Pensant en el benestar de les donants

Tractaments, clíniques, medicaments..
Avatar de l’usuari
gateta10
:: peixet
:: peixet
Entrades: 292
Membre des de: dg. set. 27, 2009 1:58 pm

Pensant en el benestar de les donants

EntradaAutor: gateta10 » dj. des. 12, 2019 4:01 pm

:--/) Hola noies,
M'hi trobo prop del 40, en la situació de tenir miomes i haver de fer R.A (després d'haver passat fa anys amb 5 IAD i una FIV negatives). Poso en antecedents que amb l'estimulació ovàrica els miomes poden crèixer de manera que dificulti la implantació i posteriorment tenir més possibilitats d'avortament. Davant aquesta situació penso en dos possibilitats:
- sotmetre'm a una FIV amb òvuls propis amb l'estimulació corresponent i tenint ja antecedents de fracàs,
- o anar per ovodonació, de manera que m'estalvio l'estimulació i guanyo qualitat d'òvuls.
Cal dir que per mi l'ovo, potser al contrari que la majoria de dones, no és l'últim recurs, sino al revès, em sembla, a priori, el camí més segur i més curt.
Plantejat així, no deixo de pensar en la donant. Si prefereixo no passar per una estimulació i tot el que comporta...per què ho hauria de fer una altra dona, una noieta amb la millor de les voluntats, per mi? No seria egoísta per la meva part?
En fi, vull compartir aquesta inquietud, potser més propera a la part ética, i m'agradaria conèixer les vostres opinions.
Una abraçada.
Només RA. Ara ovodonació / ADE vivint a l'estranger.
Avatar de l’usuari
Dalilala
:: gosset
:: gosset
Entrades: 482
Membre des de: dl. oct. 20, 2014 4:35 pm

Re: Pensant en el benestar de les donants

EntradaAutor: Dalilala » dg. gen. 12, 2020 9:19 am

Hola Gateta10!

Jo també vaig tenir aquest dubte. M'era tant costós la estimulació ovàrica que ho trobava que no era correcte fer-ho passar a una altra dona. Però veig que cada dona és un món. Hi ha moltes que la medicació no els afecta tant.

Penso que una noia jove no té un cos tan ple de contaminants com algú més gran i te més capacitat de recuperar-se. A més, el seu esforç és més efectiu perquè fa ovuls de qualitat i nosaltres fem un esforç més gran per poca cosa o per res.

Li vaig preguntar a la doctora sobre això i em va dir: medico molt menys a les donants perquè s'estimulen amb poc i fàcilment et doden fer una sobrestimulació. Així doncs no es mediquen tant, necessiten menys quantitat de gonal i es recuperen més ràpid.

Allò que em va acabar de decidir també és la salut del meu futur fill. Les possibilitats de malalties són més grans en ovuls i espermatozoides de persones grans. Fins a quin punt he de córrer el risc de que el meu fill tingui una malaltia genètica perquè jo no vull tenunciar al meu ADN?

Pensa també que aquests ovuls de la donant són possibles vides que es perdrien i tu els hi dones una oportunitat!

Espero que segueixis endavant i si tems més dubtes passa pel fòrum de ovodonació. Veuràs que quasi totes ho hem aconseguit!

Sort!
9/14 comencem a buscar i trobem endometriosis
2/16 m'opero Tot ok
1/17 1a FIV 2 embrions Beta-
7/17 2a FIV 3 embr. posem 2 B-
1/18 frigo B-
CIMAB: ell: anticossos als ..::·· ! Jo, natural killers altes
4/18 FIV 4 emb.
2/19 transfer 2 emb. B+! Bioquímic...
3/19 transfer 2 emb. B-
9/19 ovo B- i operació polip
12/19 B+!!
Avatar de l’usuari
gateta10
:: peixet
:: peixet
Entrades: 292
Membre des de: dg. set. 27, 2009 1:58 pm

Re: Pensant en el benestar de les donants

EntradaAutor: gateta10 » dl. gen. 27, 2020 9:28 pm

Hola guapa,
Moltes gràcies per la teva resposta i sensibilitat, m'ajuda. Ja tinc una edat també i com tu també penso que seria egoista capficar-me en el tema genètic. Igualment el tema econòmic segueix sent un problema així que és més viable l'adopció d'embrions que no pas la doble donació.
Només RA. Ara ovodonació / ADE vivint a l'estranger.

Torna a “Reproducció assistida”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 12 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::