A Primària creix un 276% l’alumnat amb situació econòmica o cultural desfavorable des del 2020
La proporció d’alumnes amb necessitats específiques ha passat d’un 18,6% a un 36,6% entre el 2022 i el 2025. Això suposa el doble en només tres anys, segons dades del Departament d’Educació que ha recopilat RAC1. El nombre d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu ha crescut un 31% en només tres anys. Això vol dir que actualment, a primària i secundària, hi ha 228.461 alumnes que necessiten algun tipus de suport. El curs 2019-2020, aquesta xifra era del 16,5%, el curs 2022-2023 ja era del 25% i fa dos cursos, el 2023-2024, va passar al 31,6%.
D’aquest total d’alumnes amb necessitats específiques, 6 de cada 10 tenen situacions socioeconòmiques o culturals complicades. Representen un 62,3% dels casos, i aquesta categoria ha crescut especialment després de la implantació de nous criteris de detecció. Només en el cas de la primària, els alumnes identificats amb entorns desfavorits han augmentat un 276% des del 2020, i ja superen els 135.000, un 30% del total d’alumnes de primària. Segons fonts del Departament, aquest increment tan marcat es deu al canvi de criteri aplicat a partir del 2021, quan va entrar en vigor un nou decret d’admissió d’alumnes. El nou sistema ha permès tenir una fotografia molt més fidel de la realitat social a les escoles catalanes.
Pel que fa a la resta de tipologies, un 13% dels alumnes amb necessitats específiques són nouvinguts, el 5,3% a primària, mentre que un 12,5% (3% a primària) tenen trastorns que afecten l’aprenentatge, com ara TDAH, dislèxia o hiperactivitat. A més, un 4,4% dels casos corresponen a alumnes amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Això vol dir que, de cada 100 alumnes, 7 tenen algun trastorn reconegut, i concretament 2 tenen un diagnòstic d’autisme. En només cinc anys, els casos d’alumnes amb TEA han augmentat un 94,5% a la primària. Els alumnes de primària amb altes capacitats han baixat de 1.344 a 1.272.
Aquest augment es produeix en un context de lleugera davallada de la població escolar. Entre 2022 i 2025, el nombre total d’alumnes a primària i secundària ha baixat un 1,6%, però en paral·lel, els alumnes amb necessitats específiques han crescut un 34%. Això implica que les necessitats augmenten encara que hi hagi menys nens i nenes a les aules.
Distribució territorial i per centres
La distribució territorial d’aquests casos també mostra grans diferències. Hi ha comarques on gairebé la meitat de l’alumnat necessita suport. És el cas del Baix Empordà, que lidera el rànquing amb un 48% d’alumnes amb necessitats, quan el 2023 no arribaven al 36%. El segueixen el Segrià, amb un 47,7%, i la comarca de la Selva, amb un 46,8%. Això significa que, en alguns punts del territori, gairebé 1 de cada 2 alumnes presenta una situació que requereix atenció específica. L’Alta Ribagorça ha passat del primer lloc al 12è, i al Baix Ebre s’ha multiplicat la proporció per dos, passant del 19,9 al 39,7% d’alumnat amb necessitats educatives especials.
Pel que fa a la distribució per tipologia de centre, el gruix de l’increment s’ha absorbit a l’escola pública. De cada 10 nous alumnes amb necessitats específiques, gairebé 8 van a parar a escoles públiques i només 2 a centres concertats o privats. Això no vol dir que la privada no hagi crescut en nombre d’aquests alumnes, però l’augment ha estat molt més suau. En canvi, als centres públics, el creixement ha estat d’un 13% en només tres cursos.
ACN Barcelona
