé les hauré de trobar.
Per tal que el dia de demà el meu fill s'impliqui en alguna causa, o simplement ajudi a qui pugui, se li ha de despertar primer el sentiment moral. Jo sí crec que ha de saber que té sort.
És la meva opinió
Re: Nens sense joguines
A mi no em sembla tampoc gens encertada la idea de portar-lo a veure nens/es amb pocs recursos....per favor, que anireu una estoneta i després li diras , veus? com que ells no tenen joguines son més desgraciats que tu, tu no et pots queixar i penses que gracies a això el nen jugarà més?
Primer de tot sovint els nens que menys joguines tenen són els més creatius i els que més juguen....a més una infantesa amb pocs recursos no té ni molt menys perquè ser una infantesa pitjor...tot al contrari com tu dius el teu nen en té un munt i s'aborreix...
Viatjant a països on la gent subsisteix amb ben poquet te'n adones de que no podem ser tan soberbs i pensar que som uns privilegioats i què pobrets els nens de l'africa o de sud-amèrica....sovint són nens i nenes súper feliços, riallers, alegres i que no coneixen l'aborriment......Ells tindrien tots els motius del món per tenir pena de nosaltres, que som uns esclaus de la societat del consum i sovint uns insatisfets.
Després de portar-lo a veure aquests nens ell et podria dir, d'acord si vols que jigui com ells vull estar tot el dia envoltat de gent com ells, jugar amb altres nens....que és el que fan els nens sens ejoguines....el raonament no serà mia : dacord ara jugaré amb les meves joguines perquè aquests nens son feliços sense tenir-ne.
....penso que els més normal del món es aborrir-se si no tens amb qui compartir les joguines, l'èsser humà és un èsser social, necessitem relacionar-nos constanment i compartir....si deixem un nen sol al Palau de les joguines en mneys d'una hora ja estaraà aborrit, si deixes un grup de nens en una plaça, desert o platja podran estar hores i hores sense necessitar cap joguina. Juguem amb els nostres fills tot el que poguem...el més normal del món es que si pretenem que juguin sols s'aborreixin....
és la meva opinó....espero no ofendre amb cap de les meves paraules....no crec que tingui la raó absoluta i en realitat entenc que el teu raonament no anava encaminat per aquí....
hi ha un video molt bo que és el típic que surt de la tele amb nens hiper prims de l'africa tristos però al reves, nens de l'àfrica prims contents veient fotos de nens gordets da'quí tristos i dient apadrina un nen del primer món....
NO tenim sort per tenir més, tenim sort per tenir gent que ens estima i per saber estimar i jugar. Que els nosters fills tinguin moltes coses no es garantia de que siguin feliços. Hi havia un nen tan pobre tan pobre tan pobre qu enomés tenia joguines( i no ho dic perquè sigui el teu nen, eh?)
estic segura que si et preocupes tanper ell com per escriure aquí ets una súper mare que el cuida moltíssim i juga molt amb ell....només ho dic coma reflexió personal.
Primer de tot sovint els nens que menys joguines tenen són els més creatius i els que més juguen....a més una infantesa amb pocs recursos no té ni molt menys perquè ser una infantesa pitjor...tot al contrari com tu dius el teu nen en té un munt i s'aborreix...
Viatjant a països on la gent subsisteix amb ben poquet te'n adones de que no podem ser tan soberbs i pensar que som uns privilegioats i què pobrets els nens de l'africa o de sud-amèrica....sovint són nens i nenes súper feliços, riallers, alegres i que no coneixen l'aborriment......Ells tindrien tots els motius del món per tenir pena de nosaltres, que som uns esclaus de la societat del consum i sovint uns insatisfets.
Després de portar-lo a veure aquests nens ell et podria dir, d'acord si vols que jigui com ells vull estar tot el dia envoltat de gent com ells, jugar amb altres nens....que és el que fan els nens sens ejoguines....el raonament no serà mia : dacord ara jugaré amb les meves joguines perquè aquests nens son feliços sense tenir-ne.
....penso que els més normal del món es aborrir-se si no tens amb qui compartir les joguines, l'èsser humà és un èsser social, necessitem relacionar-nos constanment i compartir....si deixem un nen sol al Palau de les joguines en mneys d'una hora ja estaraà aborrit, si deixes un grup de nens en una plaça, desert o platja podran estar hores i hores sense necessitar cap joguina. Juguem amb els nostres fills tot el que poguem...el més normal del món es que si pretenem que juguin sols s'aborreixin....
és la meva opinó....espero no ofendre amb cap de les meves paraules....no crec que tingui la raó absoluta i en realitat entenc que el teu raonament no anava encaminat per aquí....
hi ha un video molt bo que és el típic que surt de la tele amb nens hiper prims de l'africa tristos però al reves, nens de l'àfrica prims contents veient fotos de nens gordets da'quí tristos i dient apadrina un nen del primer món....
NO tenim sort per tenir més, tenim sort per tenir gent que ens estima i per saber estimar i jugar. Que els nosters fills tinguin moltes coses no es garantia de que siguin feliços. Hi havia un nen tan pobre tan pobre tan pobre qu enomés tenia joguines( i no ho dic perquè sigui el teu nen, eh?)
estic segura que si et preocupes tanper ell com per escriure aquí ets una súper mare que el cuida moltíssim i juga molt amb ell....només ho dic coma reflexió personal.
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/lN0Xp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
- princesa_ballarina
- :: pantera
- Entrades: 858
- Membre des de: ds. ago. 28, 2010 3:55 pm
Re: Nens sense joguines
Com et diuen, en la meva humil opinió, quan un nen diu que s'avorreix amb les seves joguines, potser hauriem de pensar ¿quin tipus de joguines se li ofereixen? ¿són prou versàtils?¿ajuden a desenvolupar la creativitat? ¿són del tipus que interessen al nen?
És a dir, el "kit" de la qüestó no és si és valora o no una cosa, sinò, perquè s'avorreix!?
Per tant, diàleg. A què li agradaria jugar? A disfresses? Sabem de sobres que no cal comprar-les! es pot tenir una caixa amb diferents elements per fer-ho (barrets, camises velles,cinturons,llençols, troços de tela,cordills).
També pots oferir material de rebuig (caixes de cartró, plàstic dur,..) per fer cabanes o el que vulgui! Per pintar, per fer manulaitats!
Jo tinc un nen de 18 mesos que té forces joguines (comprades) i sóc mestra (a l'escola TOT és comprat )cada dia sóc més del parer d'oferir materials de rebuig perquè sigui el propi nen el que dissenyi el seu joc. Hem d'ensenyar-los que no només es poden "comprar coses" i que hem de reutilitzar més (el món està ple de brossa..on va a parar!?).
Per tant, és un aprenentatge en valor, creatiu, ecològic.
D'altra banda.. és curiòs perquè, amb els materials que passa més hores entretingut no són les joguines comprades, sinò les cassoles dels papes, els calaixos, ... aqui falla alguna cosa, oi?
I per últim, ja se m'ha passat pel cap diversos cops, crear un espai on poder intercanviar joguines...perquè també així ñes una novetat i podem veure quins interessos té... a quines joguines juga. Els nens i nenes es cansen sovint i, a més de guardar-les i oferir-les més endavant, també podem intercanviar-les amb algun amic de l'escola durant una setmana, dues (el que es vulgui)...
De fet, jo obriria un post per parlar d'aquest tema i donar-nos idees de "no vull comprar més joguines: idees per jugar" Perquè tenir menys recursos econòmics no vol dir ser menys feliços (i en temps de crisi, aquesta reflexió va de perles! )
És a dir, el "kit" de la qüestó no és si és valora o no una cosa, sinò, perquè s'avorreix!?
Per tant, diàleg. A què li agradaria jugar? A disfresses? Sabem de sobres que no cal comprar-les! es pot tenir una caixa amb diferents elements per fer-ho (barrets, camises velles,cinturons,llençols, troços de tela,cordills).
També pots oferir material de rebuig (caixes de cartró, plàstic dur,..) per fer cabanes o el que vulgui! Per pintar, per fer manulaitats!
Jo tinc un nen de 18 mesos que té forces joguines (comprades) i sóc mestra (a l'escola TOT és comprat )cada dia sóc més del parer d'oferir materials de rebuig perquè sigui el propi nen el que dissenyi el seu joc. Hem d'ensenyar-los que no només es poden "comprar coses" i que hem de reutilitzar més (el món està ple de brossa..on va a parar!?).
Per tant, és un aprenentatge en valor, creatiu, ecològic.
D'altra banda.. és curiòs perquè, amb els materials que passa més hores entretingut no són les joguines comprades, sinò les cassoles dels papes, els calaixos, ... aqui falla alguna cosa, oi?
I per últim, ja se m'ha passat pel cap diversos cops, crear un espai on poder intercanviar joguines...perquè també així ñes una novetat i podem veure quins interessos té... a quines joguines juga. Els nens i nenes es cansen sovint i, a més de guardar-les i oferir-les més endavant, també podem intercanviar-les amb algun amic de l'escola durant una setmana, dues (el que es vulgui)...
De fet, jo obriria un post per parlar d'aquest tema i donar-nos idees de "no vull comprar més joguines: idees per jugar" Perquè tenir menys recursos econòmics no vol dir ser menys feliços (i en temps de crisi, aquesta reflexió va de perles! )
Re: Nens sense joguines
Guineu ha escrit:A mi no em sembla tampoc gens encertada la idea de portar-lo a veure nens/es amb pocs recursos....per favor, que anireu una estoneta i després li diras , veus? com que ells no tenen joguines son més desgraciats que tu, tu no et pots queixar i penses que gracies a això el nen jugarà més?
Primer de tot sovint els nens que menys joguines tenen són els més creatius i els que més juguen....a més una infantesa amb pocs recursos no té ni molt menys perquè ser una infantesa pitjor...tot al contrari com tu dius el teu nen en té un munt i s'aborreix...
Viatjant a països on la gent subsisteix amb ben poquet te'n adones de que no podem ser tan soberbs i pensar que som uns privilegioats i què pobrets els nens de l'africa o de sud-amèrica....sovint són nens i nenes súper feliços, riallers, alegres i que no coneixen l'aborriment......Ells tindrien tots els motius del món per tenir pena de nosaltres, que som uns esclaus de la societat del consum i sovint uns insatisfets.
Després de portar-lo a veure aquests nens ell et podria dir, d'acord si vols que jigui com ells vull estar tot el dia envoltat de gent com ells, jugar amb altres nens....que és el que fan els nens sens ejoguines....el raonament no serà mia : dacord ara jugaré amb les meves joguines perquè aquests nens son feliços sense tenir-ne.
....penso que els més normal del món es aborrir-se si no tens amb qui compartir les joguines, l'èsser humà és un èsser social, necessitem relacionar-nos constanment i compartir....si deixem un nen sol al Palau de les joguines en mneys d'una hora ja estaraà aborrit, si deixes un grup de nens en una plaça, desert o platja podran estar hores i hores sense necessitar cap joguina. Juguem amb els nostres fills tot el que poguem...el més normal del món es que si pretenem que juguin sols s'aborreixin....
és la meva opinó....espero no ofendre amb cap de les meves paraules....no crec que tingui la raó absoluta i en realitat entenc que el teu raonament no anava encaminat per aquí....
hi ha un video molt bo que és el típic que surt de la tele amb nens hiper prims de l'africa tristos però al reves, nens de l'àfrica prims contents veient fotos de nens gordets da'quí tristos i dient apadrina un nen del primer món....
NO tenim sort per tenir més, tenim sort per tenir gent que ens estima i per saber estimar i jugar. Que els nosters fills tinguin moltes coses no es garantia de que siguin feliços. Hi havia un nen tan pobre tan pobre tan pobre qu enomés tenia joguines( i no ho dic perquè sigui el teu nen, eh?)
estic segura que si et preocupes tanper ell com per escriure aquí ets una súper mare que el cuida moltíssim i juga molt amb ell....només ho dic coma reflexió personal.
Comparteixo punt per punt.
Torna a “La maternitat/paternitat”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |