Part a la Dexeus
Part a la Dexeus
Hola!
Estic de 38 +5 setmanes a punt de donar a llum al meu segon fill. La primera la veig tenir al 2015 a Sant Joan de Deu pensant que tindria un part respectat, i va ser tot just a l'inversa.
Tot i estar dins del programa MARE, al arribar primer em van fer un tacte i em van dir que m'en anes cap a casa, m'hi vaig negar i em van tenir dues hores a un sofà de l'entrada amb contraccions. Quan vem tornar a entrar, vaig estar amb les corretges fixes dins d'un box amb cortines.
Vaig demanar la sala de dilatació, pero era ocupada i em van pasar a una sala "normal". Un cop allà, vaig demanar l'epidural. Un cop va entrar l'anestesista, vaig tenir una forta contracció i em vaig estirar a la camilla, en aquell moment, l'anestesista em va dir que si em movia aixi no me la posaria. Gracies a una auxiliar, em va agafar de les mans i em va dir que ella estaba alla per ajudarme. Em va punxar 3 vegades dient-me que estava molt grassa (suposo que les grassonetes no tenim dret a parir). Em van deixar amb els monitors i van marxar. A l'estona, va entrar una ginecologa dient que algo no anava bé, que provariem d'apretar o habien de fer cesaria d'urgencia, tampoc em van explicar mes. En deu minuts l'Àfrica era fora, era molt petita i no plorava. Quan li vaig preguntar a l'enfermera si anava tot bé, la seva resposta va ser "deixa de preguntar si va tot be, sembla que vulguis que algo vagi malament" (aquesta resposta la tinc gravada a foc). Poc despres l'Àfrica estaa¡va a la UCI de neonats perque no controlaba el sucre, vem estar alla 21 dies. de la UCI neonatal no tinc res mes que bones paraules, son fades.
Ara amb el segon embaraç, tenia molt clar que no volia repetir l'experiencia, i al tenir Mutua he decidir anar a la dexeus, el seguiment de moment molt bé, pero he llegit histories horribles i m'esa entrant por i angoixa. No tinc cap idea preconcebuda de com vull que sigui el part, només que em respectin, m'informin i tenir una bona experiencia.
Alguna de vosaltres heu donat a llum a la Dexeus recentment? em podrieu donar les vostres experiencies?
Gràcies!!
Estic de 38 +5 setmanes a punt de donar a llum al meu segon fill. La primera la veig tenir al 2015 a Sant Joan de Deu pensant que tindria un part respectat, i va ser tot just a l'inversa.
Tot i estar dins del programa MARE, al arribar primer em van fer un tacte i em van dir que m'en anes cap a casa, m'hi vaig negar i em van tenir dues hores a un sofà de l'entrada amb contraccions. Quan vem tornar a entrar, vaig estar amb les corretges fixes dins d'un box amb cortines.
Vaig demanar la sala de dilatació, pero era ocupada i em van pasar a una sala "normal". Un cop allà, vaig demanar l'epidural. Un cop va entrar l'anestesista, vaig tenir una forta contracció i em vaig estirar a la camilla, en aquell moment, l'anestesista em va dir que si em movia aixi no me la posaria. Gracies a una auxiliar, em va agafar de les mans i em va dir que ella estaba alla per ajudarme. Em va punxar 3 vegades dient-me que estava molt grassa (suposo que les grassonetes no tenim dret a parir). Em van deixar amb els monitors i van marxar. A l'estona, va entrar una ginecologa dient que algo no anava bé, que provariem d'apretar o habien de fer cesaria d'urgencia, tampoc em van explicar mes. En deu minuts l'Àfrica era fora, era molt petita i no plorava. Quan li vaig preguntar a l'enfermera si anava tot bé, la seva resposta va ser "deixa de preguntar si va tot be, sembla que vulguis que algo vagi malament" (aquesta resposta la tinc gravada a foc). Poc despres l'Àfrica estaa¡va a la UCI de neonats perque no controlaba el sucre, vem estar alla 21 dies. de la UCI neonatal no tinc res mes que bones paraules, son fades.
Ara amb el segon embaraç, tenia molt clar que no volia repetir l'experiencia, i al tenir Mutua he decidir anar a la dexeus, el seguiment de moment molt bé, pero he llegit histories horribles i m'esa entrant por i angoixa. No tinc cap idea preconcebuda de com vull que sigui el part, només que em respectin, m'informin i tenir una bona experiencia.
Alguna de vosaltres heu donat a llum a la Dexeus recentment? em podrieu donar les vostres experiencies?
Gràcies!!
- Estrella83
- Entrades: 2
- Membre des de: dl. maig 05, 2014 7:03 pm
Re: Part a la Dexeus
Hola Afriketa!!
Quin relat que expliques del teu part, fa posar els pèls de punta. No et conec però ho sento molt que haguessis de passar per això, cap dona és mereix aquest tracte!
Jo t'explicaré les meves experiències a Dexeus.
En el primer embaràs vam fer doble seguiment, a Dexeus i a Sant Joan de Déu. No per caprici sinó que la petita no creixia i em van diagnosticar un CIR (creixement intrauterí restringit) per tant al ser primerencs i amb problemes vam decidir que faríem doble seguiment. No tenia clar on pariria fins que va arribar la setmana 37 i van calcular el pes estimat de la nena a tots dos hospitals. A Sant Joan de Déu ens van donar molt bones notícies, la nena havia crescut molt en els últims 15 dies per tant deixàvem de ser un embaràs de risc però a Dexeus el pes va sortir baix i ens van dir que havíem de provocar el part si O si.
Ens vam trobar en una decisió molt difícil però vam decidir anar a Dexeus on em provocarien el part l'endemà mateix amb tots els riscos que això comportava. I va ser la decisió encertada...
Vaig ingressar el mateix dia al vespre. L'endemà a les 9 vam començar. Em van baixar a la sala de dilatació que també es paritori i allà em van posar la oxitocina. El meu cos va respondre massa bé a això i en 1h tenia unes contraccions brutals. Jo demanava la epidural però em deien que era massa aviat però al ferme un tacte i veure que estava ja de 6 lanastesista va venir corrents a posarmela. Al cap d'una estona no sentia cap dolor. A les 12.30 naixia la meva primera nena. Amb un pes de 2 kg. Només sortir me la van posar a fer pell amb pell i no me la van separar en cap moment. Al cap d'una estona ens van pujar a l'habitació, jo seguia amb el pell amb pell i allà l'habitació vam estar 2h més fins que va venir una infermera i em va dir que se la emportava a vestirla quan jo digués i que el pare podia acompanyarla.
Durant l'estada allà vaig tenir molt recolzament d'una matrona especialitzada en lactància materna, si no hagués sigut X ella hagués desistit així que només puc tenir bones paraules del meu primer part, que tot i ser induit va ser meravellós.
Que hagués passat si haguéssim pres l'altra decisió i anat a Sant Joan de Déu?? Mai ho sabrem però sí que et puc dir que el pes de la nena al néixer era el que havien estimat a Dexeus i no a Sant Joan de Déu. Amb un percentil 0.3 al néixer no se que hagués passat si no haguéssim provocat el part...
Dos anys més tard vaig tornar a Dexeus. Aquesta vegada el part va ser espontani a les 38 setmanes. Vaig ingressar a la matinada amb unes contraccions poc doloroses. Em va donar la sensació que les llevadores no em prenien en serio i van ser una mica bordes amb mi al principi. Però quan em van fer el primer tacte i van corroborar que estava de 6cm la seva actitut va canviar completament. Em van oferir l'epidural tot i que jo tenia molt poc dolor però me la vaig posar pel que pogués venir. A les 7 del matí naixia la meva 2a nena. També vam fer pell amb pell hores i a l'habitació i només se la van emportar per vestir-la un moment i amb el meu marit.
L'únic negatiu que podria dir i que es una tonteria és que a la nit una infermera em va fer treure la nena del meu llit pq el protocol de l'hospital no permetia el collit. Però al cap d'una estona va venir una altra infermera i em va dir que fes el que volgués i que si estàvem millor juntes que endavant.
I ara estic de 38 setmanes de la meva 3a nena i tinc ben clar que pariré a Dexeus també.
Penso que experiències bones i dolentes n'hi ha a tot arreu i només que te n'expliquin una de dolenta d'un lloc ja queda amb l'etiqueta aquell hospital. Però hi ha tants factors que en depenen...
Jo puc dir que vaig tenir molt bona experiència en els meus dos anteriors parts. Espero que t'hagi pogut servir d'ajuda.
Molta sort en la recta final i ànims!!!
Quin relat que expliques del teu part, fa posar els pèls de punta. No et conec però ho sento molt que haguessis de passar per això, cap dona és mereix aquest tracte!
Jo t'explicaré les meves experiències a Dexeus.
En el primer embaràs vam fer doble seguiment, a Dexeus i a Sant Joan de Déu. No per caprici sinó que la petita no creixia i em van diagnosticar un CIR (creixement intrauterí restringit) per tant al ser primerencs i amb problemes vam decidir que faríem doble seguiment. No tenia clar on pariria fins que va arribar la setmana 37 i van calcular el pes estimat de la nena a tots dos hospitals. A Sant Joan de Déu ens van donar molt bones notícies, la nena havia crescut molt en els últims 15 dies per tant deixàvem de ser un embaràs de risc però a Dexeus el pes va sortir baix i ens van dir que havíem de provocar el part si O si.
Ens vam trobar en una decisió molt difícil però vam decidir anar a Dexeus on em provocarien el part l'endemà mateix amb tots els riscos que això comportava. I va ser la decisió encertada...
Vaig ingressar el mateix dia al vespre. L'endemà a les 9 vam començar. Em van baixar a la sala de dilatació que també es paritori i allà em van posar la oxitocina. El meu cos va respondre massa bé a això i en 1h tenia unes contraccions brutals. Jo demanava la epidural però em deien que era massa aviat però al ferme un tacte i veure que estava ja de 6 lanastesista va venir corrents a posarmela. Al cap d'una estona no sentia cap dolor. A les 12.30 naixia la meva primera nena. Amb un pes de 2 kg. Només sortir me la van posar a fer pell amb pell i no me la van separar en cap moment. Al cap d'una estona ens van pujar a l'habitació, jo seguia amb el pell amb pell i allà l'habitació vam estar 2h més fins que va venir una infermera i em va dir que se la emportava a vestirla quan jo digués i que el pare podia acompanyarla.
Durant l'estada allà vaig tenir molt recolzament d'una matrona especialitzada en lactància materna, si no hagués sigut X ella hagués desistit així que només puc tenir bones paraules del meu primer part, que tot i ser induit va ser meravellós.
Que hagués passat si haguéssim pres l'altra decisió i anat a Sant Joan de Déu?? Mai ho sabrem però sí que et puc dir que el pes de la nena al néixer era el que havien estimat a Dexeus i no a Sant Joan de Déu. Amb un percentil 0.3 al néixer no se que hagués passat si no haguéssim provocat el part...
Dos anys més tard vaig tornar a Dexeus. Aquesta vegada el part va ser espontani a les 38 setmanes. Vaig ingressar a la matinada amb unes contraccions poc doloroses. Em va donar la sensació que les llevadores no em prenien en serio i van ser una mica bordes amb mi al principi. Però quan em van fer el primer tacte i van corroborar que estava de 6cm la seva actitut va canviar completament. Em van oferir l'epidural tot i que jo tenia molt poc dolor però me la vaig posar pel que pogués venir. A les 7 del matí naixia la meva 2a nena. També vam fer pell amb pell hores i a l'habitació i només se la van emportar per vestir-la un moment i amb el meu marit.
L'únic negatiu que podria dir i que es una tonteria és que a la nit una infermera em va fer treure la nena del meu llit pq el protocol de l'hospital no permetia el collit. Però al cap d'una estona va venir una altra infermera i em va dir que fes el que volgués i que si estàvem millor juntes que endavant.
I ara estic de 38 setmanes de la meva 3a nena i tinc ben clar que pariré a Dexeus també.
Penso que experiències bones i dolentes n'hi ha a tot arreu i només que te n'expliquin una de dolenta d'un lloc ja queda amb l'etiqueta aquell hospital. Però hi ha tants factors que en depenen...
Jo puc dir que vaig tenir molt bona experiència en els meus dos anteriors parts. Espero que t'hagi pogut servir d'ajuda.
Molta sort en la recta final i ànims!!!
Re: Part a la Dexeus
Afriketa quina història...
Doncs nosaltres vam tenir els bessons a la dexeus al 2016. La meva experiència probablement no et serveixi, però aquí va:
Tot el seguiment va anar perfecte. Al final de l'embaràs, quan hi ha bessons, si el primer no està ben col·locat, ha de ser cesàrea si o si, i per tant la vam programar.
Vaig arribar a les 7 del matí, i vam haver d'esperar mitja horeta fins que ens van fer entrar a una sala que suposo que era de dilatació. Les instal·lacions es veien modernes i netes. Era una sala àmplia i tenia lavabo privat.
Vam fer una darrera eco per comprobar que no es podia intentar un part vaginal (no fos cas que s'hagués donat la volta) però no.
Arribat el moment, em van traslladar al quiròfan. Primer a mi sola, mentre em posaven l'epidural. Jo estava MOLT nerviosa. Estava asseguda al llit, i em deien que m'havia de doblegar més per a que em puguessin punxar, i jo NO PODIA!! amb la panxa i tot no podia plegar-me més (suposo que amb panxa de bessons encara és més difícil) i entre les infermeres van "apretar-me" i finalment la van poder posar.
Llavors em van estirar i va entrar la meva parella. No tinc molt bon record de la cesàrea, no parava de tremolar degut a l'epidural (tenia sensació de fer bots a la camilla) i només pensava "estigues quieta a veure si al final t'hauran de dormir sencera...". Se'm queien les llàgrimes i el meu marit pobre només estava pendent de mi. Llavors sentim, doncs ja tenim el segon fora! i cap dels dos ens vam adonar que ja havia sortit el primer bessó, quan¿?¿? on era¿?¿?¿? ostres m'esperava que ens farien una mica d'acompanyament... aquesta espineta la tindré clavada sempre. No sé si no em deien res perquè em veien patir, o ja em veien amb prou feines per "sostenir-me" a mi mateixa. Però no vaig "sentir" quan sortia, ni si van deixar el cordó com jo volia fins que deixés de bategar.... res.
Doncs estava allà al costat meu i no m'havia adonat, l'estaven medint etc. i de seguida li van donar a la meva parella en braços embolicat amb un llençol. Quan van haver fet el mateix amb el segon me'l van posar a sobre meu, també embolicat. Però no vam fer "pell amb pell" pròpiament. Jo duia la bata de quirofan i ells el llençol.
Per sortir de quirofan, em van posar els dos nens a sobre i vam anar a la sala de reanimació, on vam estar els 4 un parell d'horetes començant la lactància. De tant en tant venien les infermeres, molt maques, per veure com anava tot.
Després ens van portar a l'habitació, també amb els nens a sobre.
Un cop allà, van venir dues infermeres i se'ls van endur 15-20 minuts a netejar-los i vestir-los (això tampoc em va agradar, que s'ls emportessin).
Després és cert que ja no me'ls van treure més. Totes les revisions, proves del taló, TOT ho feien a l'habitació.
L'habitació super còmoda, el dinar molt bo, i l'atenció de la nursey de 10. Em van ajudar molt amb la lactància. De fet una nit va venir la infermera i em va dir que em posés el nen al llit que em seria més fàcil per fer pit.
Un d'ells tenia baix pes (2,200kg) i tot i així van confiar en mi amb la lactància. Va haver una nit que vaig demanar suplement (jo que deia que no volia de cap manera) però em feia patir molt un nen tan petitet i que jo no sabia si treia res de menjar... però al marxar de l'hospital ja no li vaig donar més suplement i ens va anar molt bé (lactància durant més de 3 anys).
Així que la meva experiència és una de cal i una de arena. Tinc un bon record en general, però el desenvolupament de la cesarea i que després a l'habitació se'ls emportessin no em va agradar. El tema de la cessàrea no sé si va ser el meu cas amb embaràs gemelar i primer nen amb pes baix (mentre valoraven si calia incubadora o no etc.) potser es van "oblidar" que darrera la pantalla i havia una mare espantada i il·lusionada que li hagués agradat participar més del seu part. I el tema d'endur-se els nens, em temo que passa a la majoria d'Hospitals (excepte potser SJDD? tinc entès que els netegen a la mateixa habitació amb tu davant).
Ara estic embarassada de 9s, i no sabiem si repetir a la Dexeus o anar a SJDD en busca d'un part el més respectat i informat possible... però el teu post m'ha deixat ben parada.
Doncs nosaltres vam tenir els bessons a la dexeus al 2016. La meva experiència probablement no et serveixi, però aquí va:
Tot el seguiment va anar perfecte. Al final de l'embaràs, quan hi ha bessons, si el primer no està ben col·locat, ha de ser cesàrea si o si, i per tant la vam programar.
Vaig arribar a les 7 del matí, i vam haver d'esperar mitja horeta fins que ens van fer entrar a una sala que suposo que era de dilatació. Les instal·lacions es veien modernes i netes. Era una sala àmplia i tenia lavabo privat.
Vam fer una darrera eco per comprobar que no es podia intentar un part vaginal (no fos cas que s'hagués donat la volta) però no.
Arribat el moment, em van traslladar al quiròfan. Primer a mi sola, mentre em posaven l'epidural. Jo estava MOLT nerviosa. Estava asseguda al llit, i em deien que m'havia de doblegar més per a que em puguessin punxar, i jo NO PODIA!! amb la panxa i tot no podia plegar-me més (suposo que amb panxa de bessons encara és més difícil) i entre les infermeres van "apretar-me" i finalment la van poder posar.
Llavors em van estirar i va entrar la meva parella. No tinc molt bon record de la cesàrea, no parava de tremolar degut a l'epidural (tenia sensació de fer bots a la camilla) i només pensava "estigues quieta a veure si al final t'hauran de dormir sencera...". Se'm queien les llàgrimes i el meu marit pobre només estava pendent de mi. Llavors sentim, doncs ja tenim el segon fora! i cap dels dos ens vam adonar que ja havia sortit el primer bessó, quan¿?¿? on era¿?¿?¿? ostres m'esperava que ens farien una mica d'acompanyament... aquesta espineta la tindré clavada sempre. No sé si no em deien res perquè em veien patir, o ja em veien amb prou feines per "sostenir-me" a mi mateixa. Però no vaig "sentir" quan sortia, ni si van deixar el cordó com jo volia fins que deixés de bategar.... res.
Doncs estava allà al costat meu i no m'havia adonat, l'estaven medint etc. i de seguida li van donar a la meva parella en braços embolicat amb un llençol. Quan van haver fet el mateix amb el segon me'l van posar a sobre meu, també embolicat. Però no vam fer "pell amb pell" pròpiament. Jo duia la bata de quirofan i ells el llençol.
Per sortir de quirofan, em van posar els dos nens a sobre i vam anar a la sala de reanimació, on vam estar els 4 un parell d'horetes començant la lactància. De tant en tant venien les infermeres, molt maques, per veure com anava tot.
Després ens van portar a l'habitació, també amb els nens a sobre.
Un cop allà, van venir dues infermeres i se'ls van endur 15-20 minuts a netejar-los i vestir-los (això tampoc em va agradar, que s'ls emportessin).
Després és cert que ja no me'ls van treure més. Totes les revisions, proves del taló, TOT ho feien a l'habitació.
L'habitació super còmoda, el dinar molt bo, i l'atenció de la nursey de 10. Em van ajudar molt amb la lactància. De fet una nit va venir la infermera i em va dir que em posés el nen al llit que em seria més fàcil per fer pit.
Un d'ells tenia baix pes (2,200kg) i tot i així van confiar en mi amb la lactància. Va haver una nit que vaig demanar suplement (jo que deia que no volia de cap manera) però em feia patir molt un nen tan petitet i que jo no sabia si treia res de menjar... però al marxar de l'hospital ja no li vaig donar més suplement i ens va anar molt bé (lactància durant més de 3 anys).
Així que la meva experiència és una de cal i una de arena. Tinc un bon record en general, però el desenvolupament de la cesarea i que després a l'habitació se'ls emportessin no em va agradar. El tema de la cessàrea no sé si va ser el meu cas amb embaràs gemelar i primer nen amb pes baix (mentre valoraven si calia incubadora o no etc.) potser es van "oblidar" que darrera la pantalla i havia una mare espantada i il·lusionada que li hagués agradat participar més del seu part. I el tema d'endur-se els nens, em temo que passa a la majoria d'Hospitals (excepte potser SJDD? tinc entès que els netegen a la mateixa habitació amb tu davant).
Ara estic embarassada de 9s, i no sabiem si repetir a la Dexeus o anar a SJDD en busca d'un part el més respectat i informat possible... però el teu post m'ha deixat ben parada.
15 febrer -> TE+!
02 març - Sou dos!! 3 i 4mm // 22 març - 2,4 i 2,5 cm
12 abril - 6 i 6,1 cm - sembleu nens! // 9 maig - confirmat! us esperem Aleix i Gerard :)
8 juny - 300gr! // 06 juliol - 700gr!
08 agost - 1,35Kg! // 26 agost - 1,77 Kg!
Re: Part a la Dexeus
Quin disgust Afriketa, amb el renom que te l'hospital precisament en el tracte a les mares...
Jo vaig parir a la Maternitat i va anar tot molt be (vaig publicar un post aqui al setembre del 2018), alla fan pell amb pell, no s'enduen el nen en cap moment (ni el netegen, deixen que la seva pell absorbeixi el greix perque es veu que els va molt be, la veritat es que en el trajecte del paritori a l'habitacio ja estava sec), ajuden molt amb la lactancia... Si en tinc un altre repetire segur.
Jo vaig parir a la Maternitat i va anar tot molt be (vaig publicar un post aqui al setembre del 2018), alla fan pell amb pell, no s'enduen el nen en cap moment (ni el netegen, deixen que la seva pell absorbeixi el greix perque es veu que els va molt be, la veritat es que en el trajecte del paritori a l'habitacio ja estava sec), ajuden molt amb la lactancia... Si en tinc un altre repetire segur.
Re: Part a la Dexeus
Hola!
Jo voldria aportar la meva experiència de seguiment de l'embaràs i part a la Dexeus, pq quan estava embarassada vaig buscar opinions aquí i no vaig trobar-ne tantes com en d'altres hospitals.
Antecedents: fecundació natural, tinc 35 anys i sense problemes de fertilitat. La fecundació va coincidir amb l'inici de la pandèmia, així que circumstàncies "especials".
Sempre m'he visitat a la Dexeus per revisions i vaig néixer allà, i com que la mútua m'ho cobria i els hospitals públics estaven saturats amb el covid, la decisió per mi era clara.
Al principi no em va agradar que la ginecòloga que em va fer el seguiment (que m'ho va fer bé) al principi no sempre va poder veure'm i el dia del part et toca qui et toca. Però excepte una ginecòloga amb poc tacte, i que vaig solicitar no veure més (i se'm va respectar sense qüestionar-me), el seguiment va ser ok en tot moment i en quan es va poder, ecografies acompanyada. Fan més seguiment que a la pública i això és un plus. Els equipaments són nous.
Tenia molta incertesa sobre el part, sobre no conèixer la matrona, sobre si tot seria fred i clínic. Malgrat tot vaig optar per tenir la meva filla allà, i creure les bones opinions que vaig llegir.
El dia del part: vaig entrar dil.latada de 5cm. L'entrada a sala de parts es va retrassar mentre esperavem els resultats de la PCR. Em vsn dir que si no aguantava el dolor podien posar-me en sala de parts COVID, pero la idea de metges amb protecció total durant hores era un ferm NO en el meu cap. Vaig aguantar la pujada de contraccions i em van portar una pilota. La prova me la van haver de repetir ja dil.latada de 7 pq... Es va perdre! Per sort em va venir a fer la PCR una matrona meravellosa, que es deia Anna/Ana. Malgrat les màscares que portavem, vaig sentir molta pau i molta cura en els seus ulls i em va fer molt feliç (i la meva parella tmb va notar aquesta aura tranquilitzadora) saber que seria la meva matrona.
Em van seguir el part dues matrones i dues ginecòlogues. A les 19h entrava per urgències, a les 22.45h entrava a la sala de parts amb una dil.latació de 9cm i moltes ganes d'epidural.
L'anestesista va ser professional, no amorosa. Vaig demanar a l'enfermera que m'agafés fort pq tenia por que amb una contracció em mogués. L'epidural va ser perfecte i els efectes els justos. Podia moure les cames, girar-me, sentir, però sense el dolor.
Vam poder posar música (vam portar un petit altaveu) i vam poder regular la llum al nostre gust. Vaig poder descansar, i em posava l'epi jo mateixa amb un mando. Portava corretges i no em molestaven, era tranquilitzador saber el batec del bebè i com venia una contracció.
La matrona Ana em va anar txequejant amb la seva companya, que em semblava més verda i menys empàtica, pero molt amable. Com que el bebè venia mirant al cel, vam intentar girar-lo amb posicions i elles em van ajudar a moure'm (interiorment sabia que no servirien pq ja ho havia intentat a casa). Fent posicions em vaig tensionar un múscul i va ser un dolor terrible, pitjor que les contraccions, com si em donessin un cop de puny al cantó esquerre, pero continu. No van poder fer gaire cosa, però s'ho van estudiar amb delicadesa i l'anestesista s'ho va mirar pero va descartar donar-me res pel dolor. Al final, canviant a panxa avall se'm va descongestionar el dolor i vaig tornar a ser jo mateixa.
Les ginecòlogues (dues al llarg de tot el part, professionals) van girar tmb dos cops. El primer no va servir, el segon es va quedar a la meitat.
Aquí ja eren les cinc. Les meves contraccions començaven a perdre un pèl de força després de les hores passant. Una ginecòloga en pràctiques va protagonitzar l'únic moment de tensió quan va tenir una actitud de fastigueig evident quan em van oferir oxitocina o esperar i vaig decidir esperar a veure si s'animava la cosa. Em va semblar molt mala actitud i la vaig enviar a cagar mentalment.
Veient una hora i pico més tard que no pero recuperades les energies, vaig acceptar l'oxitocina pq la meva filla començava a mostrar signes de cansament i no acabava de baixar (és un cap gros).
Em van posar la dosi mínima, que va fer un mínim efecte pero em va animar lo suficient. La matrona celestial Ana ja m'havia indicat com empenyer, i després de demanar que no racanegessin amb la vaselina (em van ensenyar el pot de litre i mig jaja) vaig anar a ello, a les set. A les set i deu sortia. Em van oferir mirall per si volia veure-ho (vaig fer-ho, breument). En tot moment van respectar el meu pla de part (pinçament tardà, pell amb pell -la vaig agafar jo mateixa recent sortida). Tot va anar molt molt bé, en definitiva. No em van tallar tampoc, i se'm van endur a l'habitació amb ella en braços. Només tinc paraules i records d'agraïment a tot l'equip, i en especial a l'Ana.
Una abraçada i bon part a totes
Jo voldria aportar la meva experiència de seguiment de l'embaràs i part a la Dexeus, pq quan estava embarassada vaig buscar opinions aquí i no vaig trobar-ne tantes com en d'altres hospitals.
Antecedents: fecundació natural, tinc 35 anys i sense problemes de fertilitat. La fecundació va coincidir amb l'inici de la pandèmia, així que circumstàncies "especials".
Sempre m'he visitat a la Dexeus per revisions i vaig néixer allà, i com que la mútua m'ho cobria i els hospitals públics estaven saturats amb el covid, la decisió per mi era clara.
Al principi no em va agradar que la ginecòloga que em va fer el seguiment (que m'ho va fer bé) al principi no sempre va poder veure'm i el dia del part et toca qui et toca. Però excepte una ginecòloga amb poc tacte, i que vaig solicitar no veure més (i se'm va respectar sense qüestionar-me), el seguiment va ser ok en tot moment i en quan es va poder, ecografies acompanyada. Fan més seguiment que a la pública i això és un plus. Els equipaments són nous.
Tenia molta incertesa sobre el part, sobre no conèixer la matrona, sobre si tot seria fred i clínic. Malgrat tot vaig optar per tenir la meva filla allà, i creure les bones opinions que vaig llegir.
El dia del part: vaig entrar dil.latada de 5cm. L'entrada a sala de parts es va retrassar mentre esperavem els resultats de la PCR. Em vsn dir que si no aguantava el dolor podien posar-me en sala de parts COVID, pero la idea de metges amb protecció total durant hores era un ferm NO en el meu cap. Vaig aguantar la pujada de contraccions i em van portar una pilota. La prova me la van haver de repetir ja dil.latada de 7 pq... Es va perdre! Per sort em va venir a fer la PCR una matrona meravellosa, que es deia Anna/Ana. Malgrat les màscares que portavem, vaig sentir molta pau i molta cura en els seus ulls i em va fer molt feliç (i la meva parella tmb va notar aquesta aura tranquilitzadora) saber que seria la meva matrona.
Em van seguir el part dues matrones i dues ginecòlogues. A les 19h entrava per urgències, a les 22.45h entrava a la sala de parts amb una dil.latació de 9cm i moltes ganes d'epidural.
L'anestesista va ser professional, no amorosa. Vaig demanar a l'enfermera que m'agafés fort pq tenia por que amb una contracció em mogués. L'epidural va ser perfecte i els efectes els justos. Podia moure les cames, girar-me, sentir, però sense el dolor.
Vam poder posar música (vam portar un petit altaveu) i vam poder regular la llum al nostre gust. Vaig poder descansar, i em posava l'epi jo mateixa amb un mando. Portava corretges i no em molestaven, era tranquilitzador saber el batec del bebè i com venia una contracció.
La matrona Ana em va anar txequejant amb la seva companya, que em semblava més verda i menys empàtica, pero molt amable. Com que el bebè venia mirant al cel, vam intentar girar-lo amb posicions i elles em van ajudar a moure'm (interiorment sabia que no servirien pq ja ho havia intentat a casa). Fent posicions em vaig tensionar un múscul i va ser un dolor terrible, pitjor que les contraccions, com si em donessin un cop de puny al cantó esquerre, pero continu. No van poder fer gaire cosa, però s'ho van estudiar amb delicadesa i l'anestesista s'ho va mirar pero va descartar donar-me res pel dolor. Al final, canviant a panxa avall se'm va descongestionar el dolor i vaig tornar a ser jo mateixa.
Les ginecòlogues (dues al llarg de tot el part, professionals) van girar tmb dos cops. El primer no va servir, el segon es va quedar a la meitat.
Aquí ja eren les cinc. Les meves contraccions començaven a perdre un pèl de força després de les hores passant. Una ginecòloga en pràctiques va protagonitzar l'únic moment de tensió quan va tenir una actitud de fastigueig evident quan em van oferir oxitocina o esperar i vaig decidir esperar a veure si s'animava la cosa. Em va semblar molt mala actitud i la vaig enviar a cagar mentalment.
Veient una hora i pico més tard que no pero recuperades les energies, vaig acceptar l'oxitocina pq la meva filla començava a mostrar signes de cansament i no acabava de baixar (és un cap gros).
Em van posar la dosi mínima, que va fer un mínim efecte pero em va animar lo suficient. La matrona celestial Ana ja m'havia indicat com empenyer, i després de demanar que no racanegessin amb la vaselina (em van ensenyar el pot de litre i mig jaja) vaig anar a ello, a les set. A les set i deu sortia. Em van oferir mirall per si volia veure-ho (vaig fer-ho, breument). En tot moment van respectar el meu pla de part (pinçament tardà, pell amb pell -la vaig agafar jo mateixa recent sortida). Tot va anar molt molt bé, en definitiva. No em van tallar tampoc, i se'm van endur a l'habitació amb ella en braços. Només tinc paraules i records d'agraïment a tot l'equip, i en especial a l'Ana.
Una abraçada i bon part a totes
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |