Baixa laboral per sagnat al 1r trimestre

[helenj]

Bones!! Escric perque estic que em pujo per les parets de nervis, ansietat...I m'agradaria compartirlo amb vosaltres I coneixer les vosaltres experiencies...

Estic de 6+5...Desde dissabte passat, que estava de 5+9 vaig començar a tacar de sang...rosada fosquet...al salvalslip I al passar paper...El mateix dissabte vaig anar a urgencias I en vam fer eco I tot be...i que fes repos...
Be, diumenge vaig fer repos, dilluns vaig anar a treballar amb un ritme mes calmat del meu habitual...I.continuava tacant...Com.tenia visita amb a la llevadora, li vaig comentar...I en va dir que era normal, I que si no anava a mes, amb un parell de dies, listos.
Dimarts I dimecres em vaig empesacr una excusa a la.feina X no anar I fer repos...pero continuo tacant...he anat al cap, ahir dijous, I mhan donat la baixa...fins que pari!!!!

Algu mes en aquesta situacio??? Quan por durar?? Que s suposo que puc fer estant de repos...pq.mhan dit relatiu, no absolut...pero clar, com no m va a menos...ja no se!!!

Merci X la.comprensio!!

[capseta]

Hola bonica!

En el meu últim embaràs vaig estar de baixa des de la 4+3. Va ser fer el test i als 3 dies començar a tacar. A les ecos al principi no es veia res però com tenia antecedents obstetrics dolents m van donar la baixa des del primer moment. Repos relatiu (que jo feia més tirant a absolut) i a les 5 setmanes vam veure saquet i gran hematoma. A les 6 vam veure cor bategar.

Em van fer prendre progesterona des del principi, per si de cas.

L’hematoma va trigar una mica en reabsorvirse (perque prenia adiro i heparina) i vaig tacar poc i intermitentment fins les 14-16 setmanes.
A les 7 vaig treure coaguls grans i vaig anar a urgencies dient que havia avortat. La meva filla aviat farà un any.

Ànims! És dur però amb repòs i paciència segur que va tot bé.
Davant el dubte ves a urgències! I t’han dit que prenguis progesterona? Ho pots comentar en la propera visita, tot i que hi ha cert debat sobre el seu ús.

[helenj]

Gracies per la teva resposta zebra!!
Com ho vas portar el repos I tants mesos de baixa?!? Jo m desespero...
A mes, jo no se si puc sortir de casa, quedar, fer algo d vida social....
Vas estar tot embaras de baixa?? Els.9 mesos tacant??
Del que dius de la progesterona...no m han dit res!! De antecedentes, nomes que tinc baixa reservas ovárica...pel que l'embaras no era pas esperat...Dijous tinc gine...I si encara perdo, li comentaré...
Merci!!

[Jomateixa82]

Hola Helenj,

Jo he tingut tres embarassos i he tacat en les tres ocasions.

En el primer vaig començar a tacar a les 7 setmanes i un o dos dies. Moooolt poc, rosadet, però la llevadora em va dir que anés a urgències (anteriorment a un gine privat em van fer eco i em van dir que l'embrió es veia més petit de les setmanes que jo deia, a ell li semblava d'unes 5, però ja hi havia batec). A urgències em van dir que hi havia un petit hematoma i que s'havia de veure com evolucionava i control en 3-4 dies... Doncs l'endemà de la visita a urgències vaig tenir un avortament espontàni... Em va saber mooolt greu, a més no ho esperava perquè realment el que tacava era poquíssim.

Al segon de nou vaig tenir pèrdues, una mica més que en el primer cas, i sang fresca, com de regla d'últims dies. De nou em van trobar un hematoma i em van recomanar repós relatiu. No recordo finalment quan hi vaig estar, crec que 2-3 setmanes i llavors ja vaig deixar de tenir pèrdues i d'aquell embaràs va néixer la meva filla gran que aviat farà 4 anys.

En el tercer, estavem buscant l'embaràs i jo tenia el presentiment d'estar-ho però abans que em fes la prova em va "venir la regla" Vaig estar uns 10 dies tacant com una regla moderada-abundant. Jo seguia tinguent la sensació d'estar embarassada, però clar,... convençuda que tenia la regla... Un dia a la feina vaig tenir dolor important durant una mitja hora que em va recordar moltíssim als dolors de l'avortament i al arribar a casa em vaig fer la prova, i tenia un embaràs d'unes 4 setmanes segons l'eco que em van fer a urgències. No es veia encara embrió. Em van dir de fer repós relatiu (amb la gran amb dos anys ja et pots imaginar...) i esperar a veure com evolucionava i/o si era un ou vuit. L'endemà d'anar a urgències curiosament les pèrdues van finalitzar gairebé del tot. Jo ho vaig atribuir a realment haver fet un parón però ves a saber si va ser casualitat. Finalment va evolucionar bé i en va néixer la meva segona filla que ja té 18 mesos.

Total, és molt difícil predir (per no dir impossible) quan duraran les pèrdues, ni si seràn molt o poc... En el meu cas el desenllaç final no va tenir res a veure ni amb la durada ni amb la quantitat de pèrdues. Fes repós, el que puguis, jo no em quedaria 24h al sofà si no t'ho han recomanat, mentalment tampoc és bo... Amb aquestes calors doncs potser tampoc aniria a fer gaires voltes , però per exemple sí anar a veure algún amic o familiar, etc, així almenys et distreus. I sobretot tingues la ment positiva.

Ànims i espero que les pèrdues finalitzin ben aviat!

[helenj]

Gracies pel testimoni jomateixa82!
Ja es ben be que cada embaras es un mon...
Avui fa 1 setmana que taco, malgrat el repos relatiu...I.estic pasant molt malament...pq no se que mes puc fer, tinc por passi algo al I m tormento...m agafen un atacs d plorar I tristor...se que no es bo, pero no puc evitar...
A mes, gaurebe no tinc cap altre simptima...els pits em fan menys mal que abans...
Es un patir!!!

[Ally83]

Helenj se que ja t’han dit tot el possible, pero fica’t ultragestant 200 cada 12 hores via vaginal, no et farà pas mal i ajudarà a mantenir l’uter relaxat i segurament a que disminueixin les perdues.

Jo vaig tenir perdues en dos embarassos, el primer el vaig perdre, al segon es la meva filla.

Fes el màxim repos possible, mira pelis, llegeix un llibre, series, evita; escombrar, ficar rentadores, ballar, pujar i baixar escales, caminar molt.

I si estas nerviosa ves a un hospital d’urgencies, si ets de bcn et recomano que vagis a la maternitat, et faran eco i et quedaras molt mes tranquila.

Una abraçada i molta sort

[capseta]

Gracies per la teva resposta zebra!!
Com ho vas portar el repos I tants mesos de baixa?!? Jo m desespero...
A mes, jo no se si puc sortir de casa, quedar, fer algo d vida social....
Vas estar tot embaras de baixa?? Els.9 mesos tacant??
Del que dius de la progesterona...no m han dit res!! De antecedentes, nomes que tinc baixa reservas ovárica...pel que l'embaras no era pas esperat...Dijous tinc gine...I si encara perdo, li comentaré...
Merci!!

Sí, vaig estar els quasi 9 mesos de baixa, primer pels tacats i després per altres temes mèdics (i a tot s’hi sumava el factor psicològic/emocional perquè el primer embaràs va acabar a les 31 setmanes).
Tacar va ser fins la s15 aprox.
Com vaig portar el tema baixa/repòs? Vida social en feia molt poca, dinar a casa pares/sogra i poc més, la veritat. Va ser un embaràs molt dur i volia estar tranquila. A part van sortir oposicions a la meva feina i vaig aprofitar a estudiar molt, em mantenia distreta i al final vaig treure plaça, així que ben aprofitat. Quan no estudiava llegia, feia meditació.....

A les 20 setmanes vaig poder començar a fer ioga per embarassades a l’hospital mateix i a partir de les 25 o així vaig començar matronatació amb una llevadora. Eren dos estonetes a la setmana en que socialitzava, o si més no sortia de casa.

Ànims i que vagi bé!!

[Jomateixa82]

Hola Helenj,

Com estàs? Sé que és molt difícil tranquil·litzar el cap i no pensar el pitjor, però ho has d'intentar! Mira pelis, llegeix, queda amb alguna amiga (o que vinguin a casa a veure't), cuina plats elaborats que et requereixin concentració i temps, no sé, qualsevol cosa que t'agradi.

He tornat a escriure't perquè de nou et puc aportar la meva experiència en quan a símptomes. En vaig tenir 0 en els tres embarassos. Pits més inflats potser sí, però perquè jo buscava l'embaràs i m'hi fixava en detall, dolor al pits no, vòmits o nàusees 0 en tots l'embaràs i en cap dels 3... Només la sensació de que m'hagués de venir la regla, com de panxa inflada, que va durar tot l'embaràs en el cas dels dos que van finalitzar feliçament, però al final t'hi acostumes i almenys jo no ho notava tampoc (me'n vaig donar a l'avortament, en el moment de perdre el coagul gros vaig sentir un buit intern (a part de l'emocional) molt palpable).

Total, tot això per dir-te que no t'obsessionis en els símpotmes, considera't afortunada de no patir les nàusees ni cap altre molèstia perquè pel que es sol explicar és un luxe passar un embaràs que casi no t'enteres.

Que tinguis molt bon cap de setmana.

[helenj]

Gracies a totes!!
Tema progesterona...ningu me m'ha dit rez...ni llevadora, ni ginecoleg d urgencies, ni metge de capçalera que em va fer la baixa...Ho preguntar el dijous, que tinc visita amb gine privat...
A part, tinc baixa reservas ovárica...pel que embaras ha estat de carambola, I potser si que niveles hormonales poden tenir a veure...

Avui faig les 7 setmanes...I es el día que mes he tacar!!!! Malgrst portar una setmana de repos relatiu...Les que heu tingut sagnat...era intermitent?? Es que si fent repos no va a millor...apaga y vámonos!!!

Dema tinc hira al cap...I ja veig que m alargara la baixa...

[Ally83]

Helenj ves a urgencies que et facin una eco i et donin la progestorena, jo em vaig quedar amb baixa reserva ovarica dos cops de manera natural o dos cops amb fiv, al primer embaras les perdues van anar de menys a mes inclus amb repos, i quan l’habia perdut ho sabia va durar 4-5 dies.

Amb la meva filla va ser perdues intermitents, que amb repos i molta progesterona van anar remitint.

Ara amb aquest embaras vaig tenir un hematoma, i gràcies al respos i proge s’absorvit sense tenir perdues.

Molta sort.

[helenj]

Bones!!!
Doncs finalment ahir vaig anar al gine...va confirmar que tot está ok inque creix con toca...I van sentir batec!
Ara, les perdues...no va veire cap hematoma ni res...s probable que sigui hormonal...pel que m han donat progesterona ... I que segueixi de baixa I repos...
Esperem que millori!!!!
Merci!!!

[Ally83]

Helenj m’alegro un munt!! Que vagi tot bé i ja veuras que mica en mica les perdues van disminuint!!

[Jomateixa82]

Que bé Helenj! Lo important és que tot va anant bé, ara serà dur amb el repós i tal, però quan tinguis el teu nadó en braços tot haurà valgut la pena.