PAS, persona altament sensible, coneixeu el terme?

[charito]

Hola, l'altre dia, llegint articles d'aquests que et surten al facebook vaig llegir sobre les persones altament sensibles, abreviat com a PAS.

http://www.asociacionpas.org/#!altamente-sensible-/c1cuz

Va ser un xoc perque em vaig reconeixer en moltes de les coses que es mencionen i em va fer pensar i si com em sento te un nom? I si no estic sola? Vaig plorar com una magdalena de sorpresa i alleujament. Es cert que en moltes coses no em reconec, no tinc temperament artistic i per exemple penso que no soc introvertida pero si que amb els anys he acumulat molt de dolor amb la meva relacio amb els altres i em costa moltissim obrir-me en temes personals, a la minima sensacio de discomfort em fa por ficar la pota i em retiro on em sento comode. La majoria de vegades veig les corrents subterranies entre les persones i alhora no entenc per que fan el que fan, jo ho veig clar, perque ells no? Em desconcertava pensar que soc diferent i com dir-ho... no parlo l'idioma que parla tothom, de fet vaig escriure un post aqui fa un temps.

Us recomano que veieu aquest documental de TVE sobretot a la part del mig parla de nens PAS, crec que algunes mamis del SP trobarien l'explicacio a certes caracteristiques dels seus nens:

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/cronicas/cronicas-sensibilidad-trasluz/3017002/?media=tve

Jo trobo que el meu fill te bastantes de les caracteristiques que mencionen i aixo m'espanta una mica, no voldria que passes per tot el que he passat jo...

En fi, m'agradaria saber si algu mes per aqui s'identifica com a PAS i si podriem compartir experiencies, encara ho estic asimilant.

[gusiluz]

Hola,

Aquí en tens una. Per altres posts no ens hem entès gaire ja que tenim formes de pensar molt diferents en el tema de la criança, però en això ens assemblem.

[charito]

Hola i fa molt que ho saps? Has llegit el llibre, el recomanes?

[gusiluz]

Que va...no sabia ni que existís el terme, jo ho coneixia com a hipersensibilitat, i llegint el link he vist que ve a ser el mateix...
Simplement hi ha persones que percebem més "coses" que d'altres, igual que n'hi ha que són bones amb els números o amb el que sigui, a nosaltres ens ha tocat això.
Vaig llegir un cop en un article que és un do que et permet veure i sentir on altres no arriben, pero què vols que et digui...preferiria tenir-ne un altre, es viu més tranquil...

[charito]

Doncs si completament d'acord... igual me'l baixo a veure que expliquen. Jo ha arribat un moment que estic molt bloquejada i m'agobio molt.

[gusiluz]

Bueno suposo que es tracta d'apendre a conviure amb això, saber-ho gestiomar i acceparte tal com ets. Seria pitjor haver de conviure amb una malaltia, no?
És.fotut perque alguns trets com l'empatia et poden arribar a fer patir molt, i el fet que t'afectin les coses mes del normal, pero també pots emocionar-te amb petites coses que altres no perceben.
Potser es més fàcil i pràctic ser de pedra, però en fi, la vida és per viure-la i sentir-la...amb lo bo i lo dolent.

[charito]

Si gusiluz esta clar que no es cap cosa greu i amb els anys he arribat a acceptar com soc i m'estimo. El meu problema ara mateix es que amb els anys he anat rebent osties dels amics i familiars.... em dono molt als que estimo i m'implico i espero el mateix d'ells i no es aixi i em desconcerto i em tanco en banda... i arrossego molt merda en aquest sentit no se com tancar aquests fronts que tinc oberts o aprendre a esperar menys dels altres. A veure si per aquesta via aprenc una altra manera de gestionar tot aixo....

Tambe m'amoina de cara al meu fill m'agradaria ajudarlo el maxim possible

[gusiluz]

Ostres doncs estem igual...a base de cops et tornes desconfiada i arisca...ja no creus en la bona fe de la gent, i a la mínima saltes i fas creu i ratlla.
Haurem d'apendre a confiar una mica, sense ser tonta clar, però no hi ha una altra...
A mi també em preocupa la meva filla, de moment no veig senyals, però espero que en un futur no sigui així.

[jaruma]

Hola,

Aquí en teniu una altra. Una amiga em va passar un article en anglès sobre això, fa anys, i de seguida m'hi vaig sentir identificada.

En el meu cas, em saturo en situacions socials, i sóc molt introvertida. Això amb els anys m'ha portat a quedar-me quasi sense amics. La gent pensa que passo d'ells i deixen de trucar.

També sóc molt molt empàtica, i això per una part m'agrada molt, perquè m'adono de moltes coses, però per altra ho passo malament.

Sóc molt patidora, i als 20 anys ja vaig començar amb problemes d'ansietat, agorafòbia, etc. que per sort he anat superant.

Jo per una part penso que ser així és una sort. M'emociono amb coses que als demés els passen per alt, i em poden fer feliç tonteries, tot i que tinc tendència a veure-ho tot negre.

El meu fill de moment és mooooolt alegre (jo no ho era gens), i espero que, si ha tret aquest "do", aprengui a viure'l de manera positiva.

[VespresVerds]

Ja havia llegit alguna cosa...

Però no voleu dir que això és molt generalista, igual que quan llegeixes un horòscop?
Crec que qui més qui menys es pot sentir identificat amb unes quantes coses que es comenten.

No ho sé, jo m'hi veig, per exemple, igual que vosaltres, en algunes coses. Sempre m'ha atret la solitud, de petita era tímida i no m'agradaven les coses "típiques" de nenes. Només demanava colors, pintures, ceres, aquarel·les... i em passava el dia pintant i dibuixant. Sempre he seleccionat molt amb qui em relaciono, fins i tot sent una nena. No m'agrada la multitud, busco la solitud moltes vegades, i sovint penso que veig més enllà del meu nas, més enllà del que veu la resta, fins i tot, a vegades parlant amb gent, me n'adono que d'allò que estem parlant, jo fa temps que li he donat voltes i l'altre és el primer cop que s'ho planteja. Però segur que aquestes coses les sent tothom en algun moment o altre. No crec que sigui propi de mi o de poques persones...

[charito]

Hola Jaruma!!! Al final anem sortint :-p no es un cami facil pero com dius tu tenim la possibilitat de disfrutar molt mes de tot, a vegades es una mica muntanya russa pero amb els anys anem trobant un cert equilibri a vegades a costa de posar barreres.

Tu li has explicat alguna cosa al teu entorn o no val la pena???

Vespresverds el que si he vist per altres grups que participo es que la gent que ho es de seguida s'hi sent identificada sense dubte

[jaruma]

Hola charito! A la meva família més o menys està assumit que sóc "rareta", sobretot pels temes d'ansietat, i perquè sempre ha estat clar que sóc molt sensible a moltes coses, des de petita. No ha calgut dir res. I després està la meva parella, que, tot i opinar el mateix que Vespres verds, que és una definició molt genèrica en la que qui més qui menys s'hi pot sentir identificat (hi estic d'acord en certa manera), té assumidíssim que sóc hipersensible i amb una empatia molt bèstia. A amics (els que em queden, hehe), etc. mai els he comentat res.

[Marieta vola vola]

Hola,

Reobro el fil encara que faci molt de temps que està parat... Jo m'identifico totalment en els trets de les PAS. Sé que ho hauria de veure com un do, però en molts moments, em sento incompresa per la gent del meu entorn (sempre he estat la "rara", la incomformista i la que que dono masses voltes a les coses, a casa) i això em fa posar molt trista. Coneixeu algun grup d'ajuda per la zona de Girona o Osona? Tinc la necessitat de parlar-ne i saber-ho gestionar. Gràcies noies!!

[charito]

Hola Marieta, doncs al final he anat a parar a un grup tancat de Facebook on parlem gent amb diferents inquietuds, n'hi ha de diferents llocs pero al final estic a PAS - Personas Altamente Sensibles spain, a veure que et sembla.

Tambe hi ha el bloc de la Karina que fa diferents tallers, va fer un a Barcelona fa mesos i en fan un a l'octubre:

http://www.reunalia.com/1015037

Tambe vaig comprar el seu llibre (si vols te l'envio x privi)
I tambe aten personalment si la contactes, mira el seu blog i ho explica.

Anims!!!!