Cuinar en família és molt més que preparar un àpat: és compartir temps, aprendre plegats i fomentar l’autonomia dels infants
Posar-se el davantal, embrutar la cuina i acabar menjant una truita una mica torta. Cuinar amb els fills no sempre és ràpid ni pràctic, però pot convertir-se en una de les millors estones per compartir, aprendre i desconnectar de les pantalles.
«Avui què sopem?». Aquesta és, probablement, una de les preguntes que més es repeteixen a qualsevol casa amb criatures. Pensar els menús, anar a comprar, preparar el menjar i aconseguir que tothom mengi sense protestar pot convertir-se en una autèntica gimcana diària.
Però, i si, de tant en tant, deixéssim de veure la cuina com una obligació i la convertíssim en un espai per estar junts?
Cuinar amb els fills pot semblar una mala idea quan vas amb presses, tens la cuina petita o acabes de netejar el terra. És veritat: hi haurà farina per tot arreu, alguna closca d’ou que acabarà dins del bol i més d’un «jo ho vull fer!». Però, darrere d’aquest petit caos, hi ha una oportunitat per aprendre, conversar i passar una bona estona en família.
I no cal ser un xef professional ni preparar receptes complicades. De vegades, fer una pizza casolana o preparar una amanida ja és més que suficient.
Aprendre sense adonar-se’n
La cuina és una mena de laboratori domèstic. Mentre remenen, tallen, pesen o barregen ingredients, els nens estan aprenent constantment, encara que no ho visquin com una classe. Mesurar la farina els ajuda a familiaritzar-se amb les quantitats. Comptar ous o repartir racions els permet practicar habilitats matemàtiques. Seguir els passos d’una recepta els ensenya a concentrar-se i a entendre que les coses sovint requereixen un ordre. I això no és tot. Cuinar també és una manera d’afavorir la motricitat fina, la coordinació i la capacitat de seguir instruccions. Però el més interessant és que tot aquest aprenentatge passa sense fitxes, sense exàmens i sense haver de dir-los «això t’anirà bé per al futur».
Un consell
Deixa que siguin ells qui pesin els ingredients, remenin la massa o decorin les galetes. Potser el resultat no serà perfecte, però l’objectiu no és guanyar un concurs de cuina.
Més autonomia i menys «mama, fes-m’ho tu»
«No sé fer-ho». «Ajuda’m». «Tu ho fas millor». Són frases habituals quan els nens s’enfronten a una tasca nova. A la cuina, però, tenen l’oportunitat de descobrir que poden fer moltes més coses de les que es pensen. Parar taula, rentar les verdures, preparar un entrepà o elaborar una amanida són tasques senzilles que els permeten assumir responsabilitats.
A mesura que creixen, poden participar en receptes més elaborades, planificar què cal comprar o preparar un àpat gairebé sols, sempre que sigui adequat a la seva edat i amb les mesures de seguretat necessàries. El secret és no córrer a fer-ho tot nosaltres. Sí, potser trigaran el doble. Sí, probablement embrutaran més. Però també aprendran.
Un consell
En lloc de dir «Aparta, que ja ho faig jo», prova amb «Vols que t’ensenyi com es fa?». Acompanyar no és el mateix que substituir.
Una estona sense pantalles… i amb conversa
En moltes famílies, els dies passen entre extraescolars, deures, feina i pantalles. Quan arriba el vespre, tothom està cansat i sovint costa trobar una estona per parlar amb calma. La cuina pot ser un bon punt de trobada. Mentre es renten els tomàquets o s’espera que el forn s’escalfi, apareixen converses que potser no sorgirien asseguts davant d’una taula.
Com ha anat l’escola? Què ha passat amb aquell amic? Què li agradaria fer el cap de setmana? No cal preparar una entrevista ni buscar temes profunds. De vegades, parlar de qualsevol ximpleria és precisament el que fa que els fills se sentin còmodes.
I amb els adolescents? També funciona, encara que potser cal trobar el moment adequat. Preparar plegats el sopar o demanar-los que triïn una recepta pot ser una manera de compartir temps sense forçar una conversa.
Un consell
Deixa el mòbil a una banda mentre cuineu. No cal convertir-ho en una norma rígida, però sí en una oportunitat per estar presents.
Menjar millor comença abans de seure a taula
Si els nens participen en la preparació dels àpats, és més fàcil que descobreixin què hi ha darrere del menjar que arriba al plat. Tocar els ingredients, olorar les espècies, veure com canvia una verdura quan es cou o descobrir fruites que no havien tastat són experiències que poden despertar la curiositat. Això no garanteix que de sobte mengin de tot. Hi haurà qui continuarà apartant els pebrots de la pizza o qui no voldrà ni veure el bròquil. I no passa res. L’objectiu no hauria de ser obligar-los a menjar determinats aliments, sinó oferir-los oportunitats per conèixer-los i experimentar-hi sense pressions. La relació amb el menjar es construeix amb temps, no amb una cullerada més «perquè sí».
Un consell
Deixa que triïn entre dues verdures, que proposin una recepta o que ajudin a preparar un aliment nou. Participar en les decisions pot fer que se sentin més implicats.
Treballar en equip, també entre fogons
«Jo poso els plats». «Tu remena». «Qui s’encarrega de la salsa?». Cuinar en família implica repartir-se les feines i entendre que el resultat depèn de la col·laboració de tothom. És una manera pràctica de treballar valors com la responsabilitat, la paciència i el respecte pels altres. També permet parlar d’un aspecte que sovint queda en segon pla: mantenir una llar requereix temps i esforç. Els nens poden descobrir que preparar el sopar no és una tasca que apareix feta per art de màgia, i que endreçar la cuina també forma part de l’àpat.
Un consell
Repartiu les tasques segons l’edat. Un pot rentar els plats, un altre recollir els estris i un altre parar taula. I, sobretot, que no siguin sempre els mateixos qui ho facin tot.
El repte del sopar
Proposeu als nens més grans o als adolescents que triïn una recepta i organitzin el sopar amb la vostra ajuda. Una bona manera de fomentar l’autonomia. I si la cuina acaba feta un desastre? Aquesta és la part que sovint no surt a les fotos de les xarxes socials: la farina escampada, els estris per rentar i una recepta que no ha sortit com esperàvem. Per això és important ajustar les expectatives. Si decidim cuinar amb els fills, hem d’assumir que no serà igual que fer-ho sols. Hi haurà més temps, més embolic i potser algun petit accident.
La solució no és convertir l’activitat en una classe de disciplina, però tampoc deixar de banda les normes. Cal explicar què poden fer, quins estris poden utilitzar i quines precaucions han de prendre. I, un cop acabat, recollir plegats. La cuina no ha de quedar perfecta. El que importa és que l’estona compartida hagi valgut la pena.
Eva Remolina | AMIC
