Disfrutar de la cerca d'un embaràs?

[jpc]

Hola noies,
escric per desfogar-me una mica. A veure que us sembla....
Tenim un peque de gairebé tres anyets i ens em decidit a buscar el segon. Ho vam decidir fa uns tres mesos i la cosa va ser de dir: deixo les pastilles i quan vingui, vindrà!! Fins aquí molt bé però el meu problema és que jo no puc ser tant tranquila en aquest sentit, vull dir que per a mi com ja està pressa la decissió de tenir un altre doncs ens em de posar en serio: test d'ovulació, relacions dia si dia no la setmana fèrtil, etc, etc.
Això de anar probant sort mes a mes a mi em desespera perquè no sé vosaltres, però jo no tinc una vida sexual per tirar coets entre fill, feina, anys de matrimoni, etc, etc. així que si els dies fèrtils cauen en cap de setmana doncs guai perquè és més fàcil tenir relacions però com caigui entre setmana com m'ha passat aquest mes doncs ja l'hem fastidiat perquè posar-se al tema un dijous nit petadíssims de de tot el dia doncs com que no en tenim ganes i és super forçat i gens natural. Ahir ho vam intentar perquè el test d'ovulació va donar positiu i com que no hi habia manera jo vaig acabar plorant de ràbia i d'impotència i el meu marit ralladíssim perquè se li tancaven els ulls de la son que tenia mentre ho feiem. I així no és pot!!!
D'una banda sé que és "problema" meu, el fet de voler-ho ja i no ser capaç de deixar que les coses vinguin quan hagin de venir però d'altra banda penso que s'ha d'anar a lo pràctic, és a dir, vols un fill doncs vinga si saps que avui ovules, pinchito i a dormir perquè si he d'esperar a que caigui en dissabte, fer un sopar romàntic, fer l'amor sota les estrelles i engendrar un fill doncs em passen 5 anys!!! jajaja. És super forçat i el meu marit em diu que se sent pressionat i que així no pot (normal també, és clar!).

En fi!!! Que ja em va passar amb el primer i m'està passant amb el segon!! Això de disfrutar amb la cerca d'un fill no ho veig gens clar i vale que sóc una mica "agonies" però estic segura que no sóc l'única que li passa aixó.

Que m'en dieu?

[neuetes]

Jajajaja m'has recordat a mi quan buscavam a les dues nenes!! que bo!! tens tota la raó del món!! A naltres també ens ha passat.

A les dues búsquedes sempre hem començat amb el lema "quan vulgui vindrà" però als 4 mesos ja estavem liats amb testos d'ovulació, relacions controlades, ... La veritat és que quan hem disfrutat més del sexe és quan ho hem volgut fer perquè si i no perquè aquell dia ovulava i s'havia de fer si o si.

[jpc]

Jejeje que bo neuetes!! Si que és forçat, si!!
Jo recordo perfectament quan vam engendrar al peque i va ser en un d'aquells "actes" que més val oblidar. Forçat, forçat!!! jajaja.
Quina diferència tant gran hi ha entre allò que ens agradaria i que seria idílic i la vida real!!! .....

[lila]

Ostres! Que identificada m'he sentit... Jo tampoc sóc capaç de gaudir de la cerca i l'espera se'm fa eterna...

La primera ens va costar 13 mesos!!! I la segona 6, però amb un abort entre mig...

Així que ara ja pateixo per veure quan tardarà i em rallo amb que ja sóc 6 anys més gran que quan vaig començar buscar la primera filla, que els meus òvuls ja no funcionen... i vinga rallar-me...

I lo de comptar dies,intentar notar el meu cos, si ovulo o no... ja és un drama total!

Uff! I pensó: relax, si no ve, será que no ha de venir, ja tens dues filles precioses, un regal... però és superior a mi!

En el nostre cas, de positiu almenys que aquesta cerca a revifat la nostra vida sexual, que certament, per les nenes, els anys, el meu mal humor i poques ganes... estava força atrofiada...

Ànims i esperem una cerca curteta!!! (jo ja porto 5 mesos )

[jpc]

Jajaja al final sembla que no ho tindré pas tant malament!!

Avui és el dia que ens habiem reservat el meu marit i jo per sortir a sopar i fer una copa sense el peque i resulta que m'ha sortit positiu en el test d'ovulació!!!!! (més positiu que ahir) Així que bueno.... no crec que ho fem sota la llum de la lluna ni amb violins sonant però algo és algo no??

Tot hi així continuo pensant que la cerca pot arribar a ser mooooolt agobiant!!

I ànims lila!!! Sis anys no són res i estic segura que els teus òvuls encara funcionen perfectament!!!!

[Syneracakes]

jpc, des del moment de la ovulació, crec que l'òvul aguanta 4 dies i els espermatozous poden estar 2 dies esperant, no sé si porteu molt temps provant-ho, però al meu entendre és més efectiu una bona sessió de sexe on us ho passeu bé amb uns bons orgasmes que impulsin els espermatozous a trobar l'òvul, que no pas un polvo de calendari pq toca.

Val a dir que no sóc experta en el tema ni molt menys, i comprenc perfectament que pot frustrar molt quan una parella porta mesos provant i sense problemes fisiològics pel mig l'embaràs no arriba. Jo he tingut sort pq tot i tenir la regla més irregular del planeta, només en 4 mesos de provar-ho, ja m'hi he quedat (i això que tenia un desequilibri hormonal de la osti segons el meu ginecòleg, durant la regla tenia el nivell hormonal típic d'estar ovulant i altres coses rares). Però com veiem a venir que aniria per molt llarg, ens ho estàvem agafant amb la calma fins que no es regulés el tema hormonal i al final no va arribar a fer-ho.

El que si que em passa i no sé si a vosaltres també, és que fer-ho per obligació me'n treu les ganes, no lubrico, etc... i després quedo molts dies que no vull res de res i, en canvi, fer-ho pq ens hem posat a tontejar i ha acabat caient fa que al cap de poc ja torni a tenir ganes de que ens hi posem: al matí següent, o al vespre següent, o fins i tot de la manera més tonta al super després d'un roce totalment innocent a la mà per aguantar el carro, però no seria el moment idoni ;)

[gisa]

Bon dia noies!! Doncs jo també discrepo una mica, però no vull que ningú s'ofengui, eh? Personalment em sembla trist fer un fill en aquestes condicions, perquè toca. Ja sé que els miracles no existeixen i que sinó es fa en el moment adequat ja és un cicle perdut, però em sap greu que un fill meu sigui resultat d'això... a vegades ens oblidem que també cal disfrutar de la nostra parella i de la seva "fabricació" (del fill, vull dir), jejej! També he de dir que jo vaig tenir la sort de quedar-m'hi ràpid, imagino que si portes més cicles ja entres en una altra fase. Ara volem començar la cerca del segon i ho fem sense calcular ni TO's i a veure si hi ha sort... sinó, ja veurem com ho enfoquem. També és cert que la vida sexual, amb un fill, feina, casa i tot, ja no és com abans, però bé, farem el que podrem... Ànims!!

[gisa]

El que si que em passa i no sé si a vosaltres també, és que fer-ho per obligació me'n treu les ganes, no lubrico, etc... i després quedo molts dies que no vull res de res i, en canvi, fer-ho pq ens hem posat a tontejar i ha acabat caient fa que al cap de poc ja torni a tenir ganes de que ens hi posem

Sí, a mi també em passa.

[daniela3]

Aiiiiiii quin tema hem anat a treure!!!

Jo també penso una mica com la gisa, dins del que cap, intentar sempre fer-ho amb ganes, personalment sense ganes no podria, em sentiria malament, no sé... Nosaltres devem ser bitxos raros perquè quan ens posem a les búsquedes ens retrobem com a apassionats del tema, moltes vegades per mandra no ens hi posem i ens limitem a un o dos per setmana (màxim dels màxims) però totes les vegades que ens hem posat a buscar, la freqüència ha augmentat considerablement, (ara portem 4 dies a un diari ) i no sé, estem més animats, tenim més complicitat, riem més... crec que hi influeix molt també el fet de que nosaltres utilitzem preservatiu i clar, sempre hem de parar per posar-lo, i ara fer-ho així sense res fa que en gaudim moooooolt més

Ànims i intenteu trobar-hi el costat positiu que segur hi és

[cheesecake]

ja ja totalment identificada!!!!

jo coincideixo amb la opinió que al principi la cosa fa més il.lusió, però conforme passa el temps és molt difícil mantenir el desig sexual. Jo porto 4 o 5 anys així que he passat per totes les fases i ara estic en fase relacions programades en SW , tO, tempes i tot el pack.. però penso que no ens hem de posar més pressió. ÉS normalment que volguem ajudar a millorar i escurçar el procés de recerca amb relacions sexuals programades...i no ens hem de sentir culpables de que trenquem la naturalitat.

És molt difícil mantenir el desig sexual entre setmana..però jo quan estic en Sexy WEEK em surt una energia que em sorprèn perqupe normalment no em vindria de gust entre setmana..però crec que val la pena!

per cert que recomano un llibre de la Silvia de Bejar sobre el Desig sexual i l'altre que té Tu sexo es tuyo. Hi ha idees.

ànims que ho aconseguirem!

[Murrieta]

Segurament us semblarà difícil seguir-ho, però sento que ho he de dir...
Per aconseguir gaudir de la cerca d'un embaràs, oblida't de tantes "històries" del tipus temperatura basal, test ovulatoris, relacions en dies concrets...
Ja sé que no totes sou així d'"estrictes", però jo no podria amb tanta pressió!
Així que el millor, sempre des del meu humil punt de vista, és no obsessionar-se tant i deixar-se portar. L'embaràs ja arribarà quan hagi d'arribar.

[flit]

ufff quin tema!!!
jo també pensava que la busqueda havia de ser divertida i espontania i amb el primer va ser així però ara amb la busqueda del segon i despres de 3 mesos sense embaràs em començat amb temperatura i tota la pesca.

[between]

Hola!

He trobat aquest tema antic per casualitat, però com que és un tema força recurrent, escric igualment per dir-hi la meva, ja que em sento identificada amb alguna resposta.

Com que veig que totes parleu obertament, m'animo també jo! He de reconèixer que no sóc una persona fogosa. El meu ritme natural és tenir-ne ganes un cop cada dues setmanes..i sempre en cap de setmana o festa. Un dia laborable normal i corrent és que ni hi penso. I quan anem al llit cadascú es posa amb el seu llibre i au.
Des de principis d'any que vam eliminar proteccions. Ell pressionava bastant amb que ja ens toca, que si ja no ets tan jove, que si mai tindrem fills etc. El que jo hagués preferit és un "accident", un embaràs d'aquells sorpresa que no t'ho esperes i així t'estalvies tota la inseguretat, pors, dubtes i no t'has d'enfrontar amb la decisió, difícil per a algunes, de dir: "vale, ara "busquem". Justament tinc un problema amb al terme "buscar". Moltes vegades li dic al maromo que un fill és fruit de l'amor i no perquè "toca". I això origina moltes discussions perquè es queixa que no poso interès, que si ho fem tan poc, és com bastant impossible. I això que prometo que m'esforço a superar la mandra que em fot a vegades, i després resulta que, un cop m'hi he posat, després ha resultat que sí que en tenia ganes.
Però un pinxitu planificat sóc incapaç i en plan nina inflable em sento fatal i ell també.

Crec que el component psicològic de la parella juga un paper important. A les que espereu i desitgeu un fill des de fa temps, estaríeu disposades, per exemple, a estar 3 mesos sense controlar tempe, TO's ni calendaris i només fer-ho quan ve de gust? Si ja fa tants mesos que no us quedeu, potser val la pena "sacrificar" 3 cicles sense buscar, però a canvi de fer l'amor, amb bons orgasmes i desconnectar mentalment i potser així vèncer el passotisme en el que potser heu entrat.
Parlo des de la inexperiència i sense volen sumar-me en cap moment a les frases tòpiques de qui no té ni idea del que és patir el voler i no poder.
En canvi, deixo a l'aire una frase que em van dir i que és d'una lògica aplastant: "si no fas res diferent, el resultat sempre serà el mateix"

ànims a totes

[crunchi]

Un tema molt interessant!!!
A nosaltres tb ens passa, que anem cansats, que quan no es q cosa es 1 altra... aixi que no tenim una vida sexual molt activa. La veritat és que ha canvia tot molt.... de quan vam començar a sortir junts a ara. Suposo q com a moltes parelles...
Per aixo soc conscient de que ens costarà, pq amb el pas q anem.... però bueno, com que per dins tb em fa una mica de por i mandra aquest procés del embaras (em fa il.lusió tambe).... doncs no em vull estressar. M'ho prenc amb calma.
Vaig començar amb els TO pero aviat men vaig cansar.... suposo que aquest cicle ho tornare a fer, i llavors els dia D doncs encara q estiguem cansats ho buscaré.... però nose, ja veurem, pq tp crec q hagi de fer pinxito a qualsevol manera. Nose, crec que es pot buscar, però no vull viure obsessionada.
El q comentes Between... la meva parella no em diu res, ell fa temps q en vol de nens pero jo sempre li he deixat clar q serà quan jo ho tingués clar. I ara que he donat el pas, doncs esta content. Però no parlem de TO ni re d'això.... no vull pressions ni em ve de gust realment estar pendent de quan toca i quan no tenir sexe.... Ho enfoco que quan arribi arribarà. Poder si que les coses no canvien si no les forces, però no, de moment ho vull aixi. Crec q realment faig els TO per saber q el meu cos esta be, res mes. Saber q ovulo.
No sé Between, jo no vull que em diguin que he de fer o deixar de fer, ni si soc gran per tenir fills o soc X. De fet em fa molta rabia ls homes q pressionen a ls seves parelles, pq penso que els crios els hem de parir nosaltres aixi q nsltres decidim. Crec q es un tema que com mes t'insisteixen, pitjor. Has d'estar tu sola ben segura del q vols.
Un altre tema es que crec q aixi en gral vivim en una societat on tot ha de ser JA, ara, inmediat.... tot ha de ser rapid. I jo se d'alguns casos q la cosa ha nat per llarg, que no es tan facil quedarse embarassada. Per aixo vaig molt mentalitzada, i mentre sigui tot dins de lo "normal", no em vull capficar. Amb calma. Si tinc TO positiu i estem animats, doncs endavant. Sino el mes seguent serà.
Que opineu la resta??

[Ari_RG]

Ui ui ui... Temazo!! XD

Bé, jo estic d'acord amb totes però la realitat és la que és, i buscar un embaraç i que no vingui és angoixant i estressant... En un món ideal a totes ens agradaria quedar-nos a la primera, como quien no quiere la cosa, amb un polco apasionat... La realitat es que a mesura que passem els mesos et vas desinflant, penses ¿que em passa? i entres en un cercle viciós que, tot i que totes diguem a mi no em passara, ens passa... Crec que va mes enlla del fet de voler tenir un fill, va lligat a la feminitat, a la nostra capacitat com a dona de crear vida i a la inmediatesa amb que volem les coses avui en dia...

El meu cas, mioma uterí, quistes ovarics i pastilles des de feia 6 anys. La meva gine em va dir dona't un any sense pressa i si no et quedes mirem si influeix... Però clar ja vas condicionada... Al final vem trigar un any i si us soc sincera en el nostre cas va ser un polvo apassionat jajajajajaja pero perque el meu home portava deu dies fora i ho vem agafar amb ganes sense pensar en res, pero en tot cas la nostra vida sexual comença ara a ser algo per plaer i no per fer un bebe...

Penso en quan busquem el segon i clar no puc evitar dir el mateix, ja vindrà pero se que quan el primer mes em vingui la regla sera una petita frustració que anirà aumentant amb els mesos i puc dir, sense ofendre, que si no ho has viscut es dificil veure's en aquest modo fabrica de bebe...

Les meves amigues em menjaven el cap amb els tipics cliches de ui trnaqui que costa, minim un any, etc etc... I quan una s'ha posat i al primer mes li va baixar la regla va venir i em va dir, ara, per fi, t'entenc...

Així que cercadores, futures mamis primerizas i demes que us porta una mica de temps i que no us sembla el millor moment de les vostres vides la cerca d'un baby no us estreseu que no esteu soles!!!!