Del 19 al 24 de setembre les festes de la Mercè a Barcelona, una festa breu però intensa, farcida d’activitats de cultura popular molt diverses i per a totes les edats. Entre més actes, es destaquen el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el gran correfoc, la passada de Gegants i Nans, les diades castelleres, els balls i les danses vinguts d’arreu de Catalunya, etc. Hi tenen una forta presència les cercaviles de tota mena, uns dels actes tradicionals més antics de la ciutat, emparentats amb les processons de Corpus que ja trobem documentades als segles XV i XVI.
Motiu
La festa ret homenatge a la patrona de Barcelona, a qui s’atribueixen uns quants miracles vinculats a la ciutat. S’explica que el 24 de setembre de 1218 la Mare de Déu de la Mercè s’aparegué simultàniament al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort i els encomanà que instituïssin un orde religiós per rescatar els cristians ostatges a terres sarraïnes. També segles més tard, el 1687, Barcelona fou atacada per una plaga terrible de llagosta i el poble invocà la protecció a la Mare de Déu de la Mercè. Quan se’n sortiren, la proclamaren patrona de la diòcesi, encara que no ho fou de manera oficial fins el 1868, amb el papa Pius IX.
Orígens
El 1868 Barcelona comença a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè, al voltant del 24 de setembre. Amb tot, aquesta celebració viu moments de plenitud i de decadència en el darrer terç del segle XIX. L’any 1902, amb un govern municipal catalanista i conservador, es fa per primera vegada una gran festa major que pretén mostrar la diversitat folklòrica del país amb diverses expressions de la cultura popular, moltes de les quals havien desaparegut a la ciutat: balls de bastons, balls de diables, mostres de gegants i bestiari, castellers, sardanes, etc.
Els enfrontaments constants entre els partidaris d’una festa religiosa i conservadora i els qui defensaven una festa laica, amb cavalcades folklòriques, carrers engalanats, balls i espectacles pirotècnics, feren que la celebració es debilités molt entre els anys vint i trenta del segle passat. I després de la guerra de 1936-1939 adoptà un caire d’exaltació nacional catòlica i social del franquisme més estricte. Als anys seixanta s’hi començaren a incloure algunes mostres folklòriques.
Les festes de la Mercè així com les coneixem avui neixen amb la democràcia, quan l’Ajuntament de Barcelona decideix de transformar totalment la festa major de la ciutat en una celebració en què les mostres de cultura popular i la ciutadania prenguessin el carrer de manera lúdica. Per això va encomanar la tasca de dissenyar la festa a un grup reduït d’activistes culturals, que prengué com a model les celebracions tradicionals de viles veïnes que encara es mantenien, sobretot del Garraf i el Penedès. Els barcelonins acceptaren amb entusiasme aquest model festiu, que s’ha anat consolidant durant els darrers trenta anys.
Paral·lelament a aquesta maniobra de recuperació de la festa, han anat sorgint a la ciutat col·lectius de geganters, bestiari, bastoners, castellers, diables, formacions de música tradicional, etc. A poc a poc, s’han anat recuperant danses, rituals i figures que avui ja són imprescindibles de la festa.
Consulteu aquí el programa de les Festes de la Mercè a Barcelona »
