Un dels mites científics estesos entre la població és aquell que indica que donar sucre als nens els torna hiperactius.
Si bé és conegut que prendre dolços augmenta l’alliberament d’insulina, els investigadors i científics no han pogut demostrar cap reacció metabòlica concreta que associï el seu consum amb una sobreexcitació del sistema nerviós del nen (hiperactivitat), assenyalant que es tracta més d’una raó psicològica que orgànica.
Evidentment hi haurà molts pares i mares que estaran pensant que ells recorden infinitat d’ocasions en les quals els seus fills s’han comportat d’una manera hiperactiva després d’haver-se afartat de dolços i llaminadures, però això té una explicació lògica que és la que assenyalen els experts: els nens no es posen hiperactius i sobreexcitats per la ingesta del sucre sinó per l’entorn i moment en el qual ho estan prenent.
Cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, quan a un nen se li dóna algun tipus de dolç (llaminadures, pastís, begudes ensucrades o qualsevol producte amb un alt contingut en sucres) sol ser dins d’un entorn festiu, envoltat d’altres nens i en el qual es realitzen jocs, riures i xivarris.
Ja sigui en un parc infantil, un aniversari o qualsevol festa especial, és el fet d’estar jugant i anar d’un costat a un altre sense parar amb altres nens (amics, companys, cosins, germans…) el que causa la sobreexcitació i hiperactivitat del petit i no el que ha estat menjant, que si escau ho crema molt ràpidament en estar tan actiu.
Font: Curiositats.cat
