La regulació de l’accés dels menors a les xarxes socials, a ritmes i amb criteris diferents a Europa
Vuit estats tenen propostes avançades, la majoria amb una edat mínima superior als 13 anys que proposa la Comissió
La nova proposta de reglament europeu que planteja restringir l’accés dels menors a les xarxes socials arriba després de mesos amb iniciatives legislatives dels estats membres, que han avançat amb criteris dispars i sense una normativa harmonitzada. Almenys vuit estats, entre els quals Espanya, ja tenen propostes de llei en fase parlamentària, algunes de les quals, com les de França o Portugal, en fases avançades. Uns vuit països més tenen propostes en estudi, alguns dels quals, com Alemanya o Irlanda, a l’espera de directrius de Brussel·les abans de tirar-les endavant. La majoria dels estats que ja han impulsat una proposta plantegen una edat mínima d’accés a les xarxes de 15 o 16 anys, per sobre dels 13 que proposa la Comissió.
L’anunci de la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, d’aquest dimecres, que planteja prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i restringir-ne l’ús fins als 15 a tota la UE, arriba nou mesos després que Austràlia es convertís en el primer país del món a aplicar una mesura similar. Les bases de la pionera llei australiana, que prohibeix als menors de 16 anys accedir a plataformes com Instagram o TikTok i que situa la responsabilitat en les plataformes, i no en els usuaris, van servir a molts països per prendre el mateix camí.
El primer a seguir-ne l’estela va ser França, que poques setmanes després ja va tirar endavant una proposició de llei per prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys, amb una estructura bastant similar a l’australiana. L’executiu d’Emmanuel Macron es va convertir en el primer europeu a tirar endavant una mesura així. Havia d’entrar en vigor aquest setembre, però el Consell Constitucional de França la va bloquejar un mes després de ser aprovada en considerar que vulnerava de manera “desproporcionada” la llibertat d’expressió i comunicació. Aquesta setmana, Macron ha anunciat que la llei torna al tràmit parlamentari amb noves modificacions que haurien de permetre que s’aprovés en els propers mesos.
El febrer d’aquest any, Espanya també s’hi va sumar proposant un veto als menors de 16 anys i obligant les plataformes digitals a implementar “sistemes efectius de verificació de l’edat” i a frenar “els abusos” per garantir “un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals”. L’anunci de Pedro Sánchez va generar una batalla política i mediàtica entre el govern espanyol i grans empresaris tecnològics com Elon Musk. El text està actualment en tramitació parlamentària i s’hi estan incorporant les últimes modificacions. Tot i que no hi ha una data prevista d’aprovació, l’executiu espanyol espera fer-ho abans que acabi l’any.
Poc després de l’anunci de Sánchez, més estats europeus s’hi van anar sumant: primer Portugal i Romania, i al març Àustria i Polònia, mentre que Grècia ho va fer a l’abril. En total, vuit estats europeus tenen actualment propostes de llei que plantegen prohibicions per als menors en diverses fases de tramitació parlamentària, algunes més avançades que d’altres, moltes amb previsió d’aprovar-se el 2027. La portuguesa és la més semblant a la que ha proposat la Comissió: prohibeix completament l’accés als menors de 13 anys i permet el seu ús dels 13 als 15 anys amb permís parental. La resta situen la prohibició més amunt: Àustria la fixa als 14 anys; França, Dinamarca, Polònia, Romania i Grècia, als 15 anys, i Espanya, als 16 anys.
Aquesta manca de criteri harmonitzat per part de Brussel·les és un dels motius pels quals alguns estats han frenat a l’hora de tirar endavant propostes similars, com és el cas d’Alemanya o Irlanda. El primer ministre irlandès, Micheál Martin, va assegurar que volia seguir la posició de la UE abans d’introduir una prohibició pel seu compte, tot advertint que, si la Unió no ho feia, “prendrien mesures de manera domèstica”. A Alemanya, el tema ha estat molt debatut i ha provocat algunes divisions entre els tres socis de coalició, que no s’han posat d’acord sobre la llei. Tot plegat ha quedat en un informe d’experts que posava el límit als 13 anys, amb una obertura a les xarxes esglaonada fins als 18 semblant a la proposta de la Comissió.
A Itàlia, la primera ministra Giorgia Meloni va dir al G7 d’aquest estiu que no prendria la iniciativa d’introduir una prohibició perquè creia que no formava part de la solució, ja que podria ser “fàcilment esquivat”, i que transferia el problema a les famílies. Meloni va defensar que la pressió s’havia de posar en les plataformes. Tot i això, diversos partits italians han presentat propostes de llei per introduir una prohibició, tot i que amb poques possibilitats de tirar endavant.
Les discrepàncies i la manca d’acord a nivell europeu s’evidencien fins i tot dins d’un mateix estat. A Bèlgica, el govern federal no té cap proposta de prohibició en ferm, mentre que el govern flamenc ha impulsat una mesura encara, encara no en vigor, que fixa en 13 anys l’edat mínima per tenir un compte en determinades xarxes socials i obliga les plataformes a establir sistemes de verificació.
Estònia, en canvi, ha estat una de les poques veus que s’ha pronunciat en contra de les prohibicions i defensa que les plataformes apliquin mesures per fer-les més segures. Aquest és també un dels punts en què posa més èmfasi la proposta de la Comissió, més enllà de la prohibició.
Fora de la Unió, el Regne Unit és una de les principals potències globals que més a prop està d’aplicar una norma similar. El seu primer ministre, Keir Starmer, va anunciar al juny que prohibiria completament l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La llei es preveu que entri en vigor la primavera del 2027 i, a la pàgina oficial del govern, ja hi ha un apartat específic que explica amb detall com afectarà els usuaris.
Un aspecte innovador de la regulació britànica és que introdueix mesures addicionals per als adolescents d’entre 16 i 17 anys. “Volem garantir que, quan els menors facin 16 anys, no es trobin de cop exposats a les funcions més addictives de les plataformes en línia”, explica el portal. Per això, es bloquejaran les retransmissions en directe i les comunicacions amb desconeguts per a aquestes edats, i s’aplicarà una prohibició d’accés nocturn entre la mitjanit i les sis del matí.
Oriol Escudé Macià | ACN Barcelona
