CL gener'15 - El que resta del dia (Kazuo Ishiguro)

[Raqueleta]

Anna Maria, ens trobem aquí també... com va l'Isaac? I com vas tu amb la teva nova vida?

[Anna Maria]

Anna Maria, ens trobem aquí també... com va l'Isaac? I com vas tu amb la teva nova vida?

jeje, tu tens la "culpa" que estigui aquí... et veia al post de les valentes i a la firma hi tens l'enllaç del club de lectura, i em feia gràcia apuntar-m'hi. L'Isaac? és un miracle de la naturalesa, una cosa fantàstica, un plec d'emocions i experiències noves! Doncs de moment sembla que la LM va per bon camí, que va costar una mica perquè jo tinc el pit gros i ell la boca petita. Els primers dies van ser molt durillos, per la pressió de la gent, la falta de suport d'algunes persones properes a mi i lo sensible que jo estava. Per la resta, no em puc queixar, un post-part que quasibé n'hi me n'he enterat (a part d'unes mínimes tibantors als punts que ja s'han acabat i el sagnat normal), i de moment és un nen bonet, o sigui que duri!
Una abraçada,
Anna Maria

[Anna Maria]

Anna Maria! ja fas prou doncs llegint una miqueta cada dia, per poc que sigui! quan acabis i puguis tu comenta, encara que sigui el mes d'abril

Gràcies pels ànims, ho aconseguiré!!!
Una abraçada,
Anna Maria

[Raqueleta]

Anna Maria, ens trobem aquí també... com va l'Isaac? I com vas tu amb la teva nova vida?

jeje, tu tens la "culpa" que estigui aquí... et veia al post de les valentes i a la firma hi tens l'enllaç del club de lectura, i em feia gràcia apuntar-m'hi. L'Isaac? és un miracle de la naturalesa, una cosa fantàstica, un plec d'emocions i experiències noves! Doncs de moment sembla que la LM va per bon camí, que va costar una mica perquè jo tinc el pit gros i ell la boca petita. Els primers dies van ser molt durillos, per la pressió de la gent, la falta de suport d'algunes persones properes a mi i lo sensible que jo estava. Per la resta, no em puc queixar, un post-part que quasibé n'hi me n'he enterat (a part d'unes mínimes tibantors als punts que ja s'han acabat i el sagnat normal), i de moment és un nen bonet, o sigui que duri!
Una abraçada,
Anna Maria

Me n'alegro, reina! Gaudeix-ho molt, que t'ho has ben guanyat!!!
I a la gent no te l'escoltis massa, escolta't millor el teu instint, que ningú coneix ni coneixerà l'Isaac millor que tu mateixa, pel que ningú sap ni sabrà millor que tu què fer en cada cas!

[Nineta22]

Noies, jo sóc del team de la Raqueleta: "Escanyeu-me, flageleu-me, feu-me vudú, el que us vingui més de gust..." Jejeje Ho sento molt, pero entre una cosa i l'altra m'he quedat a la pàgina 77!! Primer la nena malalta, després hem deslletat i encara en patim les conseqüencies, i per últim he canviat de feina i em tenen una mica absorvida amb l'excusa que haig d'aprendre com funciona tot!! No he pogut avançar més però ho faré!! Encara que sigui tard acabaré el llibre i posaré el meu comentari!! Ho sento!!

Anna Maria!! Moltes felicitats per la maternitat! Els principis sempre son durillos, però al final tot compensa!! Disfruta molt del teu petitó, tots aquests moments són únics!!

[ametista]

sóc del team de la Raqueleta

tranquil·la, quan te l'acabis comentes, com l'Anna Maria

i si no, sempre pots passar directament al llibre de març, com la Raqueleta

[Anna Maria]

Bones!
Ahir dia 27 de febrer vaig acabar el llibre, ni m’ho crec tampoc!

Bé, intentaré fer un comentari amb cara i ulls, amb els comentaris de la companya Ametista i els meus apunts (sí, he fet apunts també, increïble, oi? Potser per això he tardat més, havia de tenir la mà dreta lliure per poder escriure...)

ATENCIÓ SPOILERS! COMENTO SEGONA PART!!!

Abans de tot, em repeteixo i dic que aquest personatge és digne per estudiar, dona molt joc en un grup de lectura, el proposaré a les dones d’aquí al poble perquè el llegeixin. També m’he plantejat que l’autor coneix molt bé el caràcter anglès, ha nascut a Anglaterra, ha viscut en una casa amb majordoms, hi ha treballat, o simplement és que està molt ben documentat o s’inventa algunes o totes les coses? També em torno a repetir amb el tema històric, aquests personatges que surten, a part està que nomena a Hitler i a Churchill, vull dir els altres, van existir realment? Va existir realment un Senyor Darlington? O la persona aquesta amb un altre nom? No tinc temps d’esbrinar-ho, però seria interessant saber-ho.

Respecte a les opinions polítiques, barrejant-ho amb el fet de la dignitat, si “qualsevol persona” ha de saber sobre temes polítics i econòmics... deu ni do, realment, qui es capaç de decidir qui pot pensar en segons què?
Fa pinta de passar-ho realment malament amb les preguntes a casa els senyors Taylor, però si ell parla de dignitat, no sé si es gaire digne fer-se passar per una altra persona i no desfer l’error, tan orgullós que sembla de ser majordom i ara me’n queden dubtes. Per cert, a la reunió entre francesos anglesos i alemanys, diu que els anglesos no odien els alemanys, perquè és “indecorós” que els segueixin odiant un cop finalitzada la guerra? Per sobre dels sentiments el que està bé i el que no, però sobre una capa ben gruixuda d’hipocresia i falsedat, crec jo. És que fins i tot s’insulten amb educació, jejejeje

Continua amb la dignitat, valorant la pròpia dignitat amb “el valor moral del patró”. És a dir, que si el patró és del barça, jo sóc del barça, i si el patró es tira per la finestra, jo també. Lligant-ho amb què més endavant parla de la lleialtat, tal com diu el fillol del Darlington, lleialtat sense tenir opinió? Que avorrit, és que no tenen opinió ni en els pensaments, ja que diu Stevens, que ara, potser i només potser el seu senyor es va equivocar, però com si ho digués amb la boca petita. Realment va participar d’un esdeveniment important pel país, o sols va fer de “florero”? Perquè sense opinar, com es pot fer canviar alguna cosa? Si jo porto un cafè a uns paletes, això vol dir que els ajudo a posar els totxos? Ehem...

També mereix reflexió el treball interí, no admetia casaments perquè eren interins, això ho puc entendre, però dir que ha despreciat un fantàstic treball per casar-se, com despotricant del matrimoni, és ben curiós.
Jo també he estat tot el llibre pensant si el que realment passava és que ell estava enamorat de miss Keaton, però no ho he acabat de veure clar, una persona tan obtusa i que no pot fer sorgir els sentiments ni quan es mor el seu pare... Pel que fa a ella sí que em fa la impressió que sentia alguna cosa més per l’Stevens, perquè li diu que ha deixat tres vegades al seu home perquè al principi semblava que havia acceptat de casar-se només perquè ell s’enfadés... no sé, no en treurem l’aigua clara.

Al final del llibre jo realment he arribat a sentir pena per aquest personatge. Tot sembla tant superficial, no es coneix a ell mateix, ni ho vol fer, ja que s’ha bolcat en la seva feina. Sembla que al final ho reconegui, que ha donat els seus millors anys a un jefe... Ho diu a aquell majordom jubilat, i per cert encara es disculpa per fer-ho... un moment de flaquesa, mare de déu senyor quin pecat (jeje) però recondueix la situació de seguida i s’autoconvenç que ha d’aprendre a fer bromes pel seu nou jefe, res de jubilar-se.

Quan llegia “un incidente sin importancia” ja pensava que hauria passat de greu, tot és relatiu per ell, que és lo important? La vaixella de plata? Ostres, està bé que t’agradi la feina que fas ja que t’hi passes moltes hores, ara, una persona que és capaç de parlar durant planes i planes sobre un producte per netejar la plata i si tal i si qual... Una vida com una olla, sembla brillant i impol•luta de fora, però per dins està buida i freda. Caram, que trascendental que estic. És que és cert, veus gent al teu voltant que només viu per treballar, i no sé, almenys tenir un passatemps per fer en els escassos instants de temps de lleure jo crec que és essencial, ja sigui llegir, anar a pescar o fer patchwork.
És que resulta que no el poden enganxar “fuera de servicio”, realment s’indigna... però és que no era ni per passar l’estona, sinó per millorar el llenguatge... Que per cert, prefereixo no millorar el llenguatge per donar tombs al dir una cosa i acabar sense dir-la, si fos més directe sense faltar al respecte potser no hi hauria tants malentesos, sempre s’ha d’esbrinar el que realment vol dir.

Bé, ja està! Torno a dir que realment m’ha encantat el llibre, tot i que m’ha costat llegir-lo no me n’arrepenteixo gens.

Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

ei Anna Maria al final has pogut acabar el llibre i comentar, molt bé!

ATENCIÓ SPOILERS!

estic d'acord amb tu, a mi al final també em fa peneta el personatge de l'Stevens perquè per voler ser el millor en la seva feina (i ser considerat un gran majordom!) es pren tan seriosament el seu paper que al final no és res més que això, un majordom sense una vida personal rica i plena, és molt trist i en el fons és culpa de la seva pròpia vanitat.

nenes ahir vaig mirar la peli!! la comento una mica

al principi em va semblar molt lenta, potser també perquè havent-lo llegit recentment no hi ha opció de gaires sorpreses i l'argument de per sí ja és pausat... cap a la segona meitat ja passen més coses, de fet algunes les han de condensar tant que no s'entenen igual que al llibre... i és que com que no hi ha el monòleg no pots arribar a conèixer tant el personatge....a la peli és tan recte i fred que fa força rabieta, i en certes situacions, com la que es dóna a casa dels Taylor que el confonen amb un senyor és ell mateix qui dóna peu a l'error perquè es posa en plan fardón.... amb Miss Kenton es passa bastant, li deixa anar cada una! de l'estil "no tengo tiempo para conversaciones frívolas"...al llibre en canvi tot i els piques inicials acaben tenint una bona relació, parlen molt.... d'aquí es pot entendre que potser ella senti alguna cosa per ell perquè l'ha pogut anar coneixent però a la peli...és evident que a ella li agrada i no pots entendre per què!!! si és un capullooooooooo i a la peli la tensió sexual no resuelta és molt evident, sobretot a l'escena que ella l'enganxa llegint i vol saber què llegeix i ell no li vol dir... però clar, no passa res perquè ell mai surt del seu paper... durant la visita que li fa al present sembla que ell s'obre una mica més però vaja, no massa, i ella quan marxa amb el bus plora... és un final trist, el que hauria pogut ser i no va ser...

ah per cert, m'ha fet gràcia que a la casa hi ha portes pel servei que estan dissimulades a les parets i en sec l'Stevens surt per una porta i espanta al senyor que baixava per les escales

[Anna Maria]

Gràcies per comentar la pel·lícula, ametista, a veure si un dia la demano a la biblio i la mirem a casa. Anys enrere no ho hauria dit mai, però és cert que costa de trobar una pel·lícula que sigui una bona adaptació, perquè també és cert que cada cop més he après a imaginar-me les escenes en el meu cap, cosa que abans no feies, i veure la peli i no concordar amb el que t'havies imaginat... pel que dius, el personatge principal està ben retratat, queda com un capullo insensible que fa pena i tot... i sobre això de la tensió sexual, al llibre no es veu tant, però està clar que ho van voler aprofitar per intentar donar enganxe a la peli, ho han aconseguit ametista?

Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

doncs no sé què dir-te a mi m'ha agradat més com estava enfocat el tema al llibre, que es deixava entreveure de manera més subtil que hi havia alguna cosa, però no, però sí...
a més, l'Stevens és un home quadriculat i Miss Kenton és una dona forta i amb caràcter, en canvi a la peli ell és encara més sec i estirat ratllant el desagradable i ella té un personatge més "flor" (està més pendent d'ell, plora més d'un cop perquè és un capullo que passa d'ella, etc.)

[nienna]

Aquí una que arriba tard a la festa però es que m'ha costat bastant acabar el llibre. Bueno, més val tard que mai...


ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL!!!

Doncs com ja deia m'ha costat bastant acabar el llibre, veig que vosaltres també ho heu comentat que es una mica lent i tot i que agrada molt, es fa una mica pesat de llegir. Bé, com a minim això m'ha passat a mi. Tenia la sensació de que no l'acabaria mai. També és cert que he estat entretinguda amb els nens, el màster, la feina, no tot serà culpa del llibre

A mi també m'ha fet molta pena el personatge perquè m'ha semblat com buit, només feia, deia i pensava el que el "señor" esperava d'ell. Tot i que no als 2 senyors els respecta de la mateixa manera, i davant el senyor Farraday no sent el mateix respecte i devoció que tenia pel Lord Darlington. Possiblement perquè sigui nord-americà. De fet, per exemple del Lord Darlington gairebé mai posa en dubte el que fa o pensa, ni tan sols quan fa fora a les 2 noies jueves, en canvi quan el nou senyor de la casa li sugereix que faci el viatge ell diu "Consideré que solo se trataba de un ejemplo más del gran desconocimiento que los caballeros norteamericanos tienen de lo que es correcto o incorrecto en Inglaterra". O sigui pensant "aquest paio no s'entera de res" quan del Lord Darlington mai hagués pensat així.

Estic d'acord amb això que dieu de la falsa modestia del Stevens, i es veu en molts moments durant el llibre. Com que no es que digui que soc un crack, però ho soc. Val que s'esforça molt en ser un bon professional però tampoc cal dir-ho a cada moment. De fet quan anava llegint pensava "pobret, no tiene abuela ". Per il·lustrar-ho "mi nuevo patrón había tenido oportunidad en otras ocasiones de advertir en mi cualidades que quizás no sea yo la persona más indicada para exponer, y que le hicieron considerarme digno de confianza". Tot i que ho entenc, ja que dedica toooooota la seva vida a la feina, doncs penso que aquestes coses que pensa i diu son per convencer-se a ell mateix de que no ha sacrificat la seva vida personal per res.

Lo de la mort del seu pare m'ha fet molta pena, ell més pendent de la seva feina que del seu pare. El diàleg que tenen es molt i molt trist:

"-Espero haber sido un buen padre.
Sonreí y le dije:
- Estoy muy contento de que se sienta mejor.
- Me siento orgulloso de ti. Eres un buen hijo. Hubiera deseado ser un buen padre, aunque temo que no lo he sido.
- Ahora tengo mucho trabajo, pero mañana por la mañana hablaremos de nuevo."

Com es pot ser tan sangre horchata??? M'ha fet molta rabia i he sentit molta tristesa pel seu pare que volia un apropament amb el seu fill i aquest tenia feina, sempre la feina.

Així normal que no se n'adonés mai de les indirectes que li tirava Miss Kenton, pobre, tanta estonta intentant-ho i al final marxa perque ja ho deixa per impossible.. Jo sí he notat al llibre la tensió sexual no resolta Ametista sembla un estira i arronsa, però que ell no s'entera de res. Sembla que vulgui anar a buscar-la per recuperar allò que havien deixat a mitges i utilitza com a excusa la mancança de personal a Darlington Hall, però potser realmente vol recuperar-la per la feina i no per res personal. No deixa veure en cap moment els sentiments, només quan ella marxa ell diu que té el cor trencat, però tampoc fa ni diu res... Torna a la seva feina com si res

M'ha fet molta gràcia com es posa exercissis per millorar el seu humor i aprendre a explicar acudits:

"Por ejemplo, ultimamente he procurado escuchar la radio en mi habitación cada vez que he tenido un rato libre; en realidad, las trdes en que mister Farraday no está en casa. Uno de los programas que escucho es Dos veces o más por semana. Se emite tres veces a la semana, de hecho, en él intervienen básicamente dos personas que tratan de forma humorística diversos temas planteados en las cartas de los oyentes. Lo he seguido con atención porque los chistes que cuentan son siempre de muy buen gusto, y, a mi juicio, se ajustan muy bien al tipo de humor que mister Farraday espera de mí. Siguiendo este programa como ejemplo, he ideado un tipo de ejercicio que intento practicar al menos una vez al día. Siempre que me encuentro en una extraña, intento formular tres chistes sobre las circunstancias que me rodean en ese momento. Y otra variante de este ejercicio es intentar imaginar tres chistes a partir de los sucesos que hayan acaecido una hora antes." Es admirable fins i tot que dins la seva rigidesa mental s'hagi propost dues variantes de l'exercisi M'ha semblat molt surrealista fins a quin punt es capaç de ser responsable i donar-ho tot a la feina, que fins i tot una cosa com saber explicar acudits l'entrena per tenir content al seu senyor i per aconseguir la dignitat del mayordomo.

I es que ell ama la seva feina, ell realment creu que es una feina molt important amb la qual pot influir en temes històrics com ara l'episodi de la plata, quan lord Darlington li diu

"-Por cierto, Stevens, la otra noche lord Halifax quedó muy impresionado por la plata. De hecho, le hizo cambiar por completo el estado de ánimo."

i ell ho interpreta a la seva manera "Recuerdo perfectamente que éstas fueron sus palabras, así que no invento nada al decir que el asunto de la plata contribuyó aquella noche de forma mínima pero no desdeñable a facilitar las relaciones entre lord Halifax y el señor Ribbentrop." Trobo que es molt recurrent aquest sentiment, que com he dit abans, es com per reafirmar l'encert de la seva elecció de sacrificar la seva vida privada per la vida professional. Com per dir "ha servido para algo grande".

Per últim comentar les seves idees (prestades del seu senyor) sobre democràcia:

"La democracia es algo de otras épocas. El mundo actual es demasiado complicado para depender de antiguallas como el sufragio universal o esos parlamentos donde los diputados discuten eternamente sin decidir nunca nada. Son cosas que podían estar muy bien hace unos cuantos años, pero no ahora". Debia ser normal pensar així en aquella època però em sembla molt fort fins a quin punt es manipulable la ment de les persones. Se'm fa trist llegir algo així fins i tot en 1920...

Dir que m'ha encantat el llibre, que tot i el ritme lent i haver volgut deixar-ho un parell de cops perquè em desesperava per no avançar, estic molt contenta d'haver-lo acabat. Ara buscare la peli a veure que tal, m'heu fet entrar curiositat.

[Anna Maria]

És cert que el ritme del llibre era lent... em costava realment entendre els moments estressants que tenia l'Stevens de feina, no es veia pas en la narració... jo amb una persona amb la sang d'horxata no hi podria estar, em bulliria la sang més del que ja ho fa normalment, jeje.
Apa, ara a pel següent.
Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

Anna Maria i nienna, així què voteu a l'enquesta de "què ens ha semblat?" les categories són:

- m'ha encantat!!!
- m'ha agradat molt
- m'ha agradat, està bé
- ni fu ni fa
- no m'ha agradat gens

ja sé que heu dit que us ha encantat però me'n volia assegurar

[Martina20]

Hola noies, he deixat abandonat completament el club de lectura. Com la raqueleta i la nineta, doncs després de parir no he tingut temps de llegir res, noooo, arrrghhhhhhhh. I mira que vaig començar entusiasmada amb el llibre. Quan l'acabi ja faré entrada i així també podré llegir les vostres opinions amb spoilers i tot .

[ametista]

tranquil·la Martina que si has parit fa poc tens una excusa ben bona! enhorabona per cert!

quan tinguis temps ja comentaràs o com si vols saltar directament a la següent lectura, com tu vegis

[ametista]

hola noies!

el Kazuo Ishiguro acaba de guanyar el premi Nobel de Literatura:

http://llegim.ara.cat/actualitat/premi- ... 11891.html

[Anna Maria]

hola noies!

el Kazuo Ishiguro acaba de guanyar el premi Nobel de Literatura:

http://llegim.ara.cat/actualitat/premi- ... 11891.html

Jo també ho he vist al TN! Realment em fa gràcia haver-lo llegit, i recordo que va ser una lectura molt xula, amb uns personatges que van donar molt per comentar.
Abraçades,
Anna Maria