La implantació embrionària és el procés que es dona quan l’òvul una vegada fecundat es dirigeix cap a la cavitat vaginal i s’adhereix a l’endometri per a poder rebre oxigen i nutrients de la mare i així continuar l’embaràs i poder desenvolupar-se amb total normalitat. Una vegada situat allà, l’embrió trenca els vasos sanguinis (per poder rebre la sang materna), causa que provoca el tacat o sagnat. Sol ocórrer entre els 7 i els 10 dies posteriors a l’ovulació. A part del sagnat, durant la implantació poden donar-se també altres símptomes com: còlics, dolor abdominal o lumbar, marejos i nàusees.
Tot i ser aquest sagnat quelcom totalment normal, no es dona en totes les dones embarassades, per la qual cosa en molts casos aquesta fase passa totalment desapercebuda o es confon amb una menstruació normal. Només aquelles dones que segueixen tractaments de fertilitat i que tenen molt controlats els seus cicles poden detectar-los. Si és el cas, existeixen alguns consells sobre les coses que no s’han de fer o almenys, s’han d’evitar durant la implantació:
- No consumir alcohol o tabac.
- Reduir el cafè, limitant-lo a una tassa diària.
- No realitzar esports o activitats físiques intenses.
- Evitar l’estrès.
- Evitar les dutxes o banys amb aigua molt calenta, així com les temperatures elevades en ambients.
A pesar que el sagnat d’implantació és totalment normal, el més aconsellable davant qualsevol pèrdua és acudir al ginecòleg per a una revisió.
Font: AMIC | Eva Remolina
