Part induït respectat a l’Hospital de Mataró
Part induït respectat a l’Hospital de Mataró
Contenta amb el meu part induit respectat a L'Hospital de Mataró
Hem entrat a lhospital a les 8:30 i mhan ates les llevadores, una delles sha presentat i mha dit q sera la q matendra tot el dia fins les 20:00, temps de sobres per parir! o aixo vam pensar la meva parella i jo (innocents!!...). Li vaig donar els documents del pla de part q volia, que bàsicament era tenir un part natural sense epidural ni intervencions, tot i que ja no pogués ser, perquè mel induïen, s'intentarien aproximar al màxim al que volia. La Yolanda es andalusa, molt maca, mha explicat tot el que em faran, això m'ha deixat molt tranquil.la i li he pogut preguntar dubtes. I en resum, mha fet el que prèviament mha explicat: M'han monitoritzat durant una hora, m'han fet un tacte, m'han introduit una pastilla a la vagina per començar a dilatar (men podran posar fins a 6, cada 4hores), mhan posat una via, per si acas fos necessaria, i mhan pujat a planta mentre dilato, en una habitacio doble, on de moment estic sola, molt bé. Fa una estona mhan pres la pressio i mhan ofert un suc o iogur. La gent és un encant.
Pastilles vaginals per dilatar
Amb la primera pastilla quasi se mha borrat el coll de luter i he dilatat 2cm. Al cap de 4 hores me nhan posat unaltra i he començat a notar canvis, han aparegut nausees suportables i les contraccions, que eren cada vegada més fortes i insuportables, notava com venia el dolor progressivament fins arribar a un pic de dolor molt fort, era un mal als lloms q sol salleujava fenthi pressio i era molt doloros, no podia mantindrem dreta perque les cames em fallaven del mal, la millor posicio era asseguda sobre la pilota i el cap i braços recolzats al llit. En cada contraccio avisava a la meva parella: ja ve! i ell execercia pressio sobre
la zona, a vegades, tambe ho feia jo amb ell per fer mes força... quin mal! vaig tenir unes 80 i pico contraccions i quan vam arribar a les 20:00 vam avisar a les llevadores perq em tornesssin a mirar a veure de quan estava. Mestava plantejant seriosament posarme lepidural tot i la por q li tenia, no em feia cap gracia q em punxessin la columna... a part tenia por de quedarme sense mobilitat i acabar en un llit tenint un part horitzontal, on la gravetat no ajudaria i instruments com forceps, ventosa i bisturí podrien intervenir.
Li vaig comentar les meves pors ala meva llevadora q marxaria en breus perque acabava el seu torn, em va dir q prengues la decisio q prengues, seria acertada, a part també em va dir que el pròxim pas era trencar la bossa i allò va ser el punt de la i per decidir-me a posar l'eperidural.
L'epidural
Vaig decidir posarme-la, estava cagada. Amb contraccions com tenia mhavia de quedar immobil arquejant lesquena durant una estona, agafada als braços duna llaveradora davant meu mentre la anestessista feia la seva feina. Superat tema anestèsia vaig començar a notar alleujament, a mes a mes, tenia un mando per si volia autosubministrarmen més, pero no el vaig tocar en cap moment, solament volia alleugerir el dolor de les contraccions de dilatacio q mestaven matant! Havia canviat l'escenari completament, no notava dolor.
Canvi de llevadora
La Yolanda em va comentar q ara , al canvi de torn, vindrien dues llevadores, una delles la Raquel que atenia parts a casa, em vaig alegrar quan vaig saber que em va tocar ella. Estava mlt contenta perque vaig poder explicarli el meu "pla de part" i com havia anat mutant desde aquell mateix dia en que minduien elnpart la setmana 41 i 6 dies i per tant ja no era natural... ella em va comentar que qualsevol part com més intervingut més rar és i el nostre cos actua de forma més inesperada i rara...
Ara tocava posar oxitocina i trencat la bossa i la Raquel em va dir que era el protocol, però que podiem variar-lo lleugerament i trencar aigues primer per a veure si el meu cos es posava en marxa i poder evitar injectar l'oxitocina... i tot i que així ho vam fer, em van acabar injectant oxitocina perquè no dilatava prou.
Van passar varies hores on em varen controlar les contraccions que anaven bojes, molt irregulars i amb pics estranys a causa de tot el que mhavien subministrat.
Part "natural"
Les següents hores van ser espectaculars...
La Raquel em preguntava si notava les contraccions, i no les notava massa... sabia que això m'impediria ajudar a que sortís a la meva filla i la llevadora em va proposar parar l'epidural durant una estona per tal de notarles una mica més.
Quan ja estava prou dilatada, em van preguntar si volia tocar-li el caparró i introduïnt un dit a la vagina el vaig notar de seguida, era molt tou. Vam saber que tenia pel i era moreneta. Ja estava a punt! Vaig començar a notar contraccions de part, moltes ganes d'apretar, de fer caca. Em van proposar si volia un mirall per veure el naixent i vaig assentir. Recordo que apretava i veure-la sortir, deixar d’apretar i tornava cap a dins... al meu cap pensava... apreta, treu-la ja o entrarà el ginecòleg i sortirà “a la força”... la por a que em fessin res em va ajudar a empenyer i vaig acabar parint-la. L’expulsiu, comparat amb el dolor de la dilatació no és res.
Vaig parir la meva filla de 4kg.200 (inesperadament enorme) i me la van posar a sobre de seguida mentre em cosien el que m’havia desgarrat. El meu primer part, vaginal, sense instruments, ni episiotomia, solament 3 punts que em va cosir la llevadora. Estic molt satisfeta amb el meu part, lúnica pega de l’hospital són les habitacions, són compartides... però la resta, tenint en compte que va ser induït, va ser un 10. Hi tornaria a parir sens dubte.
Hem entrat a lhospital a les 8:30 i mhan ates les llevadores, una delles sha presentat i mha dit q sera la q matendra tot el dia fins les 20:00, temps de sobres per parir! o aixo vam pensar la meva parella i jo (innocents!!...). Li vaig donar els documents del pla de part q volia, que bàsicament era tenir un part natural sense epidural ni intervencions, tot i que ja no pogués ser, perquè mel induïen, s'intentarien aproximar al màxim al que volia. La Yolanda es andalusa, molt maca, mha explicat tot el que em faran, això m'ha deixat molt tranquil.la i li he pogut preguntar dubtes. I en resum, mha fet el que prèviament mha explicat: M'han monitoritzat durant una hora, m'han fet un tacte, m'han introduit una pastilla a la vagina per començar a dilatar (men podran posar fins a 6, cada 4hores), mhan posat una via, per si acas fos necessaria, i mhan pujat a planta mentre dilato, en una habitacio doble, on de moment estic sola, molt bé. Fa una estona mhan pres la pressio i mhan ofert un suc o iogur. La gent és un encant.
Pastilles vaginals per dilatar
Amb la primera pastilla quasi se mha borrat el coll de luter i he dilatat 2cm. Al cap de 4 hores me nhan posat unaltra i he començat a notar canvis, han aparegut nausees suportables i les contraccions, que eren cada vegada més fortes i insuportables, notava com venia el dolor progressivament fins arribar a un pic de dolor molt fort, era un mal als lloms q sol salleujava fenthi pressio i era molt doloros, no podia mantindrem dreta perque les cames em fallaven del mal, la millor posicio era asseguda sobre la pilota i el cap i braços recolzats al llit. En cada contraccio avisava a la meva parella: ja ve! i ell execercia pressio sobre
la zona, a vegades, tambe ho feia jo amb ell per fer mes força... quin mal! vaig tenir unes 80 i pico contraccions i quan vam arribar a les 20:00 vam avisar a les llevadores perq em tornesssin a mirar a veure de quan estava. Mestava plantejant seriosament posarme lepidural tot i la por q li tenia, no em feia cap gracia q em punxessin la columna... a part tenia por de quedarme sense mobilitat i acabar en un llit tenint un part horitzontal, on la gravetat no ajudaria i instruments com forceps, ventosa i bisturí podrien intervenir.
Li vaig comentar les meves pors ala meva llevadora q marxaria en breus perque acabava el seu torn, em va dir q prengues la decisio q prengues, seria acertada, a part també em va dir que el pròxim pas era trencar la bossa i allò va ser el punt de la i per decidir-me a posar l'eperidural.
L'epidural
Vaig decidir posarme-la, estava cagada. Amb contraccions com tenia mhavia de quedar immobil arquejant lesquena durant una estona, agafada als braços duna llaveradora davant meu mentre la anestessista feia la seva feina. Superat tema anestèsia vaig començar a notar alleujament, a mes a mes, tenia un mando per si volia autosubministrarmen més, pero no el vaig tocar en cap moment, solament volia alleugerir el dolor de les contraccions de dilatacio q mestaven matant! Havia canviat l'escenari completament, no notava dolor.
Canvi de llevadora
La Yolanda em va comentar q ara , al canvi de torn, vindrien dues llevadores, una delles la Raquel que atenia parts a casa, em vaig alegrar quan vaig saber que em va tocar ella. Estava mlt contenta perque vaig poder explicarli el meu "pla de part" i com havia anat mutant desde aquell mateix dia en que minduien elnpart la setmana 41 i 6 dies i per tant ja no era natural... ella em va comentar que qualsevol part com més intervingut més rar és i el nostre cos actua de forma més inesperada i rara...
Ara tocava posar oxitocina i trencat la bossa i la Raquel em va dir que era el protocol, però que podiem variar-lo lleugerament i trencar aigues primer per a veure si el meu cos es posava en marxa i poder evitar injectar l'oxitocina... i tot i que així ho vam fer, em van acabar injectant oxitocina perquè no dilatava prou.
Van passar varies hores on em varen controlar les contraccions que anaven bojes, molt irregulars i amb pics estranys a causa de tot el que mhavien subministrat.
Part "natural"
Les següents hores van ser espectaculars...
La Raquel em preguntava si notava les contraccions, i no les notava massa... sabia que això m'impediria ajudar a que sortís a la meva filla i la llevadora em va proposar parar l'epidural durant una estona per tal de notarles una mica més.
Quan ja estava prou dilatada, em van preguntar si volia tocar-li el caparró i introduïnt un dit a la vagina el vaig notar de seguida, era molt tou. Vam saber que tenia pel i era moreneta. Ja estava a punt! Vaig començar a notar contraccions de part, moltes ganes d'apretar, de fer caca. Em van proposar si volia un mirall per veure el naixent i vaig assentir. Recordo que apretava i veure-la sortir, deixar d’apretar i tornava cap a dins... al meu cap pensava... apreta, treu-la ja o entrarà el ginecòleg i sortirà “a la força”... la por a que em fessin res em va ajudar a empenyer i vaig acabar parint-la. L’expulsiu, comparat amb el dolor de la dilatació no és res.
Vaig parir la meva filla de 4kg.200 (inesperadament enorme) i me la van posar a sobre de seguida mentre em cosien el que m’havia desgarrat. El meu primer part, vaginal, sense instruments, ni episiotomia, solament 3 punts que em va cosir la llevadora. Estic molt satisfeta amb el meu part, lúnica pega de l’hospital són les habitacions, són compartides... però la resta, tenint en compte que va ser induït, va ser un 10. Hi tornaria a parir sens dubte.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |