Pros i contres de tenir el segon fill

[Laure]

Sí, jo també crec que el segon ha de sortir més econòmic perquè podem aprofitar-ho casi tot. Només la llar d'infants que els preus estan pels núvols, quina vergonya, és el gasto més gran!
Ole ole que vindran més socpetitons d'aquí poc!
Tant de bo puguéssim deixar que els nostes fills juguéssin al carrer a les "caniques" jeje
Sobre cotxets i habitacions etc nosaltres personalment hem tirat d'Ikea i de coses barates i regalades. Però paguem més de 300 euros de la llar que em sembla abusiu. El podríem haver portat a la pública però no hi havia tanta diferència de preu i ens agrdava més la que hem escollit. Si tinguéssim ara un altre nen hauríem de pagar 2 quotes i són més de 600 euros al mes. A això és al que em referia amb el tema gastos.

[Silvia (Gironina)]

Hola Madrona
Jo em vaig posar a buscar el segon quan el primer tenia 4 mesos. Em vaig quedar embarassada al segon cicle. Cadascu te les seves raons de voler-se llancar a buscar un segon fill, en el meu cas l'edat comenca a pesar ja que tindre 36 anys quan neixi i no volia esperar gaire (ni quedar-me embarassada a partir dels 38). Em porto 2 anys justos amb el meu germa i volia que els meus es portessin molt poc, tant poc com fos possible. Se que tindrem molta feina durant uns anys, pero per sort l'Aran menja, dorm (no recordo cap "mala" nit des que va neixer) i no ens dona cap problema en absolut, cosa que tambe ha sigut determinant a l'hora de no esperar mes temps.
Visc en un pis de 90m2 pero que nomes te una habitacio de matrimoni i un estudi (on dorm ara l'Aran). Mirarem de mudar-nos aquest any a una casa, si no, doncs ja pensarem com ens organitzem. Val a dir que soc una persona molt positiva i que m'organitzo molt be, res em sembla impossible ni em poso nerviosa si la feina de casa (per exemple) es queda sense fer, primer som jo i la familia!!!!
Molta sort amb tot, prenguis la decisio que prenguis.

[madrona]

Goga, Llumer...he entès perfectament tot el que exposeu. I hi estic d'acord en gran part.
Com ja he dit abans, jo tampoc no sóc noia "bugaboo"
Hi ha noies que han fet referència a situacions extremes de fa uns anys i jo simplement m'he referit a això.

Però reprenem el fil...Silvia!! Quina rapidesa!!! Enhorabona!!!
La decisió l'acabarem de prendre en un parell de mesos, després de consultar els metges.

[Laure]

Està molt ben pensat tot el què exposes, Goga,però jo no només ho atribuïria a les mares/pares que poden malacostumar als seus fills, jo em posaria al mateix sac. Jo sí que hi penso, a llarg plaç, en el futur dels fills. Quan penso en gastos també m'embalo i em poso a pensar en quan tindrà x anys i comportarà moooltes més despeses. No cal que siguem unes mares que els hi haguem donat totes les comoditats del món, segurament el problema el tindrem igual.
Una companya meva de feina lluitava cada dia contra els capricis dels seus dos nens. Ells volien una consola, ella no els hi comprava. Volien un telèfon mòbil com tots els altres nens de la classes (amb 10 anys!!!) i ella erre que erre que no. Resultat: els nens només volien anar a casa dels seus amics per poder jugar a la play, etc. No sé, és molt més complicat jo crec . La feina no és només nostra, hi ha tot un món consumista esperant-los i no serà fàcil per a nosaltres portar-ho bé.
Bé, no sé si venia a cuento però aquí ho deixo no sé si se m'ha entès bé.

[neuetes]

Quines reflexions més interessants, noies, fan que pensar.

Estic d'acord amb totes vosaltres que avui en dia creem necessitats als nostres nens abans de nèixer: reconec que jo he sigut la típica del cotxet de 500€, l'habitació de 2000€, pintat i decorat a conjunt amb els llençols, la llista de nèixament de 1500€ com a mínim i demés coses. Recordo el meu pare quan va vèure l'habitació acabada va dir "com canvien les coses! si el teu moises el vam comprar el mateix dia que vas arribar de la clínica!". Ell també ve de pagès i amb aquestes coses no hi està acostumat. Suposo que forma part de la mentalitat consumista de la societat: es creen necessitats d'on no n'hi ha.
Perque ho vaig fer així? Doncs perque vas de novata, et deixes assesorar més, vas amb por, creus que ho necessitaràs tot.
Ara reconec que moltes coses són molt més prescindibles del que m'imaginava i que no cal tenir tant perque el teu fill sigui feliç. Anar a l'hospital amb una canasteta que t'ha costat un ull de la cara? quan hi penso em dono vergonya. I ara que ens estem plantejant de tenir un segon... les coses les veig molt diferents. No passem la millor etapa econòmica, suposo que com tothom, però estem molt animats. Algunes coses que no vaig fer servir les he venut, ho reciclaré tot inclús la roba ja que no vaig comprar gaires coses amb colors sexistes, i de les coses que pugui necessitar les compraré de segona mà. No vull que la meva filla i el seu futur germà creixin amb la necessitat de tenir de tot. Tot depèn del cantó en que t'ho miris.
I una altra cosa problemàtica són la família, per exemple en els regals de Reis, o d'aniversari, o de sant... i amb això lligo amb el comentari de la goga. Nosaltres a la nena li hem comprar una sola joguina per reis: un puzzle de fusta educatiu acord a la seva edat. Però els avis i els tiets l'han omplert de regals que només fan soroll i que queden oblidats al cap de pocs dies: però si encara no té 2 anys!!!ni entén el que signifiquen els Reis!!! i ja la volen fer acostumar que per Reis hi ha abundància, però... que passarà quan tingui 15 anys i vulgui una moto? o un ordenador? I encara que els hi diguis per activa o per pasiva als avis o tiets que no cal tantes joguines, la cosa sempre se't acaba escapant de les mans.

[charito]

Hola noies, aquest fil esta super interessant!!! Primer de tot dir que estic d'acord amb tot el que heu dit, aixi m'han educat els meus pares i aixi vull educar els meus fills.

Nomes comentar el que diu la Goga de tenir fills amb una certa edat. Hi ha moltes dones que no han pogut tenir fills abans, potser no han trobat la seva parella abans o potser han hagut de fer tractaments de fertilitat durant uns anys, les circumstancies poden ser molt personals i no crec que s'hagi de culpabilitzar-les. En el meu cas el meu marit te 10 anys mes que jo i sera pare amb 41 anys, el pobre no li fa cap gracia pero no ha tingut la sort de coneixer la seva parella (jo) abans.

Respecte a tenir fills adolescents acostant-se a la jubilació, jo crec que et fa espabilar abans. Jo vaig ser la tercera de sorpresa. El meu pare es va jubilar que jo tenia 20 anys i tenia molt clar que quan el meu pare es jubiles jo tindria que treballar i aportar calers a casa. I aixo m'ha fet tocar molt de peus a terra i treballar pel meu futur. Tambe reconec que si hagues volgut estudiar per exemple medicina, que son una pila d'anys, ho hagues tingut mes pelut!

[xica]

Buf!! quin tema més interessant!!!

Jo soc filla de família nombrosa i força humil, mare d'una nena d'un any, tieta de 4 adolescents, 4 nens i profe d'institut i jo no sé com serà l'adolescència de la meva filla, però penso fer tot el que pugui per inculcar-li valors no consumistes i en aquest sentit jo crec que toooota la feina s'ha de fer abans dels 14 anys.

Està clar que la societat "pica" fort, però s'hi pot fer molt més del que ens pensem. La meva filla ha heredat toooot lo dels seus nebots i quan li poso la roba sempre li dic qaue li han deixat altres nensde com si fos una festa!! i així ho continuaré fent fins que pugui. Jo he passat tot el que he pogut a les meves amigues embarassades i amb canalla, tal com han fet amb mi!

I està clar que el tema de com els pujem i "models" que li oferim és molt important!! Si nosaltres ens pirrem per canviar el cotxe cada 3 anys sense ser necessari, vestim de roba de marca, ens omplim la casa de "gadgets" electrònics cada dos per tres, la superpantalla de 50 pulsades de plasma ( i unes quantes teles més a les habitacions) i tota la mandanga, i li concedim els capritxets als nens perquè no es "sentin" inferiors als altres, es molt possible que l'adolescència dels fills ens surti molt cara ...

Els pares que s'han dedicat tenir fills per lluir-los, vestir-los i donar-los de menjar i si pot ser que s'entretinguin sols, quan arriba l'adolescència ho passen molt malament, però...

Els adolescents que han estat inculcats amb uns valors, poden passar una època "tonteta" que potser es deixen endur una mica per les pressions, que a vegades s'enganxen amb els pares, però quan parles amb ells es nota mooolt que a sota hi ha "substància", que hi ha treball per part de la família, i són nanos que quan arriben als 20 anys són excel.lents persones. Creieu-me, hi ha esperança! jo ho veig cada dia!!

Em sembla que m'he desviat un xic del tema central del post, però és que m'han semblat molt interesants les últimes intervencions!!

[madrona]

Bé, tot depèn de la manera d'educar de cada casa. Jo tinc molt clar que la meva filla no tindrà tot el que demani, i en canvi conec pares que porten els seus fills dos o tres cops l'any a Eurodisney.
Respecte això de ser mare d'un adolescent als 55, serà el meu cas quan arribi el moment. La meva nena no va arribar abans del que jo hauria volgut, i si tinc el segon, el tindré amb 37-38. Però això no em fa tirar enrerra. A la meva família totes les mares ho han sigut a partir dels 30, i mireu que això abans no era el més normal. Si eduques el teu fill d'una manera en que no consenteixes les coses als 5 anys serà més difícil que ho facin als 18, vaja, així són els casos que tinc propers. Jo mai he tingut una paga setmanal, m'he buscat jo les garrofes fent feinetes d'estudiant, i fins i tot quan he volgut anar a estudiar a l'estranger a l'estiu m'ho he pagat jo.

Però bé, tornem a l'inici. M'agradaria que les que heu tingut un segon fill o ve de camí, expliquessiu les vostres sensacions, alegries i preocupacions del moment que esteu passant.

Endavant!!

[llumer]

M'ha encantat com s'ha desviat aquest tema, pero.... tornant al tema inicial... jo encara no se els pros i contres que tindra l'arribada de la segona filla. De moment, ja vaig comentar (pero sembla que es bastant normal), que de moment "no estimo" a la bebita que vé en cami igual que vaig estimar a la primera quan em vaig quedar embarassada. Amb la primera era tot MOOLT emocionant, l'esimava moltisssim, i ara,... nomes visc el moment... suposo que la gran tiba massa. I no vull dir que no estimi a la peque, es que es diferent, perque l'estimo moltissim també, pero... no tinc encara començat l'album de fotos que amb la primera ja tenia decoradisssim, i amb aquesta ni l'he comprat!

La meva filla de moment esta molt emocionada per l'arribada de la bebita. Esta molt contenta. Em porta lacasitos vermells per la bebita, li vol posar roba, i diu que la cuidara molt. Ja veurem quan arribi de veritat....

De moment, li vam deixar decidir si volia una habitacio de nena gran per ella o es volia quedar a la seva i li feiem una habitacio a la bebita, i va dir que ella ja era gran i que volia un llit de nena gran. total, que li hem comprat un edredó nou, i cortines i un adhesiu per la paret per donar-li un aire nou a una habitacio que ja tenim montada i fer-la sentir important i la canviarem ja...

[((!*Miriam!*))]

Bon dia noies!
Primer de tot vull donar un OLE a la ripollesa, perquè realment t'admiro!!! NO per la decisió de tenir fills sinó perquè amb la edat que tens trobo que estas super centrada i molt decidida del que vols en aquesta vida. Jo tinc 27 anys i al igual que tu espero no tenir que dependre mai de l'economia per decidir si volem tenir més fills...de moment en tenim 2 i no tanquem les portes, de fet, el meu home m'apreta per tenir el tercer...el que em tira enrera és saber si podré... pero lleginte em fas treure totes les pors i em dones forçes per tirar endevant!
Penso que el més bonic en aquesta vida és tenir familia...al principi es passa una mica dur, nits sense dormir, estres, gelos dels germans, inpoténcia devant de moltes coses, pero quan estas sentada al sofà i veus l'alegria que es respida a dintre casa se't envant totes les pors....

Jo no trobo cap cosa en contra de tenir mainada, sempre i quan és el que realment desitgis...quan començes a sentir que és que no surtiras, no tindras la llibertat d'abans, no aniras de viatge, llavors és que no estas enfocant bé el tema... si veus tot aixó és que realment no vols tenir mainada...
Jo només trobo punts positius... tot i que tots sabem que comporta estones una mica més desagradables, pero no negatives...

Mha agradat molt trobar aquest post....

[((!*Miriam!*))]

Exacte goga! As fet diana...i mira que és trist que la societat es mogui així eh!!!! Però bé, sort que encara quedem gent que tenim fills perquè ens bé de gust tenir-los perquè vamos, si tot i així hi ha taaaantes separacions imagina't si tota parella que té criatures les hagués tingut "perquè toca"....
Mare meva com va el món!
Jo tinc una companya que té una nena i que ara espera la 2 i cap de les dues ha estat per amor a tenir-les...simplemet perquè com que fulanita en té una altre, doncs au, jo també...que trist, no??? I com aixó casos i casos que no acavariem mai de veure lo malament que està montat el món...i el que més pena fa és que llavors hi ha tantes i tantes dones que volen i no poden...en fi...que hi farem, la societat va així

[madrona]

[
Un altre exemple: una companya meva de feina em va reconèixer prenent un cafè que havia tingut el nen només per poder cobrar els 2500 euros del ZP. Em deia que clar que s'estima el nen, evidentment, però que sincerament el van anar a buscar per això. Doncs a mi aquestes coses em preocupen com a tipus de societat que estem creant.

Mare de Déu senyor!! i quan s'e'ls acabin els 2500 euros què faran??? Tornaran al nen????

[Carme74]

M'ha encantat com s'ha desviat aquest tema, pero.... tornant al tema inicial... jo encara no se els pros i contres que tindra l'arribada de la segona filla. De moment, ja vaig comentar (pero sembla que es bastant normal), que de moment "no estimo" a la bebita que vé en cami igual que vaig estimar a la primera quan em vaig quedar embarassada. Amb la primera era tot MOOLT emocionant, l'esimava moltisssim, i ara,... nomes visc el moment... suposo que la gran tiba massa. I no vull dir que no estimi a la peque, es que es diferent, perque l'estimo moltissim també, pero... no tinc encara començat l'album de fotos que amb la primera ja tenia decoradisssim, i amb aquesta ni l'he comprat!

La meva filla de moment esta molt emocionada per l'arribada de la bebita. Esta molt contenta. Em porta lacasitos vermells per la bebita, li vol posar roba, i diu que la cuidara molt. Ja veurem quan arribi de veritat....

De moment, li vam deixar decidir si volia una habitacio de nena gran per ella o es volia quedar a la seva i li feiem una habitacio a la bebita, i va dir que ella ja era gran i que volia un llit de nena gran. total, que li hem comprat un edredó nou, i cortines i un adhesiu per la paret per donar-li un aire nou a una habitacio que ja tenim montada i fer-la sentir important i la canviarem ja...

Jo crec que el que expresses és el gran què de les preocupacios del segon embaràs... La sensació de "no estimar" quan abans ho havies fet immediatament, la por de no tenir els mateixos sentiments cap als dos fills i de traïr la relació amb el gran.
Si et serveix d'ajuda et diré que mi em passava EXACTAMENT el mateix que a tu. amb l'agreujant que la meva filla gran MAI va voler saber res d'aquesta germaneta que estava a la panxa. Deia que no la volia i que no l'estimava gns. T'ho imagines?
Doncs bé, en néixer la petita...! Tot va canviar pel que fa als meus sentiments. Només de veure la nena ja vaig estimar-la i em feia vergonya pensar que fins aquell moment em sentia lluny d'ella.

[QUETA]

Hola Madrona,
Tinc dues filles: de 4 i aviat dos anys, fa poc vaig perdre un tercer fill que esperava. La meva opinió és que "quants més serem més riurem!", m'encanten les meves filles, són la meva vida...no sé et diria tantes coses bones que no acabaria mai. Tinc l'experiència de la meva mare que són 6 germans i m'explica tantes històries que m'encanta escoltar les batalletes de quan eren petits i joves, hi havia molts moments molt bonics. Dormien dues germanes a cada llit i s'ho passaven bomba,...La meva mare sempre diu que no s'ha de tenir un pis gros sinó que UN COR GROS! i hi estic totalment d'acord. Crec que els fills/es unics es perden moltíssimes lliçons de la vida.
Tot i el que t'acabo d'explicar és una decissió mooooooolt personal!!
Ànims i endavant!

[xin76]

quin post més interessant! M'ha agradat molt llegir totes les opinions!

Estic totalment d'acord en que "quants més serem més riurem". Nosaltres vam començar a buscar el segon abans dels dos anyets de la Laia, per circumstàncies de la vida no tot va com un desitjaria a vegades, però l'important és adaptar-se i perseguir el somni. Jo sóc filla única, el meu marit també i tenim claríssim que com a mínim dos (si podem, està clar!) Jo tampoc sóc de donar grans capritxos i fer grans despeses, som molt casolans i amb la família que hem format som mooolt feliços. Què més es pot demanar?

petonets

[((!*Miriam!*))]

M'ha encantat com s'ha desviat aquest tema, pero.... tornant al tema inicial... jo encara no se els pros i contres que tindra l'arribada de la segona filla. De moment, ja vaig comentar (pero sembla que es bastant normal), que de moment "no estimo" a la bebita que vé en cami igual que vaig estimar a la primera quan em vaig quedar embarassada. Amb la primera era tot MOOLT emocionant, l'esimava moltisssim, i ara,... nomes visc el moment... suposo que la gran tiba massa. I no vull dir que no estimi a la peque, es que es diferent, perque l'estimo moltissim també, pero... no tinc encara començat l'album de fotos que amb la primera ja tenia decoradisssim, i amb aquesta ni l'he comprat!

La meva filla de moment esta molt emocionada per l'arribada de la bebita. Esta molt contenta. Em porta lacasitos vermells per la bebita, li vol posar roba, i diu que la cuidara molt. Ja veurem quan arribi de veritat....

De moment, li vam deixar decidir si volia una habitacio de nena gran per ella o es volia quedar a la seva i li feiem una habitacio a la bebita, i va dir que ella ja era gran i que volia un llit de nena gran. total, que li hem comprat un edredó nou, i cortines i un adhesiu per la paret per donar-li un aire nou a una habitacio que ja tenim montada i fer-la sentir important i la canviarem ja...

Jo crec que el que expresses és el gran què de les preocupacios del segon embaràs... La sensació de "no estimar" quan abans ho havies fet immediatament, la por de no tenir els mateixos sentiments cap als dos fills i de traïr la relació amb el gran.
Si et serveix d'ajuda et diré que mi em passava EXACTAMENT el mateix que a tu. amb l'agreujant que la meva filla gran MAI va voler saber res d'aquesta germaneta que estava a la panxa. Deia que no la volia i que no l'estimava gns. T'ho imagines?
Doncs bé, en néixer la petita...! Tot va canviar pel que fa als meus sentiments. Només de veure la nena ja vaig estimar-la i em feia vergonya pensar que fins aquell moment em sentia lluny d'ella.

Es curios pero pel que veig és la por que tenim totes les mares eh??? A mi em va passar el mateix, durant l'embaraç només em preocupava de no saber estimar a la peque tan com estimo al meu nen, pero ja us dic jo que aixó no passa! Ara que sí que reconec que se'ls estima de diferent manera eh?? Bé, cada persona és un mon, no??
I el que està molt clar, que el primer és el primer i que moooooltes coses que amb el primer vàres fer amb el segon doncs o no tens temps o no te'n enrecordes, però cal a dir que aixó és llei de vida!

[neuetes]

Hola Madrona,
Tinc dues filles: de 4 i aviat dos anys, fa poc vaig perdre un tercer fill que esperava. La meva opinió és que "quants més serem més riurem!", m'encanten les meves filles, són la meva vida...no sé et diria tantes coses bones que no acabaria mai. Tinc l'experiència de la meva mare que són 6 germans i m'explica tantes històries que m'encanta escoltar les batalletes de quan eren petits i joves, hi havia molts moments molt bonics. Dormien dues germanes a cada llit i s'ho passaven bomba,...La meva mare sempre diu que no s'ha de tenir un pis gros sinó que UN COR GROS! i hi estic totalment d'acord. Crec que els fills/es unics es perden moltíssimes lliçons de la vida.
Tot i el que t'acabo d'explicar és una decissió mooooooolt personal!!
Ànims i endavant!

M'agrada molt el que has escrit. Jo tinc les mateixes pors ara que ens estem plantejant anar a per un segon i m'esteu curant totes les meves angoixes. Gràcies.

[charito]

Hola maques, que interessant tot el que estem comentant!!!! Jo volia portar una mica la contraria, jejeje, espero que ningú em llenci res.

Entenc que hi hagi noies que vulguin tenir fills com mes d'hora millor i ho respecto molt, ja que cadascu decideix com vol viure la vida. Pero tambè crec que cadascu te unes circumstancies personals diferents i de la mateixa manera que no voleu que se us jutji per les vostres decisions, heu de respectar que altres persones tinguin altres somnis per complir abans de tenir fills.

En el meu cas, a l'empresa que treballava abans m'agradava moltissim la feina, estava super contenta, pero tenien una pega, a les noies embarassades les despatxaven. Era triar entre tenir fills o fer una feina que m'agradava moltissim. Es clar que vaig buscar una altra feina, pero vaig trigar un temps a trobar-la, i ara estic en una empresa on respecten el tema fills pero la feina no m'agrada ni la meitat.

Tambè es veritat que des de petita el meu somni ha estat viatjar, em torna boja coneixer altres cultures i ho trobaré a faltar moltissim. Per això volia veure una mica de mon abans de tenir fills, i no crec que sigui res dolent.

No crec que per norma s'hagin de tenir fills despres dels 30 ni que hagi de ser obligatori tenir-los abans, sino que cadascu te una historia personal i no podem jutjar-la desde fora.

[Ripollesa]

Goga, estic completament d’acord amb tu. Un fill s’ha de tenir quan es desitja, no perquè ja tinguis la casa, la carrera, la feina dels teus somnis, els 35 anys o els 2500 euros. Un fill és increïble, i la seva cerca també ho ha de ser, no pot estar condicionada per totes aquestes foteses. Conec dones que no han desitjat mai els seus fills, simplement els han anat a buscar perquè ja tocava o ja era hora, o totes les amigues ja en tenien. Desitjar un fill forma part del procés d’estimar-lo. Perdre’s aquesta part no pot ser positiu ni per la mare ni pel fill. Jo vaig trigar 11 mesos a quedar-me embarassada de la meva filla gran. Vam començar a pensar que mai podríem tenir-ne i l’angoixa que vaig sentir en aquell moment de desitjar per sobre de tot ser mare, i no poder cumplir-ho, m’uneix a les meves filles cada cop que les miro. Vull dir que si desitges ser mare, no cal buscar pros i contres, perquè cap contra, per més forta o dura que sigui et pot fer canviar d’opinió.

I respecte a això d’estimar al segon fill. És cert que no emmarques les seves ecografies ( simplement perquè no tens tant temps com amb el primer), però això no vol pas dir que no arribis a estimar-lo igual que el primer. Jo estimo per igual les meves filles, donaria la vida per qualsevol d’elles, i seria incapaç de triar-ne una per sobre de l’altre. Potser la segona no té tantes fotografies com la primera, però d’amor us puc assegurar que ha trobat el mateix que la seva germana gran. Tots els temors i pors s’esbaeixen quan l’agafes per primer cop a coll!

Roser, no estem fent judicis eh! Tothom fa el que creu convenient. Ho respecto moltíssim. Tothom ha de seguir el seu camí i les seves prioritats.

[madrona]

Hola roser a . Benvinguda!!!!

No pretem jutjar a ningú i estic completament d'acord amb tú. Cada persona té la seva història personal, les seves circumstàncies i aquí estem per compartir-les.

Veig que la por comuna de totes d'estimar igual al segon fill és un fet generalitzat!! És un dels dubtes que jo també em plantejo ara que encar ano hem anat a buscar el segon. I de fet, és un dels aspectes que em va animar a obrir el post. Aquestes pors jo crec que són molt normals i que demosten que estimes molt algú i voldria estimar sempre igual o més perquè és el millor del món.

I és més: i ara faig broma, eh!!! l'altre dia pensava : no és just voler tenir un segon fill perquè el primer no es trobi sol. I vam fer la conya de dir...No!! hem tingut la primera perquè la segona no sigui filla única!! Aixx!!!

M'agrada molt el que diu la QueTA, ÉS BEN BÉ AIXÍ.