No soc la mateixa...

[Inda]

Bona nit marones!!

Ara tornava a llegir aquest post després de més de dos mesos i us volia tornar a agraïr les vostres paraules. En aquell moment em van fer plorar i treure tot el que tenia dins, sobretot la por. Us puc dir que a dia d'avui estic a casa amb el meu petit més feliç que mai. No sé quan temps durará això (el que jo estigui a l'atur), però tampoc ara m'ho plantejo. Em deixo anar, de moment guanya el cor a la raó i això fa que jo estigui millor, fet que fa que el meu petit estigui més content i la unitat familiar més unida.
Se que arribarà el moment que voldré tornar a rependre la meva carrera professional o que aquesta
crisis ens farà fer a tots el que calgui per sortir endavant, però mentrestant gaudeixo del moment, del meu petit, de la maternitat que fa que vegi el món
d'una manera més dolç i sencilla.

Mdemare, com vas que he vist que estaves més o menys com jo?

[Rossinyola]

A gaudir-ho Inda!! Jo ho estic gaudint a tope, és al·lucinant viure aquests mesos tan especials que no tornaran mai més. Tinc amigues que no han tingut més remei que tornar a treballar, i totes em diuen que quina sort! ja veus, anem més justos de calers, però poder estar amb els nostres petits és impagable

[mdemare]

Doncs aquest primer any me l'he agafat com d'excedència (encara que estigui a l'atur). Ara que ja ha fet l'any començo ja a sentir que necessito reprendre una mica la meva vida professional. Estic mirant escoles bressol per deixar el nen a partir de septembre. Estic intentant canviar la meva vida laboral de tal manera que sigui compatible amb els seus horaris. A veure si ho aconsegueixo!!!

[xirimoia]

Estem igual Inda!

Jo vaig treballar un mes just quan se'm va acabar la baixa, però per sort ens podíem combinar els horaris amb el meu home o amb els avis, i es va poder quedar a casa. Tot i que no em va resultar fàcil, el fet que es quedés a casa em va ajudar molt. Després he treballat uns mesos més però molt poques hores la setmana. Però ara que no tinc feina, i ja se m'ha acabat l'atur... penso en treballar en un lloc 40 hores setmanals i se m'encongeix el cor. Jo també estic mirant escoles bressol pel setembre però en realitat desitjo quedar-me amb la meva nena...

[novella]

Doncs jo he començat a treballar avui i ho porto fatal! Aqui no tenim família i el xic ha hagut de començar la guarderia. Hi haura d'anar fins a finals d juny, despres es quedara amb el seu pare els mesos d'estiu (es profe).
Jo treballo 5 hores pq m'he demanat reducció però l'enyoro moltíssim i només penso si ell estarà bé. Crec q separar-me d'ell ara (només té 6 mesos!) és antinatural!! La nostra societat hauria d'apostar més per la criança dls petits i per poder retrassar la separació mare-fill.
A vegades em plantejo enviar la feina a la merda i poder gaudir del meu fill!!! Jo tampoc sóc la q era? M'he tornat boja??? El q ens passa es q SOM MARES!!!