Pros i contres de tenir el segon fill

[angelina]

Jo quan va neixer el Walid que me'l mirava i em fonia i tenia pessigolletes a la panxa pensant que era el MEU NEN i mde'l estimava tant tot i q només acavaba d'arribar a la meva vida, em vaig fer por a mi mateixa, pensant q potser quan en tingués un altre no podria sentir totes aquestes sensacions pq el me amor pel Walid era taaaant fort!!!
Pero mica en mica m'adono que podria tornar a sentir el mateix i que si en tingués un altre seria capaç igual d'estimar-lo i llegint-vos a vosaltres les mames que ja aneu pel segon o mes i les q teniu aquestes pors... tranquilitza.... uffff

[llumer]

gracies noies! Estic segura que l'estimare igual. SEGURISIMA, pero de moment el sentiment es diferent que en el mateix moment del primer embaras.
Ademes, abans de posar-nos a buscar la segona (que vam començar quan tenia just un any, pero es va fer esperar...) pensava que no sabia si n'estava segura de buscar un segon perque "perdria" coses de la meva primera filla i no sabia si seria capaç de repartir-me bé... pero segur que ho fare molt bé!

Apa, no necessito padrins!

I roser, aqui cadascu pot dir la seva. Esta clar que cadascu te una historia personal i uns motius o creences pel que fa!!!

Jo a la meva feina vaig ser la primera en demanar reduccio de jornada, i sabia que podia passar qualsevol cosa (encara que es totalment legal...)

[towanda]

Doncs jo no vaig tenir aquest dubte de si estimaria més o no a la petita , el que si vaig tenir clar que la disfrutaria al màxim , perque per circunstáncies de la vida quan vaig tenir la gran , vaig començar a treballar molt aviat i moltes hores i habia dies que gairabé no la veia , perque quan marxava de casa encara dormia i quan arribaba ja estava dormida , i la seva primera infància em va passar que gairabé ni hem vaig enterar , per aixó quan vam decidir tenir la segona el que teía molt clar era que volía quedarme amb ella tot el temps que fos posible i viure el sue dia a dia i difrutar de la maternitat a temps complert , vam estalviar i hem vaig poder permetre agafar una exedncia de 6 mesos despres de la baixa de maternitat i a estat els diners millor invertits de tota la meva vida , l'hi vaig poder donar el pit fins els 10 mesos i vaig disfrutar plenament , cosa que no vaig poder fer amb la gran i que sempre hem sabrá greu

[Naiff]

Jo vaig posar-me a buscar el 2on fill fa dos anys!!!!! i no arriba de cap de les maneres, i creieu-me que en tenim unes ganes boges.
Jo sempre havia pensat de tenir-ne 2 i que es portessin poquet, però a vegades la vida pensa de manera diferent
El que si que tinc clarissim que no vull rendir-me tot i que hi ha mesos que se'm fa ben dur veure que no arriba, però penso que tenir fills és el millor "regal" que ens fa la vida, i sé que per la meva filla gran, tenir un germanet@ serà també una de les millors coses que li passaran, per tant per a mi tot son pros, i els contres s'obliden ben aviat

[xin76]

Naiff Noia, jo estic igual que tu... tenia clar que els volia juntets, però mira... encara no ha arribat i la laia a l'agost farà 4 anys ja! Té conya la cosa! Però el que està clar és que ens hem d'adaptar al que la vida ens ofereix, no? (tot i que es fa una mica llarg, la veritat!)

[llumer]

a nosaltres també ens va passar!!! La primera al segon cicle, pero aquesta... 15 cicles d'espera!!!! Pero...tot arriba!!!! anims

[evarnau]

Hola noies,

Fianlment ens em decidit i anirem a buscar el 2on. esperare que em baixi la warry al febrer i ja veurem que passa.
Moltes gràcies per tot.

[angelina]

[Nuri g]

Hola,

He estat llegint tots els comentaris i em semblen tots molt interessants. En el meu cas, estem començant a buscar el primer.
Perquè ara i no més tard? Fa un any i mig que estic a l'atur. al principi de quedar-me sense feina vaig decidir invertir el temps i els diners amb un master. Ja l'he acabat i ha estat una experiencia immillorable.
Però ja feia mesos del master i el temps passava i no trobava feina...

Feia mesos que tothom amb qui em trobava em deia de si haviem pensat a tenir fills, i jo sempre contestava que més endavant, que no era el moment.... i

Em va canviar la mentalitat d'un dia per l'altre. Abans creia que tindria els fills quan tingues el tema de la feina "controlat", i ara penso que tindré els fills quan ens vingui bé al meu home i jo, i ja m'espavilaré amb la feina més endavant. O sigui, la feina dependra del que decidim, no jo a la feina.

Tot i així, crec que us heu oblidat d'una cosa... en lo dels exemples de les mares d'abans i de la que ha aprovat les oposicions i començarà a buscar a partir d'ara... volem ser mares, però no ens hem d'oblidar de ser dones.

Algunes deieu que les raons de tenir fills s'han de respectar, i jo dic, perquè? Perquè també som DONES. La meva mare m'ha explicat moltes vegades que en la seva epoca les dones es preparaven pel matrimoni: tenien que saber cuinar, netejar, educar els fills... treballar? era només un recurs si el sou de l'home no arribava per tot ( la meva mare ara té 64 anys) Els homes ja eren bons si treballaven i no es gastaven els diners al bar.

Si que han canviat les coses!!!

Ara volem tenir fills, però no volem perdre la nostra independencia, ni els esforços que em fet per tenir uns estudis o una professio, que no ens han regalat les coses... ens ho em guanyat. I ara vivim en societat en que ho volem tot (feina i fills), i no pot ser, però busquem les formules per intentar no perdre terreny amb el que hem aconseguit i amb el que les nostres mares no van poder proposar-se mai, perquè llavors no tenien opció. Intentem ser unes superdones, però les coses costen molt.

I crec que arribat aquest punt, penso que em de començar a reivindicar els 6 mesos de baixa de maternitat, però subvencionada per l'estat. Canviaria els 2500€ d'ajuda per els sous dels 6 mesos de baixa, si els pagues l'estat i no les empreses (una formula mixta), potser no hi hauria tants maldecaps i tantes injusticies com les que hi han ara.

Bé, ja acabo... quin rollo!!! m'he animat massa, perdoneu

Si els fills tant de fer FELIÇ, sigui la raó que sigui, endavant!!!

[isa]

Noies estic fent un break a la feina, he llegit aquest fil perque em moro de ganes de tornar a ser mare, de donar vida a un petitó/na, i de donar-li un germanet/a a la Paola. M'han agradat molt les vostres reflexions, tant que m'han fet caure les llàgrimes....i estic a la oficina, per favor! Jo estic 100% amb vosaltres, entenc que la decisió de ser mare altra vegada, no pot venir condicionada per una feina o per una cartilla al banc, jo ho entenc així, el desig de portar una nova vida al món ha de ser el motiu d'un nou embaràs. Però sí que trobo, que moltes vegades les condicions de la teva vida poden no ser suficients per tirar-ho endavant. Jo, ja fa temps que tinc moltes ganes de tenir un altre petit, moltes moltes ganes, potser fins a un punt que no "és bo" per mi, em genera molta ansietat, potser fins i tot depressió....El cas és que amb el maromu no estem molt bé, estem passant una crisi, no sé si passatgera, vull pensar que sí però hi ha dies que ho veig molt negre....i això és un condicionant molt important, oi? Hi ha estones que penso que el que motiva aquesta crisi són les meves ganes de tenir un altre fill: ell de moment no vol ni sentir-ne a parlar, ho estem i hem passat fotut econòmicament, paguem molt tant d'hipoteca com de llar... i potser aquesta desesperació meva de voler-ne tenir un altre JA, és el que fa que estigui sempre mig enfadada o a la defensiva...
En fi, que en aquest post hi ha comentaris molt bonics, sou uns cracks de mares i els vostres nens uns afortunats de la vida! Petons guapíssimes.
Per cert, la llumer a hores d'ara ja deu estar enamoradíssima de la seva segona petita Aina!!! Que va nèixer fa pocs dies!!

[aiguablava]

Aquesta entrada és molt antiga, llegeixo que del 2010, però és un dubte que crec que el tema va sorgint a quasi totes les famílies.

Personalment no veig ni millor, ni pitjor decidir tenir un fill, dos o fins i tot cap. Cada un de nosaltres necessitem (o ens trobem) en situacions diferents i també tenim diferents personalitats. A banda, que factors indirectes com economia familiar, ajuda (familiar o de pagament), horaris de la parella, tipus d'habitatge... també hi tenen molt a veure. Casos de "no vam tenir més fills perquè estàvem sols i treballàvem", crec que tots ens coneixem, però no només com a pesar, conec molts homes i dones que mai renunciarien a les seves feines per disposar de més temps per estar amb els fills, per ells i elles és vital la feina i tot i que la resta del temps és quasi en exclusiva per la família, no hi dedicarien més temps.

És molt bonic tenir fills, però tenir-los implica tenir temps per ells i estar per ells, tot i treballar, tot i tenir temps per un mateix, tot i deixar puntualment amb avis o cuidadors els fills...

PROS: Si t'agrada tenir fills, repeteixes experiència satisfactòria. No et tornes tan possessiu amb l'únic fill. El segon "és més fàcil" (l'experiència és un grau). Aspectes que havies donat voltes amb el primer (serà així perquè fem tal cosa o som així...) queden desmitificades en el segon. Rejoveneixen, et fan estar sempre al dia de les generacions "petites". Sents que amortitzes roba, cotxets, joguines i materials diversos que amb el primer havien quedat com noves. Treus un pes de sobre al gran, perquè els fills únics sempre s'acaben sentit pressionats en acontentar els pares (només el tenen a ell). Els dos tenen un possible company de joc i un possible amic d'adults, i això és molt bonic, no tots els germans acaben sent amics (per més que s'estimin) però a la meva família he vist casos de germans i germanes que a més són els millors amics (alguns es porten pocs anys, d'altres bastants) i és l'amistat més bonica de totes.

CONTRES: Economia, una despesa més (escola, assegurança mèdica...). Gent que només pensa en tenir un fill però que passat un temps només pensa en aparcar-los fins i tot quan tenen temps lliure, si ho fan amb un, amb dos encara "aparquen" més. Dos grups de whatsapp d'escola!!! (uff... jeje).

MITES: Mentida que els fills únics són uns consentits. Mite que no es pot viatjar tant, mite dels grossos, t'has d'adaptar però pots viatjar. Mentida que si el primer és tranquil el segon no ho serà (o viceversa), a vegades el segon surt més tranquil que el primer i tot.

Hi podria posar més coses però... sobretot si es té un segon s'ha de fer de cor però de cap i no només perquè la majoria tenen dos fills. Bé, jo en tinc dos, dues meravelles desitjades, però era feliç quan en tenia només un i també n'era quan no era mare. Els fills són un gran regal, una experiència meravellosa però mai un caprici.

[crunchi]

Hola, quin bon post!!! Me l'he llegit per sobre i veig que la majoria sou molt optimistes jejeje

Jo soc filla única i sense cap trauma, però és cert que em vaig criar amb la familia de ma mare, que eren molts germans, erem molts cosins.... Aquesta situació és totalment diferent ara pel meu fill, perque només té als meus pares i amb els meus cosins es veuen menys clar, tenen la seva vida i ja no gira tot al voltantt dels meus avis com quan erem petits.... I la meva parella té germans però relació 0, aixi que res. Això que deiem, no tots els germans tenen bona relació. Però bé, això és un altre tema.

En el meu món ideal m'agradaria tenir 2 fills, i que el meu nen tingués un germà/na amb qui compartís moments i que en el dia de demà poguessin estar units. Però bé, ja es veurà si al final tenim un 2n o no.

És un bon debat