"TROBADORES I EX-TROBADORES!!"

[eveve]

Coaner bonica... :(

Feia moltissim que no entrava i en llegir el teu primer post d’aquesta pàgina se m’ha caigut el món als peus... m’he quedat glaçada, amb el cor encongit... és evident que no tinc paraules de consol per al que us ha tocat viure (penso que ningú les té).

Simplement desitjar-vos molta molta força per superar plegats aquest sotrac tant desafortunat... i molta energia i esperança en els intents que vinguin després de tot això.

Us desitjo tota la sort del món i que, algun dia, et puguis reconciliar amb aquest moment tant i tant desagradable...

Com diuen les companyes, aquí ens tens per explicar-nos i desfogar-te tant com et calgui...

Molta força pel legrat de demà, pensaré en tu, guapa...

Abraçades.

[airyn_jp]

Coaner t’envio moltissima força!! Doneu-vos temps per agafar forces i cap endevant, es una merda i tu sempre seràs la mami de l’estrelleta del cel. Del cami a segui fes el que et dicti el cor, tots son correctes, esperar o no fer-ho, dessitjo de tot cor que aixo hagi estat fruit de la mala sort, nomes et puc enviar una forta abraçada i dir-te que ens tensaqui pel que necessitis!!

I si! L’altre dia tot just entrava per donar-vos la notícia amb meus de plom de que estava embarassada!! Encara es molt aviat i no hem fet ni eco ni res... i com bé sabeu ja vaig perdre la inocencia magica de la maternitat així que anem amb molts peus de plom i sense ser molt concients de que sembla que estic embarassada... creuarem dits per que tot surti be, perque més no podem fer!

Una forta abraçada a totes!!!

[Mminil]

Coaner bonica, et volia enviar moltes forces pel dia d'avui, com et comentava l'Airin, almenys haureu pogut acabar amb el malson. Suposo que ara, haureu d'assimilar de mica en mica, i això costa.
Seguir dient, que estem aqui, per quan necessitis quelcom, quan necessitis plorar, desfogar-te...
Una abraçada gegant bonica!!

[Coaner]

Hola boniques,
Sentia la necessitat d'entrar i explicar-vos... però aquest cop m'ha costat més agafar forces. Després de la biòpsia de dilluns passat em sentia més valenta, però el llegat va ser duu. I assumir tot el que ve desprès encara ho està sent més.
El tracte a la Vall d'Hebron excel·lent, però l'intervenció es va retrassar quasi un parell d'hores i el medicament em va començar a fer efecte, vaig tenir fortes contraccions durant una estona, i és horrible. Sort que una de les infermeres ho va veure de seguida i em van entrar ràpid a quiròfan. Estic convençuda que res del que em viscut aquests últims dies ens marxarà de la memòria.
Desprès de patir tot això, diumenge encara em vaig haver d'empassar un comentari d'una tieta del meu home, molt encertat... Resulta que l'únic que ho passa malament en aquests casos és qui espera (es a dir el meu home) l'altre, l'adormen i no s'entera de res. Patètica! Tot el diumenge plorant, perquè desprès de sobreviure a tot això encara has d'empassar comentaris absurds de gent que l'única feina que té és ficar el nas a tot arreu.
Ahir vaig anar a veure el capçalera, i necessito temps perquè ara el que tinc és una mica d'ansietat. Estaria tot el dia al sofà i amb el pot de Nutella ben a prop. No ho vull això... sempre he sigut molt activa, però ara tot em costa un munt. No puc n'hi imaginar-me com passaré aquests 5 o 6 mesos fins a poder tenir la porta oberta per a una IA...

[airuni]

És normal que només vulguis estar amb la nutella al sofà, es fa difícil aconsellar sense haver-ho viscut, però crec que aqui l'unic que et pot ajudar es el temps, ara ho tens tot molt recent i suposo que el temps farà que arribi un punto que faci menys mal.
En general la gent fa comentaris fora de lloc i amb un tema així encara pitjor, intenta que no t'afectin i envoltat de la gent que et faci sentir a gust.
Una abraçada molt forta

[Coaner]

Gràcies Airuni...

Temps i paciència

[Nata32]

Hola Coaner Guapissimaaaaaaaa...

Estic d'acord amb l'Airuni sobre que el temps és l'únic que ho "curarà" i posarà tot al seu lloc. Ha estat un sotrac molt fort i molt dur, de passar i de païr. Però jo tinc molta confiança en tu, sé que te'n sortiràs perquè ets una persona molt forta i molt valenta. Ara es fa tot molt pujada amunt però ja veuràs que amb els mesos tot s'anirà calmant una miqueta i recuperaràs la força i la il·lusió que tant et caracteritza.

Sobre els comentaris, també penso com l'Airuni, has de mirar que no t'afectin (cosa molt díficil perquè quan passes per una experiència així és complicat). De vegades volem ajudar, treure ferro, o donar ànims i sense volguer fem comentaris que no són encertats. Inclús jo mateixa, ara escrivint aquestes línies sento por de no ser prou encertada i de no poguer transmetre el que vull. La veritat és que en moments com aquest no n'hi ha cap de paraula encertada.

Molts ànims Guapaaaaaaaaaaaaaaaa... Menja tota la nutella que vulguis i seu al sofà tant com ho necessitis, però no t'hi acostumis eh.... Treu força d'on sigui, d'on ja no n'hi ha, i AMUNT, sempre AMUNT...

[Coaner]

Bon dia boniques,
Gràcies Nata!!
I tan que són encertades... les paraules que provenen del cor, mai fan mal.
Aquests tres mesos embarassada, i tot el que em viscut, m'ha fet obrir molt els ulls!! M'en he adonat de qui hi és per tot el que convingui, i qui no. I qui no cal n'hi que es preocupi per ser-hi. Estic molt dolguda amb el comentari de la "tieta", no m'ho esperava gens, però si algo m'ha ensenyat la vida és que cadascú té el que es mereix. (Per lo menys tindrà tot allò que estigui a les meves mans)
A estones estic una mica millor, ja no ploro tan... Estic mirant un centre de per aquí... (Crec que n'havia parlat amb tu Nata per whats) on hi volia anar a fer ioga per embarassades. Doncs, també hi fan quiromassatges, medicina xinesa (Acupuntura) i classes d'hipopressius... entre altres... De cara la setmana vinent agafaré el pack complet a veure si així començo a destensar.
Perdoneu perquè aquests dies he estat fent molt ego, i vosaltres? Com aneu? De veritat que em fa molt feliç saber que els embarassos van bé... la fase gelós ja la vaig passar fa anys.
Nata... com estàs? Es mou molt el petitó??
Ari, Airuni i Nostreta, van creixent aquestes panxus? Segur que esteu guapíssimes!! ;)
Airyn i Metriarc Com us trobeu? Molts símptomes?
Eveve i Mminil Esteu més avançades vosaltres, oi?
Alivipa Vas escriure, però no sabem res de tu... com estàs??

Perdoneu si em deixo res...

*Ara no sé si vaig escriure aquí lo de la tieta... He escrit tan aquests dies.

Petonets

[Nata32]

El meu petitó està molt bé, es mou moltissim i de vegades no em deixa dormir o fa que hagi de anar pitant al lavabo... jejejeje Ara em trobo súper bé, no em puc queixar la veritat

Coaner Jo personalment penso que fer yoga, quiromassatge, acupuntura, o qualsevol cosa relacionada amb l'esport t'anirà súper bé. Jo sempre dic que fer esport és la MILLOR teràpia amb diferència que existeix i ha exsitit mai. Així que si t'hagués de recomanar alguna cosa en aquests moments et diria que féssis esport perquè a part de que físicament té beneficis psicologicament és genial. També dic sempre que ojalà ho hagués fet abans i segur que moltes coses les hagués superat amb més facilitat.

Una altra cosa que també volia dir abans, sobre el comentari de la teva tieta, però que no he sabut enfocar bé (de vegades em costa explicar-me) és que quan tens alguna experiència traumàtica trobes comentaris de tota mena i la majoria no són mai encertats. Parlo des de la meva húmil experiència; fa uns anys vaig viure una experiència vital molt molt dolorosa i vaig sentir comentaris, per desgràcia, de tota mena, i de tot tipus menys agradables, comentaris que encara tinc avui dia gravats. Amb això vull dir que ningú que hagi passat pel mateix que tu podrà mai fer-te un comentari encertat, i dels que no són enertats probablament te'n recordis sempre.

I per últim i com sempre, buscant la part positiva a això: totes les experiències ens fan créixer, i malauradament les dolentes són les que més ho fan. Ens ensenyen amb qui podem comptar i amb qui no, qui ens estima desinteressadament i ens fa crear una escala de valors i de principis diferent a la que teniem abans. Les persones que comparteixin aquesta escala són les que es quedaràn al nostre costat i les altres no seràn més que "palla". I la "palla" sempre fora.

Una abraçadissimaaaaaaaaaaaaaaa gegant!!!!!!!

[alivipa]

Hola,
Coaner, com diuen, a poc a poc. És difícil saber què dir. No vull justificar la teva tieta, però, com diu la Nata, la gent parla per parlar i no sempre són conscients dels efectes que pot tenir el que diuen. En qualsevol cas, sí, en aquests casos veus qui hi és i qui no. També és agradable veure que la gent respon. I, sobretot, et fa adonar de tot el que podem afrontar i superar. Endavant! Sé que sempre ho fas, i amb força.
Sí que feia temps que no entrava, quan vaig escriure. Vaig entrar perquè el dia de reis em vaig fer un test i va sortir positiu. La veritat és que tampoc no vaig entrar per anunciar-ho, sinó que em vaig atrevir a entrar després de molt de temps de no gosar. Tampoc no m'he apuntat al grup de les mares de setembre. Des de l'avortament del juny, estic molt espantada. He passat de les setmanes de què vaig estar llavors, però la veritat és que ara encara pateixo més. Fins que no hi vaig arribar a aquesta frontera, pensava que ja veuríem si anava bé i no em volia fer gaire il·lusions. Però ara encara pateixo més per saber si encara anirà bé o no.
Petons a totes!

[Nata32]

Per cert alivipa moltes felicitats pel teu embaràs!!!

Jo fins bén entrat el segon trimesre no m'ho vaig començar a creure, i encara ara, a punt d'entrar al tercer, tinc moltes pors i dubtes. Intento gaudir-ho al màxim però la por sempre t'acompanya. De totes maneres molts ànims i pensa que tot anirà bé, ja ho veuràs, gaudeix moltissim tots els moments i no deixis que la por t'impedeixi fer-ho

[lavida]

Alivipa, moltes felicitats per aquesta panxolina! Com tu dius, després d'aquestes experiències costa estar tranquil·ls, a mi em va durar fins que me'l vaig notar, que llavors el sents cada dia i em quedo molt més tranquil·la. Tot i això, ja saps que no hi ha cap motiu perquè s'hagi de repetir, per tant intenta no pensar-hi i gaudir-ho al màxim... i tal com diu la Nata, estant al 3r trimestre a estones encara no soc massa conscient de que tinc un noiet
a dins meu, suposo que és normal... jeje
Moltes felicitats i gaudeix de l'embaràs, que ja veuràs com passa ràpid!

[Arigalma]

Bon dia!

Alivipa felicitats per la !! Costa molt treure's el patiment de sobre... jo cada dia pateixo també per saber si va tot bé... com que encara no noto res és simplement tenir la fe de que tot està funcionant correctament.

Coaner preciosa! Aixxxxx, aquests comentaris que fa alguna gent... de veritat que els humans teim una capacitat innata per fotre la pota, però com et diuen, ignora la gent que és "tòxica" per vosaltres, les situacions complicades ens ajuden a veure qui està i qui no, o qui no es mereix ni que ens molestem...
Ànims amb tot el procés, estic d'acord amb la Nata, fes espeort i moyre't t'anirà de conya física i mentalment Així que a la mínima que tinguis forces i ànims endevant!!! I en quant a al nutella, una mica de xocolata i sucre sempre va bé...
Estic tan convençuda de que ho superaras i tiraras endavant! No he conegut mai persona tan positiva com tu! I en moments de bajón ens tens aquí per donar-te una empenteta! Molts petons preciosaaaaaaaaa

Nata i Lavida ja tercer trimestre no?? Què guay!! Què poquet us queda ja! I ja esteu notant mogollón els petitons!
Jo estic a la semana 16... esperant a la eco de les 20 que la tinc el dia 21 (estaré de 19)... M'ha sortit mooolta panxa... i a les nits és tremendo...

Ens anem llegint wapes!!

PD: Rosae, si en algún momento entres i ens llegeixes, m'encantaria saber de tu!

[airyn_jp]

Coaner molts anims i moltes abraçades, deixa’t mimar per qui tens al costat, i mica en mica tornarà a sortir el sol, tu ja ets mare d’una estrelleta, i sempre ho seràs, hi ha gent que això no ho enten, que no te cap tipus d’empatia i que simplement es incapaç de sentir el que tu has sentit, intenta que aquests comentaris t’afectin el minim... estic convençuda que el teu bebe arcoiris arribarà ben aviat! Molta força!!!

Alivipa, moltissimes felicitaaats!!! Com t’entenc!!

Preguntaveu que com estic, pues desde ahir que quan tinc gana m’entren nausees i beneides nausees!! En fan estar una mica mes tranquil.la, això i gairebe un mal de regla constant, ah i els pits sensibles... tot i així com siu l’Alivipa i la Nata32 no puc evitar pensar gairebé constantment si anirà be o no, i fins que no arribi al segon trimestre visc amb una por constant... tant que no tinc ni la necessitat de dir-li a ningú que ho estic... la meva intenció si tot va bé serà dir-lis pel dia del pare que tot just farem 12 setmanes, i es que el temps no avança... a veure el que!!

Un peto per totes!!!

[lavida]

Airyn ja veuràs com el temps passarà i t'aniràs relaxant... t'entenc tant... és com un patiment constant, però de veritat que ja veuràs com anirà bé i amb res et plantes a les 12 i podràs cridar als 4 vents que tens un cigronet a dins. Ja has fet alguna eco?

Una abraçada i cuida't molt!

[alivipa]

Bon dia,
Moltíssimes gràcies! Sí, és qüestió d'anar passant dies. Hi ha dies que són de més bon passar, en què ho gaudeixo més, hi ha dies que no tant, que tot m'espanta (com entenc això de les nàusees Airyn!). Però mentre no hi hagi res de nou, endavant!
No personalitzo gaire perquè fa temps que no entrava i m'he d'anar posant al dia. N'hi ha que esteu molt avançades! Quina il·lusió!
Us envio un petó a totes!

[Arigalma]

Bon dia wapes!!

Com anem?

Auryn m'alegro que hagin aparegut aquestes nàsuees si et fan estar més tranqui, però espero que no siguin dures de soportar i que no durin gaire... JO en vaig tenir 3 setmane si eeccsssss, tot el dia la sensació de tenir l'estómac del revés no em va agradar.

Alivipa ànims tu tb... aniran passant els dies i us anireu relaxant

Coaner com vas bonica???

I la resta??
Jo de moment igual, segueixo esperant la eco de les 20 setmanes (encara falten 17 dies ) i en algún momento m'ha semblat sentir el cigronet ja... però tant lleu i tan de tant en tant que desespero... Clar, que avui començo la setmana 17... suposo que és aviat tot i ser segon embaras (el primer el vaig començar a notar a la setmana 22 ).
Avui començaré a anar a piscina (si no es torça res d'aquí a la tarda), a veure si aconsegueixo millorar una mica l'esquena i el mal de cap, que en tinc sovint...

Ens anem llegint reines!!!

[rosae7]

Hola noies,

En la meva desconnexió feia dies que no entrava i just ho faig avui.
Ho sento molt Coaner, poques paraules tinc per dir-te, més enllà de que ets forta, molt més del que penses i que la vida de vegades porta aquests entrebancs. Espero que les proves surtin bé i que hagi estat l’atzar. Que tingueu forces per no deixar-vos perdre l’esperança que sempre us ha acompanyat. Molts ànims bonica.
A la resta, m’alegra molt que estigueu molt bé, Nat això ja està al caure!! Arigalma aviat la eco de les 20 setmanes i ja estaràs més tranquil·la, segur.
Com algunes heu preguntat per mi, només comentar-vos que ja no sóc cercadora, he parat la recerca i quan dic això em refereixo no només que no prenc TO, sinó que evito mantenir relacions amb el meu home durant la SW perquè ell el pobre encara vol seguir... però jo necessitava parar i estic bé, ara estic en un procés de perduda de pes, de intentar fer coses per mi i la veritat que molt bé, alliberada... El maridin continua prenen els sobres i a l’abril es farà el segon espermograma per veure si ha millorat alguna cosa, depèn dels resultats ho tornarem a intentar sinó doncs ja estarà clar. No us ho he explicat però ara li han trobat un varicocele i sembla que pot ser causa dels resultats tant dolents, ja que causa esterilitat i en principi es podria operar per tornar a la normalitat, com us dic a l’abril veurem tot i decidirem.
Em sap greu pel post de trobadores, com m’agradaria que algú encetés el d’hivern o un general, perquè jo ja no em sento ni soc trobadora.
En fi, un petó a totes molt gran, aniré passant més sovint per veure les vostres noticies.
Una abraçada,

[Coaner]

Hola boniques,

Perdoneu que no puc personalitzar, vaig llegir-vos en moments puntuals que no podia contestar... i ara si m'allargo molt tampoc tindré massa temps. Però tenia ganes d'entrar una estoneta, per sentir-vos una mica a prop.
Estic millor! Millor vull dir que no ploro tot el dia, però estic rara... Vam anar a veure la psicòloga de la Vall d'Hebron i ens va dir ara, tot això és una muntanya russa... i té tota la raó. De fet ja feia un parell de dies que em notava amb aquesta sensació. Els primers dies d'intentar fer algo més, era com: agafo aire i bufooo fort... i ja no puc més. Cada dia bufo més fort, però bufo tan fort per poder emmascarar el que em passa per el cap tot sovint.
He intentat omplir els dies de trobades amb amics, amb amics dels bons, de confiança plena. De molts mimos amb el meu gos, de compres, i no gaire més.
Com em vas aconsellar Nata ja tinc les bambes a punt per sortir a córrer de nou... però m'ha faltat una mica d'esma. No compto que trigui gaire tampoc.
Estic molt descontenta amb l'entorn més pròxim, amb la família... exigents, sempre volent ficar el nas a tot arreu. I clar... amb dos dies com si res no hagués passat. Impressionant... encara tenen la barra de dir... ja no demanarem res més si us molesta. Perquè clar, ara que et demanin: Us hi podeu tornar a posar, oi? Quan sabem que mínim ens em d'esperar fins al Maig, ens fa una gràcia. Mola.. que et vagin pressionant. I a sobre no entenen que som nosaltres qui mereixem un respecte.
En definitiva...
Vaig fent mica en mica, són molts sentiments junts... i costa de gestionar. Però segurament que mica en mica tot fluirà.
Us envio una abraçada gegant a totes!!!!
Muaaaaaaaaaaaaa

[Arigalma]

Bon dia

Rosae m'agrada saber de tu! Espero que a l'abril us donin bones notícies i prengueu la decisió que prengueu segur que será l'encertada! A més dóna la sensació que estas molt serena i tranquila, cosa que que és bo per tu. Ja ens diras! Aquí sempre estarem esperant llegar-te!

Coaner preciosa, ànims... i paciència amb la muntanya russa i sobretot amb la familia... de veritat que a vegades costa d'entendre la poca empatía que té la gent... Rodeja't de la gent que et fa bé i no de la tòxica, ara no necessites més problemas ni mal de caps.
I a veure si aquestes bambes surten a córrer o a passejar! La ment i el cor ho agrairà!
I aquí estem per llegar-te i recolzar-te!