La beta triplica...i jo necessito un psiquiatre

[piruletademaduixa]

Bon dia,
aixxxxx, realment això de ser mare és una aventura plena d'obstacles que entre els problems reals i els que em poso jo mateixa al cap començo a quedar-me sense forces.

Resumint, en un any he tingut dos avortaments, l'últim al desembre, i resulta que aquest mes de febrer m'havien de fer les proves desde la SS per estudiar el cas tot i que apunta a que tinc òvuls de mala qualitat i per això ni que m'hi quedi relativament fàcil després el tema no qualla bé. Aquesta vegada estic amb progesteriona i Adiro, i un munt de nervis que em fan fer coses que potser no hauria de fer.

No m'esperava quedar-me embarassada al segon cicle després de l'últim avortament pq l'altra vegada vaig tardar bastant més, i anava molt tanquil·la. M'estava posant per primera vegada la progesterona en segona fase del cicle i el dia que m'havia de venir la regla em vaig fer un TE perquè si era positiu havia de seguir posant-me-la i sinó deixar-la i esperar a que em vingués... el TE va sortir negatiu i jo tan tranquil·la vaig deixar la proge i vaig esperar 4 dies fins que vaig pensar que potser el retard no era culpa d'haver-me estat posant progesterona sinó d'algo més ... i efectivament, TE positiu (molt fluixet) i jo que no m'ho creia vaig repetir el test mil cops. Tots sortien molt fluixets i tenia por.

Vaig decidir anar-me a fer una beta i a dia 4+2 em va sortir 211... 48 hores després estava a 698.... tenia por de que hagués baixat, i esperava que doblés, però perquè coi triplicava????

Al principi em vaig posar contenta pq havia pujat, però després ja se sap...el google és el dimoni. No he trobat gaire info sobre betes triplicades i la que he trobat parlen sobre un possible embaràs molar... i aquí és quan ja m'he tornat boja del tot i m'imagino el pitjor.

No tinc aboslutament cap símtpoma que em faci pensar que estic embarassada si no fos pels TE i les betes (en els altres dos tenia mal d'ovaris, de ronyons i mal de pits...).

La gine em va dir que fins la setmana 6 no em volia veure i jo estic atacada dels nervis pensant que alguna cosa no va bé ...perquè hauria d'anar bé després del meu historial oi?

Perdó per la parrafada... a algú li ha triplicat la beta i després ha anat tot bé? o a algú li ha triplicat la beta i simplement em pot explicar la seva experiència bona o dolenta?

Algú em pot fotre una òstia i deixar-me estavornida una temporada a veure si deixo de patir d'una p... vegada?

Gràcies! Sou un sols, saber que hi sou sempre em tranquil·litza.

[airuni]

Hola! Primer de tot enhorabona per l'embaràs . jo no entenc de betes però potser que siguin 2? Ja et dic que no entenc pero em sembla que quan hi ha simptomes d'abort i creix la beta pot ser un ectopic però si tot va be i no tens cap simptoma del contrari no et preocupis.
Si estas molt engoixada pots anar a urgencies amb 5 setmanes podría veure's alguna cosa.
Ànims!! Espero que vagi tot bé

[piruletademaduixa]

Hola Airuni,
gràcies per la teva resposta, no crec que siguin bessons. No he fet mai cap tractament d'estimulació ni tenim antecedents a la família ni per part meva ni del meu marit.

La veritat és que el fet de no tenir absoultament cap símtpoma no em tranquilitza gaire, només en el entit de que ectòpic no deu ser pq no em fa mal res, però m'agradaria poder notar alguna cosa que em donés una pista de que tot va bé.

No he sigut mai d'utilitzar urgències sense una raó urgent que és pel què serveixen, tot i que no sé com m'ho faré per aguantar fins la setmana 6 sense tornar-me boja pq ho estic passant fatal. El meu cap no està sent gens benavolent amb mi...

[madame3]

Hola!
Com estàs? Com ha evolucionat?
Saps, si no vols esperar, li dius a la teva gine q et veig ja i punto. I sino te'n vas a un altre que sí et vulgui mirar. Això per un cantó. Per l'altre cantó, sí es veritat que aquesta és una oportunitat d'or per a què aprenguis a viure el dia a dia i no pensar en "què passarà". Quan jo vaig estar en la cerca, vaig arribar al benestar psicològic prenent-me cada dia com a un dia més fins a arribar al camí del meu fill, fos en aquell cicle o en un altre. Vaig confiar plenament en mi, passés el que passés jo no podria fer-hi molt però sí podria fer-hi si jo estava tranquil·la, que l'estrés és molt mal amic.
Molta força!

[ambjdejan]

ei, piruleta, com estàs? com ha anat? compartíem el post de juliol i les dues ens vam quedar pel camí, espero que vagi tot bé
Sobre google...tu ho has dit, google és el dimoni!! jo el que veig és que amb els embarassos, tot és normal. Blanc és normal i negre és normal, i a l'inrevés...

D'això d'anar d'urgències, jo no sóc gens d'anar-hi, tampoc, però també penso que si tens aquesta angoixa, una angoixa també és una urgència, no? vull dir que a vegades no ens fem el cas que ens mereixem...
No ho sé, suposo que com jo et deus morir de vergonya per fer el pas, però i si hi vas, li expliques el què t'ha passat, li dius que tens aquesta angoixa i que si et poden mirar? que entens que estàs de molt poc, però que ho has passat molt malament i que a veure si et poden ajudar...

Una abraçada molt gran, i espero que aquesta beta només hagi estat un ensurt, a veure si amb l'adiro i la progest millora aquesta vegada! :)

[piruletademaduixa]

Hola!
gràcies per les vostres respostes, he tardat bastant en escriure perquè la por em tenia paralitzada. És patètic però real como la vida misma.
Al final va resultar que estava tot bé, però he patit una mica (bastant). Vaig tacar i des de la setmana 6 que m'han anat fent ecos de control quasi cada setmana. Al principi semblava que no es veia bateg però de cop i volta la croqueta ha crescut molt i demà ja estarem de 12 setmanes! Dimecres vam anar a fer una eco i estava mooolt bé, gran, amb tots els seus ditets i coses petitones perfectes ... encara em sembla impossible que sigui real, però sí!!!

Vaig agafar la baixa cap a la setmana 6 i encara ho estic, però la idea és que si tot està bé en el pròxim control ja tornaré a treballar. També tinc ganes de fer vida normal i lluir la panxeta que poc a poc va creixent. Segueixo amb por, però cada dia em dic a mi mateixa que a la tercera va la vençuda

[crunchi]

Aish quin patir!!!! Enhorabona Piruleta!!!! molta sort!!!

[ambjdejan]

uauuuuuuuuuuuuuu felicitats!!!!!
quina il·lusió!!! suposo que la por és difícil de deixar-la de banda, però que no t'impedeixi gaudir de l'embaràs! una abraçada!!