A les que heu passat per una cesàrea ...

[Blan13]

Bon dia, em vaig mentalitzant q el meu part sigui per cesarea, ja q estic a la 35 i sembla q la meva neneta no es vol girar ...
A les que ja hagueu passat per una cesarea, em podeu explicar una mica com va?
Vaig llegir q estas completament despullada sobre la taula d'operacions? Ostres!!! Quina vergonya!
I es nóta alguna sensació?
Almenys, ja q t'han de fer cesarea et deus estalviar els tactes, suposo oi?
M'agradaria saber-ho pq almenys et vas mentalitzant i no t'agafa de nou.

Gràcies boniques!

[Jou]

Hola Bonica!

Bé, sembla que de moment la teva nena no es gira....primer de tot, tingues en compte que encara ho pot fer, això abans de tot. La meva es va girar cap a la setmana 36...i n'hi ha que es giren en el moment que comencen les contraccions. Però la veritat és que està bé plantejar-se totes les opcions perquè jo anava de cap a per un part naturl i no estava preparada perquè em diguessin que havíem de fer cessària...després de 3 dies amb contraccions cada 5 min, no dilatava i esgotada i sense dormir no podia més....

Dir-te que el més "bonic" que recordo d'aquest moment que quasi ningú desitja doncs és que vaig notar com la meva nena sortia, vaig notar la buidor de la panxa i sabia que ja me l'havien tret....va ser el més semblant a sentir-la com neixia...

No et preocupis que no estàs despullada, en tot moment és molt respectuós tot plegat tot i que, suposo que depèn del personal també.
On la tindràs? ja t'han dit que si no es gira programarien cessària?

La recuperació és més dura però res que no passi al cap de pocs dies.

Molts molts ànims!!!
i ja ens explicaràs com va anant tot.

Petons!

[oli]

Hola Blan13!
T'explico em meu cas per si et pot ajudar. Jo com tu portava a la meva filla de natges. Vaig provar-ho tot per girar-la, maxobustió, massatges, caminar de 4 grapes, fisio, versió cefàlica externa... en fi.. em van proposar de programar cessaria a partir de la setmana 38 però jo volia parir i vaig decidir que si hi havia l'opció volia provar un part de natges (ella en principi estava ven col·locada i apoiava el cul) així com a mínim deixaria que la nena i el meu cos estiguessin preparats pel naixement. A partir de la 38 em van començar a fer corretges i controls (amb tacte inclòs) setmanals, i a la 40 ja vaig anar 2 vegades. Al segon control que jo estava tan fresca (estava de 40+4) em van veure per eco que la nena s'havia mogut i que havia col·locat el peus a baix, i al fer-me el tacte em va dir que ja estava començant el procés de part i que calia pendre una decisió perquè com estava posada la nena no podia néixer per part natural i si marxava cap a casa i el meu cos per casualitat es posava en marxa a tota velocitat podia ser perillós. Així que vam decidir tirar cap a cessaria. I el procediment va ser: em van posar a una sala de parts normal, em van donar una bata d'aquestes que sobren per darrere però me la van posar al reves, em van posar una via i vam esperar allà a que tinguessin quiròfan lliure. Quan va venir el camiller em van portar a quiròfan. A la porta em vaig despedir del meu company. Un cop a dins em van començar a mirar constants i varis en una sala prequirofan. Allà estava ben tapada jo amb una manta i quan es van decidir cap dins. A dins em van posar epidural, em van destapar i em van sondar. I llavors ja van començar a treballar, a un costat tenia l'anestesista i a l'altre costat una infermera. Davant les 2 ginecòlogues que obren i treuen el bebe i el passen al pediatra que tambe esta rondant per allà. A treure la nena van estar 5 minuts, li vaig feu un peto i de la van endur. I despres t'arreglen i et tanquen i apa a reanimació. Jo calculo que vaig ser a dins a quiròfan de 20 a 30 minuts. I em vaig esperar un parell d'hores a reanimació. A mi em feia molta por però estigues tranquila que es ven portable. Jo tenia sensació que em tocaven, inclús quan deixaven estris sobre les meves cames notava un pes, però en cap moment vaig tenir dolor. La recuperació és el que a mi em va costar més, però la recompensa s'ho val, ja veuràs!

[FloR]

No et puc ajudar en el que comentes, però et vull donar ànims! La meva es va girar a les 38 i va nèixer al cap de 4 dies

[numa1982]

Bon dia, Blan13!

Jo vaig tenir en Pau per cesàrea pel mateix motiu que tu. El tema d'estar despullada en aquell moment a mi ni em va preocupar, hi ha coses més impprtants passant i ni tan sols em notava despullada. Jo, com les companyes portava la bata i ne la van aixecar quan ja portava la peridural, però com que et posen una tela tipus cortina, tampoc veus res. Jo el que vaig portar pitjor és estar sola, que la meva gine eestés parlant del cap de setmana amb el seu col·lega i la fredor del quiròfan. Per sort, ara molts hospitals deixen passar un acompanyant.

Pel que fa a les sensacions, en vaig ser totalment conscient: es nota tot, recordo que tot el cos se'm movia de la força que feren (estava amb el cul encaixat). I quan el vaig veure, embolicadet, petit, preciós...no va ser com m'havia imaginat la seva arribada però sí que va ser un instant màgic, em vaig enamorar! No el vaig poder agafar però el llevador me l'aguantava per a que li pogués frmer petons i parlar-li.

Et desitjo que es giri, però si no, intenta conèixer bé el protocol i així serà més fàcil.

[Blan13]

Noies, moltíssimes gràcies a totes per explicar-me el vostre cas.

La veritat és que sí que em diuen que encara es pot girar, però vaja, em vull preparar per si no ho fa, ja que des de sempre que està en la mateixa posició, per tant, si no ho ha fet fins ara, penso que ja no ho farà, almenys el gine em va dir que a partir d'ara ja és poc probable, encara que bé, si ho fa doncs perfecteeee, però per si de cas, prefereixo mentalitzar-me de que no i intentar anar el màxim preparada possible a la cesària.

Jou: nosaltres vivim a Barcelona, però som de Lleida, i segurament en el cas de cesària, tindria a la nena allà, ja que per tema de recuperació etc estaria millor a casa amb els meus pares, almenys fins que no estigués més recuperada de la cesària.
Sé que hi ha algunes clíniques i l'Hospital Arnau de Vilanova, i sé que en alguna de les clíniques deixen entrar al pare amb tu, i això m'agrada.

Pel que fa a programar-la, és pq ve de peuets i sincerament, a mi el part de natges, apart de que em fa molta por, a Lleida tinc entès que no en fan crec, ni a les privades ni a l'Arnau de Vilanova. I tampoc m'han donat la opció eh? segurament trobaria algún lloc on en facin però si us sóc sincera, no és que vulgui una cesària, però és que un part de natges, em fa moltíssima por, no sé, penso que la criatura pot patir i que en un moment donat es pot girar i que no pugui sortir ... no sé, li tinc pànic, apart que ja us dic que pel que jo sé, a Lleida no sé de cap lloc que ofereixin fer parts de natges.

No sé, esperarem una mica més si es gira, però és el que us deia, m'agrada estar informada de com va, el meu primer part va ser natural totalment, vull dir al dia que volia sortir i sense epidural i malgrat el mal i els moments tant dolorosos, després la recuperació va ser a l'instant i genial.

[numa1982]

Blan13: jo, quan va començar a planejar la cesàrea al primer embaràs, també vaig intentar informar-me d'altres experiències. I a veure si es gira!!

[Blan13]

Sí, a vegades em diuen que val més no saber tant, que en el cas de que sigui cesària, ja m'ho trobaré i que no m'hi cal pensar tant, però jo q voleu q us digui, depèn de quins detalls, no cal saber-los, però una mica el funcionament o el protocol q segueixen, penso q és bó saber-lo pq vulguis q no, vas més preparada.
En fi, moltes gràcies a totes, ja us diré ... Potser es gira però vaja, no sé pq penso q no pq de 35 setmanes i exactament en la mateixa posició de sempre ... Les cesàries, normalment són a la 39? Les programades, vull dir ...

[Inda]

Hola!! El meu petit estava de natges a la 34 i ja em van oferir fer cessàrea a la 38. Vaig dir que no, que si tot estava bé esperàvem.

Vaig fer moxibustió i es va girar a la 38 i 6. Em van dir que ara ja sí que es quedaria així de cap perquè no tenia espai. Doncs no, 5 dies després vaig notar que tornava a girar-se.

Psicològicament vaig poder esperar fins la setmana 42. És ben cert que hauria pogut esperar a posar-me de part i si encara estava de natges i no hi havia personal que hi sapigués doncs cessàrea, perquè es poden girar a l'últim moment!!! Però portava tantes setmanes amb la pressió de programar cessàrea a sobre....que quan a la 41 i 2 van veure que estava en podàlica vaig acceptar la programació.

Jo ho vaig viure amb tranquilitat, però sola. Ara al mateix hospital les cessàreas programades ja pot entrar el pare.

Es pot donar la volta en qualsevol moment i, si tot va bé, per fer cessàrea sempre s'està a temps. Ànims!!

[euterpe]

Hola, Blan13! Trobo que fas molt bé de preguntar. Jo vaig estar anant a classes pre-part, vaig llegir molt abans del part, i et puc dir que no tenia ni idea del que era una cesària fins que me la van fer, i això em va fer molta ràbia. No sé per què no te n'informen igual que si has de tenir un part vaginal.

A la setmana 40 el ginecòleg em va fer un tacte horrorós i em va dir que veia la nena molt amunt i que creia que no baixaria perquè hi havia desproporció cefalopèlvica, tot i que no m'ho podia assegurar. Volia fer-me una cesària programada dos dies després, però jo vaig decidir esperar a mirar si trencava aigües i veure què passava (encara tenia dues setmanes de marge). Finalment vaig trencar aigües a la 41+5. Si no hagués trencat aigües aquell dia, m'haguessin fet una cesària programada l'endemà, sí o sí (ja tenia el volant fet).

Vaig dilatar completament molt ràpid, però, com havia previst el ginecòleg, la nena no volia/podia baixar i la ginecòloga que em va atendre va dir que s'havia de fer cesària. Malgrat tot, jo estava contenta perquè havia intentat tenir un part vaginal, havia trencat aigües i la nena naixeria el dia que "havia de ser".

Vaig entrar al quiròfan a les 10.30h. El meu home s'esperava en una habitació per a fer el pell a pell. Jo anava amb una bata i m'havien pintat la panxa de color blau (era un tipus de iode) i m'havien afaitat els pèls de la zona on havien de treballar. Recordo estar tombada i tremolar molt (fins i tot fer algun bot). Em van dir que era per culpa de l'anestèsia, i que a moltes noies els passava el mateix, que era del tot normal (la punxada de l'epidural, per cert, no em va fer gens de mal i l'efecte va ser rapidíssim! El que me la va posar va flipar i tot). Em van presentar infermeres, anestesista, ginecòlegs... i em van tractar molt bé. Una infermera m'acariciava el braç i l'espatlla de tant en tant. Jo mateixa estava sorpresa del tranquil·la que estava!

El que notes mentre treballen és una sensació molt estranya, no la puc comparar amb res. Notes que et toquen, que tallen, que estiren, que cusen... tot plegat! Però no fa cap tipus de mal. Tens una mena de mampara al davant, a l'alçada del pit, i no veus res. Però jo volia saber què feien i mirava al llum dels ginecòlegs, en què s'hi reflectien algunes imatges (vaig fer una mica de trampa, hihi).

A les 10.45h havia nascut la nena, que no em van ni ensenyar! Només em van dir que era molt blanqueta i que tenia moltes galtones. No la vaig sentir plorar ni res. Vaig preguntar si estava bé i em van dir que sí. La feina grossa ve després, quan t'han de cosir. No vaig conèixer la nena fins al cap de 2 hores. Això em va saber molt de greu. Quan em portaven del quiròfan a la sala de recuperació, ens vam creuar una infermera i em va dir: "felicitats, és moníssima" i va ser quan els vaig dir "no ho sé, jo encara no l'he vist!", i em van portar a l'habitació on estaven ella i el meu home fent el pell a pell. Llavors me la van donar a mi i de seguida la vaig posar al pit.

La recuperació de la meva cesària va ser molt dura. Tothom em deia que de seguida em trobaria bé, i van haver de passar ben bé uns 50 dies per a poder començar a fer "vida normal". Tothom no és igual! Hi ha dones que de seguida poden sortir al carrer i a altres que els costa més.

A l'hospital, sort del llit articulat i del "triangle" aquell amb què et pots incorporar o estirar. Les infermeres em volien fer caminar i asseure i m'era impossible! Jo ho provava amb ajuda (no ho has de fer mai sola!) quan elles no hi eren, perquè llavors ho feia al meu ritme (elles eren força brusques).

L'esparadrap que em van posar a l'esquena per posar-me l'epidural em va fer al·lèrgia. Em va fer reacció i no podia recolzar bé l'esquena al llit. Em van dir que els passa a moltes noies. No tenien cap crema per posar-me i em van dir que m'aniria bé la crema del culet de la nena.

Vaig marxar a casa al cap de 5 dies de parir (em volien donar l'alta un dia abans) i, si ho arribo a saber, m'hi hagués quedat uns dies més. El viatge ja va ser "durillo" (pujar al cotxe, notar els bonys de la carretera...). A casa tot és molt més difícil. Pujar i baixar escales, el llit no és articulat, per asseure't al vàter no tens barana, i vols fer més coses de les que pots. A l'hospital tens tot el que necessites i tens gent que t'ajuda.

El que recordo pitjor d'aquells dies era la impotència que sentia per no poder fer el que jo creia que havia de fer. Volia atendre la nena i no podia. A la nit es desperta i no et pots incorporar de seguida, no et pots aixecar i córrer cap al bressol per veure què li passa... Jo al final me la posava amb mi al llit. Has de fer el que et sigui més còmode/pràctic! Sort del meu home i dels meus pares! Aquells dies se'n van encarregar de tot (nena, menjar, roba, neteja...). D'aquells dies també recordo molt mal d'esquena perquè em passava el dia asseguda o dormint en la mateixa posició. I pensa que, si vols donar el pit, no et pots col·locar el/la nen/a com a tu t'aniria millor perquè tens la ferida i la panxa que et fan mal. També costa força anar de ventre (et fa cosa fer força perquè tens la zona de la panxa adolorida!).

A la ferida m'hi van posar 26 grapes i se'm va infectar. Vaig haver d'anar al CAP dues vegades per a que me la curessin amb gases, sèrum... Em va anar molt bé portar calces molt altes (d'això me n'havien parlat a les classes pre-part), que la part alta no et coincideixi amb la ferida. També m'anaven bé per aguantar les gases que havia de portar.

Diuen que els loquis són més abundants si t'han fet una cesària. No sé si t'han explicat que no han de fer cap tipus d'olor. Si fan pudor és senyal que passa alguna cosa. Doncs jo un dia vaig començar a notar una mala olor!!! Vaig anar al ginecòleg i resulta que tenia una infecció interna de l'operació. Em van haver de donar antibiòtic durant uns dies i ja està.

Una amiga em va parlar d'una crema reafirmant i d'uns pegats per a la ferida de la cesària. Vaig comentar-ho a la meva llevadora i ni ho coneixia! Els pegats són de la marca Trofolastin i es diu "reductor de cicatrices". Serveixen per a que no et quedi tanta marca. Jo els vaig fer servir fins que em van començar a fer al·lèrgia (em picaven molt). Es veu que sóc delicada...

També m'obligava a sortir a caminar perquè diuen que t'ajuda a recuperar-te abans. El que m'anava molt bé era portar el cotxet de la nena perquè em servia de caminador (m'hi podia recolzar).

Diuen que per recuperar-te no va bé fer abdominals si no són hipopressives. A veure si a tu t'informen bé (llevadora o ginecòleg) del que has de fer a la recuperació perquè a mi no em van explicar res de res! Si no t'expliquen, pregunta!!!

Ànims, que segur que anirà molt bé!

[Ari_RG]

Hola Blan13!

Bé t'exposo la meva experiencia separada en dues, d'una banda la operació en si, l'altre l'experiencia personal (que no vol dir que hagi de ser la teva ni molt menys, vul recalcar-ho).

En el meu cas, l'Abril no s'encaixava per una placenta marginal. Havia de neixer el 08/05 i vaig estar fins la 41+2 esperant per veure si avançavem pero res... A la ultima visita la gine em va deixar escollir: induccio o cesarea i com em va dir que ella ho veia bastant cru ( i aixo que es molt anticesarea) vaig optar per cesarea. Em va dir la fem dema pero com no hi havia puesto la vem fer aquella mateixa nit (17/05).

Tema operació, vaig ingressar, em vaig posar la bateta sexy amb el cul enlaire, em van punxar la via, vem esperar a que hi hagues quirofan, em van passar a quirofan, em van posar l'epi, sonda, em van estirar (sempre amb la bateta sexy) i va entrar el meu marit. Tot el personal de deu, distraient-me perque estava una mica nerviosa i fem brometa així que be. Tema sensacions, l'epi es molt desagradable, pel que fa al tall i quan treuen al baby notes com et toquinejen pero en cap cas fa mal, això si quan te'l treuen es un flipe, et buides de cop... En el meu cas ens van posar la nena a sobre meu uns 5 minutets, la van pesar i posar arrecades al nostre costat, van tornar a posar-la i despres li van donar al papi que va anar a reanimacio a esperar-me. Em van cosir, vem estar 30 minutets a reanimacio i despres a l'habitacio!

Quan et despertes de la epi del tot fa mal, no et pots moure molt, pero et donen uns bons xutes. A les 12 hores venent, et treun la sonda (no mola gaire) i et fan aixecar-te (veus les estrelles) i et fan moure poquet a poquet. Sinceramen com a resum et diria que son dos dies dolentots pero jo el diumenge estava a casa i dilluns al carrer passejant amb la peque i el meu home... La recuperació es el que m'ha semblat més facil :)

Tema experiencia... He de dir que primer mai m'havien operat de res i segon que no vaig tenir molta sort, segurament aixo ho fa mes complicat del que hauria de ser, com et deia tinc MOLTES amigues que firmarien per una cesarea directe despres d'haver passat per una. Per començar en va punxar la via una noia "novata" molt maca pero que m'ho va fer malament, llavors em van haver de punxar dos cops... (Encara tinc el blau, jajajajaja marca de guerra que dic jo...) Després va venir l'epidural... Em van haver de punxar 4 cops perque no em podien punxar... L'epi no fa mal pero si t'ho fan 4 cops no mola gens... I després vaig tenir tots els efectes secundaris de la epi junts (cosa poc habitual tmb...): tremolors (que gaire be eren convulsions) baixades de tensio, nausees... XD Amb lo cual em van haver de lligar a la taula i l'anestesista es va passar la operacio xutant-me coses per contrarestar els efectes... Despres quan em van aixecar vaig tenir 4 baixades de tensio que vamos semblaba la meva habitacio l'escenari de la peli el Exorcista, nomes que feien que tirar-me alcohol per sobre com si fos aigua bendita... Vamos que vaig flipar amb l'experiencia, aixo si me la van fer un dimarts a les 22:00 i a les 24h ja anava al bany (amb infermeres) pero caminant...

La veritat es que m'ho prenc amb humor perque soc bastant princessa i ja et dic no es lo habitual, les infermeres i la meva gine flipaven i la veritat es que ens ho vem pendre amb bastant sentit del humor, pero com et deia, pensa que t'estalvies els dolors de part i que després es un o dos dies dolents. Pel tema recuperació, forçat una mica a moure't i aixi crec que passa mes rapid!!

Anim guapa que passa rapid!!!

[PEDRA LLUNA]

Hola Blan13,

Per a mi el més decevedor de passar per una cesàrea és estar gairebé 3hores a la sala de recuperació sense saber com està la teva nena, que tothom conegui la teva filla menys tu, que siguin tant cruels de privar-te del pell a pell… La resta per a mi va ser secundari, jo el moment del part no vaig notar res, cap dolor, alguna nàusea, passaràs les primeres 24 molt dolentes, per la sonda, la via, dolors (demana calmants) però després, començaràs a remuntar i per la teva filla amb uns quants nolotils tiraràs avant i tot començarà a ser bonic.

Sento haver fet una entrada tant negativa… i desitjo de tot cor que puguis tenir un part natural.

[Blan13]

Hola PedraLluna,

Sí clar, suposo q una cesària comporta unes condicions diferents a un part vaginal.
Suposo q deixan apart el dolor i el malestar les primeres 24 hores, el més difícil ha de ser q no tens llibertat de moviments per poder agafar a la teva filla o fill etc ...
Pel q fa al q dius de que tothom coneixi abans al teu bebè abans q tu, nos el q tenim molt clar és q no volem a ningú de visita fins q nosaltres no estiguem preparats per rebre familiars. Tinc molt clar q abans no vingui gent, vull estar jo primer amb la meva filla i amb el pare etc ,.. No vull arribar a l'habitació i que ja hi hagi la meitat dels familiars. De fet ho hem deixat ben clar i espero q ens ho respectin.

[numa1982]

Blan13: ja et deu quedar poquet, no? Jo tampoc vaig voler visites les primeres 24h, només els meus pares que van esperar fora amb el meu marit quan m'operaven (els sogres viuen fora i no hi va haver problema). Al dia següent, quan em van treure la sonda, ja vaig avisar tothom. Ah! I tot i que va ser programada, no vaig dir la data per a que no em molestessin aquell dia.

Jo penso que amb les cesàrees massa gent (no la mare) no és conscient que és una cirurgia major i que cal explicar-ho bé. Ma mare no hi veia problema, només avantatges d'un "part" sense dolor i després de venir un dia a la llevadora ja ho va entendre tot!

[Blan13]

Bon dia,

sí Numa1982, em queda ben poquet, aquesta setmana em fan la cesària, m'han de trucar per acabar de confirmar el dia, potser a finals de setmana, però sí ... ja passo de la 38 i no s'ha girat, per tant el meu ginecòleg creu que ja no ho farà per la forma en que està posada, està posada com de peus ... la veritat és que tampoc va concretar massa, pq a més està com entregirada, però vaja ... confio en ell ... així que ha programat cesària.

estic bastant nerviosa, encara que suposo que és ben normal estar-ho ... en fi, espero que la recuperació sigui el màxim portable possible (evidentment com totes les mares, no cal dir que amb el primer que penses és en que surti tot bé) ja m'enteneu, suposo ...

Quants dies vau estar amb la sensació de molt mal? suposo que encara que faci mal, al bebè el pots agafar per posar-lo al pit i tenir-lo sobre teu oi?

[Eanske]

Hola, Blan13!

Fins ara no havia vist aquest post, Jo he passat per dues cesàries programades també per mala posició del nen, l'última fa mes, i he llegit per sobre l'experiència de les companyes i veig que les condicions depenen molt del centre on te la facin. On tindràs la nena tu? Et diria que t'informis bé de quin protocol segueixen i que intentis aconseguir tot el que vulguis perquè tot plegat sigui el més respectat possible. Jo també volia un part natural i vaig omplir el pla de part d'acord amb això, però al darrere vaig escriure la bíblia sobre el que voldria en cas de cesària. Pensa que en molts hospitals si és programada ja deixen entrar el pare o acompanyant (en el meu cas, amb el primer, fa 3 anys, no el van deixar passar, i en aquesta última sí), que el pell amb pell immediat sí que és possible mínimament (tens la cortineta sobre el pit, a mi me'ls van posar entre el pit i el coll una bona estona, em van deslligar una mà perquè el toqués i l'acariciés. No és ideal ni és el més còmode del món, però val la pena, i després l'agafa el pare i hi fa ell el pell amb pell -si més no, el meu home ho recorda com un regal enorme-). Jo només vaig estar separada del nen l'estona que em cosien, perquè el pare va sortir cap a reanimació i vam estar tots tres allà fins que vam tenir habitació, i allà mateix vam començar la lactància. També vaig demanar que m'anessin informant de l'evolució del part, quan estaven a punt de treure'l, etc. Amb tot això vull dir que si tens clar què vols, demana-ho, a veure si és possible on vagis.

Sobre el dolor en la recuperació, a la primera em va fer més mal que a la segona, perquè es veu que ara, juntament amb l'anestèsia, em van punxar morfina (sense dir-m'ho) per alleugerir dolors i la veritat és que va fer efecte. Vaig tenir molt poc dolor, només l'últim dia d'hospital una mica de mal de regla. A la primera en vaig tenir més i em posaven calmants (demana'n sempre que en necessitis!), però no recordo que fos mal per la ferida, sinó mal de regla per la contracció de l'úter, crec. I no pateixis que et pots posar la criatura al pit tranquil·lament, i a sobre teu també, la ferida és molt avall. Jo, amb el primer, em vaig passar la segona nit amb el nen al damunt tota la nit i cap problema.

Que vagi tot molt bé, bonica. Sé que és una bona me*** haver de passar per això. Jo no ho he portat gaire bé en cap dels dos casos, però intento pensar que aquesta ha sigut la millor manera que han tingut de néixer, que potser d'una altra manera hauria anat pitjor, tant per ells com per mi, vés a saber...

Sobretot, demana dubtes a l'hospital, i que abans de fer-te res, et facin una darrera eco per assegurar-se que continua igual!
Una abraçada!