Anem a pitjor, no se que li passa.

[oli]

Bon dia mares i pares,
Obro un nou post per demana les vostres opinions respecte el que ens passa últimament a les nits. Us poso en situació:
Tenim una nena de 17 mesos que des de sempre havia dormit prou bé, la deixavem al seu llit amb la seva pipa i ella mateixa s'adormia soleta. Des de sempre ha fet 1 o 2 despertars a la nit molt fàcils de controlar, hi anavem li deiem que erem allà amb ella, a vegades nomes una carícia comprovar que la pipa fos a les seves mans i es tornava a dormir la mar de bé (alguna nit també l'ha fet d'una tirada i alguna també han estat més complicada per dents o ves a saber que, però per normal així).
Doncs fa unes 3 setmanes que la posem al llit i ens vol allà (fins aquí bé, li donem la ma i es va dormint i ja podem marxar) però quan fa una o dos hores que dorm comença el problema, es desperta plorant o xisclant, i anem i ens agafa la ma i intenta dormir però no sabem perquè es com si no pogues dormir i acaba que no vol ni ma ni pipa ni res, només vol dormir. Si l'agafem plora i xiscla perquè no vol que la traguem del llit (té molt clar que és allà per dormir i és el que vol...), hem provat de posar-la amb nosaltres al llit i fa el mateix xisca i es mou i rondina fins que no sabem perquè sigui a un llit o a l'altre, es torna a relaxar i es torna adormir... Normalment això dura de les 10-11 fins al voltant de les 3. Es desperta s'adorm xiscla es torna a mig adormir... i arriba un moment que s'adorm i dorm bé fins les 7-8 que és l'hora que ens llevem.
No se si es un problema de fases de son, ni se que podem fer per ajudar-la, a més anem cansats i dormint poc tot i tornar-nos amb el meu home és fan les nits eternes.

Algú s'hi ha trobat o té algun consell que ens pugui ajudar una mica? No sabem que fer. Les idees que tenim son: Anar-hi quan ens demana (això ho fem sempre a no ser que només rondini uns segons) i quedar-nos amb ella fins que sembla que es torna a adormir. Pensem que si s'allarga potser li traurem una de les baranes del llit per poder-nos asseure a la seva vora (perquè quan vol la ma la posició que nosaltres agafem no és gaire adequada...) i posar-li una barana baixa només perquè no caigui dormint però podrà baixar i del llit. L'altre opció és el llit de 90 per poder-nos estirar amb ella tot i que veiem que és massa aviat i potser ara mateix el que menys necessita son canvis per dormir...

Consells, idees???

Moltes gràcies!

Oli

[petitajo]

Paciencia,

Nosaltres amb la nena també ens va passar exactament el mateix i hem actuat igual q tu de bon principi. Depenent de la nit feiem una cosa o un altre, sobretot intentar q no se senti sola, sobre la marxa, actua.

No se quina es l'explicacio pero mica en mica ho va deixar de fer. Són etapes que passen i no ens queda mes remei q tenir paciencia i estar al seu costat


Tot passa, ja ho veuras!

[Anna Maria]

Hola guapa!
Has mirat que no tingui cucs?
El meu fill n'ha tingut dues vegades, van ser durant l'última tardor, amb 21 o 22 mesos que tenia llavors.
Coincideixen força els símptomes amb els que dius. Adormir-se tranquil i al cap d'unes hores començar a queixar-se. L'Isaac, a més, feia com una espècie de batzegades a les cames, tot i que tu dius que es mou. I també, al cap d'una estona bastant llarga, acabava adormint-se.
No sé si n'has sentit a parlar mai. Els cucs abans es relacionaven amb menjar molts dolços, tot i que ara s'ha descartat, i tampoc té a veure amb la falta d'higiene, sinó amb la costum que tenen els nens de posar-se les mans brutes a la boca (difícilment es poden tenir perfectament netes, també és cert).
Jo en vaig tenir de petita, i en el cas de l'Isaac ni hi pensava, El primer cop que en va tenir, ho vaig veure de casualitat. jo creia que tenia mal de panxa perquè és molt regular i va coincidir amb un dia que no va fer caca. Va començar la segona nit seguida movent-se i queixant-se i el vaig llevar, ja el pobre estava despert, i vaig provar de posar-li oli d'oliva al culet amb un palet de netejar les orelles per ajudar-lo a anar de ventre. Al anar a posar el palet vaig veure un cuc passejant-se pels voltants del foradet del cul.
Et passo un enllaç de St. joan de Déu que ho expliquen fantàstic:
http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/ox ... ntestinals
El tractament que van donar-nos (perquè l'ha de prendre qui té els cucs i tota la família que visqui a la mateixa casa) va ser unes gotes d'un medicament anomenat lomper, una dosi per persona de 5ml el primer dia, i al cap de 15 dies una altra, perquè el medicament mata els cucs, no els ous, i la dosi que es pren al cap de 15 dies és per si hi havia ous que s'hagin convertit en cucs. També, tant al prendre la primera dosi com la de recordatori, et recomanen canviar tota la roba de llit, interior i de dormir de tots. També diuen que es renti amb aigua molt calenta, jo això no ho vaig fer, i més perquè el meu fill portava pijama sencer i era difícil que es rasqués.
Descarta-ho abans de pensar en algun canvi que hagi fet a nivell del son, que també és molt possible, la canalla poden fer canvis tant en el menjar com en el dormir, com en tot.
Ja em diràs el què!
Abraçades,
Anna Maria

[oli]

Hola noies, gràcies per les vostres respostes. Va bé saber que no ets únic al mon ...
Anna Maria, havia sentit a parlar del cucs, de fet tenim gossos a prop i estem al cas de desperasitar-los bé perquè ens van dir que això es pot encomanar. Però (tot i que potser m'equivoco) no crec que sigui el cas. Gràcies per la informació i per el link me'l he llegit i rellegit i estic molt al cas del culete per si se'm escapa, però res.
Gràcies també petitajo per la teva aportació, et puc preguntar aproximadament quan va durar amb el vostre petit? Després va dormir millor?

Continuem igual, fa alguna nit millor 2 o 3 despertars en els que demana contacte però la resta neguitosa rondinant tota l'estona i buscant-nos. Crec que si tingues cucs o algo que li molestes o li fes mal no es calmaria amb el nostre contacte. I tot i que es calma no s'adorm i es va posant nerviosa... i té son!!! es que no ho entenc.... en fi, espero que sigui una etapa i que pot a poc i amb la nostra ajuda es vagi normalitzant. De moment aquest cap de setmana traurem una barana del llit per poder-nos assentar a la seva vora quan ella ho necessiti sense deixar-nos-hi la salut.

Gràcies.

[Anna Maria]

Ostres, és una llauna no saber del cert el que tenen per saber com actuar, ells no t'ho saben explicar...
molts ànims guapa, ja ens mantindràs informades!
Abraçades,
Anna Maria

[Anna Maria]

Hola,
com esteu? Com van les nits?
Abraçades,
Anna Maria

[oli]

Hola!
Doncs en general podem dir que millor (encara tenim alguna nit difícil) però la majoria es desperta una parell de vegades i la podem calmar i tornar a adormir-se al cap de poquet. Vam passar uns dies ben complicats ens feia patir i anavem cansadissims. Ara ens intentem repartir els despertars amb el pare i entre una cosa i l'altre descansem molt més.

Gràcies per els consells i per l'interès!

Oli