No fer extraescolars pot tenir conseqüències tan educatives com emocionals i socials. Així ho alerta a l’ACN el sociòleg i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre, qui augura que a finals de curs es poden començar a observar efectes negatius si no es reverteix la situació. Aquests poden ser infants i joves tancats en entorns familiars, més ansietat i menys motivació a l’escola. Tant ell com la directora de l’Aliança Educació 360, Fathia Benhammou, coincideixen que els més afectats tornen a ser els d’entorns desfavorits. “S’està escapçant el dret a l’educació, especialment als més vulnerables”, diu Benhammou. Per això, reivindiquen que les extraescolars són “espais segurs” i demanen flexibilitzar les restriccions.
Els experts defensen la importància del component educatiu i emocional de les activitats extraescolars. “Anar a l’escola és condició necessària però no suficient”, resumeix Benhammou. Per això, considera que la impossibilitat gairebé generalitzada de fer-les –només es pot en els casos en que es mantinguin els grups bombolla de les escoles- “priva els infants d’espais claus de participació i adquisició de competències”, com poden ser la resolució de conflictes, un pensament crític o, fins i tot, la gestió actual de la incertesa i les emocions. Per a Benhammou és evident que no poder fer activitats extraescolars “tindrà conseqüències en les trajectòries educatives i en l’adquisició de competències clau”.
Aquestes conseqüències poden ser de caire més educatiu però també en el terreny relacional i emocional, afegeix Alegre. El sociòleg apunta que hi ha estudis que posen de manifest el paper cada cop més rellevant que té el que passa fora de l’escola en la correcció de desigualtats educatives. Per això, és de preveure que sense aquestes, les desigualtats s’incrementin, reduint les oportunitats d’aquells més vulnerables i d’entorns més desfavorits.
Reconeix que ara per ara potser no s’estan observant aquests conseqüències però augura que poden començar a aflorar “cap a finals de curs”. Posa com a exemple infants i adolescents desocupats, amb menys contacte amb els altres, més tancats en entorns familiars i que poden patir d’avorriment, ansietat o inquietud. Tot això afecta també a la seva predisposició i el seu rendiment a l’escola. “Potser a finals de curs comencem a tenir conseqüències a tots dos nivells si això no comença a revertir-se”, alerta.
En aquest casos les activitats telemàtiques poden ser un “pedaç” però Alegre assegura que estan a “anys llum” de la motivació que genera anar presencialment a practicar un esport, tocar un instrument, fer teatre o classes de reforç, per exemple. A més, amb la opció virtual es continua deixant al marge totes aquelles famílies que no poden accedir a aquests recursos digitals.
Activitats segures
Un cop analitzada la importància de les extraescolars i del lleure, tant Benhammou com Alegre defensen que la seva realització és segura. Asseguren que existeixen experiències com les de l’estiu i que tant entitats, ajuntaments com escoles estan preparades per aplicar les mesures i els protocols necessaris. “Hem de posar per sobre de tot l’educació”, afirma Benhammou. Alegre defensa que el risc que comporten aquestes activitats no és superior al que es dona en altres circumstàncies i que, en canvi, els beneficis són molts: “Els costos que pot representar per a l’educació i el progrés dels infants, sobretot dels que estan en situació de més vulnerabilitat, segur que és superior al risc que es pot córrer, que és molt mínim si s’organitzen bé les activitats”.
Davant d’una eventual recuperació de les extraescolars, el sociòleg planteja que es tingui en compte quins són els col·lectius més perjudicats en no fer-les. Deixa clar que a mig i llarg termini és un “drama” per al conjunt de la societat però afegeix que com a mesura de xoc i si s’han de destinar més recursos per complir les mesures de seguretat i garantir la realització d’activitats, s’haurien de prioritzar els entorns més desfavorits, ja que també és on s’obtindrà un guany “superior” en corregir les desigualtats.
A més, apunta que en aquestes casos serà necessària també una política per incentivar la participació. I és que es dona la circumstància que sovint les famílies que més clar tenen la importància de les activitats fora de l’escola són les que s’ho poden permetre i ja hi accedeixen.
Per a Alegre, caldria reivindicar la necessitat de les activitats extraescolars i de lleure “una miqueta” al nivell del moviment ‘Obrim les escoles’. Afegeix que estan en joc les oportunitats educatives del país i confia que en les properes revisions de restriccions per la covid, les autoritats “les aniran tenint en compte”.
El que tenen clar tots dos és que davant les incertes, i independentment de si es poden recuperar durant el curs, l’estiu tornarà a ser clau per aconseguir que tots els infants i joves tinguin accés al lleure educatiu.
Font: ACN Barcelona
