L’any passat van néixer 53.793 nadons, la natalitat més baixa des del 1952
Els indicadors de fecunditat segueixen en mínims històrics a Catalunya amb 1,08 fills per dona l’any 2024, l’índex més baix des que n’hi ha registres (1975) segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És el resultat de l’elevat augment de població i la nova disminució dels naixements, tot i ser més discreta que les dels darrers anys. En aquest sentit, l’any passat van néixer a Catalunya 53.793 nadons, un 0,8% menys que el 2023, una xifra provisional que situa els natalicis per sota del darrer mínim registrat el 1995, i que no es donava des dels anys 50 del segle passat. Tanmateix, la natalitat no ha disminuït a totes les comarques, de fet n’hi ha 17 on han nascut més nadons el 2024 que el 2023.
L’elevat augment de la població i la disminució dels naixements, tot i ser més discreta que les dels darrers anys, situen els indicadors de fecunditat en mínims històrics. L’anomenat índex conjuntural de fecunditat (fills per dona) segueix la mateixa tendència i se situa en 1,08 fills per dona l’any 2024, després del màxim del 2008 (1,53 fills per dona). El de Catalunya (i el d’Espanya) són dels índex conjunturals de fecunditat més baixos del món, que a escala global és de 2,2 fills per dona segons dades del Banc Mundial (2023). En concret Espanya és l’11è país del món amb l’índex més baix (1,1 el 2023).
La taxa bruta de natalitat a Catalunya l’any 2024 també cau és de 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, xifra inferior a la de l’any 2023 (6,8‰) que segueix la tendència de disminució iniciada després que l’any 2008 s’assolís el darrer màxim (12,1 naixements per cada 1.000 habitants).
També ha seguit disminuint la taxa general de fecunditat, que mesura el nombre de fills per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). L’any 2024 és d’un 29,7‰, mentre que el 2008 era d’un 48,5‰.
La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, essent l’indicador conjuntural de fecunditat d’1,29 i 1,04 fills per dona, respectivament. Però, en tots dos casos, l’indicador ha disminuït en relació amb l’any anterior (1,32 i 1,06, respectivament).
Caiguda més moderada de la natalitat
En comparació amb l’any passat, la davallada de la natalitat s’ha moderat. El 2023 van néixer un 3,9% menys de nadons que el 2022. El 2024, la baixada és del 0,8%. Tanmateix, segueix la tendència a la baixa, i de fet ha caigut ja per sota del darrer mínim històric (1995) i cal anar fins l’any 1952 per trobar una xifra de naixements inferior (53.236).
L’any 2024 les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%) registren un creixement de naixements respecte de l’any 2023. Contràriament, el Penedès (-3,9%) és el que en registra una major disminució, seguit del Camp de Tarragona (-2,5%), les Comarques Gironines (-1,6%), l’Àmbit Metropolità (-0,8%) i l’Alt Pirineu i Aran (-0,7%).
17 comarques milloren la natalitat
La majoria de comarques (25 i Aran) han registrat un descens del nombre de naixements, i els majors descensos es registren a l’Alta Ribagorça (-22,2%), el Ripollès (-20,6%), la Ribera d’Ebre (-15,8%) i l’Alt Penedès (-12,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són l’Urgell (23,9%), el Berguedà (16,5%) i el Pallars Sobirà (11,6%).
L’any 2024 les comarques amb la taxa bruta de natalitat més alta són l’Urgell (8,6‰) i el Gironès (8,4‰), mentre que la natalitat més baixa, igual que el 2023, es registra a l’Alta Ribagorça (3,5‰) i la Terra Alta (4,9‰).
Un 35,5% de nadons, de mare estrangera
Pel que fa a la nacionalitat de les mares, els nadons de mare estrangera representen el 35,5% dels nascuts vius, per sobre del 34,8% de l’any 2023). Són 19.070 nounats. Pel que fa als nadons de mare espanyola han reculat un 1,9%, i són un total de 34.723.
Les mares de nacionalitat estrangera que han tingut fills el 2024 són, de mitjana, 2,4 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana a la maternitat se situa en els 30,8 anys en el cas de les mares estrangeres i en els 33,2 anys en el cas de les mares espanyoles.
Entre els nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la freqüència més gran correspon als fills de mares marroquines (4.404) que representa un 8,2% del total de naixements de Catalunya i un 23,1% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mares colombianes (1.446), pakistaneses (1.349), hondurenyes (890) i peruanes (781).
