Embaràs anembrionat. ajuda!

[xiripu]

Hola noies!
Fa dies q us llegia i estava molt il.lusionada, i pensava q un dia d'aquests us escriuria, però no pensava q seria en aquestes circumstàncies.
Ahir vaig anar a la 2 revisió (estava d 10 setmanes) i em van dir q tenia un embaràs anembrionat, és a dir "huevo hueco" o el q és el mateix, un embaràs sense bebe´. Només tinc placenta i sac embrionari però a dins no ha crescut res.
Com us podeu imaginar estic molt trista i no puc evitar q se'm caiguin les llàgrimes tota l'estona. La metge em va dir q era usual i q d'aquí un parell d mesos ens hi podem tornar a posar, però ara mateix se'm fa una muntany.
A més el q ara em tok és esperar q el propi cos ho expulsi pq jo no he tingut pèrdus ni res per l'estil. així q m'ha dit q m'espero uns 10 dies més i q si no m'hauran d fer un raspat o aspiració.
Alguna d vosaltres ha passat per això?
Gràcies i perdó pel rotllo q us he donat el primer dia

[ALNU]

Em sap moltissim greu xiripu.

Jo no et puc ajudar, però segur que alguna noia del forum ho fa. N'hi ha alguna que ha passat per coses semblants.

Un petó molt fort! I benvinguda al forum!

[TXETA]

En primer lloc em sap molt de greu el que t'està passant. Jo no et puc ajudar perquè no he passat per la teva situació però el que sí que puc fer és donar-te ànims. Pensa que les coses són quan han de ser i si no ha anat bé és per alguna cosa.

Dos mesos passen volant, ja veuras com d'aqui a res tornes a estar buscat al teu petit@.

Benvinguda al forum i molts ànims! Estem aqui pel que necessitis

[Aneris]

XIRIPU, em sap molt greu!

és veritat q li passa a molta gent, i això en ppi hauría de fer q la cosa es fes més suportable, xò suposo q sempre penses q xq t'ha passat a tu, oi??

jo era una gran por q tenia, xq havia llegit a moltes noies x aquí q els havia passat, i em vaig qdar molt descansada quan vam veure el petit.

en fi, ara re dl q et diem et podrà ajudar, xò pensa q en re ja t'hi podràs tornar a posar i q en uns mesos tindràs un petit als teus braços, això segur!

una abraçada!

[creueta]

xiripu, quina mala sort!!!
el teu gine té raó, els passa a moltes dones... però això no ho fa menys dolorós, oi? aquí al socpetit hi ha unes quantes que han passat per això... o per un avortament d'un altre tipus... i totes tornem a ser aquí al peu del canó, ja sigui buscant o embarassades de nou! és l'únic consol que pots tenir ara!

segur que alguna de les noies que ho ha patit t'explica la seva experiència!

molts ànims per a tots dos!!!

[mariah]

Xiripu, em sap molt greu que passis per això. És un mal tràngol!

Has de ser forta i pensar que no tocava i que aviat tindràs un cigronet creixent a la panxolina.

He pujat un post a l'apartat de Buscant un embaràs que es diu Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar! on trobaràs comentaris de noies que han passast per una situació similar i, si t'hi fixes, moltes estan embarassades o ja han tingut una criatura.

Espero que t'animis! Un petonàs

[rapunzel1977]

MOltes hem passat per això alguna vegada, i és més comú del que et penses en els primers embarassos... De totes formes, si ha passat potser és perquè alguna cosa no estava bé: el cos humà és molt savi... JO també ho vaig passar i al cap d'un mes em vaig tornar a quedar i tot va perfecte... em queden dues setmanes per parir

[kitiara]

Siento que tu primer mensaje haya tenido que ser con tan mala noticia.
Sé que por mucho que te digamos ahora no va a servir de nada, y además no debería servir, has de llorar y expulsar toda la rabia, frustración y pena que llevas dentro. Para que cuando lo vuelvas a intentar estés tranquila.

Como te ha dicho mariah, muchas hemos pasado por una perdida, pero mejor vete a ese post para que puedas leerlo sin que te tengamos que contar todas nuestras tristes historias.
Como te han dicho las compañeras las mayoria se han vuelto a quedar,algunas ya tienen a sus bebés y otras casi, casi están a puntito. Así que mucha fuerza.

Sé fuerte durante estos 10 días ya que lo vas a necesitar. Y lucha porque pasa el tiempo rápido y puedas volver a conseguir tu sueño.

Un abrazo

[mireiafor]

Xiripu en primer lloc UNA ABRAÇADA SUPERFORTA!!!

Jo vaig patir un avortament per embaràs anembrionari en les mateixes setmanes que tu, ara ja farà un any. Va ser així com vaig conéixer el socpetit: buscant informació i suport, encara que no em vaig animar a participar fins molt després.

Havia de ser el meu segón fill i va ser un pal molt gran. La primera vegada que la gine ho va sospitar només em va dir que hi havia alguna cosa que no rutllava. La setmana que va passar entre una eco i una altra se'm va fer eterna i al final el diagnòstic va ser huevo huero.

Em va proposar esperar per expulsar-ho jo mateixa i durant aquelles dues setmanes com l'embolcall continuava creixent i és aquesta placenta inicial la que segrega les hormones de l'embaràs al principi, jo continuava tenint tots els símptomes de l'embaràs: cansament, gana, nàusees.... Vaig arribar a convence'm que la gine s'equivocava i que quan tornés l'embrió estaria sa i fort. No va ser així però tenia tantes ganes de creure-m'ho jo mateixa que va ser com si em tornessin a dir per primera vegada que l'havia perdut.

Em van donar medicació per provocar l'expulsió, però ni així. Al final em van fer un raspat, la nit anterior vaig haver de posar-me unes pastilles al coll de l'úter per estovar-lo i em va fer una mica de mal. Però ves per on, jo que li tenia pànic al raspat, va resultar que va anar tot perfecte. El personal de la clínica del remei va ser increiblement amable, jo no em vaig enterar de res: quan m'estava despertant de l'operació no em creia que ja haguessin acabat i els ho vaig preguntar un parell de vegades perquè pensava que no havien ni començat!! Després el postoperatori també perfecte, no vaig tenir ni una molèstia, no vaig necessitar ni una aspirina!! I al cap de dos mesos, sense haver fet gaires deures ni haver-me preocupat gaire, ja tornava a estar embarassada una altra vegada. Aquest cop fins que no li vaig sentir el batec no em vaig quedar tranquila i ara amb una mica de sort el tindré als braços en molt poquetes setmanes.

Plora tot el que necessitis però no t'oblidis ni un segón que et tornaràs a quedar embarassada i que acabaras tenint un bitxillu als braços!!

Potser algun dia d'aquí a molt de temps podras ajudar algú amb la teva experiència i donar-li ànims en un moment tan dolorós, perquè rebre o donar ajuda fa que les penes se suportin millor no?

Petons i abraçades Xiripu!!!

[xiripu]

Hola a totes d nou i moltes gràcies per les informacions i pels ànims!
Suposo q això és el q necessitava i ara ja estic millor i amb més ganes que s'acabi tot i tornar-ho a intentar el més avita possible.
Moltíssimes gràcies a totes i petonets
Xiripú

[Noe]

Xiripu, primer de tot dir-te que em sap molt greu, fins q no passes per una situació així no et pots imaginar el que és...

Jo també vaig passar-hi l'estiu passat estant de 9 setmanes. Igual que la Mireriafor vaig passar per un legrat pq per mi mateixa no ho expulsava i tot va sortir bé. Vaig deixar passar una regla després de les pèrdues del legrat i mira, a la primera ja hi tornàvem a ser un altre cop, ara ja estic de 30 setmanes. Ho se, l'espera es fa llarga, i hi ha moments de tot, en que estàs animada per tornar-ho a provar, en que tens por de que torni a sortir malament, en que no estàs segura de voler-t'hi tornar a posar pq no et sents recuperada... Això ho has de veure tu mateixa!

Al prinicipi jo em vaig fer molt la valenta (acostumo a reaccionar sempre així), i pensava que no m'havia afectat tant pq al no haver-hi embrió no tenia un sentiment de pèrdua. Però al cap de potser 4 o 5 mesos, un dia de cop i volta em va sortir tot el dolor, i per molt q veiés que dins la bossa no hi havia res, per mi sempre tindré la sensació de la pèrdua d'un fill, per molt ridícul que sembli a alguns. I quan ha arribat la data en que era previst que neixés, l'he recordat i MOLT!!! Crec que era un procés de dol que havia de fer...

Doncs res noia, estem aquí pel que necessitis, dubtes, desfogar-te,... Ara has d'estar animada i preparada pel teu proper petit! Un petó!

[karkinyoli]

Xiripu, ja veuràs com d'aquí poc temps ens escrius donant-nos la bona noticia! Molta força i ànims per passar aquest tràngol. Ja veuràs com tot anirà bé. I si t'agobies i necessites desfogar-te, aquí estem, vale?Un petó mooooooooooooooooooltgran!

[carbassona]

Hola xiripu, jo només vull donar-te tots els ànims del món, tot i que jo no vaig patir el mateix que tu però vaig tenir un avortament quan estava de tres mesos més o menys, i sé lo malament que es passa. Però nosaltres al cap de dos mesos hi vam tornar i mira ara ja tinc una nena preciosa de gairebé tretze mesos.
Petons reina.

[Layona]

Hola xiripu,

jo no et puc ajudar... Pero t´envio una abraçada molt grossa i els meus millors desitjos de que tot surti be.
Avere si passat tot aixó aviat ens pots escriure amb una bona noticia.

[Lopez@Jaen]

Benvinguda Xiripu, sento que tingui que ser en aquesta situaciò. Jo vaig tenir un avortament, se li va para el cor quan estaba de 7 st. i ens van adonar a les 11 st en van fer un raspat i vaig pasar uns dies molt malament, pero ara estic de 34 st. i molt feliç aixi que molt anims guapa que veuras con aixo passa sin adonar-te i d'aqui a uns mesos ens dones la bona nova Ara a recuperar-se i anims a munt que tot surtira molt be.

[Castanyeta]

Xiripu,

una altra que ha passat pel mateix que tu. Jo vaig tenir pèrdues i vaig anar a urgències a la Maternintat tres dies abans de l'eco de les 12 setmanes. Aleshores em van dir i recomanar el mateix que a tu: esperar 2 setmanes, i si no sortia de natural, fer un legrat.
Com que ja tenia programada la eco de les 12 setmanes, a l'Hoispital del mar, hi vaig anar igualment, a veure si em podien donar més info. allà em van confirmar el diagnòstic i em van dir que, si no em sentia bé i em feia angúnia tenir el sac gestacional a dins sabent que la cosa no anava bé, que em presentés a urgències en dejú i em farien el legrat al moment. M'ho vaig pensar molt, i vaig decidir no anar-hi i donar l'oportunitat al cos de treure-ho per si sol, ja que no em feia cap gràcia passar per quiròfan pel legrat.

Tres dies abans de la data programada de la intervenció vaig tenir un avortament natural (en aquest cas, en diuen avortament diferit). Va venir sense avisar i va ser molt fort. No t'ho dic per espantar-te, sinó per avisar-te: els metges m'havien dit que seria com una regla forta, però va ser com cinc regles juntes o més de cop. Aixecar-me d'una cadira i patachaf, com una galledada entre les cames. Era un divendres, i afortunadament era pont (tots sants), pq si arriba a passar-me fent classe, els alumnes se'm moren del susto! T'aviso pq val la pena saber-ho, i crec que val la pena que tinguis avisades algunes persones del teu voltant, perquè sàpiguen com reaccionar si t'hi trobes.

Ara et toca fer el cor fort, i quan hagi passat tot, intentar girar full. és fotut i es passen dies de tot, però amb el temps es va superant. I pensa que el que t'ha passat demostra que el teu home i tu sou fèrtils i que et podràs tornar a quedar embarassada aviat. Els ous buits es produeixen pq l'embrió no tira endavant, però si no hi ha embrió inicial, no es genera el sac gestacional.

Una abraçada, maca, i molts ànims.

[Niu]

[Visitant]

hola Xiripu....jo no puc fer més que donar-te molts ànims i forces...i dir-te que estem aki pel que necessitis...ha de ser molt fotut, pe`ro amb el temps ho veuràs tot molt més serenament...un petonàs ben fort..!

[galarina]

Benvinguda Xipiru, i molt ànim per superar-ho. Jo també estic entre les que hem tingut un abortament. T'envio molts petons i una forta abraçada.

[tsunade]

XIPIRU, una abraçada molt forta. Sento no poder ajudar-te, però segur que et conforta que et fem arribar ànims i tot l'amor que ens sigui possible.

Si vols xerrar, no dubtis en enviar-me un missatge. Veuràs que aviat passaràs aquest mal tràngol i podràs celebrar un nou embaraç .