les coses de ser pares/mares
Re: les coses de ser pares/mares
neuetes, que havia fet la Neus, canviar els preus de les verdures?
Re: les coses de ser pares/mares
entrerius ha escrit:neujor:-) neuetes, que havia fet la Neus, canviar els preus de les verdures?
No!! els va treure tots de lloc i els amuntegar!!
Re: les coses de ser pares/mares
Ara és qüestió d'ensenyar-li a canviar els preus..a la baixa, clar!!
Re: les coses de ser pares/mares
Os3, això de les botigues, l´altre dia arribo a casa i el nen portava un pack de 6 flams del Mercadona!!! Com pot ser que ni la caixera ni jo ens adonessim?? Doncs perque els portava amagats dintre del sac del cotxet, ains qualsevol dia tenim un ensurt!!!
Re: les coses de ser pares/mares
Jajajajja... que bo! LI vindrien de gust els flamets i debia pensar "doncs a la saca!"
Re: les coses de ser pares/mares
Jo us n'explico un parell de la meva cosina perquè en Guiu encara és molt petit i a part de cridar a la gent pk se'l miri poca cosa fa ;)
Doncs quan devia tenir 4 o 5 anys vam anar a veure a la meva àvia a l'hospital i amb l'ascensor ple de gent va prèmer tots els números!!!! Jo i la seva germana no sabiem on mirar, la gent ens deia que tranquil·les però nosaltres ens vam posar ben vermelles! Al final vam sortir de l'ascensor i la vam fer pujar per l'escala però clar la pobra gent va haver de fer totes les parades!
I una que li va fer a sa mare. Resulta que compraven el pa a una botiga del poble que a més eren mig amics. Un dia la meva tia parlant amb el seu marit li va comentar que útimament el pa era una mica sec que si seguia així només li comprarien els llonguets de la nena i ja està (tot això amb la nena jugant per alà al costat però que smeblava que no estava atenta). Doncs l'endemà ma cosina li diu a la botiguera: a la meva mare no li donis el pa sec que sinó no tornarà! La meva tia va intentar fer creure que eren cos sque s'havia invenat la nena però no crec que colés!
Doncs quan devia tenir 4 o 5 anys vam anar a veure a la meva àvia a l'hospital i amb l'ascensor ple de gent va prèmer tots els números!!!! Jo i la seva germana no sabiem on mirar, la gent ens deia que tranquil·les però nosaltres ens vam posar ben vermelles! Al final vam sortir de l'ascensor i la vam fer pujar per l'escala però clar la pobra gent va haver de fer totes les parades!
I una que li va fer a sa mare. Resulta que compraven el pa a una botiga del poble que a més eren mig amics. Un dia la meva tia parlant amb el seu marit li va comentar que útimament el pa era una mica sec que si seguia així només li comprarien els llonguets de la nena i ja està (tot això amb la nena jugant per alà al costat però que smeblava que no estava atenta). Doncs l'endemà ma cosina li diu a la botiguera: a la meva mare no li donis el pa sec que sinó no tornarà! La meva tia va intentar fer creure que eren cos sque s'havia invenat la nena però no crec que colés!
Re: les coses de ser pares/mares
Si és que s'ha d'anar ben en compte amb el que es diu amb els nens voltant pel costat, sembla que no estiguin escoltant però ho agafen tot, i després ho deixen anar davant de qui sigui i et fan posar ben vermella!!
Re: les coses de ser pares/mares
Juas, juas... com he rigut!! sobretot amb lo dels bolsos!!! jo sempre el porto com si al lloc on anem fos enmig d'un desert i no hi poguessim trobar res!!!
us explico una de la meva filla que té dos anys. Al nostre poble fem pasotrets, i per descomptat ella i jo cap a fer de pastores a escena. Doncs hi ha una escena on es casen Josep i Maria i totes els pastors comencen a dir;
Visca els Nuvis, Visca Josep i Maria!! Visca!!
Doncs salta la meva filla i allà al mig de l'escena va i diu, clar i català....:
VISCA CATALUNYA!!!
uf.... em vaig posar vermella com un pebrot, la directora des de darrera la cortina em va fulminar amb la mirada..... suposo que es va pensar que jo li vaig dir que ho digués....
us explico una de la meva filla que té dos anys. Al nostre poble fem pasotrets, i per descomptat ella i jo cap a fer de pastores a escena. Doncs hi ha una escena on es casen Josep i Maria i totes els pastors comencen a dir;
Visca els Nuvis, Visca Josep i Maria!! Visca!!
Doncs salta la meva filla i allà al mig de l'escena va i diu, clar i català....:
VISCA CATALUNYA!!!
uf.... em vaig posar vermella com un pebrot, la directora des de darrera la cortina em va fulminar amb la mirada..... suposo que es va pensar que jo li vaig dir que ho digués....
<a><img src="http://bd.lilypie.com/i8iqp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
Re: les coses de ser pares/mares
xica... van quedar uns pastorets ben nacionalistes
- petazetas
- :: girafa
- Entrades: 2418
- Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
- Ubicació: Badalona - Barcelona
Re: les coses de ser pares/mares
I per això es van picar? carai que és una criatura!
Encara com no hi va haver algú que va cridar ...lliure!
Encara com no hi va haver algú que va cridar ...lliure!
La Lia ja és tota una princesa!
Re: les coses de ser pares/mares
La Clara té un tren de fusta amb tot de peces encaixables.
I jo tinc uns botins que la tenen fascinada.
Divendres al vespre recollia les peces del tren i trobo que en falta una, la busquem, no apareix i ho deixem córrer, ja sortirà.
Dissabte no em poso els botins.
Diumenge em calço i quan em poso el botí de l’esquerra noto que hi ha alguna cosa que em molesta. Miro i hi trobo la peça del tren de fusta.
Quan desaparegui alguna cosa a casa ja sé on buscar!
I jo tinc uns botins que la tenen fascinada.
Divendres al vespre recollia les peces del tren i trobo que en falta una, la busquem, no apareix i ho deixem córrer, ja sortirà.
Dissabte no em poso els botins.
Diumenge em calço i quan em poso el botí de l’esquerra noto que hi ha alguna cosa que em molesta. Miro i hi trobo la peça del tren de fusta.
Quan desaparegui alguna cosa a casa ja sé on buscar!
- petazetas
- :: girafa
- Entrades: 2418
- Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
- Ubicació: Badalona - Barcelona
Re: les coses de ser pares/mares
La meva no té més mania que posar-se les meves sabatilles.
I tot el dia va amb botes d'aigua per casa... és la única cosa que va demanar als reis per propia voluntat.
Crec que li va fer més il.lusió que la cuineta...
I tot el dia va amb botes d'aigua per casa... és la única cosa que va demanar als reis per propia voluntat.
Crec que li va fer més il.lusió que la cuineta...
La Lia ja és tota una princesa!
Re: les coses de ser pares/mares
Aquesta nit hem estat a urgències perq l'Anna està amb gastronteritis i febre... (res greu), doncs l'infermer ens va dir de donar-li dalsy i li vam dir que costava molt que se'l prengui, doncs quan torna amb la xeringa plena, va i tot xulo i intentant-se fer el graciós li dona a la nena, i aquesta ràpida com és la ha fet anar i ha acabat tot el box ple de dalsy (llençols, pared, terra...) . A mi se m'escapava el riure!!!
Com a mínim ens ha alegrat la nit
Com a mínim ens ha alegrat la nit
Re: les coses de ser pares/mares
Està clar que d’infermer no coneixia a l'Anna
- petazetas
- :: girafa
- Entrades: 2418
- Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
- Ubicació: Badalona - Barcelona
Re: les coses de ser pares/mares
jajajaja que bo!
a l'infermer no li tornarà a passar.
a l'infermer no li tornarà a passar.
La Lia ja és tota una princesa!
Re: les coses de ser pares/mares
quin riure... llegint algunes vostres recordo unes de la Hana.
El seu pare se la va endur a passejar, anava entrant a botigues i una d'elles era una llibreria molt gran, on les estanteries van des del terra (alc,ada ideal per a nens, amb cotxet o sense...) fins a dalt de tot. Quan feia estona que va marxar d'alla i ens vam trobar, veig que la Hana porta un mapa de carreteres a la ma... i li pregunto a son pare que per que li dona aixo? ell ni se'n va adonar. Resulta que es un mapa que ens va de conya! millor que el que teniem...
Tambe ens va passar una a l'ascensor d'un centre comercial. Estava bastant ple, i me la vaig agafar a coll. No em vaig adonar i va apretar un boto. resulta que era el d'ajuda, per si et quedes atrapat, i va sortir la veu d'un home preguntant quin problema teniem. Jo no sabia d'on venia la veu, perque tambe hi havia gent parlant, i sento que la Hana diu " heou" mirant cap a la paret... clar, jo pensant per que diu hello a la paret si sempre ho va dient a tothom...? despres ho vaig entendre, i vaig haver de donar disculpes a l'home... la resta de la gent rient...
El seu pare se la va endur a passejar, anava entrant a botigues i una d'elles era una llibreria molt gran, on les estanteries van des del terra (alc,ada ideal per a nens, amb cotxet o sense...) fins a dalt de tot. Quan feia estona que va marxar d'alla i ens vam trobar, veig que la Hana porta un mapa de carreteres a la ma... i li pregunto a son pare que per que li dona aixo? ell ni se'n va adonar. Resulta que es un mapa que ens va de conya! millor que el que teniem...
Tambe ens va passar una a l'ascensor d'un centre comercial. Estava bastant ple, i me la vaig agafar a coll. No em vaig adonar i va apretar un boto. resulta que era el d'ajuda, per si et quedes atrapat, i va sortir la veu d'un home preguntant quin problema teniem. Jo no sabia d'on venia la veu, perque tambe hi havia gent parlant, i sento que la Hana diu " heou" mirant cap a la paret... clar, jo pensant per que diu hello a la paret si sempre ho va dient a tothom...? despres ho vaig entendre, i vaig haver de donar disculpes a l'home... la resta de la gent rient...
Re: les coses de ser pares/mares
Ostres, quines histories més bones!!!! Veig que ja em puc anar preparant amb l'Emma!
Re: les coses de ser pares/mares
Ara fa uns dies que he desenvolupat una espècie de radar localitzador de les caques de gos. Mai hi havia parat atenció, però es que m’hi he vist obligada.
Fa uns dies que el meu fill em va cridar i em va dir: “mama, mama” tot ensenyat-me la maneta.... hi portava una caca de gos (sort que estava seca), i em volia mostrar tot cofoi la troballa.......aaaaaarrrrrrrgggggg..... Ja us podeu imaginar la cara que se’m va quedar!! Sort que allí mateix hi havia una font i vaig poder-li rentar les mans.
Doncs ara cada cop que en veu una em diu: mama, caca gos....aaaagggg....bruta!!!... però es que ja hi té el dit quasi ficat a sobre..... i he de sortir corrents a treure-li per que no faci com l’Arale del Sr. Slump!!!
Doncs, això ara he d’anar pel carrer amb el radar posat per avançar-me a les seves intencions.... quines coses tu!!!!
Fa uns dies que el meu fill em va cridar i em va dir: “mama, mama” tot ensenyat-me la maneta.... hi portava una caca de gos (sort que estava seca), i em volia mostrar tot cofoi la troballa.......aaaaaarrrrrrrgggggg..... Ja us podeu imaginar la cara que se’m va quedar!! Sort que allí mateix hi havia una font i vaig poder-li rentar les mans.
Doncs ara cada cop que en veu una em diu: mama, caca gos....aaaagggg....bruta!!!... però es que ja hi té el dit quasi ficat a sobre..... i he de sortir corrents a treure-li per que no faci com l’Arale del Sr. Slump!!!
Doncs, això ara he d’anar pel carrer amb el radar posat per avançar-me a les seves intencions.... quines coses tu!!!!
- petazetas
- :: girafa
- Entrades: 2418
- Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
- Ubicació: Badalona - Barcelona
Re: les coses de ser pares/mares
jajajajajaja
osti que fastigós i quina marranada no?
osti que fastigós i quina marranada no?
La Lia ja és tota una princesa!
Torna a “La maternitat/paternitat”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |