No li agrada anar amb bicicleta

[Bruixapirula]

Bones,
Sempre havia pensat que saber anar amb bicicleta era necessari, tant a nivell motriu com social. Però, ara em plantejo si realment és imprescindible que hi sàpiguen anar.

Tinc una filla que aviat farà els 5 anys. Ens van recomenar comprar una bicicleta sense pedals i, com què tots els seus amics/amigues en tenien, ho vem fer. Però va ser pujar, anar uns segons i caure. Va baixar i ens va dir que no la volia. Vam esperar, al cap d'un temps la vam animar a tornar-hi, fins i tot quedavem amb altres nens. Però res de res, no vam aconseguir que sapigués anar. I va arribar un moment que no la volia ni veure.

L'any passat ens va demanar una bicicleta amb pedals i rodetes. Li vàrem comprar pensant que li seria més fàcil, agafaria pràctica i ara li treuriem les rodetes.
Doncs tampoc, dos pedalades i ja està. Hem quedat amb d'altres i acaben ells amb bicicleta i ella correns radera seu.
Li hem preguntat que passa i ens diu que es cansa, que no li agrada...

Arribat a aquest punt no sabem si passar de bicicleta. Però a l'escola fan circuits i sortides amb bicicleta, i tenim por que tingui problemes per no saber-ne.

M'agradaria saber si algú s'hi ha trobat.

Gràcies

[mel2010]

Doncs jo estic igual amb la meva filla de 6 anys,no hi ha manera i també diu que es cansa. Cap mena d' afició i com més insisteixo pitjor. Tampoc sé que fer.

[Anna Maria]

Bones!
Jo t'anava a contestar que crec que no hi ha problema en què no sàpiga anar en bici...
M'ha recordat molt a mi mateixa i el tema del potro i el plinton a gimnàstica quan feia EGB... no vaig saltar ni una vegada. També em va anar fatal l'any que vaig "entrenar" a bàsquet, i ho poso entre cometes perquè vaig fer UNA cistella en tot un curs. També vaig anar molt temps a gimnàstica fora de classe, en teoria perquè tenia els peus plans (?!?) i recordo aquella espècie d'escala a la paret, que al principi pujava fins a dalt i que quan vaig créixer vaig començar a agafar-li por i a suar-me les mans, i al final no la podia ni veure. I pel que fa a la bici en sí mateixa, de petita sí que hi anava, jo recordo que era bastant més gran del que aprenen avui en dia la canalla a anar-hi quan jo ho vaig fer. I també, de grandeta vaig tornar-me "pato" total, fins que la meva última experiència va ser desastrosa: vaig anar a Holanda de viatge de fi de curs a l'Institut i vam llogar-ne unes amb tots els de la classe. Eren super altes i els frens anaven tirant els pedals enrere! Em vaig fotre cada nata.... aix! I moltes altres historietes més. Amb els esports (per dir-ho genèricament) hi tinc una relació amor-odi, perquè m'encanta mirar-los (futbol, tennis, basquet, fins i tot córrer) però practicant sóc un desastre.
Com pot afectar a ta filla això doncs ho aniràs veient, a nivell vida familiar no crec que afecti perquè adaptareu les activitats a allò que us agradi i us sentiu bé. Pel que fa a les sortides a l'escola, jo intentaria sondejar-ho a la mateixa escola, si fan activitats alternatives quan es vagi en bici o hi ha alguna solució.
Ella potser canviarà amb el temps, però crec que ha de ser ella la que tingui ganes d'anar-hi. Realment la pressió social (i escolar) és molt forta en segons quins temes, sembla que tots els nens els hi hagi d'agradar tot igual, i no és així.
Molts ànims, guapa!
Abraçades,
Anna Maria

[airuni]

Hola! A mi tampoc m'agradava anar en bici, em va costar molt aprendre a anar sense rodetes perquè com no m'gradava no m'interessava.
I al meu fill tampoc li agradava i també li va costar al final a base d'insistir el vam convencer per aprendre i ara en sap pero potser l'agafa una vegada a l'any.
Potser li va bé veure a l'escola que els altres nens els hi agrada i s'ho pasen bé i ho vol provar i si no tampoc pasa res.
Ho sento per les faltes escric amb él móvil i em va canviant les paraules

[Bruixapirula]

Moltes gràcies,
Ja veig que no és un bitxo raro.
Nosaltres anirem insistint sense obligar ni agobiar, però si veiem que no vol ho deixarem còrrer.
I pel que fa a l'escola ja mirarem de com solucionar-ho.

Merci a totes!

[pucpuc]

Em meu fill te vuit anys i aquest estiu n'ha apres.
Li vam dir que ja enteniem que no volia pero que el veiem preparat i que ho proves. La veritat es que al ser tan gran ja tenen molt be l'equilibri i va der molt facil, va ser pujar-lo i ja s'aguantava. Aixo si cada dia li hem fet fer "els deures " d'anar una mica en bici cada dia per consolidar i ja podem dir que hi sap anar . No es que li alucini pero li ha agradat molt saber que una cosa que li feia tanta por , ja la sap fer i que quan vulgui pot agafar-la i ja hi sap anar.

[shapty]

Apa i jo preocupada perque la meva filla no volia saber res ni de bicis ni de patinets i resulta que no és l'unica!!!
El meu pare esta obsessionat en que la meva filla ha d'anar en bici, m'escalfa el cap que ha d'apendre i que per nassos li he de comprar una perque la seva cosina va en bici i molt bé (té tres mesos més que ella). Però a la nena ni li crida l'atenció ni en vol saber res de bicis... que es cansa, que no li agrada i mil excuses. No em penso barallar amb la meva filla per que no vol saber res de bicis, no és algo prioritari... si té interés ja n'aprendrà de més gran

[Anna Maria]

Bones!
res d'única... aix, mira que l'educació de la canalla ja és prou complicada, i a vegades els pares i els sogres (perquè realment l'opinió del carrer a la llarga o a la curta et rellisca) t'ho posen pitjor. Mira, a mi em passa molt amb ma sogra, perquè tinc un nebot que es porta mig any amb l'Isaac, i clar, tot el que fa ma nebot llavors hi ha pressa perquè ho faci el meu fill, que és el petit. Amb el tema de la bici, la cosa ha arribat a comentaris ben tontos. Ma cunyats, com que tant el gran com el petit els hi agrada (el gran té 7 anys i el petit 3), s'han comprat bicis ells i al bon temps algun diumenge a la tarda van amb bici, no fan molts quilòmetres, sinó el que veuen. Amb el petit agafen la bici unes quantes voltes "a la mansana", deixen la seva bici i llavors ma cunyada el munta a la cadireta de la bici i fan la pedalada grossa. Doncs un dia, ma sogra li deia a l'Isaac: "va, aprèn a anar amb rodetes que així anireu amb bici els diumenges!" Coooooooom? Doncs no. A mi em sembla fantàstic que ma cunyats ho facin, però si nosaltres volem anar a passar el diumenge a la tarda a berenar i a la plaça, o a donar un tomb... i què? aix... I anar dient-li. I ja em va treure el tema de les rodetes. Ma fill té la bici de rodetes des de l'agost, perquè té un tractor amb pedals que vam veure que començava a pedalar bé i vam decidir provar-ho. Amb la bici però vol que l'empenyis i ho hem deixat per més endavant; jo crec que la posició del tractor és més assegut, la bici s'ha de fer més força... doncs ma sogra fent campanya: "li has d'insistir, has de dir-li que apreti..." i un dia que hi havia la bici de ma nebot a casa seva anar-li dient "vaaaaaa, apreta, venga, que lo bo coooooooosta..." aix...
Una abraçada,
Anna Maria