Un treball liderat per la Vall d’Hebron prova que aquesta tècnica és més precisa que les ecografies Doppler
L’anàlisi de biomarcadors de placenta en sang permet fer un seguiment més personalitzat dels embarassos amb fetus de baix pes, evita induccions al part innecessàries i redueix les complicacions. Així es desprèn d’un estudi multicèntric liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia d’aquest hospital. El treball s’ha centrat en dos biomarcadors específics que ja havien mostrat capacitat per predir altres problemes de l’embaràs. Els resultats, que s’han publicat a ‘Nature Medicine’, han provat que el mètode és tan efectiu com les ecografies Doppler, les proves estàndard que es fan actualment. A més, han revelat que el nou sistema és més precís perquè permet distingir les gestacions de més risc.
Un dels principals reptes en obstetrícia és l’atenció a les gestacions amb fetus amb baix pes (per sota del percentil 10). Dins d’aquest grup es troben els fetus petits per la seva edat gestacional i els que presenten un retard en el seu creixement. Aquests últims són especialment rellevants, ja que, a més del baix pes, acostumen a presentar complicacions més greus, tant durant l’embaràs com en el part i després del naixement.
Per diferenciar els fetus petits per la seva edat gestacional dels que tenen retard de creixement, actualment es té en compte el pes del fetus i es fan estudis amb ecografia Doppler. Tanmateix, hi ha centres que no disposen de personal qualificat o d’aquesta tecnologia i, a més, no hi ha protocols estandarditzats. “Diferenciar aquestes dues condicions, que tenen un risc de complicacions tan diferent, és molt important per prendre decisions”, ha explicat el doctor Manel Mendoza, responsable de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR.
Ha assenyalat que les guies clíniques recomanen avançar el part a la setmana 37 en fetus amb retard de creixement, mentre que en els fetus petits es pot esperar fins a la setmana 40.
Estudi d’un miler de gestants
Per trobar noves eines per classificar millor les gestacions, l’equip d’investigadors liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia d’aquest hospital va analitzar els nivells en sang de dos biomarcadors de la placenta (ràtio sFlt-1/PlGF), que anteriorment ja havien mostrat capacitat per predir altres complicacions de l’embaràs. L’estudi es va dur a terme amb 1.088 gestants amb fetus amb pes per sota del percentil 10 de més de vint hospitals de tot l’Estat. En la meitat es va fer el seguiment a partir de la setmana 36 de gestació seguint el protocol estàndard (amb ecografies Doppler), i, en l’altra meitat, es van analitzar els biomarcadors de placenta en sang.
Per una banda, es va estudiar l’aparició de dues complicacions comunes en casos amb retard de creixement, com són l’acidosi neonatal (falta d’oxigen en néixer) i la necessitat de fer cesària per la presència d’alteracions del ritme cardíac fetal. Els resultats van mostrar que en els casos en què s’havia fet anàlisi de biomarcadors hi havia la mateixa incidència d’aquestes complicacions, aproximadament d’un 10% en cada grup. Segons el doctor Manel Mendoza, aquestes dades van evidenciar que l’ús dels biomarcadors és tan efectiu com les ecografies Doppler per evitar aquestes complicacions: “El que demostrem és que aquesta és una tècnica alternativa senzilla útil en centres on no es disposa de tecnologia Doppler, i millora l’accés a una atenció de qualitat”, ha valorat.
Reducció de complicacions i una atenció més personalitzada
L’estudi també ha revelat una disminució en altres complicacions de la gestació, del part i del nounat, com hemorràgies postpart, i problemes respiratoris en els nounats, en el grup en què es va fer l’anàlisi de biomarcadors de placenta, respecte al mètode estàndard.
A més, els investigadors van observar que aquest nou mètode reduïa el nombre d’induccions del part de manera prematura, ja que permetia identificar millor els fetus on el risc era més baix. Tot plegat, han assegurat, permet endarrerir el part de forma segura, fins a les setmanes 39 o 40 en la majoria de casos, a diferència del protocol estàndard, amb el qual sovint cal induir el part a les setmanes 37 o 38.
“Aquests resultats demostren que, amb els biomarcadors, podem classificar millor les gestacions segons el risc real de complicacions. Si es classifiquen correctament, es poden evitar algunes de les induccions del part abans de les 39 setmanes, les quals comporten major risc d’afectacions cardiovasculars, neurològiques, metabòliques o respiratòries en el nounat”, ha assegurat Mendoza.
Addicionalment, es va confirmar una reducció en les complicacions de les gestants, com ara preeclàmpsia, ja que estudis previs han mostrat que l’anàlisi de biomarcadors també pot ajudar a identificar l’alt risc d’aquesta alteració.
“Aquest nou enfocament representa un pas més cap a una medicina més personalitzada i un seguiment de l’embaràs més fisiològic i menys invasiu. Redueix les molèsties i l’ansietat associades a intervencions mèdiques innecessàries i, alhora, millora els resultats de la gestant i del nadó”, ha conclòs l’especialista.
Aquests biomarcadors es troben ja disponibles a la majoria de centres públics i privats, i s’espera que aviat siguin incorporats a la cartera de serveis del sistema català de salut pel seguiment de fetus amb baix pes.
ACN Barcelona
