LACTÀNCIA EN TÀNDEM

[Anabel]

Hola guapetes, la Vera ja ha nascut i estem fent tàndem, l'experiència esta sent bona, jo també faig com la Mixeta a l'hora de donar la teti, cadascuna té la seva però la petita menja de les dos.
Jo l'únic que amb aquest temps, com la gran sempre té mocs, em rento am aigua i sabó pq la petita només té un mes i de moment la petita no ha agafat res, bueno té quatre moquets però vaja la gran ha estat amb febre...
De fet, poques vegades mengen juntes... per por a que la gran estigui tant a prop,

Mixeta a tu també et passa? jo voldria relaxar-me però és complicat, Mixeta, jo el que trobo és que la petita menja més ràpid, no està tot el dia enganxada com estava la gran amb el seu temps, és com si anés tot més ràpid o li fos més fàcil pq la gran li facilita, et passa això?. Gràcies.

[MIXETA26]

Moltes felicitats Anabel per l'arribada de la teva petita!
Doncs sí, la meva petita també va néixer a la tardor i de seguida va agafar moquets. I jo també em rentava els mugrons amb aigua cada cop. Aviat vaig descobrir però que el contagi és inevitable. Són germans i no només comparteixen teta, sinó també mare i pare (nosaltres també tenim els microbis al damunt), objectes i, en definitiva, la llar. A més, si el gran vol tocar o fer un petó al petit, no li podem pas negar,oi? De fet, sempre que els meus petits tenen mocs, n'acabo tenint jo també. Per tant, és llògic que entre ells també s'ho encomanin.. Crec que l'expressió que fan servir les nostres mares de "Tenir el mateix microbi" ve d'aquí...
Fora bromes, el segon fill sempre agafa mocs i altres cosetes més d'hora que el primer, i tu no t'has de culpar ni patir quan els dos germans estan junts. Pensa que alletant-los ja els estàs donant la millor protecció i alhora afecte!!!
Pel que fa a la quantitat, tens tota la raó. El gran tiba molt i tu tens els pits a petar i el petit només ha de posar-se el mugró a la boca que ja li surt la llet sense ni xumar. És molt diferent que quan només alletaves al gran. De fet, no sé si a tu et va passar igual, però la meva petita al sortir de l'hospital amb 2 dies d'haver nascut, ja havia recuperat el pes del néixer. Es va posar al capdamunt de la corba al percentil +2 i llavors va fer una baixada progressiva però bastant ràpida fins al -2 i allà es va quedar. Amb això també pot ser que t'hi trobis, és enganyós el percentil que tenen el primer mes de vida perquè han trobat unes condicions immillorables (des del principi que ja tenies llet i en tenen un de gran que els hi fa la feina), mentre que la resta de nens d'aquesta edat estan prenent molta menys quantitat de llet. Quan això s'estabilitza solen baixar i ni per un moment et pensis que és perquè no l'alimentes bé o no tinguis prou llet, senzillament, pren el que necessita i prou!

[Anabel]

Hola Mixeta, gràcies per contestar-me tan ràpid, a veure si s'anima aquest post ja que com nosaltres segur que hi ha més mares que fan tàndem i altres que s'ho plantegen... i tenen molts dubtes, jo estic encantada, la gran ajuda moltíssim a la petitia a tenir llet, té un mes i mig, casi i no ha tingut cap crisi de creixement, la veritat és que el meu entorn sempre m'ha recolzat, ho veuen poc usual, pq clar la meva mare ens va donar biberó i ara veu que la seu filla dona pit a dos, doncs al.lucina però confia amb el que li dic... encara que a vegades em dona recomanacions d'aquelles que li dona la gent del carrer, com... que mengi que mengi que sino es quedarà molt prima... una altre AVANTATGE!!! MIRA PER ON...
Bueno, a veure si s'anima això i fent un post molt llarg on apareixen mares que tinguin dubtes o estan fent tàndem, jo crec que val molt la pena... i és més fàcil del que sembla.

[Ayrs]

Jo porto 15 mesos de tandem.

M'he apanyat sobretot amb collit. Durant un temps va haver la seva dificultat perque quan la gran prenia, li surtia tanta llet al peque que no donava abast i s'acabava mullant o enfadant. Total que a les nits primer li donava a la gran per que buidés una mica i li sortís menys pressió i aleshores aquest pit li donava al petit. O vaig deixar durant un temps de donar pits als dos alhora, almenys si era per a que el petit dormís.
També es força típic dels tandems que els grans demanin molt, més i tot que el petit, i pot ser agobiant. I es pot sentir cert rebuig. Al meu cas això em feia por perque no volia sentir rebuig per la meva neneta, però per sort no va ser el cas. El que si es que de tant en tant sento com incomoditat quan ella mama, se'm fa com desagradable i en aquests casos acabo dient-li que tinc una mica de mal i que aquell dia ja no en podrà prendre més. Em pasa molt de tant en tant.
I no sé, ara que es més senzilla la cosa i poden mamar alhora sense problemes ja no m'enrecordo massa de les dificultats, jajaja. Penso que son més perque tenim dos nens que no pas per l'alletament.

[MIXETA26]

Ostres sí, aviam si s'anima la cosa, que podem aprendre molt les unes de les altres! :)
Hola Ayris! És veritat que a vegades demana més el gran que la petita. Jo algun dia que també m'he agobiat li dic: una mica més i prou eh, i llavors el trec o es treu ell solet.
Jo em trobo que algun dia que ha està més "emmarat" el gran ha mamat com clavant-me les dents (no me les clava ben bé, però em té el mugró subjecte amb les dents, com perquè no se li escapi) A vosaltres també us ha passat?

[Anabel]

A mi el que em passa, és que quan mama la gran, sento un sentiment contradictori, jo sempre estic disposada a donar-li i quan em demana, sempre, tard o d'hora li dono, però es començar a mamar, i als 5 minuts, tinc una sensació de ja està... i li dic que has acabat? pq vull que acabi, prodriem dir que és un cer rebuig a continuar o incomoditat, pq deu passar això? amb la petita no em passa, però ja us dic, jo tinc la necessitat de donar-li, es quan estem posades que em venen aquests sentiments...
Jo no els hi dono juntes moltes vegades, alguna coincideix i per la nit la veritat és que a la gran li vaig treure uns mesos abans de néixer l'altra.

[Ayrs]

Sí Anabel, es com el que em passa a mi. Es el s'anomena "agitació de la lactància". Aquí es parla una mica d'aquesta sensació http://criatures.ara.cat/somlallet/2011 ... aca-final/ que pot ser diferent per a cada dona, és clar, ja dic que a mi em passa lo de aquesta incomoditat però no em fastigueja la nena ni molt menys!! Però va bé veure que son sensacions normals i no ens hem de sentir malament per elles. Però això he volgut treure el tema.

[Txusiña]

Xaviaska, he de dir que em tens realment meravellada amb les teves respostes. Un 10!!!

Tombarella, estic amb tu! Molt bé explicat, xaviaska!!!

[Txusiña]

Hola marones!!!
Primer de tot us vull dir que donar el pit als meus dos fills és l'experiència més meravellosa que he tingut mai i espero que en pugui disfrutar durant molt de temps!! Ara mateix fa 14 mesos que faig tàndem amb la Judit, que té 14 mesos, i l'Oriol que en té 33.
Pel tema dels gelos, us haig de dir que molt bé han dit les companyes, l'únic motiu pel qual el gran pot tenir gelos (i més que justificats) és que el desmaméssiu (que ja de per si és dolorós) pel fet que ha nascut un germanet a qui sí donareu el pit. Com que aquest no és el cas, no patiu!!! Quan doneu el pit alhora als vostres fills, es miraran, es donaran la mà, s'acaronaran i es somriuran, ja veureu que bonic que és!!! Nosaltres hem arribat a un punt tal d'unió que l'Oriol no vol mamar si no hi ha la Judit a l'altre pit i, si està jugant, la crida i li diu que vingui a mamar, per mamar els 2 junts!!
Quan esteu embarassades, per preparar el terreny i que el gran no senti recel, li heu de donar la volta al tema: segur que ara mama més que mai, però si esteu al 2n trimestre haureu notat que ja no teniu tanta llet... doncs li heu de dir al vostre fill, que com que ara naixerà el germanet, vosaltres tornareu a tenir molta llet i que quan mami llavors tornarà a sortir molta llet, quina sort eh!!! Ja veureu que així no reaccíona malament
Pel que fa al tema de tenir sempre llet per al petit, el que a mi m'ha funcionat és tenir un pit només per a la petita i l'altre compartir-lo entre els 2 (quan el gran no en vol, que el petit mami del pit que comparteixen, i quan el gran també vol mamar, el petit mama del que només és per a ell).
Si teniu algun altre dubte i us puc ajudar, ho faré encantada, aquest tema m'apassiona i sempre que puc, recomano a les mames de fer tàndem que, repeteixo, és una experiència única i meravellosa!!!!!!!!

Mixeta, gràcies per compartir la teva experiència. El Joel té 21 mesos i encara li dono el pit, sobretot al matí i per dormir a la nit i a la migdiada, perquè es relaxa enganxa't i així jo també dormo millor, jejeje... Fem collit des del primer dia. Al maig tindré una nena i vull fer tàndem si el Joel ho vol, perquè el que tinc clar és que l'alletament matern és cosa nostra i ell decidirà quan vol deixar-ho. I dormirem els tres juntets, perquè el Txusiño dorm en una altra habitació (en aquest cas, prefereixo dormir amb els meus petits que amb el meu estimat home, jeje).
Espero "portar bé" el tema dels gelos del Joel. A veure com em va...
Ànims i felicitats a totes!!!

[crissie]

Hola noies!
He obert un post sense voler,però de seguida he vist que ja n'hi havia un....
Dec estar tan feta caldo que ja no sé ni llegir!
Si no us sap greu, enganxo el que he posat allà, ja que me'n vaig al llit que ja no puc més:

Hola noies!
Ja he parit! i ara ve l'aventura de veritat..
Com sabeu, el Xavi encara mama i ara tinc la Maria.
Abans de quedar-me prenyi el Xavi mamava poquet, al principi de l'embaràs també, pe`ro cap al final va començar a demanar més i més, i això que em sortien dos gotetes de llet!
Pe`ro clar! ara em surt llet a borbotones i el Xavi vol teta tot el dia, i això em genera molt dubtes, a veure si em podeu ajudar o compartir experiencies:

- Es fotrà com un toixó?
- Reguleu una mica les tomes? perqu`pe clar! s'omple de llet i després no té gana!!!
- us esperarieu a començar a negociar tomes? (ho dic pel tema gelos...i que no relacioni nena amb censura de teti)
- Si estan malalts/encostipats, com ho feu? perquè, a casa em puc rentar la teti. però a un lloc públic no...
- Si mama primer el gran, quina teti li doneu al petit? la que acaba de mamar el gran o l'altre? i si és al revés? si mama primer el petit?

Bffffffffff...tinc tants dubtes?!!?i això que faig el curs d'assessora eh! pe`ro no és el mateix la teoria que la pràctica!!!!


El que si que he vist, és que em sento incapaç de donar els dos pits alhora...em sento molt incòmode.-..és com si no fés per mi...Per tant ho faig per torns...

Iggualment és bastant agobiant, la veritat...Espero pillar-li el truqillo ràpid, perquè estic que no puc més!
Ah! preneu algun tipus de vitamines? suposo que és normal sentir-me destrossada ja que fa molt poquet que eh paritpe`ro suposo que fer tàndem també desgasta bastant, no? o no?

[carbasseta]

Hola!
Rescato aquest post perquè necessito compartir experiències. Tinc una nena que està a punt de fer 3 anys i una altra de 13 dies i fem tàndem. Però de moment està costant força agafar-li el truquillo. La gran s'ha tornat ser ionqui i si ja utilitava el pit per calmar-se, doncs ara encara el necessita més. Això vol dir més estona i amb més força, amb el que m'acaba fent mal i l'he d'acabar treient del pit. Moltes vegades es cpnforma, rondinant però com està adormida accepta,però altres vegades encara no s'ha calmat i llavors tenim xou perquè ella segueix demanant pit i jo demanant-li que s'esperi perquè em fa mal. Segurament em fa mal de la posició perquè moltes vegades els hi dono a les dues a la vegada (si puc ho evito però no sempre puc). Gràcies a les experiències d'altres mamis del post aquesta nit hem provat una altra posició i millor,però m'agradaria saber si esteu com jo o teniu truquets per anar fent.
Moltes gràcies !

[Rossinyola]

Hola Carbasseta,

Jo he estat fent tàndem fins ara, el petit té 4mesos, i he començat a deslletar a la gran, de30 mesos. Al principi feia com tu dius, ionqui del pit total. El primer mes vaig decidir donar-li sempre que demanava, pq tot era nou per ella, però va ser molt dur per mi, gairebé demanava més que el petit així que estava tot el dia amb el pit enlaire. El que vaig decidir és no donar el pit a tots dos alhora, no sé, ho veia molt bonic idílicament però molt dur a la pràctica, i no volia obrir aquesta possibilitat. Li explicava sempre que el petit anava primer pq només pot menjar llet i ella pot menjar altres coses, no sempre s'ho agafava bé clar, però ho anava entenent. Mica en mica li he anat pautant, amb l'ajut del meu home pq si no hagués estat impossible, identificant quins eren realment els moments claus i quins cops només demanava com per avorriment, per dir-ho d'alguna manera. Així, hi havia moments que aconseguiem despistar-la i altres inamobibles. Un cop identificats, els moments clau van resultar ser només 2, en llevar-se tan de la nit com de la migdiada. Així que el que va començar a fer el meu home va ser dir-li per exemple, que primer haviem d'esmorzar i després pit. Així hem estat vora 2 mesos i força bé la veritat, ella s'esperava i algun cop se n'oblidava. I tot ha estat més calmat. Ara bé, va haver-hi un dia no fa massa que va passar tot el dia fora amb els avis, i quan ens vam veur al vespre ni em va demanar, i va ser el primer dia que no va mamar! La meva intenció era deslletar-la pq a partir del gener estaré jo sola tot el dia amb tots dos (no van a la llar i jo no tinc feina) i se'm feia una muntanya el panorama, però no veia com fer-ho pq no fós massa dur per ella, i mira, hem començat gairebé sense saber com. Ara bé, si m'hagués de reincorporar a la feina o ella anés a l'escola probablement no m'importaria continuar alletant-la un o dos cops al dia. Cal dir que el pit de nit i per adormir-se ja li vaig treure durant l'embaràs, supso que per això ha estat més fàcil pautar-li. No sé si tens alguna ajuda, però pautar-li una mica a mi m'ha anat bé, i a ella tb ja que ho feiem més a gust i calmades totes dues.

[carbasseta]

Espanyola,moltes gràcies per la teva experiència! Intentarem posar en pràctica algunes de les coses que dius a veure si millorem. Tot i així la gran va millorant poc a poc i ja entén que la petita a vegades no es sap enganxar al pit i ella mateixa es desenganxa i s' espera. Com sempre, ho portem pitjor com més cansament. Paciència!