Adaptació escolar difícil

P3 P4 i P5 educació a l'escola i a casa.
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Adaptació escolar difícil

dc. set. 25, 2019 9:44 am

Hola!
Sé que és una cosa per la qual hem de passar la majoria de mares, però l'entrada a P3 a la meva filla se li està fent molt difícil, i a mi també. Només llevar-se al matí ja demana si ha d'anar a escola i si és que sí, es posa plorosa o enfadada dient que no vol anar-hi, o que vol jo també m'hi quedi. Amb prou feines la puc distreure una estona per esmorzar. Només té al cap que haurà d'anar a escola. Un cop allà, no vol entrar, i si entra amb mi, a la que vaig per marxar plora. Encara que em quedi una estona (que no hi ha cap més mare a dins, només jo), quan toca marxar, plora. Potser és normal per a moltes escoles i és un procés... però a mi em mata. Em trenca el cor. Ella és una nena molt alegre i carinyosa normalment. Els nostres matins ara són una mer.. la veritat és que ja no sé com ajudar-la. Sé que fa "pocs" dies però se'm està fent tan llarg i trist. M'estic plantejant si m'he equivocat portant-li... si podria quedar-se a casa un any més (l'escola no és obligatòria fins als 6 anys...) o seria pitjor l'any que ve encara...
No espero solucions miraculoses, potser experiències, opinions... estic de baixón total amb el tema :(
Gràcies!
:camio: <:-<
Beikost
:: rateta
:: rateta
Entrades: 169
Membre des de: dc. maig 31, 2017 8:58 am

Re: Adaptació escolar difícil

dc. set. 25, 2019 11:00 am

Ostres! Em sap greu que estigui anant tan malament... Jo no recordo la meva, i la de la meva filla ha anat prou bé, de moment (ella també ha començat P3) però sí que recordo que durant anys el meu germà petit cada dia quan es llevava el primer que preguntava era "avui també he d'anar a l'escola?", i li veies la cara de resignació.

Jo crec que en general no ens plantegem no dur-los-hi perquè molts pares no podem quedar-nos amb ells i per un rollo també de "reservar" plaça de cara a la Primària, però si existeix aquesta possibilitat, perquè no? L'any que ve serà més madura i ho afrontarà de manera diferent, segur...

La veritat és que sap molt greu quan els has de fer passar per segons quines situacions. Ànims!
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1183
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Adaptació escolar difícil

dc. set. 25, 2019 3:27 pm

Hola
Jo crec que és molt d'hora com per pensar en que t'has equivocat.... acabeu de començar i encara esteu en periode d'adaptació. Hi ha nens que els hi costa més que altres, no sé. Jo crec que li has de donar més temps.
Intenta portar-ho tu millor a casa per exemple, no enfocar-ho com un problema (que facil dir aixo, i que dificil fer-ho, oi?), no li preguntis si vol anar o no al cole, sino informar-la que avui l'acompanyaras al cole i que la deixaras per anar a comprar, per exemple. I que deaprea de dinar i fer la migdiada, la passaras a recollir i anireu juntes al parc. Que ella vegi que sera la seva nova rutina, i explicar-li què passara durant el dia d'avui. Jo és el que sempre faig, potser tu tb jo fas. En general a mi em va bstnt bé.

El meu nen tb és dels que plora quan el deixo (fa p2) i l'any passat va tenir dies al final de curs que encara plorava. Però després el recollia sempre content. La teva nena com està quan la reculls??

T' envio molts aims pq es passa malament, si. Fa molta pena veure'ls així. :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 558
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Adaptació escolar difícil

dc. set. 25, 2019 10:27 pm

Hola Nicoleta,

Em sap greu llegir que et trobes en aquesta situació, jo també hi vaig passar i sé el que és! La meva filla gran va anar a la Llar a P2 i l'adaptació va costar... a més va néixer la petita (ella duia uns 3 mesos ja a la Llar) i si la portava jo a l'escola plorava, fins a final de curs. En canvi si se l'enduia la meva sogre o el meu home no plorava.... Si li portava jo plorava tot el camí en cotxe (uns 20 minuts) demanant si us plau que no li portés, que no la deixés, que ella m'estimava molt a mi,...

Llavors a p3 va plorar potser durant un mes?? Però des de pocs dies després de començar la mestra em deia que plorava només el temps de que jo sortís per la porta... Ella a la sortida de l'escola sempre ha sortit contenta, explicant el que fa, etc. En aquell moment vaig comprar dos llibres "sempre penso en tu" i "els tres mussolets" que parlen una mica de la separació de la mare (quan comença escola, quan la mare va a treballar) i li va anar bé. Li vaig fer uns cors de patchwork i li donava un perquè el portés perquè recordés que jo l'estimava encara que no hi fos present (missatge del primer llibre que he dit) i li va anar bé. Com aquests hi ha altres llibres/contes que tenen la mateixa temàtica/objectiu "Llename de besos los bolsillos", "Un beso en mi mano",... no sé si tots tenen la traducció en català.

Penso que és important que vegis com surt, més que com entra. Surt contenta, t'explica ella (i la mestra) que ha jugat i ha estat tranquil·la? O li veus la cara d'haver plorat tota l'estona? Aquest any la meva gran fa p4, els dos primers dies va entrar sense ni dir-me adéu, súper contenta, feia setmanes que em demanava quan tornaria a escola a jugar amb els seus amics. I en canvi la setmana passada va començar a dir que es volia quedar a casa... Dijous i divendres es va quedar perquè estava força costipada i el dilluns va tornar a plorar amargament dient que no hi volia anar i ahir dimarts també... Avui s'ha llevat dient que es volia quedar a casa, però més tranquil·la. Li he "regalat" una cantimplora nova perquè la que vam comprar li costava molt obrir a ella sola i això li ha fet gràcia i a més li he donat unes boletes d'homeopatia (no hi crec massa, però tot i que sigui placebo...) que em van recomanar precisament per a fer-li més fàcils els moments de separació quan anava a p2 (en aquell moment casi no ho vaig utilitzar) i mira,li ha anat bé!! Li he dit, té, pren això que t'ajudarà a estar més tranquil·la i diu que li ha anat molt bé, i que demà també en voldrà per no plorar.

No sé, cada nen és un món i l'adaptació és difícil, per ells i per nosaltres. Jo també vaig tenir molt sentiment de culpa, i aquest any, aquesta setmana que tornés a plorar em va suposar un altre cop un sentiment d'impotència, culpa, pena... Ànims!
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Adaptació escolar difícil

dv. set. 27, 2019 9:56 am

Moltes gràcies noies,
la veritat és que quan surt està contenta i de seguida ve corrents quan em veu. Vull dir que no està enfadada, aparentment, perquè l'he deixat, i la mestra diu que plora poca estona i que després està bé, i que juga. Però caaaaaada matí el drama, ja només llevar-se, resulta molt trist i esgotador. Ja miro d'explicar-li el dia abans com anirà tot. Però quan es lleva només té al cap que no vol anar-hi. De fet hem acordat no portar-li a les tardes, de moment, fins que vagi més tranquil·la i és per veure-la, com es posa de contenta quan pregunta si ha de tornar a l'escola i li dic que a la tarda de moment no, que l'endemà sí. Alemnys així el drama és només un cop al dia, en comptes de dos. Ara es pot quedar amb mi perquè estic de baixa, en l'últim trimestre d'embaràs, però el meu home té claríssim que l'hem de portar a escola, que si esperem a l'any que ve serà pitjor. Segur que el fet de convertir-se properament en germana "gran" tampoc l'ajuda a sentir-se més segura i "desenganxar-se" de mi. I jo també estic més tova suposo.
De totes maneres veig que no sóc la única, per això. No és que m'alegri que hi hagi més nens que ho passen malament, evidentment. Però és que a la seva classe no n'hi ha cap altre que plori tant ni cap altra pare/mare que entri a l'aula ja des del segon dia. Sento que no ho estic fent bé, no sé.
Moltes gràcies per posar una mica de perspectiva amb les vostres opinions i experiències. I per permetre'm desfogar-me també, que de vegades l'entorn proper no ajuda gaire.
Una abraçada ben gran
:camio: <:-<
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Barcelona / Cabrils
Entrades: 1397
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm

Re: Adaptació escolar difícil

dv. set. 27, 2019 12:48 pm

Jo vaig estar així ben be fins a p5! Des de p1!!! i no vaig tenir cap segon que empitxorés les coses!

El meu problema era com el teu: era el moment de marxar, el problemàtic.
Tant feia que el deixés i marxés enseguida, com que m'esperés amb ell a que estigués millor, com que m'esperés a que estigués jugant amb altres nens, que en el moment de dir-li adeu... m'abraçava fort a les cames, es posava fatal, plorava desconsolat, cridava,... Després al sortir estava content, i les professores sempre em dèien que eren 2-3 minuts de desconsòl, que enseguida es tranquilitzava.

Els dos anys d'escoleta (p1 i p2), vaig fer milions de canvis per intentar que anés millor: primer el portava ma mare (però sortia de casa ja plorant), després el portava jo just a l'hora d'entrada (però amb totes les altres famílies, encara ens posàvem més nerviosos), després el portava molt, molt d'hora, em quedava fora de l'escoleta amb ell jugant (era d'aquestes tradicionals de deixar-lo a la porta) fins l'hora d'entrada (però seguia havent totes les famílies en el moment clau), després el portava molt molt d'hora, l'entrava a l'escoleta d'hora,... Aquesta va ser la millor opció, però tot i així, en el moment de dir adeu... buff... se'ns trencava el cor.

A P3, la cosa va anar més o menys igual. Jo ara ja podia quedar-me al pati tota l'estona que fos necessària, però igualment, just en el moment de dir adéu: patam! uns plors, un desconsòl, una abraçada forta,... l'havien d'arrencar de mi!! No servia de res quedar-m'hi!
Al final aquí també, no vam aconseguir treure el plor, però sí trobar la manera: jo el portava a l'escola, entrava fins el pati, deixavem junts la cartera a la classe i, sense aturar-me massa, el portava fins la monitora, i ella, li agafava la mà i es quedaven junts. Plorant, però reduint el desconsòl. Això si, ens anava be arribar una mica d'hora, així la monitora podia estar ^només^ per ell.
Això va seguir també a P4.

En tots aquests anys, potser a partir d'abril-maig anava una mica millor. Però cap al juny ja tornavem a patir el cansament de portar tot l'any a l'escola... Així que el "dencans" era mínim.

A P5, la cosa va canviar radicalment. Crec que ni tan sols la primera setmana va anar malament... I a Primer, ja hi anava content i amb ganes.

Total, que segur que no et passa com a mí, i en unes setmanes la petita ja va més tranquila i contenta. :-()-)
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"

Torna a “Educació Infantil”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::