La iniciativa busca que els bebés sentin la veu dels pares i molts mots diferents i a la vegada “apoderar” les famílies
L’Hospital Vall d’Hebron ha incorporat la lectura als nadons prematurs per estimular-ne les connexions neuronals. El projecte busca compensar, amb la calidesa dels pares explicant contes, el silenci que sol haver-hi a les UCI, només trencat pel bip dels monitors de les cures intensives. “A l’úter, el nadó rep la veu de la mare i la prematuritat trenca aquests estímuls. A la incubadora sent uns altres sons. Llegir és retornar-li estímuls més adequats, com són la veu dels pares, i a la vegada se l’exposa a moltes paraules. Això en millora el neurodesenvolupament”, diu la doctora Fátima Camba, del Servei de Neonatologia. La iniciativa també vol “apoderar” les famílies quan el nadó ha d’estar ingressat, afegeix la infermera Lorena Tamborero.
La Manuela agafa un conte del racó dels llibres al Servei de Neonatologia de Vall d’Hebron per llegir-lo al fill, que està en contacte pell amb pell amb el pare, l’Albert. El Bruno va néixer a les 27 setmanes i esperen tornar a casa a finals de setembre. Mentre la mare li explica ‘De què fa gust la lluna?’, un clàssic de la literatura infantil, la maneta del Bruno es belluga i surt fora del llençol.
El projecte per incorporar la lectura busca estimular les connexions neuronals dels nadons prematurs durant el període neonatal, un moment crític per al desenvolupament del bebè. Segons expliquen des de l’hospital, l’experiència d’altres centres i la literatura científica mostren els beneficis de la lectura de pares a fills per reduir l’ansietat, crear vincles i estimular el desenvolupament neurològic dels nadons.
“Quan ens van parlar del projecte, ens va semblar una bona idea per parlar al Bruno i connectar-hi. Tot el que puguem fer perquè estigui bé, ho farem”, assenyala la Manuela. La infermera Lorena Tamborero ressalta precisament que la iniciativa ha tingut molt bona acollida entre les famílies, que de vegades se senten retirades del rol de pares quan el fill està ingressat a l’UCI. “Tot el que el que puguin fer dins de la unitat per ajudar els fills els resulta molt empoderador”, afiirma Tamborero. Els hospitals busquen una atenció cada vegada més humanitzada als nadons prematurs i a la vegada involucrar les famílies en les cures del dia a dia.
La petita i flamant biblioteca per als nadons prematurs s’ha anat nodrint de llibres en les últimes setmanes i espera créixer en els propers mesos, amb títols també en altres llengües per a les famílies amb origen en altres països.
Reduir la bretxa lingüística
Una derivada del projecte és reduir la bretxa lingüística que moltes vegades marca el codi postal. Segons indiquen des de Vall d’Hebron, a partir d’estudis d’alguns autors, els nadons d’una família amb un nivell socioeconòmic mig o alt senten una mitjana de 2.000 paraules l’hora i els d’una família amb un nivell socioeconòmic baix, 600. Això es tradueix en què als tres anys, els primers hauran sentit prop de 20 milions de paraules més que els segons. I més vocabulari equival a millors resultats acadèmics i una millor salut a l’edat adulta.
Laura Fíguls | ACN Barcelona
