ILE voluntaria

Problemes durant l'embaràs.
Anitramicram
Entrades: 1
Membre des de: dl. abr. 23, 2018 8:06 pm

ILE voluntaria

EntradaAutor: Anitramicram » dl. abr. 23, 2018 8:24 pm

Hola,

No sé si aquest és el fòrum més adient per escriure això...però no n'he trobat cap altre, i els que trobo tampoc parlen del meu cas...Resulta que jo em vaig quedar embaraçada sense voler-ho. Era d'una parella molt recent, i ell no volia tenir la criatura. No eren unes condicions bones i vaig decidir abortar. D'això fa 7 mesos i estic tan arrepentida com el primer dia. Sé que no puc comparar-me amb algú que l'ha perdut sense voler-ho, però jo sento que em vaig equivocar i aquesta culpabilitat m'està matant....no sé si aquí hi ha algú que hagi passat pel mateix. Gràcies.
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: Jomateixa82 » dl. abr. 23, 2018 11:54 pm

Hola Anitamicram,

No he pogut evitar llegir el teu post, i tot i que no he passat pel mateix no he pogut evitar escriure't. L'avortament és un tema tabú i molt més encara si aquest és voluntari. Jo vaig tenir un avortament espontani a les 7 setmanes i és l'experiència més dolorosa de la meva vida. Ara ja fa ha fet 4 anys i sovint el/la segueixo recordant, com s'hauria dit, si tindria geni com la seva germana o no... Pel tabú que et comentava dic que tinc 2 filles (que són les vives) però jo, per mi, sé que en tinc 3.

Una amiga meva de la universitat, uns anys després que ens coneguéssim em va explicar que havia abortat voluntariament durant l'adolescència, i a partir d'alló em vaig plantejar molt seriosament què faria jo si em passés en un "mal moment" tot i que ja no era adolescent, o què faria si em diguéssin que el meu fill/a tindria una malaltia que li provoqués discapacitat, per exemple, i vaig arribar a la conclusió que no ho faria precisament perquè sabia que en cas de fer-ho em passaria com t'està passant a tu, que me n'arrepentiria i que no em perdonaria a mi mateixa mai. Ara ja no et pots fer enrerre, només et puc recomanar que busquis suport potser d'algun professional, psicoleg o així, especialment ara que es deu acostar el moment en que hagués nascut, que t'ajudi a elaborar el dol, a treballar els motius pels que vas decidir fer-ho, i t'ajudi a aprendre a viure amb aquest fet.
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 426
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: Gustineta » dt. abr. 24, 2018 8:13 am

Hola Anitamicram,

La meva situació és molt diferent de la que vius, però, com la Jomateixa, no he pogut llegir sense escriure't.

Crec que no hem de jutjar ningú per les decisions que pren. Has passat per un pèrdua. Voluntària, sí, però no per això menys pèrdua. Tens tot el dret del món a plorar la criatura que no podràs tenir, de sentir-te trista, enfadada i totes les emocions que es poden viure en una pèrdua.

Fa un temps vaig descobrir aquest lloc web: https://proyectokora.com/. És d'una noia que va passar per una IVE i ofereix acompanyament per a les persones que com ella, s'han trobat en aquesta situació. Espero que t'ajudi.

Una abraçada ben forta :-()-)
Nov de 2013: inici cerca
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: Anna Maria » dt. abr. 24, 2018 9:14 am

Bones,
realment nosaltres podem ser les nostres pitjors enemigues, la consciència és com una "personeta" que no ens para de parlar...
És molt complicat aconsellar-te, sobretot perquè com les altres companyes, l'avortament que vaig tenir no va ser voluntari. Tot i així, jo pensava i segueixo pensant que si es decideix interrompre l'embaràs és perquè en aquests moments no ho creies convenient, l'opció hi era i vas triar aquest camí.
Com amb totes les decisions que prenem, el nostre cap diu "i si....". La vida ens posa en aquesta espasa i paret, haver de decidir, i fer-se gran implica ser conscient de les decisions que hem pres i intentar no arrepentir-nos. Fàcil de dir-ho, oi? "i si hagués dit que no a la primera cita?" "i si hagués triat aquesta altra carrera?" "i si en comptes de triar aquesta feina n'hagués triat una altra?".
Amb l'avortament hi ha molt prejudici encara, i un dels problemes principals és que no se'n pot parlar tranquil·lament, perquè la frase "ella que pot i no ha volgut", fa molt mal. I és que cada persona és un món, estem anquilosats en un varem de coses normals i coses que no ho són encara, que provoquen molts maldecaps.
Molts ànims.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
arlet78
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 86
Membre des de: dt. gen. 08, 2013 8:37 am

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: arlet78 » dg. abr. 29, 2018 9:10 pm

Hola Anitram!
Perdona l,intromisió, però pq penses q t,has equivocat? q estiguis passant un dol i et sentis malament no vol dir q t,equivoquessis!
Totes les que som mares sabem que es molt important estar al 100 per cent , els nens, més els nadons,requereixen molta energia, estabilitat i sobretot tenir un home al teu costat q vulgui fer de pare.
Jo crec que haver tingut un fill wn un moment equivocat i amb una persona equivocada sí que haguës sigut un error! Quan es tenen fills per pressions, pq és el q toca etc...és quan aquets pateixen, creume he vist varis casos i fan molta pena!!@!
Molts ànims i sobretot demana ajuda, passar per un abort no deu ser fàcil, tan li fa si era volgut o no...
Flop
:: rateta
:: rateta
Entrades: 150
Membre des de: dl. juny 22, 2015 4:55 pm

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: Flop » dj. maig 03, 2018 3:50 pm

Hola Anitram,
jo vaig passar per un cas diferent del teu però amb algunes semblances. La meva ILE també va ser voluntària, però a les 21 setmanes de gestació i per una malaltia greu de la nena. Mira, va ser la pitjor experiència de la meva vida. Era el primer embaràs, era molt buscat, era una nena que sempre és el que havia desitjat, feia temps que la notava, ja tenia robeta... I, a més, un avortament a les 21 setmanes és un part. Te l’han de provocar, tens contraccions... Terrible...
I tot això perquè jo vaig voler. Hauria pogut néixer, però amb unes condicions de vida duríssimes. No vaig voler això per a la meva filla.
La meva sort, entre cometes, és que malgrat el dolor, jo no me’n penedeixo.
Ara tin una nena preciosa i fa 3 mesos vaig tenir un avortament espontani a les 7 setmanes... Dolorós també, és clar.
Mira, tu vas veure que no era el moment. Pensa que una criatura exigeix moltíssim. No et culpis. És clar que hi penses i et fa mal. És molt normal. Això no vol dir que tu creguessis que estaves fent el que et convenia a tu i a la futura criatura. Una cosa no treu l’altra.
Cuida’t molt!!
Avatar de l’usuari
METX
:: conillet
:: conillet
Entrades: 350
Membre des de: dg. set. 19, 2010 4:26 pm

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: METX » dt. maig 08, 2018 6:38 pm

Hola bonica!!
Jo t entenc perfectament... fa molt mal peró amb el temps va passant.
Has de partir del punt q era un fill no desitjat q si aixi ho senties has fet el correcte.
Algún dia arribarà el teu moment i ho viuras plenament disfrutant de cada instant i de cada experiencia. Es inevitable el pensar.. i si no puc tenir mes fills?? Pero aixo no passara. El fet, fet està no et culpis. T envio una graaaan abraçada!! :-()-)
ImatgeImatge

ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
EL POST DE LA CARLA:
viewtopic.php?f=71&t=19531"

Imatge
estrella_tro
Entrades: 4
Membre des de: dg. juny 09, 2019 5:59 pm

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: estrella_tro » dg. juny 09, 2019 6:13 pm

Anitramicram ha escrit:Hola,

No sé si aquest és el fòrum més adient per escriure això...però no n'he trobat cap altre, i els que trobo tampoc parlen del meu cas...Resulta que jo em vaig quedar embaraçada sense voler-ho. Era d'una parella molt recent, i ell no volia tenir la criatura. No eren unes condicions bones i vaig decidir abortar. D'això fa 7 mesos i estic tan arrepentida com el primer dia. Sé que no puc comparar-me amb algú que l'ha perdut sense voler-ho, però jo sento que em vaig equivocar i aquesta culpabilitat m'està matant....no sé si aquí hi ha algú que hagi passat pel mateix. Gràcies.



Bonica és un sentiment tant normal el que tens... et convido a entrar al grup de Facebook per a poder expressar-te en total llibertat. El formem persones que hem viscut situacions semblants i també hi ha casos com el teu.
https://www.facebook.com/groups/152743478777527/
Per entrar HEU DE CONTESTAR LES PREGUNTES ÉS IMPRESCINDIBLE PEL BON FUNCIONAMENT DEL GRUP!

Gràcies
Blanca_Neu
:: puça
:: puça
Entrades: 7
Membre des de: ds. ago. 31, 2013 2:29 pm

Re: ILE voluntaria

EntradaAutor: Blanca_Neu » ds. abr. 25, 2020 2:37 am

Hola maca,
T'entenc massa bé. Jo també vaig fer una ILE voluntària ja fa any i mig i no hi ha manera de superar-ho...
En aquell moment ho tenia clar. Per problemes importants de salut i medicacions que estava prenent vàrem decidir interrompre un embaràs no planificat. Però molt desitjat.
No passa ni mitja hora en que no m'arrepenteixi de no haver assumit els riscos i d'haver actuat per por (en el meu cas).
No m'ho explico: sóc científica, atea i feminista... i a més tinc 2 malalties cròniques que em contraindiquen l'embaràs. Crec que és alguna cosa visceral, primària...animal.
De fet, ens estem plantejant un altre embaràs i assumir tots els riscos.
En fi, crec que ningú sap com ho viurà fins que no li passa a ella.
Espero que ho superem i ho acceptem.
Molts ànims

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::